OL FANTASMA DEL POÉR PIERO

 

COMMEDIA IN DUE TEMPI IN DIALETTO BERGAMASCO

 

 

Autore:

Camillo Vittici

vitt@sfera.net

Iscrizione S.I.A.E. N.118123

 

 

PERSONAGGI

                   Teresa                                     La madre

                   Pina                                        La figlia

                   Bèpo                                       Il figlio

                   Piero                                      Il fantasma

                   Don Redento                          Il Parroco

                   Lucresia                                 La moglie del Piero

                   Medium                                  Il Medium

                   Maghino                                 Il Mago

       

La storia si svolge nel soggiorno di una casa modesta

 

La storia

La moglie e i figli del Piero, per scoprire dove il padre ha nascosto la grossa vincita del totocalcio, si rivolgono ad un medium e organizzano una seduta spiritica. Ed infatti il Piero appare, ma purtroppo non è il padre, ma un altro Piero. Terminata la seduta, tuttavia, il fantasma non ne vuol sapere di andarsene e la condizione per partire è piuttosto complessa e impraticabile.

 

Atto Primo

(La Teresa è in scena. Sta rassettando la casa. Entra Bèpo)

TERESA: Alura Bèpo? M'hai fàc vergota staölta?

BÉPO: Staölta compàgn di otre ölte. Ö bùs in del'aqua. Ann'è gnìc fò gna ü.

TERESA: E pensà che ca sie pròpe sigüra: 24 la data del föneràl del Gigi Basgiòt, 42 ol Gioàn del Maiacünì ca l'è restàt ispiataràt sota ol treno; 54 i morc del'aparèchio ca l'è burlàt so in del Pirù…

BÉPO: Ada mama che ol pirù a l'è chèl che a 'sdovra a mangià; chèl a l'era ol Perù.

TERESA: … 70 la disgrasia…

BÉPO: Mama… él posébèl che i tò nömèr del lòt ti traghèt fò adoma di disgrasie?

TERESA: A l'è pròpe mia ira invece. L'83, per esèmpe, a l'è la fratüra dela gamba del Nando Pistola ché in banda a notèr.

BÉPO: Perché, sarèsela mia öna disgrasia po’ a chèla?

TERESA: Chèla a l'è öna bèla notisia invece, perché al desmèterà de rampà söla nosta pianta de nòc e catà so töc i pom cola scüsa che i ràm i à de là del so mùr, chèl robapom a tradimét. Almeno s'al gh'ès de domandamèl…

BÉPO: E se al ta 'ldomandàa cosa gavrèsèt respondìt?

TERESA: De indà a comprai del spinacì! Chèla pianta lé i g'ha de tocala nigü, a l'è öna pianta sacra e inviolabile.

BÉPO: Per che manera sacra e inviolabile?

TERESA: Perché all'ha pientada so ol Piero Baciòc, ol tò tata ol dé ca l'è nasida la tò sorèla Pina.

BÉPO: Certo che ol tata al m'ha fàc ö bèl ischèrs. Chisà in do l'ha scondìt töte i palanche che l'ia ensìt ala Sisal… Certo chi gh'ia de ès pròpe tance…

TERESA: Pensa che a mé al m'ha dìc che con chèle al pödia comprà mès paìs…

BÉPO: Certo che a dil ché tra de notèr al g'hia sö öna crapa mia tàt giösta…

TERESA: Dimèl mia a mé… In banca al völia mia tegnile perché se nò töc i avrès saìt che l'ia ensìt ala Sisal e al g'hia pura che amìs e paréc i egniès a bàt càsa…

BÉPO: E issé va a saì in do i avrà scundide.

TERESA: Bisogna po’ a dì che l'era ö gràn tegnù. Pensa che per mia spènt i solc del föneràl l'ha lasàt per testamét che al völia ès brüsàt… no, com'a 'sdìs? ..cremàt perché al costàa de meno e me m'è tocàt rispetà la so volontà perché ölie mia che prima o po’ al vegniès de nòc a gratàm i pé. Öna bèla fiamada, ö fil de föm e adio Piero. Ada lé cosa m'è restàt… öna scatulina de sèndèr e piö negota.

BÉPO: Ma in dèl testamét t'al mia scrìc in do l'ha metìt i palanche?

TERESA: De sigùr a l'ia scrìc so prima de èns ala Sisal e dopo al g'ha de ès desmentegàt. Pensa che ogne tàt al ma compàr in sògn e al ma dà ö nömèr de sögà al lòt…

BÉPO: Adoma ö nömèr?

TERESA: Ta l'ho dìc che ché in tèra a l'era ö tegnù e in do l'è indàc a fenì al ga mia de ès cambiàt tàt.

BÉPO: E che nömèr ta dàl?

TERESA: Ol sènto.

BÉPO: Ma ol sènto al gh'è mia in del lòt! Ma te ga l'ét mia dìc?

TERESA: Certo ca gl'ho dìc, e mia apena öna ölta.

BÉPO: E cosa t'al respondìt?

TERESA: Che lù l'è mia scemo e che al ga stà dét. Po’ a lü cola so mania di indüinèi… Mia per negot al lèsia töte i setimane la setimana animistica che al fregàa a l'osterea.

BÉPO: Mama, cöntèm sö bé ol sògn ca ta fé.

TERESA: Alura. Al ma compàr lé denàc e al ma dis: Teresa , quata fala öna mà? E me: sìc. E lü: e dù mà? E me: dés. E lù: e des mà? E me: sènto. E po’ li sparia.

BÉPO: Certo che come ragiuniera ta alè pròpe compàgn de dù de cope. Quat a fàl öna mà?

TERESA: Po’ a te compàgn del tò pader?

BÉPO: Respondèm docà; quat a fàl öna mà?

TERESA: Öna mà la fa sìc. Ma ciapèt per interdèta?

BÉPO: E dés mà?

TERESA: Pòta, öna mà l'è sìc…Des mà… vergine santissima, i fa sinquanta!

BÉPO: …e mia sènto!

TERESA: Certo che a pensaga bé ol sinquanta a l'è 'gnìt fò tace ölte.

BÉPO: E te barbèluna…

TERESA: …g'ho dàc öna pesada ala ruota dèla fortuna! Certo che al pödia ès ön po' piö ciàr, che Dio al ghe l'abie in gloria. (Entra la Pina)

PINA: Mama, Bèpo, ho troàt la solüsciù.

BÉPO: La solüsciù a cosè?

PINA: La solüsciù per troà in do ol tata l'ha scondìt i palanche, semplice.

TERESA: Ada Pina che per te al sarà semplice, ma ada che notèr i è quatr'àgn che an s'è drè a menala chèla stòria ché sensa ègnèn ala öna.

BÉPO: E alura sentèmela chèsta manera sèmplice.

PINA: Devrì fò bé i orège. Ele érte?

BÉPO: Ada che in dèl fa la dòcia a i ho sgürade fò stamatina. Alura?

PINA: Öna seduta spiritica!

BÉPO: Mé ho sgüràt fò i orège, ma a te a al t'è indac dét l'aqua in dèl servèl…

TERESA: E cosa sarèsela chèla laura lé? La seduta spiritosa?

PINA: Spiritica mama. An sa mèt inturèn al taulì, an sa tè töc la mà e an ciama ol tata.

