Noter de Bèrghèm
LA SAGRESTEA DE DON CRISPINO
COMMEDIA IN DUE TEMPI IN DIALETTO BERGAMASCO
Autore
CAMILLO VITTICI
Iscrizione S.I.A.E. N.118123
PERSONAGGI
Don Crispino Il parroco
Gelsomina Sua nipote - perpetua
Placido Sacrestano
Bèpo Primo ladro
Tone Secondo ladro
Ol Brambila Il commendatore
Serafino Chierichetto
Suor Geltrude La suora
Fortunato Un parrocchiano
Prudensio Impiegato di banca
La storia
Nella sacrestia di don Crispino succede un po' di tutto.
Vere e false confessioni, matrimoni combinati e femminili imbrogli.
La
storia si svolge nella sacrestia di don Crispino
PRIMO ATTO
(Don Crispino si toglie i paramenti dopo la messa assistito dal chierichetto Serafino)
DON CRISPINO: E alura gh’ét pensàt sö Serafì?
SERAFINO: G’ho pensàt sö a cosè, don Crispino?
DON CRISPINO: Ala vocasiù, no! Et sentìt negot dét de tè?
SERAFINO: Dét de mé indoe ?
DON CRISPINO: Dét in dèl profond del tò còrp, dela tò anima.
SERAFINO: Dela mé anima al me sömèa mia perché al so mia in do la se troa, ma in del còrp… forse sé.
DON CRISPINO: Alura te l’hé sentida la ùs del Signùr che la te ciama…
SERAFINO: Mah, al so mia se l’è la ùs del Signùr…, magare la sarà anche chèla, ma me ho sentìt apena la me pansa che la bruntulàa perché g’ho gnamò de fa la colasiù.
DON CRISPINO: Ada Serafì che la vocasiù la vé mia cola pansa che la bruntula…
SERAFINO: Ma mé ho sentìt apena chèla.
DON CRISPINO: Ma, isoma, te piaserès mia indà prét?
SERAFINO: L’è tròp dificile per mé. Gh’è mèso che me se ‘male…
DON CRISPINO: Malàs de cosè?
SERAFINO: Al g’ha de saì che mé so energico.
DON CRISPINO: Chèsto al so. De enegie te ghe n’hé tante…
SERAFINO: Mia de chèle lé ! So energico ai ascari della povere, ai polloni di piante, ai pène di osèi e al föm di candele. E ché di candele impiade ghe n’è sempèr e, in quanto ai pène, se de chèste bande a gh’è ol Spirito Santo che l’è öna colomba…
DON CRISPINO: Serafì; fa mia ol blasfemo!
SERAFINO: Mè chèl laùr lé al l’ho mai fàc; fo apena ol ciareghèt… E po’ so ritardàt…
DON CRISPINO: Veramènt te me sömèèt mia gna bambo… Perché ritardàt?
SERAFINO: Perché ala matina me piàs a leà sö tarde e, quando g’ho de servì la mèsa prima, i me böta fa del lèc cola ruspa. E po’ so tròp nervùs.
DON CRISPINO: Cosa c’èntrèl ol nervùs?
SERAFINO: Al cèntra, al cèntra... Al me dighe mia che ghe öl mia öna gran pasiènsa a butunà sö töc chi butù lé dela èsta…
DON CRISPINO: Ma ada che adès i préc i porta ol clèrgimen, insoma la giaca.
SERAFINO: Isse se capés piö se i è préc o segrestà. E po’, apena prét…
DON CRISPINO: Perché? Te ölerè mia stödià söbèt de cardinàl?
SERAFINO: Ol mé tata al me dìs sempèr che de grànd, per fa öna bèla éta, gh’avrès de fa ol Papa o l’idraulico.
DON CRISPINO: Cos’éla chèla storia ché? E perché pròpe ol Papa?
SERAFINO: Se fo ol Papa so servìt, riverìt, continue a viagià a gratis col aparèchio e ol pòst del laurà i me la porta vià piö nesù… E che laurà fàl? Ön’ura al àn, apena a Pasqua, quando al fa la benedisiù urbi e non vedenti.
DON CRISPINO: Cosa c’èntrèi i non vedenti?
SERAFINO: Perché adès a ‘sdìs piö òrbi, ma non vedenti. A proposèt de òrbi, al la sa mia cosa gh’è capitàt l'otèr dé al Gioàn Polifemo…?
DON CRISPINO: Polifemo?
SERAFINO: Sé, il la ciama Polifemo perché al ghe èt apena de ön öc. L’era in barca söl làc de Sarnèc col Piero Maiaplòc che, poarèt a lü, l’è òrbo del töt. Intàt che al fa indà i remi e i è in mès al làc ghe à mia dét ö müfì in dèl önèc öc che al funsiuna? Ósti, Piero- al ghe dìs- an s’è a tèra! E chèl otèr, poèr sacramènt, hal mia capìt de ès riat söla ria? L’è saltàt so de colp. Il l’ha salvàt per miracol don Crispino!
DON CRISPINO: Lasa pèrt ol Polifemo e lasa pèrt ol Papa. E perchè l’idraulico?
SERAFINO: Chèl per guadegnà ö sàc de palanche con poca fadiga; ö pér di girade ala manopola del’aqua e pöde metì fò ol prese che g’ho òia, sensa fatüra e issé l’è fregàt po’ ol goèrno e quase sempèr ö tübo te gh’èl mètèt po’ ai spusine che i te ciama.
DON CRISPINO: G’ho pròpe pura che de tè an tirerà fò gna ö prét, gna ö frà.
SERAFINO: Mancherès a chèla de ‘ndà frà! Sempèr in penùt, d’estàt e d’inverno. Lasèm stà l’estàt, ma quando al fiòca… E po’ töt ol dé innàc e indré a sircà sö. Ho conosìt ö frà che a forsa de caminà a gh’è egnìt i gambe issé storte, ma issé storte che i sömeàa dù archèc. Pensa che notèr scèc m’el ciamàa Fra …parentesi.
GELSOMINA: Pronti. Gh’è ché la colasciù. Café, làc e biscòc. Contét Serafì?
SERAFINO: Certo che so contét; almeno la pansa la desmèterà de brontulà. (Fa colazione)
GELSOMINA: Ma ‘spöl saì perché t’hé metìt òt cügianì de söchèr in del cafée e làc e te l’hé mia mesciàt?
SERAFINO: Perché a mé al me piàs amàr. Certo che iér, Gelsomina, te mè l’é facia gròsa.
GELSOMINA: Cosa t’hoi fàc?
SERAFINO: Te ricordèt mia che, al pòst del söchèr, te m’hé metit dét ol sàl?
GELSOMINA: Mé ghe cèntre mia. L’è stac chèl balorès de segrestà, ol Placido, che l’ha scambiàt i scatole. Chèl lé, al pòst del servèl, al g’ha dét la mostarda. Ol sàl al l’ha metìt in chèla del söchèr, ol söchèr in chela dèl pièr…
SERAFINO: E ol pièr?
GELSOMINA: Ol pièr… In do l’avràl metìt ol pièr?
DON CRISPINO: Pènse de saìl mé in do l’ha metìt ol pièr... Adès capese perché düminica, quando ho fàc la funsiù di Ceneri, de lé ön po’ töc i se gratàa la crapa come se i g'hès la rogna! E gh'erès de sènt che stremüdade che i tràa fò..
GELSOMINA: Don Crispino, quase me se desmentegàe, gh’è de là ol comendadur Brambilla che l’è gnìt a confesàs.
DON CRISPINO: Diga che li spète che adès so ocupàt.
SERAFINO: Anse, la ghe dighe che ghe ölerà amò ö quart d’ura perché, dopo ol café e làc, gh’è i biscòc e chèi öle göstamèi piano piano.
GELSOMINA: Certo che chèl lé an ghe n’avrà de pecàc de confesà. L’ha fàc indà in malura ö sàc de sét coi so speculasciù.
DON CRISPINO: Tè, Gelsomina, sera so chèla boca lé. Se öna pecorèlla smarrita la öl confesàs mé ghe slarghe fò i bràs.
GELSOMINA: Ma mé, dopo, ghi sererès fò de colp e ghe darès ö pér de sciafù söl mostàs. Chèl fedifrago!
SERAFINO: Cosa ölèl dì fedigrafo, don Crispino? Che al fa ol fotografo?
DON CRISPINO: Ol fedifrago l’è chèl che l’ha perdìt la …fede.
SERAFINO: Ma se l’è spusàt la fede al dìt al g’ha de igla…
DON CRISPINO: Mia chèla Serafì, ma al sa dà ol fato che la mé neuda Gelsomina la g’ha ö bröt ricordo del Brambilla e gh’è amò ergot che al ghe brüsa…
SERAFINO: E smorsà ol gàs?
GELSOMINA: Chèl traditùr! Prima al te fa ö sàc de moine, al te promèt de portàt a l’altar…
SERAFINO: So egnìt so adès mé dal’altar e la mé madèr l’ha m’ha prometìt che se indàe a servì mèsa la me preparàa la rèsömada a colasciù…
DON CRISPINO: Mia chèl lé Serafì…
GELSOMINA: E dopo, come al conòs la Bepina, piena de palanche per via che ol so padèr l’era ön industrial, in quatèr e quatr’òt al l’ha spusada. E mé so restada ché a faga la perpetua al mé sio. Chi allieterà le mie sere e le mie notti?
