DUDÈS RÖSE E ÖNA GAMBA
COMMEDIA IN DUE ATTI
Autore:
Iscrizione S.I.A.E. N.118123
PERSONAGGI
|
Ambrogio |
Ol
custode del cimitero |
|
Mistica |
Öna
èdoa |
|
Lucresia |
Öna
èdoa |
|
Bigia |
Öna
èdoa |
|
Gustavo |
Ö
èdof |
|
Rodolfo |
Ö
èdof |
La storia si svolge in un piccolo cimitero di paese
Strane e curiose vicende che si svolgono in un piccolo cimitero di paese
Vedovi che si incontrano, amori che sbocciano, richieste assurde e
numeri del lotto
PRIMO ATTO
(Piccolo cimitero di paese. Qualche abbozzo
di lapide a lato del palco)
AMBROGIO: Fèrmi!
Töc fèrmi! E proà mia a respirà, neh! E sito! Pöde mia indà vià ö minüt che
söbèt i salta fò di casì. Ardèl che ol Gioan, ol me amìs de tace biìde, come il
l’ha consat… Fiur de plastica, fotografia che ormai le se èt gna piö e söla
lapide a ‘svèt piö gna quase ol nom. Te g’hè de sai caro ol me Gioan che ier
sira me so desmentegat de serà fò ol cancèl del cimitero. Come al solèt öna quac
ciciarèta l’è indacia a dighel al sindec. Pensa che al völia licensiam. Ala fì
però l’è indac töt be; ma che südada a faga capì che me ve conose ü per ü e che
sensa de me ve sentiresèf morc. E g’ho anche dic che stamatina ho fac l’apèl e
mancaa prope nisü, töc presenc! Se t’el savreset Gioan come l’è düra a tra innac
… Beat te che te gh’è piö gna penser gna preocupasiù. Ol dutur al te l’era dic
mela ölte; bif mia Gioan che ö de o l’oter te ‘ndarè a fini al cimitero. Ö de o
l’oter… Po i dutur in ne cönta sö di stronsade… Ö de o l’oter te ‘ndarè a fini
al cimitero … E chi ei che ö de o l’oter i va mia a rifini al cimitero? Po a me
so finit al cimitero, ma a laurà però! E, quando la rierà la me ura, i me
porterà che e al me sömeerà de ì mai cambiat la ca e saro che amò con voter,
come semprer, bel e slongat so, sperando de iga mia apena di fiur de plastica.
Te svele ö segreto Gioan… Me ol me post al l’ho semò preparat. Ho recintat ö
tochel de tera e g’ho metìt sura öna crus in manera che töc i pense che le ghè
semò sota ergü, ma chel l’è me, apena per me, privato!. Ö bel postisel in do al
pica ol sul töt ol de, in do se sent i campane e indoe i osei i se pont söi fii
che i pasa le sura e i canta i so casù alegre. Capit Gioan? (Si
sposta alla tomba successiva). Dai Giacom, te ghe mia de es gelus; ades egne
po a de te. Scomete che te se dre a bruntulà amò col Gioan come quando seref in
veta. Bif mia- te ghe disiet- bif mia Gioan che te pödrèsèt stinca fo in quater
e quatr’ot. E te invece te se riat che öna setimana prima de lù. Te che te hè
mai proàt gna öna gota de ì, te che ogni tri de te controlaet la presciu e ol
colesterolo, te che töte i matine te faet sic chilometri de corsa per tegnit in
furma. Te curiet isse tat che te se ciapat ö bel infart e te se rödelat so long
e tiret per tera cola tò tuta con sö scric “Correre è salute”. (Si sposta alla tomba successiva). Ciao Teresa, certo che ol to om al
te püdia scrif so ergot de mei. “Dopo una vita trascorsa insieme il Signore ti ha
voluto con sè. Che Egli sia benedetto”. Mah! Beh, riposate in pace. Me
g’ho de derf ol cancel. Egne a salüdaf piö tarde. Intat stì che sae e möif mia
de che. (Esce)
MISTICA: (Entra con un gran mazzo di fiori. Si precipita verso la tomba di Giacom). So ché Giacom. Giacom Giacom, te se ön amur! Apena l’Ambrogio l’ha dervrit fo ol cancel so riada che de te compagn d’ö fölmen. Te piasei Giacom? I è töc per te; sent che pröföm! I è dudes röse, dudes röse rose. Chisà che invidia töc i oter defunti che inturen. Al me Celeste, al masimo, ghe porte du crisantemi de plastica, ma te te se ö tipo ultra special. Lù, chel bala, al m’ha mai dac chel che te m’he dac te. Te sè che tel sé come fa felice öna dòna… (Li depone). Ma arda, arda che bröt litrac che i t’ha tecat sö. Speta che te lae vià ol sporc dal mostas. (Sputa sul fazzoletto e pulisce). Èco, issé te se piö bel e fascinoso. Prope come quando te seret che con noter. Che caro, che caro ol Giacom… Che òm! Come farò a ricompensat per chèl che te m’he regalat?