TERESA: …e lü al vé dét, al sa sènta so, al sa fa fò ö calès de ì e al dìs: ardì che i palanche i ho sotrade sota la pianta de pom.

PINA: E si fös delbù lé sota?

BÉPO: Ma se ho angàt töt l'ort e go sbatìt innaria töta l'era… Conta mia sö di stronsade Pina.

TERESA: Me però a g'ho amò de capì cosa ta ölerèsèt fa.

PINA: Alura… a 'sciapa ö Medium

TERESA: Cos'él? El ö laùr de mangià?

PINA: Ol Medium a l'è öna persuna che la ga ria a parlà coi morc.

TERESA: E lùr respondei?

PINA: Certo che i respont!

TERESA: Me continue a capiga fò negota…

BÉPO: Certo che ma n'ha proàt tace che an pödrès proà po’ a chèsta. Ma come a 'sfai a troà ol Medium?

PINA: G'ho semò pensàt mé. Pènsa che la scèta del poèr Andrea di Söche du ölte per setimana la ciama ol so pader e lü al ria e al ga parla.

TERESA: Che manera du ölte per setimana? I otre sire i morc i va al cinema?

PINA: Me al so mia in do i va i otre sire, ma va ripete che du ölte per setimana lù, quandi il la ciama, a l'è lé a respont.

BÉPO: E quand'él che al pödrès ès libèr chel Medium lé?

PINA: Sorpresa!… Chèsta sira, anse, de ché ön po' al rierà ché. Ho pensàt töt mé.

BÉPO: E se notèr an völia mia fàl chèl laur lé?

PINA: Ada Bèpo, quando a gh'è i palanche del tata de mès a sie sigüra che qualsiasi manera de trale ala dé la ta sarès indacia bé.

BÉPO: Che ròspa ca ta sé. Dopo töt se mi troa mi spartès sö söbèt e an mèt a pòst i nòsc dèbèc. Certo che té in quanto a estìc a to sté mia indré.

PINA: Perché te, tra ol fömà, indà al bar e ala partida, al ma sömèa che to tègnèt mia tàt a mà. E po’ a tè mama, cola tò mania del lòt, to mangèt fò töte chi quatèr palanche dela pensiù del tata.

TERESA: Ada che me a g'ho de spènt ö muntù de ghèi po’ a per cürà i me malatie e me a g'ho gnà ol tik. Pensa che la setimana pasada ol dutùr al m'ha troàt ö polipo a l'utero. Me al so mia come ho fàc a ciapà ol polipo se so mai gna stacia al mar... A ogne manera chi palanche lé i ma ocor e faro töt ol posebèl per tirale ala dé. Mè a so mia compàgn dela Maria del Copasunì…

BÉPO: Cosa c'èntrela la Maria del Copasunì?

TERESA: Perché lé, toc i sabac de sira, la indàa in cesa denàc al altàr del sant Antone, la ga metia in dèl vàs ö pér de margherite e la ga disia: Sant Antone, fàm vèns ala Sisal indomà, sa to m'è fé fa ö tredès ta promète che ta porte ö mas de röse al pòst di margherite.

BÉPO: E alura?

TERESA: Alura, sicome la ensia mia, ol sabàt dopo la indàa amò in cesa e la comensàa de capo. Ö dé, alura, ol sant Antone al g'ha de ès istöfat, al l'ha ardada…

PINA: Ol sant Antone l'ha ardàt la Maria?

TERESA: Sé, ol sant Antone l'ha ardàt la Maria; la ml'ha dìc lé! L'ha ardàt la Maria del Copasunì e al g'ha dìc: ada Maria che l'è inötèl che to ègnèt sempèr ché a rompìm i madone. Sa ta ölèt che ta daghe öna mà a èns, almeno fa so la schedina.

BÉPO: Scoltìm mè dòne: cosa ga ölèl per fa chèla …cerimonia lé?

PINA: Quase negot… ol nòst taulì rotond e negot d'otèr.

TERESA: Alura al costa mia tàt.

PINA: Fòrse an g'avrà de daga ergota de mancia al Medium, ma mia de piö.

BÉPO: Alura mama a sèt decorde po’ a tè?

TERESA: Basta che i salte fò sti benedète palanche a 'ndo a tö po’ al taol de cemènto fò in del'era.

PINA: Alura a gh'è adoma de spetà. Ormai a l'è sira e fò al gh'è fosc e la gavrès de ès l'ura giösta. (Bussano)

PINA: Avanti!. (Entra una figura piuttosto lugubre, vestita di scuro. Voce cavernosa)

MEDIUM: Buona sera signori. Sono il Medium che avete ingaggiato per la seduta spiritica di questa sera.

PINA: Buona sera siùr Medium. Grasie per ès vegnìt in da nòsta cà.

MEDIUM: Il piacere è mio. Mi presento: sono il Medium Sepolcro Buonamorte, mio padre si chiamava Loculo Buonamorte e mia madre Mortisia Crepacuore.

TERESA: Che famea alegra…

PINA: Ada mama che po’ a la sèt normàl e famusa a la pöl ciamàs issé. Chèl campiù de scì per esèmpe? Al sa ciama Tomba. Ol presidènt di indüstriai? Fossa…

TERESA: Ma almeno i g'ha sö ön'otra cera…

PINA: I m'ha dìc che lù a l'è ol piö brao de töc a ciamà i morc söla tèra.

MEDIUM: Verissimo. Mi sono diplomato Mago all'ateneo di Babilonia, all'università di Bottanuco, all'istituto internazionale di San Sepolcro. Nelle mie sedute ho parlato con Napoleone dopo la battaglia di Waterloo…

TERESA: Cos'èl Bèpo'? Me de vater an na conose adoma ü, chèl dela letrina.

MEDIUM: Ho richiamato il fantasma di Garibaldi dopo la sua partenza in millecento…

TERESA: …al sie mia che a chi tép a gh'iès semò la mela e sènto… al masimo la Topolino…

MEDIUM: …e dopo che è andato a Marsala…

TERESA: Ol mé Piero a l'indàa adoma a gràpa…

MEDIUM: Ho evocato l'anima di Giuliano l'Apostata…

TERESA: …po’ al mé Piero al ga sia ingrosàt la postata e al leàa sö töte i nòc a spant l'aqua sèt o òt völte…

MEDIUM: Se siete d'accordo direi di iniziare la seduta. Tutto pronto?

PINA: Tutto pronto siùr Medium. (La Pina porta in centro della stanza il tavolino rotondo)

MEDIUM: Quando volete possiamo incominciare. Il tramonto ci copre col suo triste sudario, le tenebre ci stanno abbracciando, la notte ci avvolge col suo nero mantello e l'ora degli spiriti si avvicina.

TERESA: Bèpo, a me chèsto ché al ma fa un po' pura, al ma sömèa ol rapresentànt dela buna mort…

BÉPO: Pòta, se al g'ha de parlà coi morc a to öleré mia che al sa estese sö a culur o de carneàl…

MEDIUM: Ora ascoltate e seguite alla lettera quello che vi dirò. Ponete una candela sul tavolo e accendetela. (La Pina esegue) Spegnete le luci (La Pina esegue) Prendete posto attorno al tavolo. (Eseguono) Ora datevi la mano e tenetela stretta. Vi raccomando il massimo silenzio.

