QUATER CIACOLE SÖ L'ĖRA

 

 

COMMEDIA IN DUE TEMPI IN DIALETTO BERGAMASCO

 

 

Autore

CAMILLO VITTICI

vitt@sfera.net

Iscrizione S.I.A.E. N.118123

 

PERSONAGGI

                                                                                            Teresa

                                                                      Nicolina

                                   Bèpo

                                   Piero

                                   Nicola

                                   Romilda

                                   Adalgisa

                                   Giacom

                                   Gigi

                                   Ol Dutùr

                                   Palmiro

   

La storia si svolge in un cortile di una casa di ringhiera

 

 

La storia

Chiacchiere e piccole vicende di vita quotidiana che accadono in un cortile

 

 

PRIMO TEMPO

 

(La scena è quella di un cortile dove si affacciano finestre o balconi)

BÉPO: (Entra in cortilecon una valigia in mano) Pronti! Incö ol Bèpo al cambia èta. Rullino le trombe e squillino i tamburi! La primaera l'è riada, e mia apena per i piante e per i prac, ma po'a per ol Bèpo. Ol Bèpo al part, al va, al lasa ol so paìs e li sgula vià compàgn d'öna rundinèla in otön. Che bèl, al ma sömèa de ès dré a nàs ön'otra ölta. Dio apena al se de quac tèp a spètae chèl momènt ché. "In do 'ndarèt Bèpo- la me dìs la mè ègia- a stà mèi de ché?". In do 'ndaro? Ma qualsiasi pòst dèl mont a l'è mèi de ché. E no, mama; a so stöf de sta ché in mès a chèla sèt ché. L'otèr dé a so indàc a l'agensia di viàs per comprà ol biglièt del aereo, perché mé öle indà de lontà e öle dovrà l'aparèchio. A so indàc lé e ghe dighe: "La ma daghe per piaser ö biglièt del aparèchio". E chèla lé: "Per indoè?" E me: "Cosa ölela sai cosè lé? Curiusa!" Ada te se ü al pöl mia indà in do al völ e söbèt te troèt öna che la öl saì i tò afare… Alura a so gnìt vià e ho pensàt de ciapà la coriera. Per mé al va bé po' ö tratur, po' a öna carèta, basta indà vià de ché. Alura ciao a töc, a chèi del'era, a chèi di lobie e chèi di scale. Ol Bèpo al và! Ol Bèpo al và e al turna piö indré.

TERESA: (Dalla finestra o balcone) In do indarét, disgrasiàt! El mai posebèl che inte ölte al dé tè te faghèt la solita menada? In do 'ndarét? E per de piö cola alisa öda?

BÉPO: Ada che ol Bèpo a l'è mia bambo. Se l'è öda a gh'è ö perché. Proa a domandàm perché g'ho la alisa öda.

TERESA: Perché gh'ét la alisa öda?

BÉPO: Perché almeno la pisa mia e l'è piö fasèl portala a turèn. A l’è mia bambo ol Bèpo. Anche perché a g'ho de indà de lontà. Proa a domandàm in do g'ho de indà…

TERESA: In do gh'ét de indà staölta Bèpo?

BÉPO: Ol Bèpo al và in Amèrica!

TERESA: Sé, da Milano Malpensata infina a Nuova Yorchete. A' a troà de laurà invece…

BÉPO: E se per caso al troe? Dopo me toca delbù laurà e me pöde mia. Domandèm perché a pöde mia laurà…

TERESA: Perché te pödèt mia laurà?

BÉPO: Perché a laurà me se stöfe. E mé, quando so stöf, al me é piö òia de fa negota.

TERESA: Ada, desmètela e é a cà a fa colasciù.

BÉPO: Mama…

TERESA: Se gh'ét Bèpo?

BÉPO: A g'hoi fàm mé?

TERESA: Ada tè se g'ho de saìl mé se te gh'é fàm… E' sö balorès che te partirè ön'otra ölta…

BÉPO: Alura ègne. Al völerà dì che partiro stasira. (Rientra)

ROMILDA: (Dalla finestra o balcone) Ciao Teresa, él dré amò a part ol Bèpo?

TERESA: Sé, l'è dré amò a part.

ROMILDA: E in do àl staölta?

TERESA: In America, Romilda.

ROMILDA: Ah, in America… Iér sira al me sömèa che al völiès indà ala Cornabüsa…

TERESA: Sé, amò col aparèchio. De Öre ala Cornabüsa, volo diretto sensa scale.

ROMILDA: Certo che per tè a l'è pròpe öna disgrasia iga ö scèt come ol Bépo…

TERESA: Faga cosè, dopo töt l'ha ciapàt töt del sò pader. Pensa che ol mé Nicola al gh'ia a lü i so manie. Per esèmpe, quando al compra i fülminanc, prima i a impia töc ü ala ölta per vèt si funsiuna e dopo i a rimèt amò töc in da scatola. E te g'avrèsèt de èt come al se rabia quando dopo i se 'mpia mia. Quando dopo ol temporàl che la 'ndàa vià la lüce al mèt in dèl casèt i candele, sicome al dìs che piö urdinàt de lü a gh'è nùsü, al ghe mèt sö ö biglièt…

ROMILDA: …söi candele?

TERESA: No, söl casèt e söl biglièt al ghe scrìf "Candele spente".

ROMILDA: Bèl originàl…

TERESA: Originàl? Mia tàt giöst te ölerè dì. Pensa che g'ho de sta atènta quando ghe prepare ol café ala matina de metiga la chichera col manèc söla drecia, se no al se la ciapa con mé perché al dìs che ho compràt i chichere col manèc söla mansina.

ROMILDA: Se l'è per chèl pò al mé Girondo al gh'ia i so bèle manie. Dopo che l'è indàc in pensiù al se diertia a 'ndà a caà sö i morc. Pensa che di ölte, quando ergü i era dré a trà i öltèm, al se sentàa so sfò dela porta e al se müia piö fina a quando al müria. E mé ghe disie "Girondo, spèta almeno de sènt a sunà la campana de mort…" e lü al me respondia che lü l'era piö eficient di pompér del'America.

TERESA: Perché, cosa fai i pompér del'America?

ROMILDA: Ol Girondo al disia che i pompér del'America i era issé precìs che i se troàa söl pòst almeno mes'ura prima de scopià l'incèndio.

TERESA: Töc istès i òm. Pènsa che me se ergògne che ol Signùr l'abie fàc sö la dòna con d’öna còsta de ön òm.

ROMILDA: Quala de còsta? Costa Mezzate o Costa Imagna?

TERESA: Costa Vulpì! Ma té, Romilda, la sét mia la Bibia?

ROMILDA: Cèrto che la conòse la Bibia… A l'è chèla de Adamo e Eva.

TERESA: Bràa! E al sèt quando l'Eva l'ha catàt so ol pom?

ROMILDA: Cèrto, quando l'uomo del monte l'ha dìc: sì.

TERESA: E pò gh'è a la stòria dèl Lazaro. Pènsa che ö so amìs al g'ha dìc: "Ma tè, Lasaro, s'erèt mia mort?" E ol Lasaro al g'ha respondìt: " Pènsa tè che so ìf per miracol…".

ROMILDA: Certo che al Mosè ghe perdunero mai de ì cargàt sö sö l'Arca pò i sansare…

TERESA: Romilda , adès a g'ho de indà. Ciao neh, an se èt istasira.

ROMILDA: Ciao Teresa , te salüde, fala indà bé. Salüdèm ol tò Nicola.

TERESA: Ol Nicola, sé. Chèl disgrasiàt… vagabont… tiratarde… laserù… Chisà perché töc i sabac de sira i è töc istès. Ma pròpe a mé al gh'ia de capitàm? E che mé so disgrasiada… e che a mé ol Signur al ma öl màl… ada se l'è posebèl…

ADALGISA: (Si affaccia al balcone o finestra) Ciao Teresa, se gh'ét de bruntulà? Sét leada sö cola lüna storta stamatina? O t'éi indac a treèrs i gnòc?

TERESA: I gnòc no, Adalgisa, ma chèl che ghe rie mia e trenglutì a l'è chèl disgrasiàt del me Nicola.

ADALGISA: Cos'al fàc ol Nicola?

TERESA: Perché? Te sé mia nescursida a che ura l'è gnìt a cà ol tò Piero?

ADALGISA: Ah mé al so mia perché lü al dorma de öna banda e mé de l'otra. A che ura él gnìt a cà?

TERESA: A l'è gnìt a cà stamatina a quatr'ure, pròpe ala stèsa ura del Piero perché i era insèma. E töc dù i era ciòc isdernéc. E adès a l'è là in del lèc che al ronfa compàgn d'ö trumbù dela banda. A ardaga al sömèa ön angelì, ma se te ghe 'ndé a pröf al g'ha ol fiàt che li spösa compàgn de öna cariöla de rüt.

ADALGISA: Ol mé invece de gongorsöla.

TERESA: Perché de gongorsöla?