LUCRESIA: (Che nel frattempo è entrata. Ha in mano due fiori di plastica) Cos’ela chela storia ché Mistica?
MISTICA: De che storia parlet Lucresia?
LUCRESIA: Come de quala storia parle? Cosa saresel chel “Che caro, che caro ol Giacom…”? E cosa te avresel dac ol me Giacom che al t’ha mai dac ol to Celeste? L’è mia per caso che tra oter dù… Fra te e chel malnat figlio di buona donna…
MISTICA: Fra noter dù… cosè?
LUCRESIA: Cosè? Cos’ela töta chesta intimità? M’el völet o m’el völet mia dì per piaser? E dopo, cos’ei chi fiur che?
MISTICA: Cosa i è? Ghi et o ghi et mia i öc? Edet per caso di patate? Di süchì? Gna patate gna süchì. I è fiur, isse bei che mai nesü i ha mai vesc söla so tomba. Dudes röse rose e prefümade. Mia chi baciòc de plastica che te cambiet apena öna ölta a l’an al dù de noember.
LUCRESIA: I cambie po incò se prope te ölet sail
MISTICA: Ma i è semper de plastica però
LUCRESIA: Sent principesa del pisello, lasa pert la plastica e girega mia tat inturen e dim ol perché de chi fiur le
MISTICA: Te g’he de sai, anse, te confese Lucresia che fra me e ol tò Giacom ghè stac à colp…
LUCRESIA: De fölmen? E quando?
MISTICA: Macchè colp de fölmen, colp de fürtüna!
LUCRESIA: Colp de fürtüna? Cosa ölel dì colp de fürtüna?
MISTICA: Giüra che te gh’el dire mai nüsü per töc i agn che te saré amò a sto mond
LUCRESIA: Giüre chhe a ghel diro mai a nisü per töc i oter 50 agn che staro a chesto mand
MISTICA: Giürem che te tegnere ol segreto per töt chel che te cöntero sö
LUCRESIA: Giüre, al giüre söl co del Giacom. Che l’ghe egne ö cancher se…
MISTICA: Lasa pert ol cancher Lucresia, al ghe n’ha it asé d’ön infart pörtrop; anse, pörtrop öna bela madona! La me fürtüna l’è prope chela che al s’è ciapat l’infart e che l’abie stincat fo. Se ades ol Giacom al fös amò al mont, col cacchio la me sares indacia be. Spèta Lucresia, an se senta so che con calma e la Lucresia la te cönta sö töt. (Si siedono sulla panchina)
LUCRESIA: Sentèm alura sto segreto; discolpati donna di malaffare! Roba òm!
MISTICA: Discolpati? E de cosè?
LUCRESIA: Del “che caro, che caro ol Giacom…” e de chele röse che chisà quat che i t’è costade
MISTICA: (Toglie una scatoletta). Golia?
LUCRESIA: Gh’è det ol söcher? T’el se, öres mia ciapà ol diabete
MISTICA: No, ol söcher al gh’è mia det. Me al so mia, ma forse ghe l’ho
LUCRESIA: Cosè?
MISTICA: Ol diabete
LUCRESIA: E come fet a saì che te g’he ol diabete?
MISTICA: Tel se, i me dis töc che so öna fomna dolsa come ol söcher. Alura, sere dré a dit…
LUCRESIA: Spüda, spüda, malafemmina!