TERESA: (A bassa voce) E s'al ma è de stremüdà?

BÉPO: Tègnela!

MEDIUM: Silenzio! Ora dovete fare un silenzio di tomba.

TERESA: (A bassa voce) Bepo, a g'ho pura. Chèsto al parla semò de tombe…

BÉPO: Po’ a mé a g'ho pura, ma sa l'è per troà i solc del tata salterès so po’ a dela finestra.

MEDIUM: Ora concentratevi… ancora più concentrati… Siete concentrati?

TERESA: Se siòr, an s'è ö campo de concentramento. A so piö concentrada dela consèrva.

MEDIUM: Come appelliamo il defunto?

TERESA: Ho mai saìt che i morc bisògna pelai….

MEDIUM: Il nome! Come si chiamava il defunto?

PINA: Piero. Però quando al'era ché in tèra töc il la ciamàa Piero Baciòc.

MEDIUM: E cosa volete dal Piero?

TERESA: Ci deve sapere signor mediano…

MEDIUM: Medium, signora, Medium!

TERESA: Ci chiedo scusa signor medio, ma io di questi lavori non sono tanto pratica. Insoma il mio Piero aveva vensito un sacco di palanche alla Sisal e è morto e spirato sensa dircelo dove le aveva scondite e a noi ci piacesse trovarle.

MEDIUM: Ho compreso tutto. Ora concentratevi di nuovo. Piero! Piero! Se ci sei batti un colpo! (Pausa) Piero, ti ripeto, se ci sei, se sei presente batti un colpo!

TERESA: (A bassa voce) Ci deve sapere signor medio che il mio Piero era un po’ sordo d'orègia e forse al sarèbbe meglio vusare un po’ di più.

MEDIUM: Silenzio! Piero! Se ci sei batti un colpo! (Pausa. Si sente un colpo secco. La Teresa salta in piedi con un urlo)

TERESA: Madona mé che pura!

MEDIUM: Seduta! Non rovini tutto proprio ora signora. Si sieda! E' giunto il contatto. (Pausa) Piero! Se ci sei ancora batti due colpi! (Si sentono due colpi) Écco, ora siamo sicuramente in contatto. Concentratevi. Piero, avverto la tua presenza. Sei qui, vero? Ti sentiamo… Puoi parlare?

(Dal fondo della scena, illuminato da un faro che inquadri solo lui, avanza la figura del Piero in veste bianca. Gli astanti, tuttavia, non la notano) Piero! Puoi parlare?

PIERO: Ada che ai persune, prima de mör, i ga tèa mia vià la lèngua. Cosa ölìf?

TERESA: (A bassa voce) Bèpo… Pina… a so dré a famla adòs dèla pura… La piö spèsa a l'è de imbutiglià…

MEDIUM: E ora dicci Piero… dove hai nascosto i soldi che hai vinto alla Sisal?

PIERO: Ala Sisal? Magare avrès vensìt ala Sisal… L'önica ölta che ho ensìt vergota a l'è stàc ala fera de beneficènsa del'oratòre che ho ciapàt ö ròtol de carta igienica.

TERESA: (A bassa voce) Impostùr, a l'era e al rèsta ön impostùr. Al ga daghe mia a trà siur Medio. I palanche i ha pròpe enside. G'hal giüre söl co del Piero.

MEDIUM: E allora gli parli direttamente lei signora.

TERESA: Cosa g'hoi de diga?

MEDIUM: Quello che le viene dal cuore.

TERESA: Piero… Pierino…

PIERO: Sa gh'è!

TERESA: Ma sét delbù ol Piero?

PIERO: Ada che indo sie mé la gh'è mia l'anagrafe. Piero a sie in tèra e Piero a so sö lé.

TERESA: Alura Piero, scolta la tò Teresa che quando ta sièt ché la ta ölia issé bé…

PIERO: Me de Terese a ga n'ho mai vide e an n'ho mai cognoside.

TERESA: Ma Piero, cosa dighèt, ta sa regordèt mia dèla tò Teresa, dèla tò Pina e del tò Bèpo?

PIERO: Mè, de chèla sét lé, a ho mai sentìt parlà.

TERESA: Siur Medio, al ga crède mia; a l'era e l'è restàt ö bugiardo e spergiuro.

MEDIUM: Dimmi creatura dell'aldilà, tu sei il Piero?

PIERO: Certo che so ol Piero, se no a sarès gna gnìt ché.

MEDIUM: Sei veramente il Piero …il Piero Baciòc?

PIERO: Ol Piero Baciòc? Al varde cha forse a gh'è ö sbaglio. Me a so ol Piero, ma söla tèra i ma ciamàa ol Piero Saunèta.

MEDIUM: Ma allora non sei il Piero Baciòc?

PIERO: Certo che al ma sömèa de parlà con di bore. A v'ho dìc che mé a so ol Piero Saunèta.

MEDIUM: Ma perché sei venuto tu?

PIERO: Pòta, ergü i m'ha dìc che de stì bande ché i ciamàa ö Piero e sicome in do sto mé de Piero a ga n'è öna carèta i m'ha sircàt fò mé e so gnìt so. Ol sbaglio a l'ì fàc votèr; a g'ièf de ciamà ol Piero Baciòc e mia ö Piero qualsiasi.

MEDIUM: Ma tu dove abitavi in vita?

PIERO: Pròpe in fonta al paìs in Via Misericordia al vintesès.

MEDIUM: E di che sei morto?

PIERO: Al so mia. Ol dutùr al m'ha dìc che crepae de salüte; mé al so mia se de salüte a 'spöl crepà, ma me a so crèpàt delbù. Chèla ciceruna dèla me fomna la ha in gir a dì che sere alcolisàt per ol vì, ma me biìe adoma la grapa. Ölì saì amò ergota o soi libèr?

MEDIUM: Piero, scusaci se abbiamo invocato per errore la tua presenza. La prossima volta invocheremo l'entità del Piero Baciòc. Tu, Piero Saunèta, sei libero! (Il faro si spegne e il Piero, non visto, si siede su una sedia in un angolo della stanza)

MEDIUM: Amici, credo che abbiamo sbagliato entità. Sarà meglio rimandare a domani sera. Accendete pure la luce e spegnete la candela. (Si alza) Ci vediamo domani sera, signori e vedrete che questa volta andrà sicuramente meglio. Che la notte buia e profonda sia con voi.

BÉPO: E con lo spirito tuo…

TERESA: Lasa stà i spiriti Bèpo che stasira an ga n'ha semò asé de chèl che l'è riàt.

PINA: Buona notte, siur Medium, grassie. An sa èt indomà 'ssira. (Il Medium esce. Si risiedono al tavolo)

BÉPO: Però… Avrès mai pensàt che chi mester ché i g'iès de funsiunà.

PINA: Ada tè però che sfùrtüna ì mia imbociàt söbèt ala prima sira ol nost tata…

TERESA: Certo che de Piero là in do i è chisà quace a gan è. A l'è ö bèl laùr che al sie mia riàt ché ol San Piero in persuna. Bisogna pròpe che indomàssira chèl rapresentànt di pompe funebri lé al i staghe atènt de ciamà ol Piero Baciòc, se no chisà cosa al rierà ala dé staölta.