ADALGISA: Te g'avrèsèt de sént quando al càa fò i calsì. A l'è per chèl che mé dorme in d'ön'otra stansa. Come al ria lü la se 'mpienés sö la lobia de gàc perché po' a lùr i pènsa de troà ö tochèl de strachì, ma dopo i robàt indré söbèt po' a lur.

TERESA: E pensà che ol dutùr al g'ha troàt ol fidèc tàt gròs che quando al va in machina al pöl fa a meno del'air bag. E i g'ha semò tiràt vià ö calcol ala cistisfera. Al g'ha la cirosa, la sbirulina olta, ol monasterolo, i tricicli e po' ol diabete mellifluo. Pensa che l'è indac po' al centro… come se ciamèl ol centro in do i proa ol diabete in dèl sanc?

ADALGISA: Ol centro antidiabolico!

TERESA: Eco, pròpe chèl.

NICOLA: (In cortile) Cos'él chèl cicaleccio de fanciulle che ala düminica matina? I canta gnamò gna i osèi e lure i è semò dré a fa 'nda la boca e a faga girà dét la lèngua. I mai proàt a mastegà öna goma americana de atacatutto? O a metì dét la dentiera cola cerniera? O mèt ön elastèc söla lengua?

ADALGISA: Scèc, mé indo, perché fra moglie e marito…

TERESA: Ada Nicola, fa almeno sito. E pensà che t'ho dàc i pagine piö bèle dela mé éta…

NICOLA: E mé chèle piö bèle del mé librèt di asègn…

TERESA: Librèt di asègn? Ma se in da nòsta cà i gira apena i cambiài…

NICOLA: I cambiài i se ciàma anche farfalle e a mé al ma piàs la natüra. Ada che mè lèe sempèr sö col sùl denàc ai öc, invece tè…

TERESA: …invece mé?

NICOLA: Cola lüna de treèrs!

TERESA: E adès in do indèt cola biciclèta?

NICOLA: A fàm ö bianchì col Girolèm. Perché? A g'ho de tö sö la Ferari? Et lesìt cosa gh'era söl'Eco de iér?

TERESA: Cosa gh'era söl'Eco de iér?

NICOLA: Week-end di sangue sulle strada.

TERESA: E tè sèmpèr a cà né, Nicola…

NICOLA: E l'è mia fenida. In dela pagina dela Provincia a gh'era scrìc: " Un uomo si butta dalla finestra. Lascia: la moglie, due figli e ... la finestra aperta.

TERESA: E chèl lifrucù del Girolèm come stàl?

NICOLA: Mal… L'otrér a l'è indàc per sotrà la so moér, ma lé, chèla bestia, an na ölia mia saì de ès sotrada…

TERESA: Perché? Ai mia d'ecorde?

NICOLA: Gna ö falì. Intàt i è mai puntuài…

TERESA: Che manera?

NICOLA: Lé la ria sempèr tròp tarde e lü al ria sempèr tròp prèst.

TERESA: Desmètela sporcaciù.

NICOLA: Ada che l'è ol Girolèm che al ma cönta sö chi laùr ché. L'otra sira, pò, la so fomna la s'è ofendida.

TERESA: Cosa g'hal fàc?

NICOLA: Ala fera de beneficènsa dela Madona del Rosare ol Girolèm l'era ensìt ö completino sexi che piö sexi non si può. Insoma a l'era trasparènt compàgn del'aqua, anse compàgn del'aria. Fato sta che al va a cà e al g'ha dìc ala moér de caàl sö la sira prima de indà in lèc. La Brigida, che la ölia èt se la ghe riàa a trà in sèma ergota, ègnela mia fò del bàgn sensa negota indòs? Lü al ghe arda bé e dopo ön po al ghe dìs: "Ada Brigida, a ö bebi dòl issè bèl e trasparènt i pödia almeno daga öna stiradina… A l'è pié de pieghe…".

TERESA: Vilànc, vilànc e maledücàt!

NICOLA: Però a gh'è de dì che ol Girolèm a l'è pròpe brao a tè in pé la so famèa.

TERESA: Perché? Cosa fàl?

NICOLA: L’ha mangiàt fò töte i scagne.

TERESA: Al ma dispiàs per la so moér che l'è ön angèl…

NICOLA: Beàt lü, la mé l'è amò ìa!

TERESA: Disgrasiàt te sé nasìt e disgrasiàt te sé restàt! Et fàc almeno colasciù?

NICOLA: No, me se fo fa ö michèt cola mortadèla lé del'ostér.

TERESA: Certo, per mangià fò i palanche… Ada che in dèl frigorifero a gh'è dét i öf buìc.

NICOLA: No, quace ölte a t'hoi dìc che i öf i öle piö mangià?

TERESA: Ma comè? A l'è de quando an s'è spusàc che te mangièt i öf buìc tri ölte al dé e te sé mai lamentàt! Dopo töt i te ingrasa mia… Ada ol Girolèm che al g'ha la pansa…

NICOLA: Veramènt i òm i g'ha töc ö falì de pansa…

TERESA: L'è ira e ho mai saìt ol perché quando i se spusa i òm i 'ngràsa e i dòne i dimagrés.

NICOLA: Te ‘l dighe mé ol perché. La dòna, quando la ria a cà, la dèrf ol frigorifero, la troa negota che al ghe piàs e alura la se 'nfila in lèc. L'òm, invece, al ria a cà, al va in camera, al tira sö la coèrta, al troa negota che al ghe piàs e alura al dèrf ol frigorifero.

TERESA: Cor, cor, a là. Va del'ostér che mé indo a mèt a pòst la stansa.

NICOLA: Alura, pròpe per fàt dispiasér, de l'ostér a 'ndo piö tarde perché incö a l'è ol dé che al ria ol dutùr e g'ho de diga ö pér de laùr. (Rientrano)

PIERO: (Affacciandosi dalla finestra o balcone)) Ah, che bèla giornada… Certo che quando ü al va in pensiù a l'è pròpe longa. Certo ch la éta a l'è pròpe strana… Quando te sé pisèn te ölèt dientà grant, quando te dièntèt grànt te ölèt indà a laurà, quando te indé a laurà te ölèt indà in pensiù per mia laurà, quando te indè in pensiù te ölerèsèt amò indà a laurà, magare apena ö falì, per viga ergota de fa. Mé invece farès öna lège che la ghe dà la pensiù ai suègn fina a quarant'àgn, dopo ghe farès fa sìc ure al dé fina ai sinquanta e dopo i sinquanta dudès ure al dé e sicome i ghe rierà mia i se mèt töc in malatia fina a quando i campa. Però l'è mèi che la mé Adalgisa la me sènte mia a fa chi ragiunamènc ché perché la me dà mai resù. Lé la dìs che che ol mé servèl a l'è mia tàt giöst per via di trögnade che ciapae sö quando sie pisèn. Ol mé tata, quando al völia fàm indormentà, al ma sbatia per aria… pecat che l'iès mai lè a ciapàm quando robatie vèrs tèra. Però di ölte me se niscorse mé spèr mé de cöntà se di stüpidade… come quando so stàc del dentista e g'ho dìc che sinquantamela frànc i era tance per tirà fò ö dét... dopo töt i è apena trì seconc de laurà… E issé al m'ha tràc fò ol dét piano piano… madona mé che màl! I dentisti…sé… chèi i mangia coi dèc di otèr. Tra l'altro a g'ho domandàt cosa al ma consigliàa per i mé déc sàlc e lü, chèl barbelù, al m'ha dìc che al ma consigliàa öna cravata marù. Ciao Adalgisa, in do ét issé a bunura?

ADALGISA: (In cortile) Indo a ciapà ol pòst del dutùr.

PIERO: Ma se l'imbulansa al l'ha dèrf ai dés…

ADALGISA: Ma mé öle ès la prima perché a g'ho de cöntaga sö töte i mé malatie.

PIERO: Ma ada che stamatina al pasa de ché.

ADALGISA: Ada che mé i mé malatie a g'ho de faghèi sènt a nusü.

PIERO: Ölla madona! El ö segreto di stato? Quace ghe n'ét?

ADALGISA: Töte chèle che ho lesìt sö l'Enciclopedia Medica. An ne manca gnà öna.

PIERO: Alura te sé pegio d'ön ospedàl ambulante.

ADALGISA: Parlèn mia Piero… Pensa che l'öltima ölta al m'ha dìc che lü al ghe riàa a cüramèn apena sic per völta. Pensa che i è du mìs che g'ho la tos cavernicola e ol tirchio nervoso. Ier invece al m'è gnìt fò ol sànc… tal dighe mia de indoe…

PIERO: De indoe Adalgisa?

ADALGISA: Dal rettile! Per mé al g'ha de ès ol verme salutare, no, santuario… Infati, dù dé dopo, al m'è gnìt öna tremenda dissenterite. Mè sbagliero, ma a g'ho de iga öna gròsa malatia in incubatrice. Per mia parlà del'ulcera sanguinaria; pensa che in dèl stomèc, quando ol dutur idraulico al m'ha infilàt ö tübo issé gròs in dèl stomèc, al sét cosa al m'ha troàt dèt?

PIERO: Cosa t'hal troàt dèt?