MISTICA: Arda Lucresia che ol diabete al fa fa apena tanta pipì, ma al fa mia spüdà
LUCRESIA: No, spüda in del senso de cöntam sö töt per fil e per segn. Insoma, öle saì che raport gh’è stac tra te e ol me Giacom
MISTICA: Quando l’era in veta gna ü, ma de morto ol raport l’è stac ecesiunal
LUCRESIA: Scolta Mistica, tram mia mata; o te te m’he ciapat per gnoranta o o me so scema delbù o te te gh’he l’arteriosclerosi in del servel
MISTICA: Se te tegnet stopada fò la boca apena per dù seconc la Mistica la te spiega töt. Dù noc fa me so insognada del tò Giacom
LUCRESIA: Chisà che sporselade avrì fac oter dù…
MISTICA: Indoe, in del sogn?
LUCRESIA: Certo che parle del sogn. Quando l’era if al tegnie cola müsaröla compagn d’ö cagnì e te sigüre che l’è mai indac a treèrs gna öna ölta con me de guardia, ma de mort al so mia cosa l’è bu de cùmbinà chel lé
MISTICA: Pöde continuà o g’ho de cöntat sö ol rèst a puntade come i telenovela?
LUCRESIA: Dai, va innac
MISTICA: Alura; in do an s’è riade?
LUCRESIA: Riassunto delle puntate precedenti… Dù noc fa te se insognada del me Giacom
MISTICA: Che gentile ol to Giacom… L’ha dervit fò la me porta…
LUCRESIA: Dela camera de lèc o dela cüsina?
MISTICA: Bah, chèsto ghe rie mia a ditel, fato sta che al derf fò la me porta e al me se presenta denac con d’ö mas de dudes röse rose
LUCRESIA: Porco! Ai otre dudes röse rose e a me mai gna öna scatulina de golie. Mi so sempre comprade me sper me
MISTICA: Magare al g’ha pensaa al tò probabel diabete
LUCRESIA: No, al ghe pensaa a töc, ma mia ala so Lucresia. L’önec regal che al m’ha fac in de so eta ì è stac dudes rotoi de carta igienica che l’ha ensit ala loteria del Dopolavoro. L’è semper stac ö gra tegnù! Figures te che, per trà mia fò i palanche per la foto dela tomba, al g’ha domandat a l’Ambrogio de sotral so col müs fò de tera. Alura, an völ indà innac e mi stai che fina a quando i sera fò ol cimitero?
MISTICA: Alura; in do an s’è riade??
LUCRESIA: Riassunto delle puntate precedenti… Ol Giacom l’è egnìt det in dela tò stansa e al t’ha portàt ö mas de dudes röse rose
MISTICA: Ma perché Giacom –ghe dighe- perché ö mas de röse isse bele prope a me? E lü, i è per i tò 50 agn Mistica. Come l’era dols quando la me la disia…
LUCRESIA: Ol solet disgrasiat! Con me apena madone e brontolate, ma coi otre röse rose e parole dolse. Ma prima o dopo l’incontrero in paradis e alura an farà i cönc! Te sigüre che al se pentirà de mia es indac a l’inferno! Dai, va innac; forsa!
MISTICA: Alura; in do an s’è riade?
LUCRESIA: Riassunto delle puntate precedenti… Chel porco lé al t’ha regalat 12 röse per i tò 50 agn
MISTICA: Dopo al me è apröf, al me brasa fò e al me da dù basì de föc
LUCRESIA: Putaner che l’è mia oter! Traditur! Po’ i basì de föc ades! Ma te, Mistica, pödiet mia tiras indré? Insoma, te püdiet almeno fa la presiusa, no? Dopo töt te se èdoa de poc tep e öna èdoa de poc tep la fa mia chi laur che
MISTICA: Ma te, Lucresia, et mai proat a controlà i sogn? Quando i ria i ria, t’el se mia quando i comensa e t’el se mia quando i fenes
LUCRESIA: In chel caso che i va a finì a putane!
MISTICA: In che senso?
LUCRESIA: In töc i sensi, po’ a chel di sensi! Insoma, al bacio si riac… Ma ve sì fermac lé o ve sì perdic in del peccato dela lussuria come ol Ridge e Stephanie in Butiful?