SERAFINO: G’hét mia la televisiù Gelsomina? Ghè sö i telenuovèllas, Tom e Jerry, c’è posta per tre, striscia la novissia, i film dell’errore…
DON CRISPINO: Dell’orrore Serafino, dell’orrore…
GELSOMINA: Ma cosa me ne frega a mé de chi laùr lé? Mé g’ho bisògn de calùr…
SERAFINO: Impià sö i calorifèr alura?…
PLACIDO: (Entrando) Töt a pòst. La cesa l’è bèla nèta e l’è pronta per ön’otra cerimonia. Buon giorno Gelsomina. La troe sempèr bèla frèsca…
SERAFINO: Per forsa, l’ha dic apena adès che la g’ha bisògn de calùr…
PLACIDO: G’hoi de impiaga sö la stüa?
GELSOMINA: Cosa c’èntra la stüa Placido ? Cönta mia sö di stronsade almeno tè. L’è mia de chèl lé de calùr che mé öle, ma chèl del’amùr…
SERAFINO: La ghe pènse mia a l’amùr Gelsomina…
GELSOMINA: Cosa ölèt saì tè del’amùr pistulì…
SERAFINO: Mé no, ma ol me padèr sé. Lü al dìs sempèr che l’amùr l’è etèrno fin che ‘l’düra. Chi sòfre per amùr l’è perché i ha mai proàt a iga i calcoi ai reni.
DON CRISPINO: Desmètela Serafino, desmètela che chèsce i è laùr de granc. Ala tò età t’hé capesèt pròpe negota di dòne…
SERAFINO: Forse al g’ha resù lü, ma mé al so cosa al colpés de piö ön òm da öna dòna…
PLACIDO: Cosa sarèsèl Serafì?
SERAFINO: Öna sbèrla! Ol mé padèr al dìs sempèr ala mé mama che lur dù i è stàc contèc almeno per vint’àgn. Dopo, però, i s’è incontràc e i s'è spusàc… E ogni tàt al ghe dìs che la so éta l’è ö schéfe e che la so éta…
DON CRISPINO: Basta Serafì! G’ho pròpe pura che te gh’abièt mia la vocasiù…
PLACIDO: Signurina Gelsomina, mé per lé farès pròpe de töt…
GELSOMINA: Delbù Placido?
PLACIDO: Delbù Gelsomina.
GELSOMINA: E alura, se pròpe te g’hé de fà ergota per mé, sera so la boca e fa sito!
DON CRISPINO: Et finìt Serafì de fa colasciù?
SERAFINO: Per forsa ; l’è finìt ol cafè, ol làc, i biscòc e la marmelada…
DON CRISPINO: E alura indì de fò töc che g’ho de confesà ol comendadur Brambila. Quando öna pecorella…
GELSOMINA: Öna pecorella? Chèl lé l’è ö lupo, ö mostro, ö selvadèg…
DON CRISPINO: Ma sempèr ö peccatore.
GELSOMINA: Sé, sé, de pecac al g’ha di ìn fàc tance. Po’ a con mé.
DON CRISPINO: Po’ a con tè Gelsomina? T’èl digheré mia delbù!
GELSOMINA: Pecàc veniai, don Crispino, pròpe di chèi legér. I òm bisògna incoragiai, daga öna mà…
SERAFINO: Öna gamba…
GELSOMINA: Öna carèsa…
SERAFINO: Ö basì…
GELSOMINA: Ö sguardo languido…
SERAFINO: Mèsa ciàpa…
DON CRISPINO: Serafino! Oter che prét; se te indé innàc issè te dienteré ö diaol! Ö diaol coi fiame e coi corègn!
SERAFINO: Ma a ‘spöl saì come l’ha fàc ol Brambila a dientà issé siòr?
GELSOMINA: Ö dé l’ha troàt in tèra öna moneda de sènto franc e con chèla l’ha compràt ö pom. Invece de mangiàl al l’ha löstràt per bé e al l’ha riendìt a dösènto franc. Con chèi dösènto franc lé l’ha compràt dù pom; i ha löstràc po’ a chèi e…
PLACIDO: Ma, a chèla manera lé ghe sarà ölìt almeno sinquant’àgn per dientà issé siòr…
GELSOMINA: Invece no, apena tri mìs…
DON CRISPINO: Apena tri mìs?
GELSOMINA: Sé, apena tri mìs perché, tri mìs dopo de ì troàt la prima moneda de sènto franc, l’è mort ö sio che al gh’era in America e l’ha ereditàt sìc miliarc.
SERAFINO: E dopo l'ha spusàt la Bepina, scèta del indüstrial… Mia bambo però…
DON CRISPINO: Basta con chèi discors ché! Alura, fò töc e fì ‘gni dét ol Brambila che al confèse. (Escono tutti. Don Crispino si mette la cotta. Entra Brambilla)
BRAMBILA: Riverisco don Crispino.
DON CRISPINO: Buon giorno Comendadùr. Ho saìt che al völ riconciliàs col Signùr…
BRAMBILA: Veramènt mé ho mai tecàt bega con lù…
DON CRISPINO: Al varde che lü l’è mort per notèr…
BRAMBILA: Chèsto al sere mia. Anse, ho mai saìt che l’è stàc malàt…
DON CRISPINO: Ma lù l’è mai stàc a dutrina?
BRAMBILA: Lé no, ma a l’asuciasiù di indùstriai, ala camera de comèrcio, ala borsa… sé.
DON CRISPINO: Ma al me öl dì perché l’è egnìt ché a confesàs?
BRAMBILA: Perché sabàt che è la se spusa la mé scèta, la Gioconda, e i m’ha dìc che g’ho de fa la cominiù.
DON CRISPINO: Al se sènte so chè in dèl confesiunàl. (Don Crispino da una parte e Brambilla dall’altra. Sono separati da una grata). Da quat’èl che al se confèsa mia comendadùr?
BRAMBILA: De quando ho fàc la prima cominiù.
DON CRISPINO: Alura chisà cosa al g’ha söla cosciènsa…
BRAMBILA: La mé cosciènsa l’è a pòst. Parola di comendator Brambilla!
DON CRISPINO: Alura incomensèm… L’è spusàt?
BRAMBILA: Certo, cola mé Bepina.
DON CRISPINO: Ma èl mai stàc con qualche dòna che la siès mia stacia la sò Bepina? Chela la sarès öna bröta asiù…
BRAMBILA: (Suona il cellulare. Risponde; ovviamente è escluso dalla vista del prete) Certo, melasicsènto asiù!
DON CRISPINO: Melasicsènto asiù? Cola Bepina?
BRAMBILA: Melasicsènto asiù cola Montedison!
DON CRISPINO: Cola Montesiton? Ela ön’atrice del cinema? Öna straniera? Certo che i straniere i costa care…
BRAMBILA: Comprare, comprare a qualsiasi prezzo.
DON CRISPINO: I dòne, comendadur, s’ì compra mia.
BRAMBILA: Vendere! Vendere!
DON CRISPINO: E i se ènt mia! I è mia bestie!
BRAMBILA: Problemi? Voglio subito la soluzione!
DON CRISPINO: L’assolusione? Ö momènt! L’ha mia finìt de confesàs… Al mai robàt in dèl so laurà? Quate ölte?
BRAMBILA: Mille e cinquecento ho detto!
DON CRISPINO: Certo che i è tante… Mela e sicsènto ölte… Certo che la penitènsa la g’ha de ès ön po’…
BRAMBILA: Pago in contanti!
DON CRISPINO: In contanti? La penitènsa se la paga mia coi palanche, ma coi preghiere…
BRAMBILA: Pago 20.000 euro!
DON CRISPINO: 20.000 euro? Però, la me farès pròpe còmod öna penitènsa del gènèr… Öna rinfrescada ai paréc dèla sacrestéa, öna nöa sega a San Giuseppe in cesa, öna rinfrescada ala barba del Padreterno söl altàr…
BRAMBILA: E va bene; 30.000 euro!
DON CRISPINO: 30.000 euro? Alura fo giöstà po’ la campana di morc…
BRAMBILA: Chiuso! (Spegne il cellulare)
DON CRISPINO: Chiuso! Ghe sto! Chèsta lè’è pròpe la providènsa divina! Io te absolvo in nomine patris et filii et…
BRAMBILA: Alura, in do sèi restàc?
DON CRISPINO: Ai 30.000 euro. El sèmpèr dèl’idea?
BRAMBILA: Per forsa. I afare i è afare! Alura, indo an sé riac? Ah, al me scüse, me desmentegae che so chè a confesàs… Alura, pöde comincià a cöntaga sö i mé pecàc?
DON CRISPINO: Veramènt mé g’ho semò dàc l’asolusiù… Ma se al s’è desmentegàt vergota… indèm pör innàc. S’él sempèr comportàt bé coi so operare? Quace ghe n’hal?
BRAMBILA: (Suona il cellulare. Risponde) Senvintemela! Ho detto centoventimila e mia ü de piö…
DON CRISPINO: Alura al ghe n’ha piö lü dela FIAT! E con lùr cosa g’hal intensiù de fa?
BRAMBILA: Eliminare! Eliminare!
DON CRISPINO: Eliminai? Con cosè? Coi camere a gas?
BRAMBILA: Eliminai e comprà, comprà e comprà!
DON CRISPINO: Perché ìghèn di otèr se al pöl tegnìi sensa licensiai?
BRAMBILA: Certo, chèle i è asciù molto bune!
DON CRISPINO: A mé i me par mia di bune asciù…
BRAMBILA: (Si volge verso don Crispino) Cosa dighèl reverendo, i è mia bune asciù? Alura vendere, vendere!
DON CRISPINO: Ma no; perché al völ vènt i so fabriche e mèt la sét söla strada?
BRAMBILA: (Sempre al celllare) Wall Street, pròpe lé, a Wall Street!