ADALGISA: L'èlicòtter. Per mia parlà di mé gambe che i è piene de éne vanituse… Pensa che ho fàc pò i ragi ai pulmù. I me fa caà fò, pensa tè, infina al regipèto, che ergogna!, e i ma mèt incolada contra ö edèr töt bianc. Ol dutùr al ma dìs: "Tiri su i gomiti, signora". Pòta, mé ghe l'ho metida töta… ma se fae ègn i strepù del gòmèt, ma al ma egnia sö negota. Alura ol dutùr al m'ha dìc che i gomiti a i era chèsce… i gombèc!

PIERO: Cor, cor Adalgisa, perché se te m'an cöntèt se amò öna ol dutùr al g'avrà de fa ön'imbulansa apena per te. Salüdèm ol dutùr…

ADALGISA: T'al salüdero, pò se con mé a l'è ön po' vilànc…

PIERO: Che manera Adalgisa?

ADALGISA: Iér g'ho dìc de scoltàm ol cör perché a g'hie pura de iga la vagina pètoris per via de ö dulùr che sentie ché a treèrs. Lü al m'ha scoltàt e al sét cosa al m'ha dìc?

PIERO: Cosa t'al dìc Adalgisa?

ADALGISA: Che al batia amò e che l'era ö dulùr interpostale. Almeno mandam a fa ö radiodramma al cör…

PIERO: Ma dìm àn po'; e stamatina, per esèmpe, cosa indèt a fa del dutùr?

ADALGISA: A g'ho ö distùrbo serio e grave. A g'ho de domandaga öna cüra speciàl perché töte i matine ai sét precise mé indo de còrp.

PIERO: Ma che cüra speciàl a g’hal de dàt? Te gh'é la pansa che l'è compàgn d'ö orolòi…

ADALGISA: De chèl g'ho mia döbe, ma al se dà ol fato che mé ando de còrp sempèr ai sèt precise, ma mé a ma se dèsde fò sempèr ai vòt… Bèh, adès indo, perché se nò la ma pasa innàc la Marièta. Ciao nèh Piero.

PIERO: Ciao Adalgisa. Sta tranquila che te scamperé almeno sent'àgn perché i bicér roc e incolàc i è chèi che i düra de piö.

ADALGISA: Per chèl al me l'ha dìc pò al dutùr, al m'ha dìc che staro al mont fino alla fine dei miei giorni.

PIERO: Ada però che ormai la Marièta la t'è semò pasada innàc. Al te convé fermàs ché a cà a fenì de fa i mestér e magare a preparàm la colasciù.

ADALGISA: Colpa tò che te m'é fàc pèrt ol tép. Va bé, al völ dì che in ambulatòre 'ndaro indomà. Ma se preparero lé ai sìc dela matina e ölero ét se la Marièta la rierà prima de mé. (Rientra)

PIERO: Mah, indèm a estìs sö e a fa colasciù. (Si ritira)

BÉPO: (In cortile) Adès a so pròpe pront. Viaggio diretto andata e ritorno a… Osti ma se recorde piö in do g'here de indà. Al cominciàa con Costa… Costa imagna… no; Costa Serina? No, gna chèla. Costa di Mezzate? Ah, adès ma se recorde… Costa Rica.

TERESA: In do indarét, disgrasiàt! E ché a cà docà a pelà i patate.

BÉPO: A l'ét capida che mé i patate i öle mia pelà? Pödèt mia comprà i patate sensa la rösca?

TERESA: Cèrto, indomà indo a comprà i öf sensa ol gös. E indo indarèsèt staölta?

BÉPO: A Costa Rica. Domandèm in do l'è la Costa Rica…

TERESA: E indoela sta Costa Rica?

BÉPO: G'ét presènt la carta geografica del'America?

TERESA: Se l'è per chèl ghe arde töc i dé amò prima de desdàs fò.

BÉPO: Alura, te indè in America, te girèt a mansina e pò ö falì ala drecia e l'è lé sposa ol cantù. Domandèm perché a öle indà in Costa Rica…

TERESA: E perché te indarèsèt a Costa Rica?

BÉPO: Perché l'è …ricca. Se la se ciama issé al völ dì che lè i palanche i gh'è a muntù, söla strada, in di giardì, söi piante e di ölte pò a in dèl mar. Chèle però i cate mia sö perché a ghe öl tròp tép per sügai.

TERESA: Scolta baciòc, é ché a pelà i patate se no incö te mangièt pà e aria.

BÉPO: G'hoi fàm mé mama?

TERESA: Certo che te g'hé fam e alura pela i patate.

BÉPO: Va bé, però ada che stasira parte. (Rientra)

NICOLINA: (In un lato del cortile. Scopa il pavimento) E lé la va in filanda-per filà col suo bèl moretin… Mah, mè se gh'ès de indà in filanda indarès apena per per ciapà la paga… Cosa ghe cèntrèl pò ol so bèl moretin se magare dopo al se tèns i chièi de sàlt. Incö i scèc i se tira insèma compàgn de chèi del Circo Togni; öna mà de salt söl co, sìc o sés oregì de treèrs ai orège e magare ön anelì de treèrs al butù dela pansa. La mia mamma mi diceva-non sposàr le donne bionde che son tutte traditore… Chisà perché i bionde i g'ha de ès traditore e magare chèle nigre e risuline i è compàgn dela Maria Gorèti… Perché per ogni riccio-lei tiene uno capriccio… èco, issé i è servide pò a lure. Certo che pò a mé so risulina e nigra e alura gavrès de iga chisà quace capricci… Capricci de cosè? Lèe sö ala matina, fo sö i lèc de töta la famèa, parège la colasiù, scue fò… Se chèsce i è capricci… Non ho l'età-non ho l'età per amarti… Pòta, quand'ela l'età per amarti? Mè a g'ho trentadù àgn… a g'avro mia de spetà a sesant'àgn per amarti… Amare chi? Quando ghe dighe ala me mama che ol Gigi al ma arda coi öc d'òna sguisèta buida lé la me dìs: "Sta calma Nicolina, che te sé amò suena per ardaga ai òmègn… " Forse g'avro de spetà infina a cinquant'àgn. Mah. A mé però ol Gigi al ma piàs. Infina adès al gh'è stàc dré ala so casina, l’ha metìt insèma la sò bèla stala, al g'ha sö i sò bèle achine e adès al g'avrès bisògn d'öna bèla scèta che la ghe tègne la cà in urdèn e che la ghe öle bé. Quando al me arda con chi dù öc lé de nedròt buìt mè me se sènte öna sciopetada al cör.

TERESA: Nicolina! Ma sét dré amò a scuà fò? Laseruna pò a tè compàgn del tò fradèl Bèpo. Mèt a pòst ol taol e faga so i polvèr ai mobèi che i g'ha de rià i me amise. Dèsdès fò docà, bèla indormentata nel bosco.

NICOLINA: Mama, ada che a mé al me par, piö che la Bèla Indormentata nel Bosco, de ès la Cenerentola, chèla che la fa töt e i otèr a ardaga…

TERESA: Tè bèla, ada che dopo töt i tò sodisfasciù te ghi é pò a tè. La televisiù, ol rosare la sira, ingogià, la tombola a l'oratòre ol giöedé… Cosa ölèt de piö? De indà al Club ala sira? A fa la ginastrica? La ginastrica orobica? Ol corso de yugurt? Ol bagno turchese?

NICOLINA: Almeno lé incontrerès dela bèla sét, edücada, piena de palanche, chi è bü de dì ö sàc de bèle paròle che i te fa sta cola boca èrta a scoltai, cola machina longa compàgn d'ö tram…

TERESA: Ol tràm te sé tè balurda! E pò, parlemès ciàr Nicolina, ada che tè te pödrèsèt fa negota al de fò de fa i mestér. Pòta, te s'é gnida al mont col servèl töt carölét per via che quando te sé nasida te gh'é ìt sìc o ses gir de cordolo inturèn al còl, ol cordolo al t'ha stensìt ol canèl e invece de riat ol sànc in dèl co al t'è riàt apena del'aqua sporca. Tra tè e ol Bèpo al so mia chi è piö malmarüc. E alura, cara la me Bèla Indormentata nel Bosco, desmètela de sognà perché te s'é apena öna contadinèlla imbranada e negot otèr.

NICOLINA: Ö dé o l'otèr però ol sant Eustorgio al ma farà la grasia de fàm incontrà ö bèl suèn che al ma cate sö, che al ma mète ö tèc söl co e che al ma öle bé.

TERESA: Ada che tè però te ghe l'erèt la posibilità de iga ön òm che al te ölia bé…

NICOLINA: Chi? Ol Giacom? Al so che al ma ölia bé, ma mama ada che ol Giacom al gh'era semò sesant'àgn e a sesant'àgn ön òm al g'ha apena de spetà prima o dopo de stincà fò e mé me se ritroerès vèdoa amò prima de ì consömàt ol matrimonio e va a saì se al ghe ria amò a fa ergotina…

TERESA: Ma a spöl saì perché tè i grasie te ghi domandèt apena al sant…. che sant él Nicolina?