PINA: Mé mama in do in lèc perché l'è tarde e g'ho de leà sö prèst per ol laurà. Mé mète al so pòst ol taulì e po’ indo. Ciao neh. (Fa per uscire e si accorge della presenza del Piero) Mama! Bèpo! Madona mé che pura.

BÉPO: Sa gh'ét Pina? Et vést ol diaol?

PINA: Pègio amò. Ada ché chi gh'è ché! (Si girano anche gli altri verso il Piero)

TERESA: Ma… ma chèsto… chèsto a l'è…

PIERO: Ol fantasma del Piero per servirla.

BÉPO: Chèl de prima?

PIERO: Certo, chèl de prima. Quace Piero ölì trà ché amò?

TERESA: Ma… ma… ma gh'ièt mia de sparì?

PIERO: A me i m'ha adoma ciamàt, ma nügü i ma dìc de sparì.

BÉPO: Ma cosa spètèt a 'ndà?

PIERO: Perchè a g'ho mia tata òia de 'ndà.

BÉPO: Perché ta gh'è mia tata òia de indà?

PIERO: Perché a gnì so la strada a l'è in discesa, ma per robàt indrè a gh'è de rampà compagn d'ü möl.

PINA: Ma sa to sé ö spirito a to g'avrèsèt de pisà mia tàt e fa mia tata fadiga per indà in salida.

PIERO: Ol fato però a l'è ön otèr… insoma… a g'oi de divela töta?

BÉPO: Dimela töta…

PIERO: Ol fato l'è che ma regorde piö la strada de turnà indré…

TERESA: Ah, an và mia mal… Ta ölèré mia sta ché in cà nosta per töta la éta…

PIERO: Per töta la éta no, ma per töta la mort sé.

PINA: Cosa an pödrès fa per vötàt?

PIERO: A g'ho pura che al ga sie mia tàt de fa. Quando al mörerà ergü in chèla cà ché alura a ga corero dré, ma prima negota de fà.

TERESA: Comè? Comè? Cos'ét dìc?

PIERO: E sé che al ma sömèa mia de parlà giapunés… Quando al mörerà ergü in chèla cà ché alura a ga corero dré, ma prima negota de fà.

TERESA: Ósti, ché la sa fa spèsa… ma pròpe in chèla cà ché?

PIERO: Pròpe in chèla cà ché.

TERESA: El mia bù po’ ü del paìs? Per esèmpe la Maria di Befane che la g'ha novantatri àgn che quando la respira ta ga sèntèt tàt de chèl catàr che la sömèa ö tratur? O magare ol Girolamo Ciapamosche che l'ha ciapàt ö cactus cerebrale e che i è töc lé a spètà che li stinche fò d'ö momènt a l'otèr?

PIERO: Negot de fa, me indaro quando i stencherà fò ergü de chèla cà ché.

TERESA: Ada tè cosa al gh'era de capitàm… Almeno al sarès servida a ergot la seduta spiritosa de stasira… Certo che ol medio l'avrès pödìt ciama pròpe ol Piero Baciòc, mia chèsto ché.

PIERO: Ada che ol Piero Baciòc, anche si l'ès ciamàt. al pödia mia gnì so l'istès.

TERESA: Perché pödièl mia gnì so?

PIERO: Perché l'era dré a stödià con d'ön angèl la manera de tègn a mà ö falì in dèla gestiù di spese del Paradìs.

TERESA: Tegnù po’ a sö lé. Ma alura al völ dì che l'è in paradìs?

PIERO: Certo che l'è sö lé e po’ a me sa ölì saìl. M'ha fàc ön po' de àgn al porgatòre e po’ i m'ha ciamàt sö al pià de sura.

TERESA: E cosa hal decedìt de fa per tègn a mà i spese?

PIERO: De ènt töte i crùs dore di cardinai, de ènt toc i anèi di èscof…

TERESA: Ma a chi laùr lé lé a g'al mia de pensaga ol Signùr?

PIERO: No, lù a l'è fò de discüsiù.

TERESA: Perché?

PIERO: Perché lü al g'ha i mà büse.

TERESA: Ma alura… alura te ta conosèt ol me Piero…

PIERO: Otèr che cognosìl, an s'è du amisù.

TERESA: Ma… t'al mai parlàt di palanche che l'ha ensìt ala Sisal?

PIERO: Öh… al ma na parla quase töc i dé.

TERESA: Ma t'al mia dìc a tè in do i ha scondide?

PIERO: Certo ch'al ma l'ha dìc.

TERESA: Alura… alura tè t'al sé in do i ha scondide.

PIERO: Certo ch'al so.

TERESA: Alura dimèl, lifròc!

PIERO: V'al dighero in dèl precìs momènt che partiro de ché, insoma quando ga corero dré al prìm che al mörerà in chèla cà ché.

PINA: E se notèr an ta farès dì sö öna quac mèse? Magare ön ofese cola scöla cantòrum?

BÉPO: Magare an porta i fiùr frèsc töc i dé söla tò tomba.

PIERO: Negota de fa. I mèse i ma sèrf mia perché so semò in paradìs e i fiùr la ga pènsa la me moér a metimèi de plastica, issè i düra töt l'àn, chèla tegnuna che se ga rie a compariga denàc almeno öna ölta la fo mör de pura chèla bèstia!

TERESA: Perché chèla bestia?

PIERO: Perché l'ha mai desmetìt de parlà mal de mé. E che mé sie ö ciochetù, e che me sie ö laserù, e che mé sie mai bù de fa negota…

TERESA: Dai Piero, dai Pierino… dìm in do l'ha scondìt i palanche…

PINA: A g'ho pura mama che al ta la dighe gnà a mör.

PIERO: Per forsa… a so semò mort…

BÉPO: Però an g'ha de troala öna solüscù; an pöl mia tegnìl ché in cà.

TERESA: Pòta, in do öt metìl? Fò in del'era? Issé quando la sèt la pasa la stenca fò dèla pura? (Rivolgendosi verso il pubblico) Dai docà po’ a oter, dìm öna mà. Cosa farèsèf in chèla sitüaciù ché se g'avrèsèf ö fantasma in da òsta cà? Ö fantasma che, per de piö, al völ indà vià quando mi stincherà fò ü de notèr. Per piasér, pensiga sö e disìm come an g'ha de fa. Ma fì ala svèlta, parlìn fra de otèr e fimèl saì prima che al comènse ol second àto.

 

 

Atto Secondo

 

 

(I tre sono seduti al tavolino. Il Piero è fuori scena)

BÉPO: Pòta mama, s'an g'ha de fa cönt del'età la prima a stincà fò ta sarèsèt tè.

TERESA: Bepo, ga dighèt chi laùr ché a tò madèr? Ada tè che adès per fa sparì ol fantasma del Piero a g'ho de dientà ö cadaèr frèc e slongàc so.