DON CRISPINO: Lù al la ciama strìt, ma l’è sempèr öna strada…
BRAMBILA: Prelevare da Wall Street e inviare ad Hong Kong!
DON CRISPINO: A Hong Kong? Che manera issé lontà? Ghe pènsèl mia ai sò scèc, ai sò spuse…
BRAMBILA: Tutte in borsa, in borsa ho detto, anche a costo di perderli!
DON CRISPINO: Chèsta po’… Perderli indoe? Nel pacifico?
BRAMBILA: Pacifico che no! Convertirli!
DON CRISPINO: Convertirli? Ma al varde che i è töc di buoni cristiani…
BRAMBILA: In euro e dollari. Alcuni in CCT! (Come sternutisse)
DON CRISPINO: Salute!
BRAMBILA: Ho detto CCT!
DON CRISPINO: Salute!
BRAMBILA: CCT!
DON CRISPINO: Salute!
BRAMBILA: Passo e chiudo! (Spegne il cellulare)
DON CRISPINO: Chiudo öna bèla madona! Perdonami signore, ma quando ci vuole… ci vuole! Insoma, al vörès serà fò la confesiù con dudesmela operare licensiàc e toc i scèc e i moér negàc in dèl Pacifico. No, ché ghè ergota che al quadra mia. Mè pöde mia daga l’asolusiù…
BRAMBILA: La solusiù a cosè? Ai mé problemi? Ma al la sàl lü, reverendo, che mé so piè de problemi? In chi dé ché g’ho in fabrica i sindacati. Al pènse che i öl mia che i mé operare i laure de piö de sedès ore al dé! E sé che ghe do öna setimana de ferie a l’àn! I è mai contéc. E al pènse che a nedàl ghe regale a töc ol panetù e öna botiglia di vì de pom…
DON CRISPINO: Chisà che fèsta che i farà…
BRAMBILA: Al parle mia di fèste! Ala düminica, per esèmpe, i öl mia laurà! E pensà che, fò dela fabrica, ghe òfre ol parchègio gratis ai sò machine… E quando i g’ha colt, sicome l’aria cundisiunada la costa tròp, ghe regale a töc ö ventai de carta per tegnìs frèsc..
DON CRISPINO: Poarèc a lùr, i stà frèsc delbù con d’ö padrù come lü!
BRAMBILA: Meno màl che al me dà resù!
DON CRISPINO: Ma qualche opera pia…?
BRAMBILA: Al me parle mia dela mé sorèla!
DON CRISPINO: Cosa c’èntrela la sò sorèla?
BRAMBILA: La Pia! Al sere mia che l’era dientada öna notisia publica. Sé, la Pia, la me sorèla Pia… Al pènse che lè scapada de cà perché la s’è inamurada de ü e la nosta madèr la ölia mia che al la spusès perché l’era ü che al gh’era i pèse söi braghe. Insoma, al gh’era intensiù de tecà sö ol capèl. In poche parole… L’ha fàc la fuga d’amore. Come la Clorinda…
DON CRISPINO: Chi éla la Clorinda?
BRAMBILA: La nosta madèr, no? Come la Clorinda la s’è nescursida che l’è scapada de cà, la s’è precipitada in piasa e la usàa, la usàa… "La me Pia! La me Pia!". Come l’è restada mal!
DON CRISPINO: Al crède. Al gh’è scapàt la scèta…
BRAMBILA: No, l’è mia per chèl, ma per chèl che al g’ha dìc ol Placido…
DON CRISPINO: Ol Placido? Ol mé segrestà?
BRAMBILA: Sé, pròpe lü. Sicome la Clorinda la segötàa a usà .. "La me Pia! La me Pia…" Ol Placido al g’ha dic: "Se la te pia… gratela! Ma desmètela de usà!".
DON CRISPINO: Apena che ‘l’vède fo i cönc po’ con lù chèl screansàt! La g’ha resù la Gelsomina, al pòst del servèl al g’ha dét la marmelada. Al pènse che, quando al ria in canonega col giornàl, mia al me la mèt söla scrivania… No, in dèl frigorifero.
BRAMBILA: Perché in dèl frigorifero?
DON CRISPINO: Perché almeno gh’è sempèr sö i notisie frèsche! Bèh, fenemela fò ‘sta confesiù se no la dienta öna telenovela. Al dighe sö almeno ol Gesù d’amore acceso…
BRAMBILA: Madona mé me se desmentegàe ö laùr importante! Grasie don Crispino de ìmèl fàc ricordà…
DON CRISPINO: Per forsa che al se la ricorda mia, al vé mai a confesàs…
BRAMBILA: (Chiama al cellulare) Pronto! Direttore… Cos’erela l’öltima paròla don Crispino?
DON CRISPINO: Amore acceso…
BRAMBILA: Direttore, per quel mutuo che abbiamo acceso presso la sua banca, vorei ridiscutere le condizioni.
DON CRISPINO: Le condizioni de cosè? Dela penitensa? Al varde comendadùr che söi penitènse al ‘spöl mia tratà.
BRAMBILA: E invece io tratto, altrimenti disdico tutto!
DON CRISPINO: Lü al disdice àn bèl negot! Ormai chèl che al m’ha cöntàt sö al l’ho sentìt töt e l’asolusiù bisogna che ghe la daghe mé.
BRAMBILA: E allora ci rivedremo a Filippo! (Spegne).
DON CRISPINO: Mè al conòse mia chèsto don Filippo, ma adès che l’è ché… l’è ché! Per penitènsa al digherà sö desdòt pater, ave e gloria…
BRAMBILA: Perché pròpe desdòt? A spöl mia fa sìc o sés?
DON CRISPINO: No, desdòt! Perché almeno al se ricorderà che per i sò operare l’articolo diciotto è sacro e inviolabile! E po’ la gh’è indacia amò bé perché, se al se ricorda, an s’è partìc cola penitènsa de 30.000 euro per la campana di morc. Io te absolvo a peccatis tuis in nomine Patris, Filii et Spirito Santo.
BRAMBILA: Amen. (Si alzano) Don Crispino…, prima de indà, pöde salüdà la Gelsomina?
DON CRISPINO: Mè indo de là a fa colasiù. Gh’èl dighe mé. Buongiorno. (Esce)
BRAMBILA: Riverisco. (Entra Gelsomina)
GELSOMINA: Al m’ha dìc ol mé sio preòst che gh’era ché ergù che i domandàa de mé…
BRAMBILA: Cèrto Gelsomina che gh’è ergü che i ha domandàt de tè. So mé in persuna. Ol comendatùr Gioàn Brambila. Dìm mia che te se ricordèt mia de mé… In do ‘l pàsa ol Gioàn Brambila al làsa ol sègn.
GELSOMINA: L’önèc ségn che me ricorde che l’ha lasàt ol comendator Gioàn Brambila l’è stàc ö morèl che al m’ha lasàt söla ciàpa mansina e che l’è düràt almeno trì mìs. Per ol rèst… negot!
BRAMBILA: Ma va, cönta mia sö di sbambosade… Al so che te me ölièt bé e so sigür che ol tò cör…
GELSOMINA: Ol mé cör al va benone e al bàt in alegria. E po’ so inamurada.
BRAMBILA: Inamurada? Ma se öna ölta te m’hé dìc che, dopo de mé, te sarèsèt mai inamurada de nesù… Ghe crède mia. E chei sarèsèl chèl òm issé fortünàt?
GELSOMINA: Ol siur… Ol siur Placido.
BRAMBILA: Comendatore? Nobile? Artista?
GELSOMINA: No, secrista! (Va alla porta) Placido! Placido carissimo! Vieni che ho bisogno di te!
PLACIDO: Pronti. Mi hai chiamato Gelsomina? Parlami, che pendo dai tuoi labri.
GELSOMINA: Eccolo l’uomo dei miei sogni, l’uomo del mio destino, l’uomo che mi saprà dare la felicità!
PLACIDO: (Si volta come per cercare qualcuno dietro di sé). Veramènt mé an na ède gnà ü de uomo col cestino…
GELSOMINA: Diglielo Placido che ci sposeremo molto, moltro presto… Dillo al commendatore come sarà il nostro matrimonio…
PLACIDO: Il ma… Il matrimonio… de chi?
GELSOMINA: Di Placido e Gelsomina, no?
PLACIDO: Di Pla… Di Pla… cola… Ah, sarà un matrimonio… Ma dighela delbù Gelsomina?
GELSOMINA: Diglielo Placido. Che uomo il Placido… E’ proprio vero; chi va Placido va sano e va lontano. Diglielo, diglielo Placido…
PLACIDO: Alora… Io mi meterò il vestito dèla festa con il gallino al collo e un fiore di di girasole nella giacca e lei, la mia… la mia dolce puledra si meterà un vestito bianco come quello di sant’Agnese come il quadro di dietro all’altare. Ci saranno trenta ciareghetti a servire la messa e dopo… Non ce lo dico il dopo, ma lo so io cosa sucederà.
BRAMBILA: Ma sìf sigùr de mia cöntà sö di bale otèr dù? Arda Gelsomina che ol tò sio al m’ha apena dìc che chèl individuo ché, al pòst dèl servèl, al g’ha dét la marmelada…
GELSOMINA: Magare in dèl servèl al g’avrà la marmelada, ma in dèl rèst al g’ha dét ol cemènto armàt!
BRAMBILA: Alura, se te sé pròpe sigüra de spusà ol Placido, mé te promète ö regàl de matrimonio. Ol dé di spuse me ve regalero ön asègn de 50.000 euro che l’equivale a quase sènto miliù.
GELSOMINA: Se spuse ol Placido? E se spusès ergü otèr?