MISTICA: No, gna pecat gna lusuria. A chesto punto al me invida a scapà con lü a Palermo…
LUCRESIA: A Palermo? Perché prope a Palermo?
MISTICA: E cosa an ne so me perché al völia portam a Palermo! Domandeghel a lü che al la savrà mei de me!
MISTICA: Dai, va’ innac
MISTICA: Alura; in do an s’è riade?
LUCRESIA: Riassunto delle puntate precedenti… Chel malnat del Giacom al t’ha domandat de indà con lü a Palermo
MISTICA: Al me dis: Vieni Mistica! Fuggiamo a Palermo!
LUCRESIA: In italiano? Ma se al capes apena ol bergamasc!
MISTICA: Pota, in do l’è ades l’avrà stödiat i lingue! Al me dis: Vieni Mistica! Fuggiamo a Palermo! In chèl moment lé a dervel mia la porta ol me Celeste? L’è sempre fò che cadenas; prope chèla ölta le l’è riat in orario e ol Giacom, in dela fresa de scapà, s’el mia fac töc i 32 basei dela scala a gambe innaria?
LUCRESIA: Semper in del sogn spere…
MISTICA: Certo, semper in del sogn
LUCRESIA: E meno mal che l’è riat ol Celeste, se no oter dù chisà quace orge pecaminose avreset cümbinat. E alura?
MISTICA: Allora cosè?
LUCRESIA: Dopo, pöde saì o no cosa l’è söcedìt?
MISTICA: In do an s’è riade?
LUCRESIA: Riassunto delle puntate precedenti… Ol Giacom al s’è fac töc i 32 basei dela scala a gambe innaria
MISTICA: Apunto, ol Giacom l’è rödelat so per i basei e me, per ol spaènt, me so desdada fò
LUCRESIA: Scüsa Mistica, ma me dighèt alura perché te ghe portet chi fiur che söla tomba?
MISTICA: Perché la matina dopo so curida a met al lot i nömer che al m’era dac ol tò Giacom
LUCRESIA: Quai de nömer?
MISTICA: Ol 12 come i röse, ol 50 come i me agn, ol 2 come i basì che al m’ha dac, ol 32 come i basei di scale che l’ha fac a gambe innaria e i ho sögac töc söla röda de Palermo
LUCRESIA: E alura?
MISTICA: Quaterna sèca Lucresia! Quaterna sèca! E te dighe mia quate palanche ho ensit! E töt chesto grasie al tò Giacom. Caro, caro ol me Giacom!
LUCRESIA: Ol “me” Giacom? Arda Mistica che, fina a proa contraria, ol Giacom l’è me, apena me. Pörtrop!
MISTICA: Ma arda che nisüi i tel völ robà, neh! E, dopo la quaterna che al m’ha regalat, ölèt mia che come minimo ghe porte mia ö mas de röse? I a merita perdio! Dighe mia che i me sie mia costade, ma l’è öna gota d’aqua in del mar de palanche che al m’ha frötat quando al m’è comparit in sogn. Ades però g’ho de indà dal Celeste; anse, lasem tö sö öna de chèste röse che ghe la porte, poer lifròc a lü
LUCRESIA: Per me te ghi pödet portà töte. Poer marter ol Celeste, al t’ha lasada edoa dopo apena ön an de matrimone… Tèh, ciapa chi fiur che, i me, e porteghei. Ol Giacom al si merita mia, chel sporcaciù! Tanto al g’ha semò i tò… Almeno töc, quando i paserà de che, i digherà che la Lucresia la gh’era de öliga chi sa che bé per compraga dudes röse rose. Però po’ a te Mistica… ma gh’eret de scriiga sö söla tomba del tò Celeste chèla frase le? “A mio marito, morto dopo un anno di matrimonio. La sua moglie, riconoscente”. Riconoscente de cosè? Che l’è mort?