NICOLINA: Sant Eustòrgio.

TERESA: In do l'ét troàt indoè che sant Eustorgio lé?

NICOLINA: All'ho troàt ö dé che fae pasà ol calendare del Frate Indovino.

TERESA: E cosa g'hal de speciàl chèl sant lé per vègn a fat i grasie pròpe a tè?

NICOLINA: Edèt mama, sicome il la conòs nüsü, nesü il la prega.

TERESA: E alura? Öt mèt ol Sant Antone?

NICOLINA: A l'è pròpe per chèsto mama. Ol sant Antone, sicome il la prega töc, al ghe ria mia a staga dré a töc e alura i a mét töc in fila e tate ölte al se desmentega. Invece ol mé sant Eustorgio, come al ghe ria sö öna mé preghiera, prima al se arda in giro per fa èt che pò a lü a l'è pregàt e pò… zachete! al me la fa söbèt.

TERESA: Ada Nicolina, chèsto a l'è pròpe perché ol tò servèl ormai, piö che carolét, a l'è ön èmmental con töc i so büs. Mah, de quando a gh'è stacia la storia del… Ursobil, del… Cervobil, sé insoma de chi lé in Rusia la Nicolina a l'è stacia piö lé. (Esce)

NICOLINA: (Canta) Mamma mia dammi cento lire-che in America voglio indà…

BÉPO: (Si precipita fuori) Cos'ét dìc Nicolina? Che pò a tè te ölèt indà in America? Alura spètèm che ègne söbèt; la alìs a l'è bèla e pronta.

NICOLINA: Magare pödrès indà in America… Desmèterès de fa chèla eta ché de Cenerentola.

BÉPO: Alura te porte mé.

NICOLINA: Comè? A spala?

BÉPO: No Nicolina, a spala no perché te pisèt de piö dela mé alìs. Cola coriera…

NICOLINA: Cola coriera?

BÉPO: Se, cola coriera. Berghèm, sità olta, Snènga, Botanüc, Sanga, Careàs…

NICOLINA: Eco, fèrmès lé Bèpo. E sa che te sé a Careàs va lé dela Madona e domandega la grasia de giöstàt sö ö falì ol servèl.

BÉPO: Alura te porte piö. Aga tè dèspertè alura e magare in biciclèta. (Rientrano)

DOTTORE: (Giunge in cortile in bicicletta e gli altri si affacciano alle finestre o ai balconi) Buongiorno dòne. Pronte per la visita? Ciamì pò ai otèr che an comincia l'ambulatòre. E sirchèm de fa ala svèlta che mé a g'ho mia tàt tép. A g'ho de indà al bar, lès ol giornàl, bìf ol café, cöntàla sö… Chi él ol prìm?

PALMIRO: So mé dutùr.

DOTTORE: Sa ghét?

PALMIRO: A g'ho de fa la domanda del'acompagnamènt.

DOTTORE: Del'acompagnamènt? A mé al ma sömèa mia che te staghèt issé màl.

PALMIRO: A lè mia l'abito che al fa la monega, siur dutùr… Ormai a só dientàt ön òm che l'è piö bù de fà negot. La me éta a l'è dientada come ö mucì de öna candela. A l'è dré a smorsàs só dé dopo dé.

DOTTORE: Va bé, fèm so sto certificàt. Alura mi ‘scomenserà dala storia.

PALMIRO: Quala ? Chèla de Roma o de Cristoforo Colombo ?

DOTTORE: La storia, l’anannesi.

PALMIRO: Mé al so mia cosa l'è, ma mé g'ho de iga pò a chèla.

DOTTORE: L'anannesi, Palmiro, al völ dì de cöntàm sö töte i malatie che te gh'é ìt de quando te sé nasìt infina a incö.

PALMIRO: Alura al g'ha de preparà ö lebèr grant e gròs come ö mesàl dela césa. In da mé éta al m'è capitàt de töt...

DOTTORE: Intàt an g’ha de indà con urdèn e sènsa frèsa.

PALMIRO: Mé, de frèsa, ghe n'ho gnà ö falì. G'ho apena de spetà de mör e basta.

DOTTORE: Ölla madona, ...poffarbacco, te sé pròpe ö pesimista.

PALMIRO: Ela öna bröta malatia?

DOTTORE: Macchè malatia; a l’è öna manera de dì de ü che al vèt töt nighèr.

PALMIRO: Alura ghe l'ho pròpe. Infati ghe ède mia tàt de töc dù i öc. Ol dutùr oculare al m'ha dìc che al ma manca ö sàc de dutrine. Infati i ma brüsa sèmpèr i öc. Sarala mia gengivite?

DOTTORE: Alura… Si certifica che il signor Palmiro Brambilla è totalmente invalido e bisognoso di accompagnamento per gengivite cronica. A chi ghe toca adès?

TERESA: A mé.

DOTTORE: E tè cosa gh'ét?

TERESA: Ol cör.

DOTTORE: Ada che ol cör i ghe l'ha töc e pò a mé.

TERESA: Ma ol mé cör, siùr dutùr, ormai a l'è quase indàc. A l’è tàt istöf che di ölte al se fèrma almeno per sìc o sés menùc. L'àn pasàt só indàc dèl cuoròlogo. Al gh'ia de èt che bèl istöde che al gh'era, pròpe lussurioso. Al m'ha fàc ol esame pornografico al cör, no, a l'era ol elettrodramma, no, ol teleradiogramma, insoma, ol telegramma al cör e al m'ha dìc che g'ho ö sofficino al cuore.

DOTTORE: Ö piccolo sofio al cör, al völerà dì.

TERESA: Mia tàt piccolo, a l'è tàt fórt e tàt gròs che töte i ölte che 'l bàt al ma fà ègn ol stortacòl. E po' al m'ha dìc che g'ho la vagina petori. Li spète, forse l'era mia chèla; ah, èco, l'era l'agina pecora o èrgót de sémèl e se 'la dìs lü a ghè de crèdega perchè l'è mia ö dutùrì dela mutua, ma l'è ö primato del ospedàl. E al m'ha troàt l'impressiù issè olta, ma issè olta che g'ho fàc isciopà fò ol sfigòmetro. Al pènse che al m'ha dìc che de presiù gà n'ìe mia apena öna, ma adiritüra dù: öna minima e öna masima e gh'ie cento pulsanti al menüt. A sarói grave o nò?

DOTTORE: (Scrive sul ricettario) Va bé, tö so chi gote ché matina e sira e te ederè che ol tò cör al funsiunerà come ö pendolino.

TERESA: Ma se ol Pendolino al va sempèr fò di binare…

DOTTORE: Te ederé che staölta al ria fina ala stasciù.

TERESA: Sperèm che al se fèrme mia prima…

DOTTORE: Alura… Vinte gote de coramina prima de mangià.

TERESA: E se g'ho mia fàm?

DOTTORE: Te spètèt che la te rìe. (Un ragazzino lì accanto ritira di volta in volta le ricette e le porta ai pazienti) E adès a chi ghe toca?

ADALGISA: A mé.

DOTTORE: Alura cöntèm sö, parlèm di orghègn che i à mia bé.

ADALGISA: Quai de organi? I òrghègn i è apena in césa. Me g'ho ché apena la tromba che ol mé òm al sunàa in da banda.

DOTTORE: I òrghègn, Adalgisa, i òrghègn dela pansa: ol stòmèc, ol fidèc, la melsa...

ADALGISA: Al ma parle mia de chèi...

DOTTORE: Invece an g’ha de parlàn, e come.

ADALGISA: Al me parle mia del stomèc che la metà la basta. Al g'ha de saì che ol stòmèc al me fà màl da circa diversi àgn. Me ho fàc i ragi perchè gh'ie sempèr i cognati di gomito e i m'ha troàt l'ulcera diagonale che, se spètàe amò ö falì, l'era dré a dientà ön'ulcera perforatica. Ho fàc po’ a chèl esàm che i à só con d’ö tübo gròs issè dela boca infina ala pansa. Al ma sömeàa de ès indàc del idraulico. Ol dutùr specialistico l'ha dìc che ìe ciapàt öna gastrite gastrica perchè era fàc öna dieta sgretolata.

DOTTORE: Chèsta a l’è una cosa lapalissiana.

ADALGISA: Ela grave, siùr dutùr?

DOTTORE: An vederà dopo

ADALGISA: Facciamo vobis.

DOTTORE: Bràa Adalgisa, ède che te ghe sé pò al latì. Te fo so öna scatola de suposte.

ADALGISA: A pöde mia.

DOTTORE: Perché te pödèt mia?

ADALGISA: Perché a g'ho i morene.

DOTTORE: Alura te do i püntüre.

ADALGISA: A pöde mia.

DOTTORE: Perché te pödèt mia?

ADALGISA: Perché a g'ho la pèl düra.

DOTTORE: Alura te do i pastiglie.

ADALGISA: A pöde mia.

DOTTORE: Perché te pödèt mia?

ADALGISA: Perché a g'ho ol canèl stréc.