BRAMBILA: No, o ol Placido o negot!
PLACIDO: Sènto… Sènto… Sènto…
BRAMBILA: Miliù, gnà ü de meno, gnù ü de piö.
GELSOMINA: Santa Cunegonda vergine, san Rubicondo martire, san Gelsomino celibe…
BRAMBILA: Sét dré a dì sö i litanie Gelsomina?
GELSOMINA: San Satanasso vescovo, santa Puina martire, sant’Euro benedetto…
PLACIDO: Per mé l’è indacia fò de co…
GELSOMINA: Sènto miliù de palanche, sénto miliù de frànc, sènto miliù de ghèi, sènto miliù de…
BRAMBILA: Forse chèste i gh’a mia dès litanie… Sveglièt Gelsomina. Cosa te ciapa?
GELSOMINA: Ma dai, Gioàn, sirca de capila; quando öna poera crista come mé, che la g’ha mai in dèl borselì gna öna palanca marsa, la sènt ön anuncio issé, come minimo al ghe ciapa ö scutù al co… Ma sét sigür de chèl che ti hé dìc?
BRAMBILA: T’el mète so per iscrìc.
GELSOMINA: Ve bé che de tè me se fide piö per via del fato che i tò promèse i val gna come carta igienica, ma in chel caso ché…
PLACIDO: In chèl caso ché mé ghe farès scrìf so töt. La carta canta, i vermi volano!
BRAMBILA: Pronti. (Toglie foglio e penna dalla tasca). Io sottoscritto Commendator Giovanni Brambilla mi impegno a versare Euro 50.000 il giorno del matrimonio in Chiesa fra la signorina Gelsomina Baiocchi e il signor Placido… Placido cosè?
PLACIDO: Placido Pidocchi.
BRAMBILA: Placido… Ah ah ah, chèsta l’è bèla, g’avro de ciamàt signora Pidocchi… E quando te gavré di scèt te g’avré la cà piena de …Pidocchi! Alura… e il signor Placido Pidocchi. Pronti. Tègnèl tè chèl fòi ché Gelsomina. Ve salùde e an se ederà ala cerimonia. (Suona il cellulare e si incammina all’uscita) Cèrto, dösènto asciù söla Montedison, mela söla Mediolanum, sìcmela söi Tiscali…
PLACIDO: L’è facia Gelsomina, l’è facia!
GELSOMINA: L’è facia cosè Placido?
PLACIDO: Noter an convola a giuste nozze…
GELSOMINA: L’önèc laùr che sgula de ‘ste bande i è quatèr sciafù söl müs che te ciapèt se te la desmètèt mia de cöntà sö di stronsade. Quale de giuste nozze?
PLACIDO: Pòta, i noste, no?
GELSOMINA: Tè, Placido, in dèl servèl te g’hé de iga mia apena la marmelada, ma po’ la rasgadüra e, magare, ön po’ de röméta. Ma tè, cosa te sé metìt in dèl co? Che mé, la Gelsomina…
PLACIDO: E i 50.000 euro? In do i mètèt i 50.000 euro?
GELSOMINA: Sta tranquillo che i 50.000 euro al so mé in do i metero… De sigür in di me scarsèle. Ghe faro èt mé a chèl fedifrago lé chi l’è la Gelsomina. Vendetta, tramenda vendetta!
PLACIDO: Ma ada che chèl lé l’è mia bambo. Se te se maridèt mia con mé… negot de fa. Lèsela sö mò la carta…
GELSOMINA: Lèsela sö tè.
PLACIDO: T’èl sé Gelsomina che ho fàc apena la quarta…
GELSOMINA: Apunto; e me gh’avrès de spusà ö analfabeta! Mochela Placido, tèéla fò.
PLACIDO: Bràa Gelsomina. T’hé fac bé a dighèl a chèl lé.
GELSOMINA: Perchè ; g’hoi dìc cosè ?
PLACIDO: Che so de cemento armat. Pròpe come l’uomo ragno!
GELSOMINA: Come ragno e basta!
PLACIDO: E alura?
GELSOMINA: E alura cosè?
PLACIDO: Ol matrimonio…
GELSOMINA: Lasèm fa a mé. T’edèré che chi palanche ché prima o dopo i ria a cà. (Entra Don Crispino e Serafino)
DON CRISPINO: Ma a ‘spöl saì Gelsomina cosa te spètèt a preparam la alìs per i esercese spirituai? Tèl sé che al g’ha de part stasira per ol convènt de sant Vinsènt.
SERAFINO: De sant Vinsènt? Et capìt ol nòst don Crispino ? Oter che esercese… al và al casinò!
DON CRISPINO: Ada Serafino che indo al convènt de san Vincenzo da Paola, mia al casinò, teremòt…
PLACIDO: Sant Vinsènt, san Remo… Tutti luoghi di peccato!
DON CRISPINO: Fa sito Placido che te ne indüinèt gna öna. Alura, ve ‘ldighe amö öna ölta; in di dù dé che staro vià al vegnerà a tègn la paròchia ö prét forestér, ol don Geremia. Ardì che al ga de troàs come in cà sò. Capìt?
GELSOMINA: Al l’ha semò dìc dés volte. Indom alura, se nò l’è bèl e bù de pèrt ol treno (Esce con don Crispino).
SERAFINO: El indàc ol Brambila?
PLACIDO: L’è indàc, l’è indàc…
SERAFINO: Certo che chi siòr lé mé i capese mia… Sere drè a sögà a coi mé amìs fò dela vila dela contèsa Fregoni…
PLACIDO: Chèla che la è sempèr in cesa tòte i matine?
SERAFINO: Sé, Placido, pròpe chèla; sere drè a sögà a coi mé amìs fò dela sò vila e, pròpe denàc al cancèl gh’è lé ol Giacom Lifròc. Al gh’era issé fam, ma tata fàm, che al s’era metìt lé a mangià l’èrba, poarèt a lü.
PLACIDO: Al crède, l’è ol piö poarèt del paìs…
SERAFINO: La ria lé la contèsa, al la èt, la rèsta impresiunada, e la ghe dìs: "Ma cosa fàl lé, poèr òm?" E lü:" G’ho tata de chèla fam che al me rèsta apena de mangià l’èrba". E lé, al sèt cosa la g’ha respondìt?
PLACIDO: La g’ha dàc i palanche per compràs ö panì.
SERAFINO: No; la g’ha dìc: "Ma no, al vègne de dét in dèl mé pràt, che lé l’èrba l’è piö olta".
PLACIDO: Certo che ol signur l’è mia tàt giöst; a chèl lé ö muntù de palanche e notèr poarèc coi scarsèle öde.
SERAFINO: Ma cosa cöntèt sö Placido? Ada che de poarèc… poarèc ghe n’è mia tance di noste bande. L’önèc poarèt che conòse mé l’è ol Gedeone, ol mé compagn de scöla. Ol padèr l’è poarèt, la mama poarèta, i scèt poarèc, l’autista poarèt, ol giardiniér poarèt, ol cuoco poarèt, i quatèr camerér poarèc, ol magiordomo poarèt…
PLACIDO: Te gh’è resù; l’è pròpe öna faméa sfürtünada. Notèr sé, invece, che an vedìa apena la miseria nera… Pensa che quando indae a sögà söla sabia del Sére e sircae de fa sö i castèi de sabia ghe riàe mai a fai stà in pé. Invece, quando fae sö i Cà Fanfani, i me egnia fò töte bé. An s’era in sèt fradèi e ol mé padèr, la sira de santa Lucia, sensa fas vèt de notèr, al töìa sö ol sciòp e li ‘ndàa de fò. Al tràa ö colp in aria e dopo al vegnia de dét e al me disia: "Che disgrasia scèc, pensì che la santa Lucia, pròpe prima de ègn in de nosta cà, l’ha s’è tracia ö colp de pistola!".
SERAFINO: Invece la mé poera sia Gaudensia…
PLACIDO: Ela morta?
SERAFINO: No, la sta bé. L’è magra, ma la sta bé.
PLACIDO: E alura perché t’hé dìc poera sia Gaudensia?
SERAFINO: Poera in del senso de …poarèta. La mé poera sia Gaudensia, sere dré a dìt, per la fàm, di ölte la g’ha di visiù.
PLACIDO: Di visiù?
SERAFINO: Sé, di visiù. Chèla ölta l’è indacia in césa come la fàa sìc o sés volte al dé. La se mèt, come ogni ölta. denàc a l’altàr magiùr, perché lé la dìs che bisògn rivulgìs apena al Capo, e la comincia, sempèr come töte i ölte, a pregà e a lamentàs. "Signur, mé ègne che in césa sìc o sés volte al dé, sögöte a domandàt i grasie, magare de fàm vèns al superenalotto, ma tè… negota. Te preghe continuamènt de fam vèns ala SISAL, ma tè… negota. Te preghe de dàm ol biglièt giöst dela Loteria de Capodanno, ma te… negota! Ma me dighèt perchè chèl sensadio del Marcèlo Sanguèta che li sta davanti a mé, in chèla bèla vila e in mès a chèl parco, la ghé va sempèr bé? L’è pié de palanche, l’è pié de machine, l’è pié de dòne, al vé a cà a töte i ure de nòc, al fa negot töt ol dè… E, fa mia parì de mia saìl, al vé mai in césa gna la düminica. Perché a lü tota chèla fürtüna e a me negot?" A chèl punto al g’ha ìt la visiù…
PLACIDO: La visiù? La visiù de cosè?
SERAFINO: La visiù del signùr che al s’è fàc lé denàc e al g’ha dìc: "Al sét perché al Marcèlo Sanguèta al g’hé va töt bé? Perché lü al vé mia, come tè, a rompìm i bale töc i dé!".