MISTICA: Per ol fato che al m’ha lasàt èdoa con d’ön po de palanche in banca. Ol me Celestì al ringrasiero fin che campe. Con chèla pensiù che al m’ha lasat pöde trà innac tranquila e sensa penser, ma l’otra noc al m’ha dac öna bela ma po’ ol tò Giacom. Ma ada però che l’mia ol caso de parlà de chèl che g’ho fac scrif so söla lapide del me Celestì perché po’ a söi otre tombe s’en vet de bele.. Et lesìt söla lapide del Daniele che l’è mort in d’ö incident col aparechio? “Qui giace Daniele Bianchi che, precipitando a terra, saliva al cielo”
LUCRESIA: E chel cornuto del Batesta alura? Söla tomba dela so fomna al g’ha fac scrif: “Qui riposa Benedetta Rossi, donna instancabile, ha amato la vita, suo marito e anche tutto il paese”.
LUCRESIA: Certo che certe dòne i si a merita chele lapidi lé
MISTICA: L’è ira, ma po’ a i om i è mia di sanc Al me Celeste, per esempe, g’ho mai perdunat ö laur
LUCRESIA: Cos’hal cümbinat?
MISTICA: Grosa al me l’ha cümbinada e g’ho amò ol stomec che al se intorcia quando ghe pense
LUCRESIA: Cosa spetet a cöntaghel sö ala Mistica! T’el se bé che i segreti i è ol me fort
MISTICA: L’era apena prima de Pasqua e incontre… (Entra Gustavo). Adel chè che al ria; a ‘sparla del diaol… Certo che te me l’he facia grosa Gustavo… Dighel, dighel te ala Mistica cosa te m’he cümbinat l’an pasat
GUSTAVO: Cos’ela chela storia che Mistica? Cos’el che avres cümbinat?
MISTICA: Pro amò a cöntaga sö ala Lucresia la storia di trimela euri
GUSTAVO: Ma va; l’è stac ö schèrs, apena ö schèrs; pensae prope mia che t’el ricordaes amò…
MISTICA: Ma come foi a desmentegam del casì che te hé trac insema? Ö de al me ferma per la strada e al me invida a ö cafè che gh’era lè denac e, sensa gna dì gna ü e gna dù, al me arda drec in di burline di öc e al me dis: “Mistica, l’è ön po che öliae dit ö laur, ma g’ho mai vit ol coragio, però staölta tel dighe”. E me: “Ma dimel Gustavo”. Dighel te, moh, ala Lucresia che rasa de proposta indecente che te m’he fac
GUSTAVO: Indecente? Come indecente? T’ho dic che avrès fac qualsiasi laur per pasà ön’ura de intimità con te. Töt ché. Chiedere è lecito, rispondere è cortesia
LUCRESIA: Töt che? E te sömeel poc?
GUSTAVO: Certo che l’era poc, tat l’è ira che g’ho dic che töte i ölte che la edia pasà la me faa dientà mat. Fo mia per di, ma ö stras de bela presensa ghe l’ho amò. Guardate e ammirate…
LUCRESIA: Che sfaciat!
MISTICA: Mia apena sfaciat, ma, come ‘sdis in italiano?, ah, scostumato e libidinoso.
LUCRESIA: E te Mistica?
MISTICA: Me, al moment, so restada lé come ö bacalà, ma, per fa mia chèla che la g’ha ol strus sota ol nas perché an se conos da öna eta, ghe dighe: “Ma delbù Gustavo te piase issè tat? E lü, ol sciupafemmine:” Te me fe dientà mat Mistica... al so prope mia cosa pagheres....
GUSTAVO: Però, quando ho est che te he sbarat fò i öc, t’ho domandat scüsa, po’ se l’è ira che quando te edìe mé sere piö bù de ragiunà...”
LUCRESIA: Che degenerat! E te?
MISTICA: Ada, al so mia cosa al m’è pasat per la crapa in chèl moment le, ma so stacia al so söc perché pensae de ì troat ol sistema de smontal. Ghe dighe ”Gustavo, set prope sigür che te ölet caàs la oia de fa ergota con me?”. E lü, imbalsamat come öna mömmia al s’è metit po’ a betegà per la sorpresa: “Lucresia, cosa dighet? Ho delbù capit bé?”
GUSTAVO: L’è ira, so restàt lé interdet de tat che sere emusiunat, però dighel te Mistica cosa te m’’he respundit
MISTICA: Di ègnim a troà a ca la matina dopo ai öndes precise, però con in mà trimela euri e me avres fat töt chèl che al vülia
LUCRESIA: Anche te, però, Maria Goretti… Certo che, quando la t’ha domandat trimela euri, la th’ha metit de sigür a ko!