DOTTORE: E alura rivolgèt al Preòst che con d'öna benedisciù de chi giöste al te farà guarì lü. E adès chi ghe toca?

NICOLA: A mé, dutùr.

DOTTORE: Cosa g'hét Nicola?

NICOLA: Al la se che ol mìs pasàt a so gnìt a cà del ospedàl per via dela cirosa pallida. I m'ha tüit fò cola siringa ö pér de litèr de sànc pèrchè a gh'ere töt ol orgasmo sotosopra e sentie ö ronzino ai orège; i m'ha fàc ol guppo sanguinario e töta l'autopsia generale. I m'ha troàt che gh'ere l'epatite virile e che al m'ha restàa apena ö picol albume de speransa de egnighèn fò. I m'avrà fàc, esagere mia, almeno dösènto endovelenose in dela éna dèl bràs.

DOTTORE: Va bé, va bé, va bé.

NICOLA: A mè, veramènt, al ma sömèa mia tàt de indà bé, ma s'al la dìs lü che l'è del mester… Però mé a g'ho amò ol mé mal de pansa. I m'ha fàc almeno tresènto ragi al'aparato detergente, no, dirigente per riaga a capì fò ergota de chèl che gh'ere dét. La pansa la desmetìa mai de smiaulà come ö gàt in calùr e la saltàa come se la fös piena stenca de rane e de satù. Sentìe di turciù tàt fórc che al me paria che ergü i ciapaès i mé bödèi e i a ingropès sö come gamünsèi de lana.

DOTTORE: Et mai fàc cüre di sorta?

NICOLA: Otèrchè. Mia apena di sòrta, ma tüie só töc i dé la marchesa san pelegrino, l'öle de rigido e i frumenti latici e, per mia sbaglià la cura, ghe ardae sempèr al foièt di ostrusioni, no, di distrusioni. A sie stétèc in d'öna tal manera che ö pèr de ölte a m'è tocàt ciamà ol Gioàn canèta.

DOTTORE: Ön infèrmér?

NICOLA: No, siur dutùr, a l'era l'idraulico. Al pènse che i m'ha fàc tri ölte l'esàm di felci e ala fì i m'ha troàt che gh'ere ol verme saltuario. Al gh’era resù ol Lüigì Polpèta...

DOTTORE: Chi él ol Lüigì Polpèta?

NICOLA: A l’è chèl che al segna i èrèm. Al m’ha dìc che gh’ere la pansa piena de èrèm chi mangiàa töt chèl che tranglutie. Lùr i mangiàa e me dientàe maghèr. Ma mé i ho fregàc chi disgrasiàc chi mangiàa ai spale di otèr.

DOTTORE: Come al fàc ?

NICOLA: I ho fàc mör de fàm. So stàc quatèr de sènsa mangià e i è crapàc töc, ü dopo l’otèr.

DOTTORE: Va bé, te fo so öna risèta per i èrèm. Vermolina forte, con chèsta i stinca fò töc. E adès chi ghe toca?

ROMILDA: A mé, dutùr, la ma fa mal la crapa.

DOTTORE: Cos'ét fàc?

ROMILDA: L'öltima ölta che so treecàda só dela biciclèta ho ciapàt ö dramma cranico in del có. Pèr tri dé ho sentìt ö tremendo formicaio in di pé e so stàcia per dès dé col tirchio nervoso e coi granchi in di gambe.

DOTTORE: Et fàc di vacinasiù in chi öltèm tép ché?

ROMILDA: Töte. Pròpe töte. Dù mìs fà i m'ha fac la vacinasiù antiarabica perchè al m’ha piàt ol Tomaso...

DOTTORE: Ol Tomaso ? Erèl ciòc per dàt öna piàda ?

ROMILDA: No, ol Tomaso a l’è ol cà del Preòst. Al l’ha ciamàt issè perchè al g’hera ol stès müs rincagnét dela statua del San Tomaso Aquilino che l’è in sacrestea. E po’ i m'ha fàc po' a la vacinasiù antitinànic perchè ma só gratàt con d'ö fil de fèr de ràm. Ol dutùr al m’era dìc che g’ie de disinfetàl prima de ciàpàl dét in di ciàpe. Però, di chi cüre lé, a g'ho sentìt gnà öna beneficènsa.

DOTTORE: Pòta, ché, con töte i malatie he te m'hé cöntàt sö, per indà in farmacia a tö i medesine che g'avrès de dàt, te g'avrèsèt de indà col carèl del Iper. Fa issé, va dela spisiera, diga de catà fò del so scafàl öna medesina sé e öna no, töle so töte e al pöl dàs che te guaresèt de colp. E adès chi ghe toca?

PIERO: A mé.

DOTTORE: E tè cosa g'hét Piero?

PIERO: A g'ho sempèr mal de pansa.

DOTTORE: A digestiù come mi stà?

PIERO: Lu al sò mia, ma me, veramènt, a desligerese mia tàt bé.

DOTTORE: Te gavrèsèt de fà ona dieta liquida, ligera, piötòst brudusa..

PIERO: Se l'è per chèl gh'è mia problema; mange quase töc i dé polènta e gnòc.

DOTTORE: Mangià in biànc, insoma.

PIERO: Li staghe tranquilo; la toàia a l'è bianca e po' a i piàc.

DOTTORE: E la vescica come stàla?

PIERO: Bene, grasie e lü?

DOTTORE: Gh'ét mai vìt di distürbi?

PIERO: Veramènt, se g'ho de ès sincér, i m'ha troàt ö papillon ala vescica.

DOTTORE: E la prostata?

PIERO: Cosél chèla laura lé?

DOTTORE: A l’è ön organo maschile.

PIERO: Alura al la ciame col sò nòm: pisèllo, fratellino, uccellino, pipino, menacó, che an se capirà mèi. Chèl, insoma per dìl tra notèr òm, al fà aqua de töte i bande. Èco, per dila ciara e fò di déc a lü che al g'ha ol segreto confesionale, al fà apena aqua e negót otèr. Ma posebèl che ghe sie mia öna quàc cüre de fà per fà funsionà amò ö falì la...machinèta?

DOTTORE: A l’è düra, Piero, a l’è düra...

PIERO: Ché, de dür, g'hel sigüre mé siùr dutùr, a gh'è pròpe negót. Posebèl che ghe sie mia la pusibilità de fà ö trapiant? Incö i trapianta ol fidèc, ol cör, i dìc, i öc e él posebèl che i ghe rie mia a trapiantà chèl laùr lé?

DOTTORE: L’arte medica a l’è gnemò riada a chèl punto ché. O dé, forse...

PIERO: Ma si spèta amò ö falì ol Piero al gh'avrà de mèt mia apèna ol còrp, ma po’ a l'anima in pace. Ma chè al se trata mia apena dèl'anima, ma de ergót d'otèr.

DOTTORE: Dopo töt te gh'é la tò età, Piero.

PIERO: L'è pròpe menta ira, siùr dutùr. Ol òm a l'è come ol treno.

DOTTORE: Come ol treno?

PIERO: Sé, come ol treno. A vint'àgn a l'è come l'aceleràt: al se fèrma a töte i stasciù. A trènt'àgn a l'è come ol dirèt: al se fèrma apena in di sità. A quarant'àgn a l'è come ol diretisimo: al se fèrma apena in di capitài. A cinquant'àgn a l'è come ol rapido: al se fèrma apena per fà aqua. A sesant'àgn, e suèrtöt dopo i sesanta, al pàrt piö, al và al deposèt.

DOTTORE: A l’è la legge dela natüra, Piero.

PIERO: E pensà che la natüra a l'è issé bèla e a mé la m'è sempèr piasida.

DOTTORE: Adès però mé g'ho de indà. I otèr i visite la setimana che é. Ciao a töc. (Se ne va)

TERESA: Certo che a mé ol nòst dutùr al ma convince mia tàt.

PIERO: Perché?

TERESA: Pensa che trì mìs fà, quando a l'è pasàt de ché come incö, a g'ho dìc che ol mé sio li stàa màl e lü al m'ha dìc de daga l'aqua de pom. La setimana dopo ghe fo amò: "Siur dutùr, al vade che ol mé sio a li stà amò piö màl"; e lü "Amò aqua de pom". La ölta dopo ghe dighe:"Siur dutùr, ol mé sio a l'è mort" e al sét cosa al m'ha respundìt?

PIERO: Cosa t'hal respundìt?