SECONDO ATTO
BEPO: (Entrano quatti i due ladri) Sssst! Fa piano Tone. Ada che, se gh’è ergù che i g’ha ol sòn legér, i se dèsda fò e i vé so a èt!
TONE: Respire gnàc Bèpo. A g’ho öna pura àca. Alura, cosa g’hoi de fa?
BEPO: Arda se te troèt ergota de gròs de portà vià. (Continuano a cercare)
TONE: Ho troàt Bepo. Mète töt in dèl sàc.
BEPO: Impienesèl ala svèlta, perchè örès mia che al rie ergù.
TONE: Ai quatèr dela matina?
BEPO: Ada che certe preòsc i dìs la mèsa prima.
TONE: Mè farès mai ol prét. Leà sö a chi ore ché…
BEPO: Ölèt fa sito o no? Ora et labora.
TONE: Al sere mia che te conosièt ol tedèsc…
BEPO: L’è mia tedèsc, l’è latì. Ora et labora.
TONE: E cosa ölèl dì?
BEPO: Che l’è ura de laurà!
TONE: So dré...! (Man mano che trovano qualcosa lo infilano nei rispettivi sacchi).
BEPO: Mè so apòst. E tè?
TONE: Apòst po’ a mé.
BEPO: Fam vèt cosa te hé catàt sö…
TONE: Al bé chèsto?
BEPO: Mé dighe che te sé töt scemo Tone. Edèt mia che l’è ö mesàl?
TONE: Pòta, te m’hé dìc de troà ergot de gròs…
BEPO: Ma me dighèt chi al völerà comprà ö mesàl ? Te sé pròpe ö Tone de nòm e de fato. Mètèl al sò post, dai. Fàm vèt cosa t'hé metìt dét amò… Mé dighe che ol tò servèl l’è malmarüt… Cosa an na fét de ö sidèl?
TONE: Pòta, pensàe che l’erès d’arsènt. Issé al fosc ghe ède mia tàt bé.
BEPO: Ma te avré ést che gh’è dét po’ al stràs de netà fò ol paviment…
TONE: Rabiès mia Bèpo. Ada ché, staölta te pödré mia lamentàt…
BEPO: Cos’él chèl laur lé?
TONE: Ol sestì per indà a sircà sö. De solèt l’è pié de palanche…
BEPO: Ma èdèt mia che l’è öt ? Cosa crèdèt, che i preòsc i raspe mia fò söbèt chèl che i ciapa? Chèi i è sempèr famàc de solc…
TONE: Se l’è per chèl po’ a notèr…
BEPO: Ma a lùr ghi dà gratìs; noter, invece, an g’ha de robai… Mèt a pòst, dai, mèt a pòst töt e combina piö di stronsade. (Tone rimette ogni cosa al suo posto) Certo che, come aiutante, te valèt pròpe öna madona. Chisà quando te impareré ol mestèr.
(Si odono passi giungere)
TONE: Bèpo!
BEPO: Se gh’è?
TONE: Ria ergù. Cos’an fai?
BEPO: Sènte ön udùr Tone…
TONE: Udùr de cosè Bèpo?
BEPO: Udùr de galera. Ché bisogna fà ergota…
TONE: Cosa an fai Bèpo ?
BEPO: Scolta… Mè mète sö chèla èsta ché e te chèl laùr lé. Dai, fà ala svèlta. Mèt ol mé sàc de dré al confesional… (Bèpo indossa la veste nera del prete e il Tone la cotta bianca del secrestano. Accendono la luce. Si inginocchiano e fingono di pregare mentre entra Placido). San Giovanni dala barba bianca… (Tone risponde con un Ora pro nobis) Santa Nutella patrona dei golosi… San Cirillo cole scarpe a spillo… Santa Marinella con la vita snella… San Vagabondo patrono dei viandanti…
PLACIDO: (Entrando e meravigliato) Ma, ma… Chi gh’è ché a chèst’ura?
BEPO: Che fai qui figliolo?
PLACIDO: Cosa fo? Al varde reverendo che mé so ol secresta. L’è mia che lü, per caso, l’è ol suplente del nòst preòst che l’è indàc ai ritiri spirituali al Casinò de Campione?
BRAMBILA: L’hai detto figliolo, l’hai detto…
PLACIDO: Cos’avrès dìc?
BEPO: Che sono don Bèppo… don Giuseppe e questo è il mio chierichetto… Su, saluta il sacrestano.
TONE: Buongiorno. Mé mi ciamo Antonio detto Tone.
PLACIDO: Sia lodato Gesù Cristo…
TONE: Sempre sia collaudato.
PLACIDO: Ma notèr an ve spetàa domà cola coriera.
TONE: Infati, ma la coriera l’ha sbusato il coertone, a l’autista c’è venuto uno sciopone al fegato e lo stortacollo nel coppino e noi alora abiamo fato l’autoscoppio.
PLACIDO: Ma come ìf fac a egnì dét se la porta dela cesa l’era serada..?
TONE: Notèr an g’ha töte i ciàf false…
BEPO: Voleva dire che, prima di partire, don Crispino ci ha mandato la chiave per posta…
TONE: Ėco, prope issé, per posta primaverile, no, comunitaria, no, preostaria…
BEPO: Prioritaria, Bèpo, prioritaria.
TONE: Prioritaria quando l’è del priùr, preostaria quando l’è del preòst.
PLACIDO: Ma l’ì biìt ol café?
TONE: Mé no e tè… E lü don Bèpo?
BEPO: No, figliolo, non l’abbiamo bevuto. Ma se proprio insiste…
TONE: Insiste, insiste…
PLACIDO: Alura indo de là a ciamà la Gelsomina, la neuda del don Crispino, che la ve preparerà ol café. Apena ol café o anche ergot d’otèr?
BEPO: Apena il cafè.
TONE: Certo che se ghe sarès po’ ö per de michèc cola mortadèla, ö bicer de ì, öna fèta de turta, öna slèpa de strachì, magare de gongorsöla…
BEPO: Antonio, questo è un pecato di gola…
TONE: Al völerà dì che dopo me se confesero de lü, reverendo. (Placido esce) E adès Bèpo cosa an fai?
BEPO: Adès an s’è in bal e an bala!
TONE: Ma te sömèa ol momènt de balà? Magare ol tango, la masurca?
BEPO: Mia chi lé Tone…
TONE: Chèi moderni? La macaruna, la lombada, la salsa ?
BEPO: Sé, chèla de pomdor. Ölie dì che ormai bisogna continuà, mé a fa ol prét e tè l’asistènt, se no per notèr gh’è apena la galera. (Entra suor Cunegonda)
SUORA: Riverisco reverendo. Sono suor Cunegonda del Bambin Gesù del convento di santa Rotonda. Immagino che lei sia il supplente del nostro reverendo parroco.
BEPO: Proprio così sorella. Come mai si è alsata così di buonora?
SUORA: E’ la regola del nostro ordine. Ci si alza alle prime luci dell’alba per cantare le lodi a nostro Signore e per partecipare ai preparativi della prima messa. Le chiedo un favore, reverendo. Mi potrebbe confessare?
BEPO: Confessarla… Confessarla io?
SUORA: E chi se non lei? E’ lei il parroco per due giorni o no?
TONE: Certo che è lui il prevosto! Si senti pure giù nel confesionale che lui…
BEPO: Ma sét scemo Tone?
TONE: Te l’è dìc tè che an s’è in bal e alura…
BEPO: Allontanati Antonio e lascia che quest’anima si liberi dai suoi peccati. (Si mettono al confessionale) Allora, sorella, conti su… Conti su…
SUORA: Ho peccato padre, ho peccato…
BEPO: Anch’io sorella, sapesse quante ne ho fatte…
SUORA: Veramente sono io che mi devo confessare…
BEPO: Giusto, giusto… E allora mi dica, conti su… Conti su…
SUORA: La madre superiora, una sera che ero a letto ammalata, mi chiese se volevo che mi portassero un cappuccino a letto…
BEPO: Con la brioches?
SUORA: No, solo il cappuccino e basta.
BEPO: Ma non è peccato prendersi un cappuccino in letto…
SUORA: Un capuccino normale no, ma quel cappuccino era… era frate Albino, il mio assistente spirituale.
BEPO: E alora? Alora cos’è socceduto? Conti su, conti su che mi interèsa…
SUORA: Allora frate Albino è entrato nella mia cella e ha cominciato a dirmi: "Mens sana in corpore sano".
BEPO: Che voleva dire…
SUORA: Che l’anima è sana solo in un corpo sano. Ma lei non lo conosce il latino?
BEPO: Certo che lo so, ma stamatina non ho preso il cafè e la debolèssa me l'ha fatto desmentegare… Vada avanti, vada avanti… Conti su, conti su che mi interèsa …
SUORA: Frate Albino, come già le ho detto, è entrato nella mia cella e ha cominciato a dirmi: "Mens sana in corpore sano". E ha incominciato a visitarmi.
BEPO: Ma, quel frate Albino lì, era un dottore?
SUORA: Certo reverendo, un dottore delle anime. E ha cominciato a visitarmi… Che mani morbide aveva… Di velluto, reverendo, proprio di velluto. Era tutto morbido; anzi, …quasi tutto! Sarà stato di sicuro per la febbre, ma io sentivo un calore, ma un calore…
BEPO: Per mè non l'era proprio per la febre…
SUORA: Certo che era per la febbre! Sbattevo tutta! Poi ho avuto un incontro col diavolo e… sono stata da lui posseduta!