PINA: Pòta mama, mé de cadaèr colc e in pé an n'ho mai vésc. Ada che an ta farès fa ö bèl föneràl, an ciamerès quatèr préc, la banda, sic o sés curune de fiùr con sö du nastèr viöla con sö scrìc "I tuoi cari figli prediletti", ö bèl colombàr a mèsa altèsa per riaga mèi a mètiga i fiùr, la lücina impiada dé e nòc, la tò bèla fotografia a culùr…

TERESA: A doma a pènsaga a so töta conteta… ada tè si è laùr de diga ala tò madèr, bröta piatola! E se invece an g'avrès de fa mör la gata, a sarèsèl mia istès? Dopo töt la fa part dela famèa…

PINA: Ada che chèl lé al sarà mort, ma l'è mia bambo. No crède che al borle dét.

BÉPO: Insoma , ergü bisogna che al sa sacrifiche per ol bé di otèr.

PINA: E perché mia tè?

BÉPO: Perché se an g'ha de troà i palanche del tata bisogna che ga sie ergù che l'è bù de investìi, de fai frötà e de mangiai fò.

PINA: Per chèl a so buna a mé. Mör tranquilo Bèpo, a gh'è mia problemi e ta sigüre che ta fo sö öna tomba che la g'ha de sömeaga a ö condominio. Ta fo mèt la fotografia a culùr, öna bèla lapide de marmo, la lücina sempèr impiada, öna bèla dèdica…

BÉPO: E cosa ga scrierèsèt so per esèmpe?

PINA: Era buono come il pane. Lascia sconsolate nel dolore e nella ricchezza la sua mamma adorata e la sua sorella che gli voleva tanto bene. Contèt?

BÉPO: Contét öna bèla madona! Aga tè al cimitero alura che la dedica ta la fo so mé.

PINA: E cosa ga scrierèsèt so per esèmpe?

BÉPO: Qui giace morta la povera Pina - che all'altro mondo se n'è andata - sacrificandosi poverina - per trovare i ghèi del tata. Ta ala bé chèsta Pinucia?

PINA: Oterchè! E magare ta pödrèsèt continuà col dì: Per avere quattro ghelli - questa scema di famiglia - lasciò questo, lasciò quelli- ed il Bèpo se li piglia.

DON REDENTO: Permesso? Permesso? Ho semò èst, ma toca gnì dét sensa che nùgü al ma dighe avanti.

TERESA: Al ma scüse don Redento, ma an sia dré a ragiunà de …afare de famiglia. Al vègne, al sa cumude. Ga foi ol café?

DON REDENTO: No no grasie. Anse, va dighero che so de frèsa.

TERESA: Che manera?

DON REDENTO: A gh'è la Esterì di Bignaghe che la sta màl e bisogna che indaghe a daga l'estrema unsiù.

TERESA: Ma ela mia chèla che la sta lé spèr lé in chèla casìna che la sömèa che la sta impé per ö miracol?

DON REDENTO: Pròpe chèla.

TERESA: Lù al la sa siur Preòst che noter an s'è set de poche paròle ma an g'ha ö cör ca l'è mia töt nòst. Insoma, per fa ön'opera de carità cristiana an pödrès ospitala ché in da nosta cà chela povra creatüra lé.

DON REDENTO: E se per caso la egnerès a mör ché in da òsta cà? A gh'ì mia pensàt?

TERESA: La sarès öna fùrtùna!

DON REDENTO: Öna fürtüna che la möre?

TERESA: No, mia che la möre, ma che la mörerès con töc i conforti religiosi e familiari.

DON REDENTO: Certo Teresa cha lé a l'è pròpe öna santa dòna a ölì fa öna asiù del gènèr, ma crède mia che ol dutùr al permète de trasportala in chi condisciù ca la sa troa.

TERESA: Pecàt. À vero pecàt mortàl.

DON REDENTO: (Ogni poco tossisce) Che bröta tos cha al g'ha don Redento. Al sa faghe cùrà. A l'indaghe del dutùr…

DON REDENTO: Veramènt, a dila tra de notèr, a l'è pròpe colpa del dutùr sa g'ho chèla tos ché.

PINA: Com'è, com'è ca l'è la colpa del dutùr?…

DON REDENTO: So indàc del dutùr per fàm proà la presiù del sanc e lù al ma arda e al ma dìs: Don Redento, al varde che lù al g'ha de fömà dès sigarète al dé, mia de piö. Dopo öna quàc dè a g'ho telefunàt al dutùr per diga che al m'era egnìt öna bröta tos e lü al ma dìs: al varde siur Preòst che i sarà i sigarète. E me: a go mia döbe siur dutùr che i è stace i sigarète perché mé ho mai fömàt in da me éta e la tos a la m'è gnida a fömà i dés sigarète al dé come al m'ha dìc lü. Ma disìm ön po', a 'spöl saì perché a mi ciamàt ché ala òsta cà? Gh'è öna quàc malàc?

PINA: Don Redento, piö che ö malat a gh'è ché ö… mort.

DON REDENTO: Come ö mort? In chèla cà ché a si ché in tri e al ma sömèa che stì bé töc trì.

TERESA: No siur Preòst, an s'è mia notèr che an s'è morc, g'hal sigüre, g'hal giüre sol co dela bunanima del me poèr òm…

DON REDENTO: Veramènt a gh'è mia tàt de giürà, se stì in pé e bofì töc trì al völ dì che si mia morc.

TERESA: Edìf iscèt cosa al völ dì a ì stödiàt? L'ha capìt söbèt che notèr an s'è mia morc.

DON REDENTO: E ol mort chi sarèsèl alura?

BÉPO: Ol mort, reverendo, al sarès ol Piero.

DON REDENTO: Fìm capì bràa sét. Al so bé che ol vòst padèr a l'è mort quatr'àgn fa e so anche che l'ha mia ölìt ö föneràl cristiano e che l'ha preferìt ès cremàt. Fòrse va riferì a chela scatulina in do ghè dét la so sèndèr?

BÉPO: No don Redento, a l'è pörtròp ön'otèr Piero.

DON REDENTO: Se prima a capie negota, adès capese amò de meno.

TERESA: Siur Preòst, a g'ho de diga ö laùr, ma lù, per piasèr, al sa rabie mia. Al g'ha de saì che ièr sira notèr m'ha fàc öna seduta spiritosa.

DON REDENTO: Í contàt sö i barselète?

BÉPO: A l'era öna seduta spiritica reverendo.

DON REDENTO: Öna seduta spiritica in cà òsta? Che scandalo! Perdonali Signore! Essi non sanno quello che si fanno.

TERESA: Veramènt notèr m'al sia chèl che an sera drè a fa. Per mia trala longa, an völia ciamà ol me poèr òm per domandaga… se a l'era riàt in paradìs.

DON REDENTO: E cos'él söcedìt?

PINA: A l'è söcedìt che al so pòst a l'è riaàt ön otèr Piero.

DON REDENTO: E che fì avrèsèl fàc i sto Piero?

BÉPO: A l'è de là che al vèt la televisiù.

PINA: Insoma siur Preòst, noter ma l'ha ciamàt per daga àna benedisciù speciàl per fal turnà indré de indo l'è 'gnìt.

DON REDENTO: Öna specie de esorcismo alura. Mah, me crède che si drè a töm in gìr. Ma mé öle staga al söc. Indì a ciamàl sto Piero e otèr stì de là che ga pènse mé. (Escono) Ada tè cosa ma toca sènt. I mé parrocchiani che i fa i sedute spiritiche per ciamà i morc… (Entra il Piero)

PIERO: I m'ha dìc che i ma ciamàa ergü.