TERESA: Basta aqua de pom! (Ridono e rientrano tutti)

 

SECONDO TEMPO

 

NICOLINA: (In un lato del cortile scopa il pavimento) Mamma mia dammi cento lire-che in America voglio indà… Bisogna che cante a basa ùs se no ol Bèpo al ria ché amò cola so alìs. Certo che si è asé sènto frànc per indà infina in America, alura sinquanta frànc i sarès asé de indà al màr. Chisà come l'è ol màr… I m'ha dìc che quando te ghe ardèt te èdèt mia chèl'otra sponda. Magare a l'è piö grant del Lac de Sarnèc o de Spinù. S'al ma piaserès indà al màr… S'al ma piaserès vèt i neoi chi se confont col'aqua, vèt ol sùl che la sira al se sprofonda dét töt foghét, töt grant, töt d'or. Metì dét i pé in del'aqua, sbasàs so e sènt i pès chi cönta sö i so storie, chi cönta sö come l'è bèl ol font, pié de culùr, pié de corai. E sènt i pescadur chi ria cola barca, i scarga ol pès e i slarga so la rét a fa sügà. E pò giràs de l'otra banda a ardà la spiagia, longa, bianca, caresada di onde chi söga a curìs dré e a treèrs del sùl intraèt ön òm che al vé ivèrs de mé. Al vé innàc piano piano, sensa fresa, coi pé in del'aqua e i braghe tirade sö fina ai senòc. Pò al se fèrma denàc a mé. Adès, pò a se g'ho amò ol sùl in di öc, ghe rie a ediga ol mùs. L'è lü, ol Gigi. Al ma mèt öna mà in di chièi e al ma dìs: "Te öle bé, Nicolina…" Chisà se ol Gigi a l'è mai stàc al màr e se pò al ghe fös istàc, chisà se al ghe sarà gnìt in mènt per ö second la Nicolina.

TERESA: (Entra portando una cartolina) Ada, chèsta a l'è la tò. Ölie mia datela nèh, ma che la sie la prima e l'öltima ölta. Scandalusa!

NICOLINA: (La legge) "Al mare andai, nel mare nuotai e a te pensai. Gigi". (La rilegge più volte) A l'è pròpe ö poeta ol Gigi. Se ergù i me dès öna smartelada söl dirlù di pé a sentirès apena ol paradìs. Mé ghe pensae al Gigi söla spiagia del màr e lù… e lù l'è indàc al màr e al m'ha pensàt delbù. Sant Eustorgio…, sét tè sant Eustorgio che te cümbinèt chi laùr ché ala Nicolina? Basta che me pense ö laur e lù… …

ROMILDA: Ciao Nicolina… in do éla la Teresa?

ADALGISA: Che bèla bigaröla che te gh'é sö stasira… Prope elegante, pròpe öna bigaröla da sera…

NICOLINA: Mama, a gh'è chè la Romilda e la Adalgisa.

TERESA: Ciao scète, madona se va ède olentera… A g'ho öna òia de cöntala sö.

ROMILDA: E pensà che notre an preferés parlà mai de nùsü. Tombe, pròpe tombe.

ADALGISA: E pensà che notre piötòst de baiaga dré ala sét an preferès che la ma borle vià la lèngua. Sepolcri, pròpe sepolcri.

NICOLINA: Tra tombe e sepolcri chi dù lé i sarèr bune a desdà fò ö cimitero intréc quando il la cönta sö.

ROMILDA: L'ét saida l'öltima Teresa?

TERESA: No, a g'ho de ès fermada ala penöltima. chèla dela setimana pasada.

ROMILDA: Fato sta che, turnando indrè ö pàs, insoma come t'ho cöntàt sö semò la setimana pasada, la Gùstina di Bisète la gh'è riada amò a èns ön'otra scömèsa e portà a cà dès miliù.

TERESA: Ada che ròspa chèla lé. I ghe à bé töte. Dès miliù…

ADALGISA: Sé, dés miliù.

TERESA: E com'àla fàc?

ADALGISA: A l'è indacia in cümü del sindèc e la g'ha dìc che la ölia regalaga sentomela frànc ai scöle elementàr per comprà ol silabario ai piö poarèc.

ROMILDA: Ol sindèc al g'ha domandàt in do la 'ndàa a troài i palanche perché de pensiù la ciapàa apena la minima. La Gùstina alura la g'ha respondìt che lé la guadegnàa ö sàc de palanche coi scömèse.

TERESA: Coi corse di caài? Co Superenalottolo? Col Gratta che non vinci?

ADALGISA: Pò al sindèc al g'ha domandàt issè, ma lé la g'ha dìc che al se tratàa mia de chi laùr lé. Anse, la ghe dìs: "Quat'ölèl scomèt siùr sindèc che lü al g'ha i moròidi grose compàgn d'öna ingöria?" Ol sindèc al ghe arda e al ghe dìs che l'era inötèl che la scometiès perché l'avrès perdìt.

ROMILDA: "E mé scomète li stès", la ghe respont la Gùstina. "Ölèl scomèt sìc miliù se lü al g'ha mia i moròidi grose compàgn d'öna ingöria?" E alura ol sindèc, per faga pasà la òia de scomèt e per pondigla, al g'ha dìs: "Ghe sto! Ma come an fai a èt chi i g'ha resù?" E la Güstina: "Domammatina ègne ché in cùmü col aocàt Brügnì de testimòne e lù al g'ha de lasàm tocà.".

TERESA: Tocà cosè?

ADALGISA: Tocà cosè… cosa a 'stochèi quando ü al g'ha i moròidi?

TERESA: Pòta… lé.

ADALGISA: Eco, pròpe lé.

TERESA: Per mé l'è töta scema la Gùstina… Ada tè si è scomèse de fa! Öna bèla manera de maià fò sìc miliù…

ROMILDA: Spèta Teresa, a l'è mia fenida.

ADALGISA: La matina dopo la Gùstina e ol aocàt Brügnì i se presenta denàc al sindèc. Ol sindèc al sia gna lù cosa al gh'ia de fa…

ROMILDA: Insoma, a l'éra ön po' imbarasàt…

TERESA: Al crède, fàs tocà pròpe lé dela Güstina… Dai, indì innàc che öle saì come l'è indacia…

ADALGISA: Insoma, ormai la scömèsa l'era facia e gh'era lé pò a l'aocàt.

ROMILDA: In poche parole al sindèc a gh'è tocàt tirà so i braghe e la Güstina la g'ha metìt ol dìt.

TERESA: Pròpe lé?

ROMILDA: Pròpe lé!

TERESA: E ciao sìc miliù! Se i moròidi i ghi avrès vide delbù al sarès mia stàc issè bambo de scomèt…

ADALGISA: E infati i moròidi i gh'era mia.

TERESA: E ciao palanche.

ADALGISA: Ciao palanche öna bèla madona. Quando ol sindèc al g’ha dìc ala Güstina che l'era perdìt la scömèsa al g'ha pò a dìc che se la fàa sempèr issé an na avrès perdide amò de scomèse in dela éta.

TERESA: Poera Güstina, al l'ho dìc mé che l'è scema imbesüida…

ROMILDA: Mia tàt Teresa. Al sét alura cosa la g'ha respondìt al sindèc? Che lé, ol dé prima, a l'era scometìt quindès miliù col aocàt Brügnì che lé, ol dè dopo, la ghe sarès riada a metiga ö dit in chèl pòst al sindèc. Quindès miliù meno sìc... La Gùstina l’ha guadagnàt dés miliù!

NICOLINA: Mé però ma se ergognerès de parlà di otèr. Bela figüra che l'ha fac ol sindèc e pò a l'aocàt.

ADALGISA: E alura de chi an g'avrès de parlà? Dela Nicolina? Fo mia per dì Teresa, ma la tò scèta l'ha ciapàt negota de tè. Ada lé, a ragiunaga insèma te ghe caèt fò negota de bü.

TERESA: Poarèta, quando a l'è nasida al gh'è mancàt la bensina al servèl e la à compàgn d'ö mutùr che al pèrt i colp. Pensa che ala so età la g'ha gnamò de troà gna ö stràs de murùs. E sé che ché in paìs i òm i manca mia, ma per lé an ghe 'nva bé gna ù. Pensa che infina ol Giacom, ol maestro che l'insegna in di nòste scöle, al l'ìa pondìt i öc sö de lé…

ROMILDA: Ol maestro? Per mé i lebèr i gh'è indàc al co. A parte ol fato che al g'avrà vint'àgn piö de lé, ma ma dighèt cosa i pödrès contà sö tra de lùr? Lü a l'è 'strüìt e lé… fo mia per dì, ma la scuàt fò la stansa töta la éta e gnoranta l'era e gnoranta la g'ha de ès restada.

ADALGISA: Ol maestro… ada che ol maestro al g'ha piàs a tante. Come òm l'è mia mal; o Dio, a 'spöl mia dì che l'è öna grànt belèsa, insoma, a l'è ö bèl bröt, ma i è tante i spusine e i mame di scèc de scöla che ö pecadì con lü il la farès olentéra. E te me dighèt che ol maestro l'avrès pondìt i öc sö de lé… A parte ol fato che ghe crède gna se al me coparès ché ol Arcangelo Gabriele coi ale, pène e stungiù, ma al so pròpe mia cosa al ghe troe de bèl e de interesànt in dela Nicolina.

ROMILDA: L'è mia 'strüida, l'edücasiù al so mia in do l'ha imparada, bèla… lasèm pèrt…

TERESA: Adès però fila mia dientà öna röméta..

ROMILDA: Sèt ofendida Teresa?

TERESA: Ofendida no, ma, dopo töt, a so mé che al l'ho facia sö.

ROMILDA: Nicolina, cosa ölerèsèt fa tè in dela éta?