BEPO: Posseduta dal diavolo o dal frate Albino?
SUORA: Sicuramente dal demonio! Io mi divincolavo, volevo liberarmi, sottrarmi dai suoi tentacoli, lottavo con tutte le mie forze, ma la carne… la carne, reverendo…
BEPO: La carne alla griglia si può bruciare…
SUORA: E la mia è bruciata! Mi dia pure la penitenza, e che sia esemplare e sopprattutto giusta!
BEPO: Certo sorella che qui non se la cava con i tre Pater, Ave e Gloria… In che cella abita in convento?
SUORA: Nella 17.
BEPO: Vorrà dire che stasera passerò nella sua cella per darle la penitenza e per vedere se il diavolo se n’è andato del tutto. Io ti solvo e vai in pace.
SUORA: Amen. (Esce)
TONE: (Entrando) Com’ela indacia Bepo?
BEPO: Benone. Se indo innàc issé de chè ön po i me fa èscof. E magare, fra ö per de àgn, adiritüra papa.
TONE: E cosa t’hala dìc la monega?
BEPO: Pöde mia ditèl… G’ho ol segreto perfesionale.
SERAFINO: (Entrando) Don Bepo, gh’è ol Fortunato di Perseghì che al völ confesàs…
TONE: Ön otèr?
BEPO: Lascia che la pecorella smarrita venga dal suo pastore e che svuoti il sacchello dei suoi pecati. Fal ‘gnì dét. (Serafino e Tone escono mentre entra Fortunato).
FORTUNATO: Riverisco siur reverendo. G’ho bisògn de confesàs…
BEPO: Ma perché sèt vegnìt pròpe de mé?
FORTUNATO: Perché lü l’è ön animatore.
BEPO: Animatore? Ada che l’animatore l’è chèl che al dièrt la sét in di vilaggi turistici.
FORTUNATO: No, mia chèl lé. Intendie dì che l’è ön animatore perché al cüra i anime. E po’capese mia da chi gh'ére de indà a confesàs. Dal barbér? Chèl lé sé che l'è ö cicerù!
BEPO: Sèntèt so ché Fortunato e cöntèm sö.
FORTUNATO: Al g’ha de saì che la mé eta l’è e l’è stacia sempèr disgrasiada. Ghe parle mia dela mé famea… Al pènse che me se ciame Fortunato, ma ho mai vensìt gnà öna ölta gnà ala loteria del’oratòre. La me moér la se ciama Pacifica, ma almeno tri ölte al de la me impienes de sbèrle. La scèta la se ciama Immacolata… la fa la putana. Ol me scèt al se ciama Libero… e l’è in galera. La me neuda la se ciama Candida, ma l'è migra compàgn dela patina di scarpe perché l'Imacolata al ghe l'ha ìda con d'ö maruchì…
BEPO: Ma sét ‘gnìt che a cöntàm sö i pecàc o la storia dela tò famea? Al manca apena che te me parlèt del nono e de tò padèr…
FORTUNATO: Al parle mia del mé nono… Al se ciamàa Cornelio. Per forsa al se ciamàa Cornelio… La mé nona la ghe fàa i corègn töc i dé. E ol me padèr? Al se ciamàa Onesto. L’è stàc arestat òt o dés volte perchè de mester al fàa ol ladèr…
BEPO: Ada Fortunato che te sé ‘gnìt ché per cöntà sö i tò pecàc…
FORTUNATO: Ma al pöl mia capì ol mé pecàt se al sa mia töt söla mé famèa. Per scapà de chèl manicomio lé e per slontanàs dala mé Pacifica e dai so sberlù, d’estàt indo a laurà in Valtelina.
BEPO: Ada che l'è mia ö pecàt indà a laurà in Valtelina. E cose fet in Valtelina?
FORTUNATO: Ol… Ol contrabander…
BEPO: Ol contrabander?
FORTUNATO: Sé, ol contrabander. Töte i matine treersae la frontiera cola Svisera con d’öna cariöla piena de fé.
BEPO: Con d’öna cariöla de fé?
FORTUNATO: Sé, con d’öna cariöla de fé.
BEPO: Cönta sö, cönta sö che al me interèsa…
FORTUNATO: Töte i ölte che pasàe la frontiera i guardie i fàa pasà la cariöla per vèt se sota ol fé gh’era ergota, ma i troàa mai negota. Issè l’è indacia innàc per trì mìs, insoma, per töta la stagiù.
BEPO: E i ha mai troàt negot?
FORTUNATO: No, i ha mai troaàt negot.
BEPO: Ma alura, fàm capì Fortunato, cosa contrabandaèt?
FORTUNATO: I… I cariöle reverendo!
BEPO: Per chèsto te sòlve söbèt. Vai in pace e sènsa penitensa.
FORTUNATO: Grasie siur reverendo. Adès me sènte piö ligér. Buon giorno e riverisco. E, se al ghe ocorès öna cariöla, al mel dighe söbèt che per lü l'è gratis. (Esce)
GELSOMINA: (Entrando) Buongiorno reverendo…
BEPO: Sa, insönöcièt so ché che confèse po’ a tè.
GELSOMINA: Veramènt mè g’ho pròpe mia de confesas… So la neuda e la perpetua del don Crispino, ol titolar dela paròchia.
BEPO: Che piacere, ostrega, che g’ho de conosila. E che bèla pepètua, pròpe con töc i sò laursì a pòst!
GELSOMINA: Magare pròpe bèla al savrès mia, ma grasiosina sé. Al pènse che öna quàc àgn fa me so piasada tersa al concors de belèsa de Gongorsöla…
BEPO: E serèf in tance?
GELSOMINA: Veramènt an sera in trì. Però po’ a mé ho ciapàt la me bràa fasa con sö scrìc "Reginetta Gongorsola con la goccia".
BEPO: Con la goccia? Che manera con la goccia?
GELSOMINA: Pòta, me la so facia dét per l’emusiù. Adès so ön po’ pià marüda, ma, con ön po' de fondo tinta e de rimèl söi öc, fo amò la me porca figüra; anche se ol mé sio che al ghe piàs parlà ol latì al me dìs sempèr: "Naturam espellas furca, tamen usque recurret". Al capìt reverendo?
BEPO: Osti se l’ho capìt! Ho fac trent’àgn de seminare…
GELSOMINA: Trent’àgn? Ei mia ön po tance?
BEPO: L’è per via del fato che mé ölie stödià de èscof.
GELSOMINA: Diretamènt de èscof?
BEPO: Diretamènt de èscof.
GELSOMINA: Mah, gh’è ergot che al me quadra mia… Al me faghe èt i mà.
BEPO: I mè mà? Per che manera?
GELSOMINA: Ghèl dighe dopo. (Bepo gli porge le mani). A mé i me sömèa mia i mà de ö prét…
BEPO: Perché? Com’éle i mà de ö prét? G’hai sö öndès dìc?
GELSOMINA: No, dés po’ a lùr, ma de solèt i g’ha mia sö i cai che gh’è sö ché.
BEPO: Al völerà dì che saro ö prete lavoratore.
GELSOMINA: Prete lavoratore? E de qual laurà se è lecito?
BEPO: Lecito? Lecitisimo! Robe…
GELSOMINA: Robe?…
BEPO: Sé, robe… i anime al demonio.
GELSOMINA: Ol mé sio al m’era dìc che ol suplènte al pisàa almeno 120 chili e l’era pelàt come öna söca…
BEPO: Ho apena finìt öna dieta a base de lömaghe e sardine e per i chièi ho dovràt la losione "Ungimi e crescimi".
GELSOMINA: Ché gh’è ergota che spösa…
BEPO: Che spösa? E sé che ol bàgn al l’ho fàc… Fàm pensà… Quand’éla stacia l’öltima ölta che so stàc al mar..?
GELSOMINA: No, la spösa l’è ön’otra. Ché gh’è ergot de mia tàt ciàr…
BEPO: Tone! Impia sö ol lampadare!
GELSOMINA: No, de ediga ghe ède amò bé; forse tròp… El istàc diacono?
BEPO: Certo; e mia apena diacono, po’ esagono, decalogo e oncologo.
GELSOMINA: Scolta tè bèlo! Té, te ghe rieré a imbroià sö töc, ma mia la Gelsomina. L’è mia, per caso, che te faghèt part dela banda di sacrestée che gh’è sö söl giornàl? (Gira attorno al confessionale e rispunta con il sacco) E chèsto cos’él?
BEPO: (Si getta in ginocchio) Per piaser, la sie buna. La me denunce mia ala pulisia perché a cà g’ho sèt scèc de mantègn, öna moér e öna suocera a carico col osteopelosi. G’ho de pagà ol mutuo dela lavatrice, dela machina, del frigorifero, dela carta igenica…
GELSOMINA: Dela carta igenica?
BEPO: Sé, dela carta igenica. La mé dòna la sofre de dissenterite e la suocera de colite epatica…
TONE: (Entrando) Ma… ho mai vest öna dòna che la confèsa à prét…
GELSOMINA: E chèsto, alura, al sarès ol complice…
TONE: No, la me scüse, ma mé so mia chèl laùr lé; mé so ol Tone, ol ciareghì. Piano coi parole. neh…
BEPO: Piö che ö ciareghì, Tone, chèsta l’è öna fritada…
TONE: El sèmò ura de disnà? Alura… Polenta e cünì e la löanghina ala graticola.
GELSOMINA: Piö che la löanghina sì otèr che indarì de dré a öna graticola. Chèla dela galera! A meno che…
BEPO: A meno che…
TONE: A meno che…
GELSOMINA: A meno che lù, siur reverendo dela mutua, al traghe insèma öna cerimonia tra dés minüc.