DON REDENTO: Sarèsèt te ol Piero?

PIERO: In carne ed ossa, anse in puro spirito.

DON REDENTO: Ada che mé a so 'gnìt ché per rimandàt de indoe ta s'è 'gnìt.

PIERO: Magare se al ga rierès. Me ma sa stöfe a sta ché a fa negota.

DON REDENTO: Alura mètès lé e scolta. (Trae il breviario e legge) Spiritun qui venisti ad mundum nostrum per orationem ominum pauce fidei…

PIERO: Al ma scüse, ma al varde che mé a capese negota de chèl che a l'è drè a di sö.

DON REDENTO: Come ta capesèt negota? Chi formule ché i è scricie in latì.

PIERO: Ma per mé chèl lé a l'è arabo. Al varde che mé a ho fàc adoma la secoda…

DON REDENTO: Alura cosa an fai?

PIERO: Se al la sa mia lù ca l'è del mestèr…

DON REDENTO: E sa ta dès öna benedisciù speciàl, magare chèla urbi et orbi?

PIERO: Veramènt, al ma scüse, ma orbo al sarà lü.

DON REDENTO: Teresa! Bepo! Pina! (Entrano)

PINA: El indàc?

DON REDENTO: No, a l'è amò lé. A pöde pròpe fa negota. Al sa mia ol latì…

BÉPO: E alura?

DON REDENTO: Alura mé a g'ho de indà a daga l'estrema unsiù a l'Esterì di Bignaghe.

TERESA: E cosa m'an faì de chèsto ché?

DON REDENTO: Semplice, ga fì dà öna quàc lesciù de latì e. quando al la capès, ma ciamì, me ga recite amò la formula de prima e lù al part. Buona sera a töc. (Esce)

PINA: Mama, me a g'ho ìt ön'idea.

BÉPO: Sa l'è compàgn de chèla de ièr trala gnà fò.

TERESA: Bépo, idea buna o catia, ché bisògna proale töte. Va innàc Pina.

PINA: Me stamatina a ma so rivulgida a ö Mago. A g'ho cöntàt sö töt e lü l'ha dìc che al ga pensàa lü a fa part ol Piero. Insoma, con quatèr parole magiche al mèt a pòst töt.

BÉPO: Per mé chèl lé al la fa pàrt gnà ö capostasciù col capèl, la palèta e ol sifulì.

TERESA: E quand'èl che al gavrès de ègn chèl Mago lé?

PINA: Ai sìc precise spacade.

BÉPO: Veramènt adès i è i sìc precise spacade…

PINA: Alura al gavrès de ès semò ché. Al ma dìc che lü a l'è precìs compàgn d'ön orolòi sguisèr.

MAGO: (Bussa) Si può?

PINA: (Gli va incontro. Entra il Mago vestito in modo stravagante con un turibolo in mano) Buona sera Mago Maghino. So pròpe conteta che al s'è ricordàt de ègn.

MAGO: Mago Maghino sa tutto, conosce tutto e ricorda tutto. Mago Maghino conosce il passato, conosce il presente e conosce il futuro.

TERESA: Alura al conòs po’ al nòst de futuro?

MAGO: Mago Maghino è il detentore dell'unico, vero e infallibile oroscopo dell'umanità. Ora ti dirò il vostro futuro prossimo donna... (Declama con le braccia aperte) State a sentire che Mago Maghino-ora vi dice il vostro destino. Or siate allegri, povera gente-anche se oggi avete niente. Vedo ricchezze, vedo milioni-e in questa casa nuovi ricconi. Vedo miliardi cader come manna-su questa gente povera in canna. Diventerete ricchi sfondati-bene vestiti e ingioiellati. Ora il futuro non sarà più nero-con le palanche del poèr Piero.

TERESA: Al parla come ö leber stampàt…

MAGO: Perché il vostro futuro l'abbiate già in mano-dovete comprare il magico talismano. Diecimila, prego. (Consegna un ciondolo che gli altri si metteranno al collo. Versano a turno le 10.000 lire)

TERESA: Veramènt, invece de dientà sciòr an s'è amò piö poarèc de trentamela frànc…

PINA: Mama, ada che chèsto bisogna ciapàl come ön investimét… Ada che gnà ö cagnì al ta lèca la mà sa ta ga dé negota…

MAGO: I miei poteri esoterici vanno al di là dei mari, al di là delle terre emerse e sommerse, al di là delle nuvole, al di là delle stelle…

TERESA: Pròpe compàgn de ö misile…

MAGO: Il problema lo conosco e pertanto uscite di modo che abbia da dare sfogo ai miei poteri magici e occulti. (Escono) Ed ora a mé, anima inquieta.

PIERO: Ada che mé a so ché calmo e pacifico. Al ma sömèa che ta sie tè ol piö agitàt…

MAGO: (Gira attorno al Piero salmodiando e diffondendo fumo d'incenso) Martiri, santi e Belzebù, fate che il Piero torni lassù. Spiriti, folletti ed entità, fate che il Piero vada via di qua. Forze del bene, forze del male, fate che il Piero vada fò di bale.

PIERO: (Gira su se stesso seguendo le volte del Mago) Sa ta fé amò öna quàc girade al va a fenì che burle in tèra… ta ma fé ègn la balurdera… (Il Mago continua) Et…ciù! Et...ciù! La ölèt desmèt o no de fa indà chèl scatolòt lé? Ada che me a g'ho l'alergia al föm, a öt capila paiasù?

MAGO: (Continuando) Santi, Arcangeli e Padreterno - fai tornare quest'anima all'inferno!

PIERO: Oéla... piano, piano… ada che me a so mai stàc a l'inferno, ma sa ta continuèt a chèla manera ché a ta mande mé con du purcù de chi giösc!

MAGO: San Pancrazio, San Gervaso e San Vittorio - fa tornare questo tipo al Purgatorio!

PIERO: Chèsta a l'è bèla… a so semò stac so tri àgn e des mìs e te to ölerèsèt mandam so amò. Te ta se prope màt.

MAGO: Santi e Martiri fate un sorriso - riprendetevi questo tizio in Paradiso.

PIERO: Ada che lé i ma riciàpa olentéra, ma so mé che a ma sa regorde piö la strada de turnà indré.

MAGO: San Gaudenzio, San Michele e San Clemente - sbrigatevela voi che io non posso fare niente. (Esce ancora turibolando)

PIERO: Et…ciù! Et...ciù! Pense che la sie la prima ölta che i ga rie a fa malà ö mort… E adès chi ciamerai? La cesa il l'ha ciamada, la sciensa il la ciamada, adès ga rèsta adoma ol President dela Republica… (Rientrano gli altri)

BÉPO: Ma sét amò ché?

PIERO: Perché? In do g'hoi de ès? Al cinema?

PINA: Alura l'ha mia funsiunàt gna col Mago?

PIERO: Val'ho dic, me partiro de ché adoma quando pödro curiga dré a l'anima de ergü chi stencherà fò in chèla cà ché. Punto e basta! (Bussano alla porta Il Piero si siede in un angolo)

TERESA: Chi éi?

LUCRESIA: (Da fuori) I mortiiii!

PINA: Madona mé, ma alura a l'è ö ésé… Chi sarai mama?

TERESA: Gnì dét.