NICOLINA: In da mé éta ölerès fa tace laùr, ma g’ho pura che g'abie mia la posibilità e ol tép de fai. L'öltèm laùr che ölerès fà, però, al sarès chèl de pasà ol tép a cöntà sö i laùr di otèr.

TERESA: Né Nicolina, domandega scüsa ai mé amise!

NICOLINA: Scüsìm se v'ho dìc chèl che pensàe, scùsìm se v'ho dìc la erità, scùsìm se ho pensàt apena ö secont de insegnàf vergota…

TERESA: Ve l'hoi dìc? Aqua, apena aqua la g'ha in dèl co e de chèla marsa!

ROMILDA: Ada tè come i è fàc i suègn de incö… A gh'è piö redènsio… I trata i persune piö grande de lure come s'i fös piene de piöc. Indom Adalgisa che l'è tarde. Ciao Teresa e grasie dela cicerada.

TERESA: Ciao scète, indo dét pò a mé e tè Nicolina sögöta a fa i mestér. (Esce)

GIGI: Permesso…

NICOLINA: Avanti, avanti.

GIGI: (Si presenta in vestiti dimessi con un mazzo di fiori di campo) Buongiorno Nicolina.

NICOLINA: Ciao Gigi; pròpe té? Madona che piasér a edìt! Che manera de sti bande?

GIGI: Me so recordàt che incö te fé i àgn e t'ho portàt ö pensér. Ho catàt sö quatèr fiùr in del pràt e t'ho portàt ol strachì de cavra.

NICOLINA: A l'è ira òsti! Pénsa tè, a me se recordae gna piö.

GIGI: Ma t'ala mia fàc i auguri la tò mama?

NICOLINA: No, chèla al post di auguri la ma fàc scua fò la cüsina.

GIGI: Al so, al so che te sé öna gran laurentuna. E l'è pròpe per chèsto che ölerès domandàt ö laùr…

NICOLINA: Domanda, domanda Gigi.

GIGI: Alura… Cara Nicolina… cara Nicolina…

NICOLINA: Te s'él incantàt ol disco Gigi?

GIGI: No, a l'è apena che ho preparàt ö bèl discors töt a memoria e a ardàt me so sconfundìt…

NICOLINA: Alura incomensa de capo…

GIGI: Alura… Cara Nicolina…

NICOLINA: Chèsto te l'é semò dìc prima. A' innàc alura.

GIGI: Cara Nicolina… Chedere è lecito, rispondere è cortesia... E sé che ol Don Costante al me l'ha scriìt so in bèla scritüra…

NICOLINA: Cosa c'èntrèl ol Siur Preòst?

GIGI: Sicome a l'è ö laùr importante, ölie ditèl coi parole adate, giöste, insoma, adate ala circostansa.

NICOLINA: Ada Gigi che i parole, quando i è sincere, i salta fò de spèr lure…

GIGI: Alura, cara Nicolina… insoma, per dila töta e ciara…mé... mé g'avrès bisògn de tö moèr e avrès pensàt... avrès pensàt... a tè.

NICOLINA: E ghe ölia ol Preòst per dì chi laùr ché? E perché manera Gigi t'é pensàt a mé?

GIGI: Perché mé a g'ho öna cà granda, a g'ho i càp e pò i àche e mé spèr mé a ghe rie piö a trà innàc…

NICOLINA: E te g'avrèsèt bisògn de öna dòna che la te tègne nèta la cà, che la te öte in di càp e che la ghe staghe dré ai ache.

GIGI: Bràa Nicolina, t'é capìt söbèt. Al sie mé che te gh'é mia apena i mà e i bràs ch i funsiuna, ma pò al servèl.

NICOLINA: E dopo?

GIGI: E dopo cosè?

NICOLINA: Ma él apena per chèsto che 'è pensàt a mé?

GIGI: Pòta, té te sé öna dòna forta, abitüada ai fadighe e al sarès mia tàt defesèl per tè tègn nèta la mé cà.

NICOLINA: Gigi, scolta chèl che g'ho de dìt. Secont tè, se mé te dirès de sé, come cambierèsela la mè eta?

GIGI: La cambierès, e come!

NICOLINA: Certo che la cambierès… Invece de pasà töt ol dé a scuà fò ol pavimènt dela mé cà egnerès a scuà fò la tò, invece che laà i pagn dela Teresa egnerès a laà so i tò camise e i tò mödande, invece de…

GIGI: Ma mè ala fèsta te porterès al cinema del oratòre, a èt i giòstre, a mangià ol gelato…

NICOLINA: Ma manca ol laùr piö importànt Gigi.

GIGI: Ol laùr piö important? Qual de laùr?

NICOLINA: Gigi Gigi, an ghe sé mia gnà ö falì. Al manca chèl laùr che fina a dü menüc fa mé a gh'ere per tè o credìe de iga per tè.

GIGI: Cos'él Nicolina?

NICOLINA: Forse Gigi ho sbagliàt sö töt.

GIGI: Cos'ét sbagliàt Nicolina'

NICOLINA: So mia mé che me so sbagliada, ma l'è stàc ol mé cör…

GIGI: Sét malada de cör? Chèsto al sie mia. Alura, magare, te ghe rièt mia tàt a laurà e te fè fadiga…

NICOLINA: Certo, a l'è apena chèsto che al te interèsa…

GIGI: No, a l'è mia apena chèsto. Te sé öna bràa scèta, timorata di Dio e alura a mè al me interèsa mia tàt se te gh'é mia la belèsa di dòne che 'svèt al cinema, ma a mé te ma 'nterèsèt li stès.

NICOLINA: Ma manca ol laùr piö importànt Gigi…

GIGI: Ma cos'él sto laùr piö importànt?

TERESA: Mah, cos'éla chèla storia ché? Che manera mé a so mia infurmada che gh'é ergü in cà mé?

GIGI: Buon giorno Teresa, pasae de 'sti bande e so gnìt a salüdà la Nicolina. Se recordela mia che an sia compàgn de scöla?

TERESA: Certo che ma se regorde. E chi fiùr lé cos'éi?

GIGI: I ho catàc sö in del mé pràt e ho pensàt de portai ché.

TERESA: Ma quace pràc gh'ét?

GIGI: Sènto pèrghe.

TERESA: Sènto pèrghe? Mia mal… E la casina éla la tò?

GIGI: Certo che l'è la mé.

TERESA: E bestie ghe n'ét?

GIGI: Sèntsinquanta àche e vinte mansöi. E pò a g'ho tri tratùr…

TERESA: Però… Nicolina, al sét che ol Gigi al m'è simpatèc? Ma tè ölièt vergota dela Nicolina?

GIGI: Veramènt… a sie pròpe dré a diga…

NICOLINA: A dìm che al gh'era frèsa de indà perché la Bianchina la g'ha de fà e la ghe ria mia a iga ol vedèl se gh'è mia ergü che il la öta.

GIGI: Osti l'è prope ira e ma se recordae piò. Ma come èt fàc a saì che la Bianchina…

NICOLINA: Al so, al so…

GIGI: A g'ho pròpe de scapà vià. Buongiorno Teresa, ciao Nicolina. Recordès chèl che t'ho dìc e fàm saì ergota. (Esce)

TERESA: Ma a tè te piasèl mia ol Gigi?

NICOLINA: Al ma piasìa, mama…

TERESA: E i sènto pèrghe?

NICOLINA: Amò de meno.

TERESA: E i sèntsinquanta àche e vinte mansöi?

NICOLINA: Gnà à falì.

TERESA: Ah, al l'ho dìc mé…Töta aqua, töta aqua chèla che te gh'é i dèl servèl. A ria ü che al g'ha di intensiù serie e lé, chèla balurda, la böta vià l'ocasiù de iga sènto pèrghe de tèra e sèntsinquanta àche e vinte mansöi…

NICOLINA: E trì tratùr…

TERESA: E trì tratùr . Ma ada che l'è pò ö bèl suèn, l'è fàc sö bé, al g'ha de iga ö muntù de palanche e al g'ha de iga töc i so… laùr a pòst e chi funsiuna…

NICOLINA: Mama, ada che mè g'ho mia bisògn gnà d'ö banchér e gnà del tòr, ma de ergù che i me öle bé, che i me daghe ol sò amùr...