TONE: Öna cerimonia de cosè?
GELSOMINA: De matrimonio.
BEPO: De matrimonio… de matrimonio de chì?
GELSOMINA: Tel dighero tra dés minüc. Preparìf che indo a ciamà i sposi, i testimone e chi dighe mé.
BEPO: I carabinier?
GELSOMINA: No, ö comendadur. (Esce)
TONE: Cos’él söcedìt Bepo?
BEPO: L’è söcedìt che chèla ròspa l’ha scuprìt töt.
TONE: Ala scoprìt cosè?
BEPO: Che mé so mia ö prèt e te te sé mia ö ciareghì.
TONE: E adès?
BEPO: Adès bisogna daga a trà e sperèm che ol Padreterno al me öte.
TONE: Veramènt chisà come ol Padreterno al sarà incasàt con notèr…
BEPO: Se al g’ha perdunat a chèl ladèr che al gh’era in banda ala crùs, magare al me perduna po’ a notèr.
TONE: Sperèm che al faghe ol bis. Certo che tè, Bèpo, te me intorcèt sempèr sö in chi imprese ché. Insoma, mé so sempèt la tò capra respiratoria…
BEPO: Ada Tone che se dìs capro espiatorio…
TONE: Va bé che ormai te ragiunèt come ö prét, ma con mé almeno lasa stà ol latì. Pensa invece a cosa la sarà dré a cümbinam chèla perpetua lé.
BEPO: Chèla lé l’è pès d’öna suocera…
TONE: Parla mia de suocere… Mé, per esèmpe, ho sempèr desideràt che la me suocera la fös compagn dela Marilina Moròe.
BEPO: Issè bèla?
TONE: No, morta!
BEPO: La mé, invece, adès la se troa in ospedal. La s’è invelenada.
TONE: Coi fons?
BEPO: No, la g’ha la lengua issé elenusa che per sbaglio al l’ha schisada coi déc.
TONE: La mé invece ölìe invelenada delbù… So indàc in farmacia e ghe dighe: "Per piasér, g’hal mia ön’èto de arsènèc per la mé suocera?". E lü: "Ma ghe l’hal lé la risèta?". "No, ma g’ho ché la sò foto". Al m’ha dàc negot.
BEPO: Ala mé ghe öle ö gran bé… La porte con mé despertöt, anche de lontà, ma lé la ghe ria sempèr a troà la strada de turnà amò a cà.
TONE: Pensa che per lé ho fàc sö la cà rotonda…
BEPO: La cà rotonda? E perché t’hé fàc sö la cà rotonda?
TONE: Perché la me suocera, quando l’ha saìt che fàe sö la cà, l’ha m’ha dìc: "L’è mia per caso che te g’avré ö angulì po’ a per mé?". E me alura al l'ho facia rotonda!
BEPO: Al sét cosa te dighe Tone? Che Adamo l’è stàc l’òm piö fortünàt del mont.
TONE: Perché Bepo?
BEPO: Perché lü, de suocere, an n’ha ìda gna öna.
GELSOMINA: (Entrando con Placido buffamente vestito in modo elegante, Serafino e Brambilla) Ecco, an s’è ché. Lü comendadùr, al se méte che in banda ai sposi e té Serafino del’otra banda. E i testimòne i è apòst. (Si dispongono) Pronti per la cerimonia. Avanti!
BEPO: Avanti, avanti… Cosa g’hoi de fa?
TONE: L’ha dìc de tràs innàc…
GELSOMINA: No, ho dìc de indà innac cola cerimonia.
BEPO: (Indossa cotta e stola) Carissimi sposi…
TONE: Ada che i è mia gnamò sposi…
BEPO: Carissimi promessi sposi…
SERAFINO: L’ha parlàt don Abondio…
BEPO: Carissimi Gelsomina e Placido… Al bé issé ?
PLACIDO: Al và töt bé, ma al faghe ala svèlta…
BEPO: Perché?
PLACIDO: Perché incö g’ho la pròstica che la fa ol màt e, ön po’ lé e ön po’ l’emusiù, résce de fala dét.
BRAMBILA: Poera Gelsomina. Ghe tocherà cambiaga ol panolone stanòc…
GELSOMINA: Poera Gelsomina? Mia tàt caro ol mé Gioàn Brambila. Ricordèt la promèsa (Toglie dal reggiseno il foglio e lo mostra a tutti). Ché gh’è sö la tò firma.
BRAMBILA: La paròla del Comendatur Brambila l’è vangelo!
PLACIDO: Sperèm che la sie vangelo po’ la firma…
BEPO: Carissimi Gelsomina e Placido, volete voi mettervi insieme come marito e moglie?
GELSOMINA: Sì!
PLACIDO: Po’ a mé!
BEPO: E alura vi dichiaro novelli sposi. La sposa può baciare lo sposo.
GELSOMINA: Magare dopo. G’ho pura che al ghe spöse ol fiàt. E po’ in cesa a 'sdìs mia chi laùr ché. Baciare lo sposo…
BEPO: Pòta, al cinema i fa issé. (Toglie gli abiti talari) Alura notèr m’ha finìt e an g’ha de turnà ala nostra paròchia. Indom Tone; ringrasia töc. La pace sia con voi…
TONE: E con il tuo spirito. Amen (Escono in fretta fra i saluti di tutti)
GELSOMINA: Brambilla…, fuori le palanche.
BRAMBILA: Ogni promessa è un debito e Brambilla onora sempre i suoi debiti. (Firma l’assegno e lo porge a Gelsomina che se lo infila nel seno).
GELSOMINA: De ché li scapa piö.
PLACIDO: El mia mèi fàn so dù de asègn? Metà cifra per la Gelsomina e metà per mé.
BRAMBILA: Adès che si sposi se meterì decorde oter. Gh’ì de saì ö laùr; che chèsta l’è la prima ölta che ol Brambila al pèrt öna scomèsa e che al pèrt di solc. So pròpe dré a dientà èc e bacöc… (Uscendo) Poèr Brambila; i te l'ha facia! Te sé burlàt dét come ön oselì in dèl archèt. Chèsta sé che l'è öna ciaàda, öna sconfita, ö disastro morale…
GELSOMINA: Mé scape; indò in banca a deposità. (Esce)
PLACIDO: E me scape in toilètte perché la prostica l’è dré a sciopà. (Esce)
SERAFINO: (Mentre riasseta la sacrestia) Per mé chèl matrimonio lé al düra mia. Lé tròp fürba e lü tròp saiòt. Prima o dopo i ria al divorsio. Come la me sia Pasqualina. Lé sé che la se intènd de divorsi… An n’ha fàc trì. L’öltima ölta che l’ho ésta la m’ha dìc: "Mé so gran bràa a tègn la cà. Töte i ölte che divorsie… tègne la cà". Ma perché sia- g’ho dìc- te sé sempèr divorsiada? "Perché i mé òm i me tratàa come ö cà". "Te picàei?" "No, i predendia che mé siès fedele". Certo che per ön òm ol divorsio l’è come ol teremòt… In töc dù i casi al g’ha di bune probabilità de pèrt la cà.
DON CRISPINO: (Entra con la valigia) Ciao Serafì. Com’éla indacia ché in paròchia?
SERAFINO: Riverisco don Crispino. Bè, töt bé.
DON CRISPINO: El riàt ol don Geremia?
SERAFINO: Ol don… Veramènt l’è riàt ol don Bèpo. Chi sarèsèl ol don Geremia?
DON CRISPINO: Pòta, chèl che al gh’era de tègn la paròchia in chi dù dé ché. Magare l’avrà mandàt ol so suplènt. L'è sempèr mès malat…
SERAFINO: Ol suplènt e ol so ciareghèt…
DON CRISPINO: Al sarà mèi che ghe domande ala Gelsomina. Ciamela.
SERAFINO: La gh’è mia…
DON CRISPINO: Come la gh’è mia?
SERAFINO: L’è indacia in banca.
DON CRISPINO: In banca? A fà in banca? E in do él ol Placido?
SERAFINO: Ol placido al cès cola crostata che la pèrt…
DON CRISPINO: Al cès cola crostata?
SERAFINO: Pòta, se l’era mia la crostata l’era ergot de simèl… Se l’avrès vést che frèsa che al gh’era de lasà la cerimonia…
DON CRISPINO: Quala de cerimonia?
SERAFINO: De spuse, no?
DON CRISPINO: A mé al g’ha de ìm fàc màl ol panì cola mortadèla che ho magiàt söl treno. Fam capì Serafino… Chi éi che s’è spusàc?
SERAFINO: Ma come? Al la séra mia? Ol Placido e la Gelsomina.
DON CRISPINO: O Pla… La Ge… Forse l’era tròp fort ol bicer de ì che ho biìt ala stasiù…
GELSOMINA: (Entra) Buon giorno siur sio. Töt bé ai esercisi spirituali?
DON CRISPINO: Gelsomina, sèntèt so ché per piaser e tè, Serafino, va de là ö momènt che g'ho de parlà in privàt cola mé neuda. (Serafino esce) A ‘spöl saì cosa l’è chèla storia ché del matrimonio che al m’ha cöntàt sö ol Serafì?
GELSOMINA: Alura al se sènte so po’ a lü chè in banda a mé. Al mia lesìt söl giornàl la storia di ladèr di sacrestée?
DON CRISPINO: Certo che al l’ho lesìt.
GELSOMINA: I era in dù e iér nòc i è egnìc po’ a ché de notèr.
DON CRISPINO: Dighèt delbù?