LUCRESIA: (Entra con una scatola per raccogliere le offerte) Buna sira dòne, ciao Bépo.

TERESA: Ada Lucresia, ta m'è fàc ciapà ö stremese tàl che indomà a g'avro de indà del spisièr a tö ol sciròp di èrèm.

LUCRESIA: Che manera Teresa?

TERESA: Pödrèsèt mia respont "So la Lucresia Saunèta" e mia "i mortiii". (Il Piero ha un sussulto) Sa ma fös troada per caso a pasà di bande del cimitero e avrès sentìt "i mortiii" come minimo ma sarès egnìt la polpetasciù al cör e come masimo a sarès istincada fò con d'ö colp apostolico. Ela manera chèsta de respont?

LUCRESIA: Pòta Teresa, t'al sé che al venerdé in do in gìr a sircà sö per l'uficio funebre de töc i morc del pais… Poèr defunti, tace ölte desmèntegàc da chi che i è restàc ché söla tèra, sènsa preghiere e de profundis… Con chèle palanche ché an tira insèma de fa dì almeno öna strasa de Mèsa… Dopo töt pènsèt mia che po' al tò Piero an ga n'abie bisògn?

TERESA: Ada che ol mé Piero a l'è semò in Paradìs.

LUCRESIA: Come fét a saìl? Me sarès mia tròp sigüra? O t'èl comparìt in sògn?

TERESA: Al so e basta.

LUCRESIA: Me invece a'ndo a sircà sö perché a ga pènse po’ a l'anima disgrasiada del mé de Piero. Poèr martèr a lü. Chisà quace agn de purgatòre al g'avrà de fa per chèl che l'ha cümbinàt söla tèra.

TERESA: Öla madona! A l'avrà mia copàt vergü…

LUCRESIA: Copàt l'ha mia copàt, ma per ol rèst i ha face töte, pròpe töte, chèl lindenù, laserù, maia pà a tradimét! Poèr martèr a lü…. E sé che ga porte po’ ai fiùr söla tomba. Mia che i a merité, ma, tal sé cosa la dìs la sét se to ga cambièt mia i fiùr ai morc söla tomba. Sa ta ghi mètèt de plastica i dìs che ta sé öna tegnuna e che ta ölèt mia cambiai töte i setimane, se ti g'hai mètèt issé issé i dìs che quando l'era in veta ta ga ölièt mia tàt bé, se te ghi mètèt bèi i dìs che ta ölèt fa ol de piö. Insoma, de ché 'mpo' ghi fo' pütürà söla tomba issé i digherà che g'ho fàc ön'opera d'arte.

TERESA: Pòta, faga cosè, pensa che notèr an pöl gnà indà al cimitero a tràl ol nòst Piero perchè lü, chèl originàl, l'ha ölìt fàs brüsà. Ada lé cosa al m'è restàt, ö scatulì de polvèr. Pensa tè che ol Bèpo ö dé, sura pènser, al l'ha ciapàt per ol scatulì del pièr. L'hal mia metììt sö l'isalata?

LUCRESIA: In quanto a originàl po’ al mé de Piero al ga mancàa negota. Pensa che prima de mör, per pura de dèsdàs fò dopo ès sotràt, a m'è tocàt prometiga de metiga dét in dela càsa ö cellulare…

TERESA: Qual? Chèl di carabiniér?

LUCRESIA: Mia chèl celulare lé, ol telefonì, chèl chi üsa adès e che la sét i tè in scarsèla…

TERESA: E perché al völia ol telefono in da casa?

LUCRESIA: Te l'ho dìc, se per caso al sa desdàa fò… coma sa ciamela? La mort trasparente?

BÉPO: Mort apparente, Lucresia…

LUCRESIA: Éco, pròpe chèla lé, se per caso al sa desdàa fò dopo mort lü l'avrès ciapàt ol telefono e al m'avrès ciamàt per dìm che l'era amò ìf e che me l'ia sotràt so per sbaglio.

PINA: Alura ta g'hé fàc l'abunamènt ala Telecom…

LUCRESIA: No, a g'ho compràt öna teserina de sinquantaméla e ga l'ho metida dét. Però a g'ho de confesà ö laùr; lü al s'era fàc promèt de fàs metì in da casa ol telefono e la teserina e mé, per v'ès a pòst cola cosciènsa, all'ho fàc…

TERESA: E alura cosa gh'ét de confesà Lucresia?

LUCRESIA: Che g'ho mia metìt dét la bateria. S'al sa mai, chèl lé al sarès stàc bù de desdàs fò apòsta per famla a mé.

PINA: Certo Lucresia che to gh'è mia ö tàt bèl ricordo del tò poèr Piero.

LUCRESIA: Cosè? Pensa che l'ha mangiàt fò infina la biciclèta per indà a l'osterea e a me al m'ha dìc che i ga l'ia robada. E fossura al m'ha sempèr fàc fa öna éta grama de tàt che l'era tegnù. Pensa che töte i ölte che al ma edia mangà ön öf al sa metia a löcià perché al disia che, se invece de mangiàl m'al metìa sota la clòsa, al pödia ès öna poia de piö in dèl polér. Capìt Teresa?

TERESA: Ma pödièt mia cognosìl prima de spusàt che l'era issè tegnù?

LUCRESIA: Certo che l'avrès pödìt capil, ma l'amùr al ma seràt fò iöc. Pensì che öna sira, pròpe chèla sira che ol mé pader e la me mader i g'hia de indà ala sena di coscrèc, a g'here prometìt de fàl 'gnì sö in cà. A gh'ere dìc che come segnàl a g'avrès bötàt so dela finèstra öna moneda de sento franc. Me la moneda a gl'ho bötada, ma ho spetàt ö pér de ure ma lü l'è mia riàt. Ol dé dopo, quando all'ho ést ala funsiù del mìs de màs, a g'ho domandàt perché a l'è mia 'gnìt sö. E lù, chèl tegnù, l'ha dìc che l'ha pasàt ö per de ure a sta lé a sircà ol sènto frànc.

PIERO: Invece a l'è mia ira, bröta rospa! A l'era mia öna moneda de sento frànc ma de sicsènto!

LUCRESIA: (Lo vede e strabuzza gli occhi) Mah…mah… o Dio. o Dio mio… ma tè to sé… ma tè to sé…

PIERO: Ol Piero, ol tò poèr òm che to è fàc crapà de disperasiù per viga öna bèlva come tè per moér. Ol Piero, sé, chèl lindenù, laserù, maia pà a tradimét!

LUCRESIA: Santa Vergine dela Gamba, madona mé che pura! Madona ma sa sènte màl… madona ol mé cör… ol mé cör… (Cade morta a terra. Tutti le si fanno attorno e la Lucresia, non vista, si toglie l'abito e rimane con una veste bianca come quella del Piero)

PINA: Lucresia… Lucresia… dèsdèt fò docà. Bèpo, faga la respirasiù bocca a bocca…

BÉPO: Me no che ga la fo mia la respirasiù boca a boca. La g'ha ö fiàt ca li spösa compàgn de öna meda de rüt. E se po’ al ma rèsta tecàt sö la dentiera? Se pròpe ta ölèt mé dovre la pompa dela biciclèta.