TERESA: Ma l'amùr al vé dopo di sènto pèrghe de tèra e sèntsinquanta àche e vinte mansöi…

NICOLINA: L'amur al val de piö de sènto pèrghe de tèra e sèntsinquanta àche e vinte mansöi…

TERESA: E trì tratùr! E alura lasèm dì che aqua te gh'ièt in dèl servèl quando te s'é nasida e pò adès. Dai indom a cà che gh'è ergota de fa pò a lé. (Entrano)

BÉPO: Pronti… Via! Ol Bèpo al và, staolta al và delbù. Al và compàgn d'öna caalina de rasa. Oh cavallina cavallina storta, che portavi a casa una fetta di torta… Forse l'è mia issé, ma l'è bèla li stès. Al me la facia imparà a memòria la Supina, la mé maestra la tersa ölta che ho fàc la quarta. Quando la caminàa la indàa ön po in sà e ön po inglià. A l'è stacia pròpe lé a insegnàm la geografia e la òia de viagià. Quanti sono i cinque continenti? E mé ghe respondie: i quattro continenti sono tre. Asia e Africa. Eco, incö parte e indo in Africa. A g'ho domandàt al mé amìs Maiasaù in do l'è l'Africa e al m'ha dìc che te gh'é de indà in basa Italia, treersà ol mar e, quando te incontrèt ol prìm cocodrillo, te girèt ala mansina e te troèt l'Africa. Cèrto che lé i è töc nighèr e l'è fasèl confundìi. Ma recorde che quando so indàc a èt la bòs a gh'era ö bianc che al combatia contra ö nighèr. Ol bianc an n'ha ciapade tace e pò tace che ala fì an ghe s'è piö riàc a capì chèl che l'era ol bianc e chèl che l'era ol nighèr. Pronti alura, ho decedìt, parte per l'Africa. Mama, mama!

TERESA: Se gh'ét Bèpo?

BÉPO: Mé indo in Africa.

TERESA: Brao, e come te la mètèt coi leù?

BÉPO: Coi leù?

TERESA: Certo, coi leù.

BÉPO: Come ‘na incontre ü ghe mète ö bràs in boca, ghe ciape la cua e l'invèrse compàgn d'ö calsì.

TERESA: Ma ada che in Africa al fa colt.

BÉPO: Alura a parte in mödande. (Accenna a slacciarsi i pantaloni)

TERESA: In do indarét in mödande disgrasiàt? E ché che t'ho preparàt la rösömada.

BÉPO: Mama, a g'hoi fàm mé mama?

TERESA: Cèrto che tè g'hé fàm.

BÉPO: Alura égne a mangià la rösömada. Ada però che stasira parte sensa fàl. (Rientra)

NICOLINA: (Come prima. Cantando) La mamma la sta bene e il papà l'è ammalato… La mamma la sta bene e il papà l'è ammalato… Certo che i òm i stinca sempèr fò prima di dòne. Basta èt i èdoe che gh'è in pais… Certo che mé èdoa a dientero mai. Chèl bala de chèl Gigi… Et capìt cosa al völia? La sèrva, apena la sèrva. Chisà chi che me caterà sö mé. Ol maestro però al g'ha la so età, ma, a pensaga bé, al g'ha de iga de sigür ergota de piö del Gigi.

GIACOM: Permesso…

NICOLINA: Ma chèsta la me sömèa la ùs del Giacom, ol maestro…

NICOLINA: Al vègne innàc Giacom, al vègne… Sant Eustorgio Martire, grassie de ìm fàc ön'otra grassia.

GIACOM: Ela sigüra che la destürbe mia?

NICOLINA: Ma no, cosa dighèl siùr maestro? A so conteta de edìl.

GIACOM: La ma scüse Nicolina dela visita sensa avisala prima. Stala bé signorina Nicolina?

NICOLINA: Mai stacia issé bé. Signorina... mai nesù i m’ha ciamàt signorina... E cosa g'hal lé in di mà siur maestro?

GIACOM: Ma so permetìt de portaga ö librèt di mé poesie.

NICOLINA: Poesie? Lü li scrìf so di poesie? Che bèl, a pensae mia che ol Giacom…

GIACOM: La sét, per conosela, bisogna mia ardaga apena in dèl müs, ma gratà ö falì e scoprì chèl che la g'ha dét.

NICOLINA: Che bèla la poesia. Mé, ala sira, quando indo in lèc, a ciape sempèr sàlt ö libèr, ma al fo sensa fam vèt dela Teresa, perché la dìs che quando öna persuna a l'è istrüida in dela éta la continua a sircà de continuo de saìga amò de piö e la sènt i paréc di stanse tròp strece. Che bèla la poesia, la te fa sgulà, la te fa sbàt ol cör, la te fa èt ol ciel semper pié de stèle, coi mà te tochèt la lüna e te se impienesèt dela so lüce magica…

GIACOM: Prima a g'ho domandàt se la sta bé, ma adès a so sigür che la sta bé. Forse ho gratàt ö falì e so dré a scoprì chèl che la g'ha dét.

NICOLINA: E a chi g'hal scrìc so i sò poesie?

GIACOM: Se la se ofènt mia…

NICOLINA: Ma se ofende mia.

GIACOM: Se lé la ma permèt…

NICOLINA: Permète, sens'otèr che permète.

GIACOM: Insoma… G'ho pensàt a lé a ogni paròla, a ogni riga, a ogni pagina.

NICOLINA: Giacom… orse tròp se ghe domande de lèsemèn öna?

GIACOM: Con piasér, ma ché ghe n'è öna entina…

NICOLINA: E alura an fa issé, dèrve ol libèr a caso e al ma la lès. (Mentre Giacom legge la poesia tutti gli altri, ad uno ad uno, si affacciano)

So stàc in dèl pràt

per sircà ol fiur piö bèl,

ö fiur delicàt

coi culur dela matina

che quando al nàs ol sul

al se dèrf apena per mé.

Al l'ho catàt sö

con delicatèssa

al g'hia ol culùr di tò öc.

In mès ai petali

ö ciüfì coluràt

de ros,

l'era ol culùr

dela tò boca.

Ol proföm l'era frèsc

compàgn dela rosada

d'öna matina d'estàt,

l'era frèsc compagn de tè,

Nicolina.

(Tutti applaudono)

TERESA: Madona mé che bèl… Se ergü i m'ès fàc öna poesia issè l'avrès brasàt fò.

ADALGISA: A sènte ol cör che l'sbaciòca compàgn di ale d'ö piviù.

ROMILDA: Madona mé, a l'è compàgn de quando ède ol Butifùl…

TERESA: E tè Nicolina, cosa spètèt a brasàl fò?

NICOLINA: A pöde mama?

TERESA: Se t'al fè mia tè ada che al fo mé.

NICOLINA: (Si scioglie i capelli) Giacom, quando la nòc ma se insognae, edìe sempèr ön òm che al ma disia sempèr chi laùr ché. Al ma interesàa mia che età al gh'era, gnà che müs al gh'era, gnà che mestèr al faès, ma… adès al l'ho troàt e v'al dighe a töc, chèl òm lè mé al l'ho troàt. Giacom, mé a g'ho mia tàt de dàt, a g'ho mia i bèi estìc, a so' mia tàt bèla, so mia buna de scrìf i poesie, mé a g'ho apena ö cör, ö cör pisèn, ma che al bàt compàgn d'ö martèl pneumatèc. Mé a g'ho apena chèl de dàt, ma te sigùre che t'el do pròpe töt. (Si abbracciano e tutti applaudono)

BÉPO: (Esce con la solita valigia in mano) Staölta a parte del bù. Ma cosa söcedèl ché? Sìf dré a fa i bèle statùine?

TERESA: Staölta te sé mia tè che to partèt. A l'è la Nicolina che la part. Ma mia per l'America, ma per la part piö bèla de la so éta.

BÉPO: Alura Nicolina te ègnèt mia con mé in America?

NICOLINA: No Bèpo, mé sto ché, perché l'America al l'ho troada pròpe ché.

PALMIRO: Alura… alura al völ dì che prèst an va a spuse…

BÉPO: A spuse de chì?

PALMIRO: Dela tò sorèla Nicolina.

BÉPO: Eh no, la Nicolina la é con mé in America.

PALMIRO: Eh no, Bèpo; la Nicolina la resta ché perché a l'è chè la sò America. La sò America la se ciama Giacom.

BÉPO: Chèl pòst lé al l'ho mai sentìt, bisognerà che al sirche söl vocabolario. Mé, però, v'al dighe pròpe a töc, staölta parte delbù.

PALMIRO: Ma cosa troerét de piö bèl de ché söla nosta éra?

BÉPO: Cosa troero? Troero… troero…

(Tutti cantano sul motivo "Amore mio che vai sulla collina")

Che bèl a stà la sira ché sö l'èra

quando an se troa ché töc a cantà

ognü al se mét che sura la ringhiera

la bala a töc i otèr al ghe dà.

S'an farà, s'an farà, s'an farà

sensa la Nicolina-chi l'a sa

resta ché apena i èc söla ringhiera

a ardaga a chi che part e i va vià.

 

Di ölte gh'è ergü chi tèca bega

chèsto perché an s'è ché in quatèr gàc

ma dopo dù menüc i desmentega

perché i è dàc fò compàgn de màc.

S'an farà, s'an farà, s'an farà

magare sensa ol Bépo-chi l'a sa

resta ché apena i èc söla ringhiera

a ardaga a chi che part e i va vià.

 

Ché resterà apena la Teresa

ol Piero, la Romilda e l'Adalgisa

che col Nicola i invia la ripresa

a teàs sö i pàgn e la camisa.

S'an farà, s'an farà, s'an farà

an rèsta apena notèr-chi l'a sa

resta ché apena i èc söla ringhiera

a ardaga a chi che part e i va vià

a ardaga a chi che part e i va vià.