GELSOMINA: Dighe del bù! Ol fato l’è che, quando ol Placido i ha troac ché in sacrestea, ü al s’è fàc pasà per ö prét cola sö èsta e l’otèr per ol so ciareghèt. Ma mé, in quatèr e quatr’òt, ghe so riada a capì che gh’éra sota l’imbròi e, per mia fai indà in galera, ho consigliàt ol falso prét de spusam mé…
DON CRISPINO: …e ol Placido. Ma perché? A parte ol fato che ol matrimonio l’è mia valido…
GELSOMINA: Pròpe per chèl al l’ho fàc; però ol Brambila l’è burlàt dét. Al se ricorda che al m’éra firmàt öna carta…
DON CRISPINO: Te me l’è dìc… Te me l’è dìc… Certo che otèr dòne gh’en sì öna piö del diaol. Però, visto che l’è stàc ön imbròi, bisogna, anse, te urdine de restitüiga i palanche al Brambila…
FORTUNATO: (Entra trafelato) Al core siur preòst. Che disgrasia… Pròpe lé denàc al segràt…. L’è mort; mort e sciopàt. Al g’ha de ì ciapàt ö sciupù al cör perchè l’è burlàt so come ö pom marùt. Sére lé mé e ho sentìt i sò öltime parole : "I m’ha fregàt… I m’ha fregàt…50 mela euro… 50 mela euro…". Al pense che al s'è sgiunfàt compàgn del capanù del tènis…
DON CRISPINO: Ma chi él ?
FORTUNATO: Ol Brambila, ol comendadùr! (Don Crispino corre fuori)
GELSOMINA: Perdunèl signur; perdunèl per töta la sét che l’ha mandàt im malura; perdunèl signur; perdunèl per ì spusàt la Bepina e mia la Gelsomina…
PLACIDO: (Entra con una valigia) Ciao mogliettina. Pronta per il viaggio?
GELSOMINA: Per… Per cosè?
PLACIDO: Per il viaggio di nosse, per la luna di mele…
GELSOMINA: Ada balorès che gh'è gna ol viaggio di nosse, gna la lüna di mele, de pèrsèc e de bignaghe… e gnà i palanche.
PLACIDO: Ma… T'hal mia dàc l'aségn?
GELSOMINA: Sé, ma ol matrimonio l'è mia valido perché… ho saìt adès che ol don Bèpo l'era mia ö prét, ma ön'imbroiù. E ol Brambila l'è mort.
DON CRISPINO: (Entrando) Te gh'è resù Gelsomina. L'è mort, l'è mort delbù. Pènsa che l'è dientàt semò töt sgiùf compàgn d'ö balù. G'ho infina pura che li sciòpe. I è riàc chèi di pompe funebri e i è semò dré a seràl dét in de casa.
GELSOMINA: Spèta ö momènt alura. (Toglie dalla tasca una busta o qualcosa di simile, si gira e scrive. Poi esce di corsa).
DON CRISPINO: Cosa fàla adès chèla mata lé de mé neuda?
PLACIDO: La sarà indacia a diga ö de profundis…
DON CRISPINO: Di ölte la sömèa issé stèrlöca, ma l'è buna come ol pà. Dopo de mé l'è l'önica che la s'è ricordada de cor de lü per diga öna preghiera. Però so contét…
PLACIDO: L'è contét che l'è stincàt fò ol Brambila?
DON CRISPINO: Cosa dighèt Placido? So contét che la so anima l'è sgulada in ciél, magare al purgatorio, perché al s'è apena confesàt.
GELSOMINA: So riada apena in fàl a edìl per l'öltima ölta. I era dré a seràl so e ho fàc apena a tép a metiga dét ol santì de san Giosèp, patrono della buona morte.
DON CRISPINO: Te l'ere dìc Placido; di ölte la sömèa issé stèrlöca, ma l'è buna come ol pà e, nonostante chèl che al g'ha fàc, al l'ha perdunàt e la g'ha metìt dét ol santì de sant Giosèp. Bràa Gelsomina, bràa. Tè però Placido, va de là ö momènt perché g'ho de faga ala me neuda ö discors delicàt.
PLACIDO: An se èt dòpo alura. (Esce)
DON CRISPINO: Sentemès so ö momènt che g'ho de parlat. Scolta Gelsomina. Quando, come töc i sabac, te egneré a confesas, t'el dighe söbèt che pödro mia dàt l'asolusiù per chèl che te è fac…
GELSOMINA: Cosa g'hoi fac sio?
DON CRISPINO: E te mel domandèt? Prìm t'hé tiràt in turta chèl poèr martèr del Placido che, t'él sé, al g'ha sempèr vìt ö debol per tè…
GELSOMINA: Chèl lé, de debol, al g'ha adoma la prostica…
DON CRISPINO: Ma suèrtöt t'hé imbroiàt ol Brambila cola storia del matrimonio. L'è come se töte chi palanche lè ti èsèt robade. E alura…
GELSOMINA: E alura mé gh'avrès de restitüile. El chèsto che al völ dì, siur sio?
DON CRISPINO: Bràa, t'è pròpe capìt töt.
GELSOMINA: Siur sio, mé scomète che sabat che è lù l'asolusciù al me la darà sens'otèr.
DON CRISPINO: Ma come foi? Bisogna rimediare al mal tolto…
GELSOMINA: L'asolusciù al me la darà sens'otèr perché mé g'ho dàc indré fina a l'öltima palanca.
DON CRISPINO: Ma… Ma quando?
GELSOMINA: Quando so curida de fò?
DON CRISPINO: Ma se l'era semò mort…
GELSOMINA: G'ho metìt töte i so palanche in dela casa, apena prima de serala so.
DON CRISPINO: Ma… ma chèsto al so mia se l'è valido…
GELSOMINA: Certo che l'è valido. Ghi hoi dace o no i sò palanche fina a l'öltèm sentesèm? L'önèc laùr che, sicome ol so aségn al l'ho depositàt in banca e a chèst'ura l'è ormai serada fò, ho fàc come lü. Intàt che curie de fò ho fàc ön asègn cola stèsa cifra e …ghe l'ho infilàt dét.
DON CRISPINO: Ma… Ma dighèt che al sie legal?
GELSOMINA: Certo che l'è legal. L'asègn l'è dela banca, la firma l'è la mè, l'è intestàt al comendator Giovanni Brambilla… Piö legal de issé…
PRUDENSIO: (Entrando) Permèso… Buongiorno siùr preòst. Se ricordèl de mé? So ol Prudensio, l'impiegàt dela banca.
DON CRISPINO: Certo che te te conòse. T'ho spusàt mé in chèla cesa ché. Come stàla tò moér?
PRUDENSIO: Bé, tròp bé. Come töte i dòne la öl sempèr iga resù. Ier an sera in machina e la guidàa lé, ghe dighe: "Ma come fét a guidà? Et mia ést che l'era ros?". E lé: "No, te ghé tort, l'era biont!". Quando l'ho spusada l'era magra e legera. Dopo l'è dientada …pesante!
GELSOMINA: Però l'è amò öna bèla dòna; insoma, la se manté bé.
PRUDENSIO: Sé, al gh'era resù chèl lé che l'ha dìc che la dòna l'è ö mobile. Adès l'è töta restaurada. Ol silicone li sciòpa fò de per töt.
DON CRISPINO: Ma sét vegnìt a confesàs Prudensio?
PRUDENSIO: No, siùr preòst, so ché per motivi di lavoro.
DON CRISPINO: E alura?
PRUDENSIO: La Gelsomina mes'ura fa l'è 'gnida in banca a deposità ön asègn. Chesto. L'è ön asègn del comendadur Brambila, pace a l'anima so.
GELSOMINA: E alura?
PRUDENSIO: Alura gh'è ö laùr che al diretur al ghe pàr mia ciàr…
GELSOMINA: Cos'él che l'è mia ciar?
PRUDENSIO: La arde ché. L'è intestàt ai sposi Placido Pidocchi e Gelsomina Baiocchi.
GELSOMINA: E alura?
PRUDENSIO: Alura… Alura al diretur al ghe risulta mia che lé e ol Placido sièf spusàc. Insoma, per pagà, al gavrès bisògn almeno del certificàt de matrimonio. Infati so egnìt ché apòsta a famèl fa so dal siur preòst.
DON CRISPINO: Arda Prudensio. Lasemèl ché chèl asègn lé. Magare an te farà saì ergota.
PRUDENSIO: Va bene don Crispino; come al völ lü. Riverisco siur preòst. Ciao Gelsomina. Ol doér al me ciama. (Esce)
DON CRISPINO: (Con un fiammifero accende e brucia l'assegno) Giustizia è fatta! (Gelsomina singhiozza. Entra Placido)
PLACIDO: Cos'él chèl föm ché?
GELSOMINA: L'è ol nòst matrimonio che l'è dré a 'ndà in föm…
PLACIDO: Che manera? ölèt semò divorsià? Amò prima dela consumasione?
GELSOMINA: Ché, de consömàt, gh'è apena i palanche del Brambila.
DON CRISPINO: Scoltì scèc. (Si porta sul proscenio) Anche la sagrestea d'öna paròchia l'è ö picol mont che al vìf fra l'Altissimo e la piö profonda miseria di òm, fra la semplicità de ö preòst de campagna e la malissia de du lader dela mutua, fra i desideri malmarüc d'ö secrestà e la fürbissia d'öna perpetua. Scoltì töc. I dìs che i proèrbe i è la saggezza dei popoli. L'è pròpe ira. Proì a tran insèma ü che l'indaghe bé con chèla storia ché. Forse, second mé, ol piö giöst l'è chèl che al dìs: "Ol diaol al fa i pignète, ma al fa mia i coèrc".