TERESA: Neh scèc… Me digherès de lasaga fa al Signùr. Chèl che al decide lü a l'è sempèr bé fàc.

PINA: Cosa ölèt dì mama?

TERESA: Pòta , se la so anima la öl sgulà in Paradìs… la 'ndaghe pör. Sia fatta la volontà del Signore. Se lü al völ trala sö insèma ai so angei, pòta, la indaghe sö…

PINA: Mama, per me la Lucresia a l'è morta stenca.

BÉPO: Fàm vèt? Pòta, a l'è morta delbù. E adès cosa söcedèl?

TERESA: Me pense de saìl cosa al söcét. Sa l'è giöst chèl che pènse töte i noste disgrasie i g'avrès de fenì. Alura Piero, spètaèt mia, per indà, che ergü i stincaès fò in chèla cà ché? Adès ta gh'è de mantègn la paròla…

(I tre si scostano. La Lucresi, seguita dal faro, a si alza e si avvia, uscendo, piano piano verso la porta. Il Piero, fregandosi le mani e salutando con cenni del braccio, la segue)

TERESA: Fàc, töt fàc. Al ma sömèa gna ira scèc. Ol Piero al gh'è curìt dré ala prima persuna che l'è stincada fò in chèla cà ché. Aleluia.

BEPO E PINA: Aleluia!

PINA: Però ol Piero l'ha mia mantegnìt la so promèsa.

BÉPO: Quala promèsa?

PINA: Pòta, chèla de fam saì, in dèl momènt che al partia, in do l'ha scondìt i palanche ol tata.

BÉPO: Ósti l'è ira. Mé al so mia come i faghe a pasà dét in paradìs chi imbruiù lé.

TERESA: (Guardando il tavolino) Ada ada ché… ma… gh'erela ché po' a prima chèla bösta ché?

PINA: Veramènt me al l'ho mia ésta prima.

BÉPO: Cosa sarala?

PINA: E proà a dervila?

TERESA: (La afferra e legge sulla busta) "Spiegazione su dove il Piero Baciòc ha nascosto le palanche". (Si siedono con ansia attorno al tavolo) Alura? La derve?

PINA: Pòta mama, a l'è öna éta che mi spèta chèl momènt ché. Dai, dèvrela…

TERESA: La dèrvre?

BÉPO: Dai docà! Ölèt fàm ciapà l'infart al cör?

TERESA: Scèc, otèr al sì che g'ho ol diabete mellifluo e la pensione arteriosa e ölerès mia che per l'emusiù al ma ègne ö colaso cardio circonvallatorio… Ga proe?

PINA: Proa!

TERESA: Scèc, scultìm mé, cosa ma 'nfarai de töte chi palanche lé?

PINA: Me desmète söbèt de laurà e fo la siura. Come prìm laùr a 'ndo in d'ön istituto de belèsa, ma sa fo sgiunfà i laèr col silicone, ma sa fo sgiunfà ol stòmèc, ma sa fo sgiunfà…

BÉPO: Ada che a chèla manera lé ta réscèt de dientà ö balù. Mé invece ma sa contènte de öna Ferari bèla rosa per fa sciopà de invidia i mé amìs. Caterès sö öna bèla scèta e indarès dréc infina ai Maldive.

PINA: Cola machina?

BÉPO: Come öt che indaghe ai Maldive. Col treno? Al so mia sa gh'è i rotaie infina lé.

TERESA: Néh, care i me dù paperoni, sarèsèl mia mèi saì prima de töt quace i è 'sti benedète palanche? Me ma sa contènterès de ergota de meno de otèr. Öna bèla pelicia de visone che la ma rie infina in font ai pé come chèla dela Maria Bagnada che la à in gìr che la sömèa la principessa del pisello, öna bèla asca de bàgn de chèle che la sciòpa fò l'aqua de töte i bande, come sa ciamela?, ah, la vacussi, per fàm pasà töc i dulùr romantici che g'ho adòs e quindès, vintemela frànc per faga dì öna mèsa per ol vòst poèr tata issé generùs de lasà che la so famea a nodà in del'or. Alura, ma la dèvrei sta lètera?

PINA: Dai docà, cosa 'spètèt?

TERESA: Che al ma sa calme ol cör, no?(Apre la busta, tremando estrae lentamente il foglio e legge) Gentile famiglia del Piero Baciòc. Grasie per l'ospitalità. Aprofito dela partensa per l'al di là dela mia Lucresia per corerci dietro po’ a io. Così, se apre una ancora volta la boca, gliela sero subito io. E così vi liberate anche della buonanima del Piero Saunèta. Volevate sapere indoè il vostro Piero ha scondito le palanche? Ve lo dico bello ciaro. Quando è morto, al momento di serare giù la cassa, un notaio confuso in del mezzo degli ospiti gli ha messo dentro tutte le sue palanche perché le aveva vinte lui e erano soltanto sue e aveva deciso di portarsele dietro nell'aldilà. Io il mio dovere l'ho fatto. Ciao. Ci vedremo lassù. Il vostro Piero Saunèta" (Profondo silenzio)

TERESA: Disgrasiàt, porco, lifrucù. E mé che ga dae sempèr sènto franc ala Lucresia per i mèse di morc…

PINA: E adès come an fai?

BÉPO: Semplice… an và al cimitero, an dèrf fò la casa…

TERESA: Me dighe che te Bèpo ta sé töt scemo.

BÉPO: Perché?

TERESA: Ma sa recordèt mia, stèrlöc, che al s'è fàc brusà lü e la casa chèl malnàt e i palanche i è brusade insèma a lù?!

PINA: Che disgrasia!

BÉPO: Che disastro!

TERESA: Che disgrasiàt ta öleré dì! Ada Piero, chèsto ta gh'ièt mia de famèl. Adès scèc va vendiche mé! (Prende il barattolo delle ceneri. Legge l'etichetta) "Ceneri appartenenti al defunto Piero Baciòc" (Esce e poco dopo si sente il rumore dello sciacquone del bagno. Rientra) Lé, adès ta sé in del pòst cha ta sa mèritèt!

PINA: Ma mama, ét casat so ol tata in dèl cès?

TERESA: L'avrès casat so ölèntera chèl lifrucù. A gh'ì de saì che de chèl furèn in do il l'ha brüsàt a gh'è gn'ìt fò pròpe negota, adoma ol föm e basta. I g'ha de ì sbagliàt a fa ergot, magare i g'ha metìt tròpa legna. A so stacia mé a tirà fò ö falì de sèndèr dela stüa, metila dét in chèl scatolòt lé per dàf a otèr ol ricordo del vòst padèr.

PINA: E adès?

TERESA: Adès a gh'è adoma de tiràs sö i maneghe e sircà de trà innàc notèr de spèr notèr. If capit iscèc? Ciao Ferari, ciao vasca de bàgn e pelicia de visone.

PINA: Ciao silicone…

TERESA: (Si rivolge al pubblico) Í capìt care i me amìs che si stàc ché brae brae töta la sira a coriga dré ala nosta aventüra? Scultìm mé alura e sgürì fò i orège perché a g'ho ö laùr importante de dìf. A ghè ö proèrbe bergamasc cha al sömèa inventàt aposta per la nosta stòria: "Chi che spèta i scarpe di morc, i caminerà in penüt per töta la éta".