MISTICA: Mia tat ko! Scolta cosa al söcet. Lü al me fa: “Trimela euri?... Ma, Lucresia, in do ‘ndo a troai me trimela euri. Ghi ho mia me töte chele palanche!”. “Eh, Gustavo, ma se prope te öle caas la òia das de fa e inventa ergot”
GUSTAVO: Beh, sincerament al sere prope mia indo indà a troà chèle palanche lé
LUCRESIA: E alura?
MISTICA: Alura ghe fo: “Arda te Gustavo... comunque, la proposta l’è sempre valida: ria doma matina coi trimela euri e te se pentirè mia. “Sé, de sigür... grasie Lucresia, grasie tant li stès- al me dis chèl cadenas che, ol Rodolfo Valentino- Te se pròpe stacia gentile a rispondem de sé, ma… al so mia se ghe riero”. Al m’ha salüda e l’è indac
LUCRESIA: Ma ada te che rasa de proposta. L’è prope stacia öna proposta indecente. Prope a te che te seret spusada de poc. Ma ghe l’et dic al tò Celeste?
GUSTAVO: Spere prope de no
MISTICA: Ma gna per sogn! Saro mia mata! Chisà come al l’avres ciapada. Pörtrop, però, l’è mia fenida lé
LUCRESIA: Chel imbranat che al sarà mia per caso egnit a mò ala carica…
MISTICA: Imbranat? Mia tat! Sta a sent Lucresia; l’è ché che al ve ol bel
GUSTAVO: Ol bel sares me…
LUCRESIA: Ma gna in Butiful i söcet chi laur che. Cönta, dai, cönta sö
MISTICA: La matina dopo, ai öndes precise, al suna ol campanel. Indo a derf e me se troe mia denac ol che present Gustavo con in di ma öna masèta de trimela euri?
GUSTAVO: Trimela euri precis spacac, gna ü de meno
LUCRESIA: Ol Gustavo con in di ma öna masèta de trimela euri …
MISTICA: Ol Gustavo con in di ma öna masèta de trimela euri. So restada lé compagn d’ö paracar cola boca èrta
LUCRESIA: Arda Mistica che i paracar i g’ha mia la boca èrta
MISTICA: Ma me se! La sorpresa l’è stacia issé forta che i me gambe i s’è metide a tremà come ö martèl pneumatec e, per l’emusiù e la sorpresa, me so lasada burlà so söl lec
LUCRESIA: No! Söl lec! E ol Gustavo?
GUSTAVO: L’ha pundìt i trimela euri söla comodina e…
MISTICA: Ol Gustavo l’ha pundìt i trimela euri söla comodina e…
LUCRESIA: E…?
MISTICA: Che föria Mistica! Che ciclone! Che tifone! In vinte minüc al m’ha fac proà chel che ol me Celeste al m’era mai fac proà da quando an sera spusac
LUCRESIA: Ma et mia usàt aiuto?
MISTICA: Se, me ho usat, ma mia aiuto; magare ön po’ sota us, ma ho usat. Te gh’eret de sent che usade che al m’ha fac fa… E per de piö me so troada po’ trimela euri söla comodina. Öna ölta in dela eta a ‘spöl sbaglià no, te parel mia Lucresia?
LUCRESIA: Beh, sbagliare è umano, suertöt se a chela manera lé a ‘sguadegna po’ ön bel po de palanche
MISTICA: Però, a dì töta la sacrosanta erità, me ho guadegnat ö bel negot
LUCRESIA: Come te he guadegnat negot? Ada che trimela euri a l’è mia aria cocia…
MISTICA: Sta calma e sta a sent. Dopo ö per d’ure ol me Celeste l’è riat a cà per ol disnà
LUCRESIA: E tè… sito
MISTICA: Certo che ho fac sito, ma l’ha parlat lü però. Al me fa: ”Ciao Lucresia; sent, l’è mia per caso che l’è egnit che ol Gustavo?”. E me: “Co... cosè? Ho mia capìt”
LUCRESIA: Mama mé che casì!
MISTICA: “Dai alura, respont, sö!- al me dis- t’ho domandat se ai öndès l’è egnit che ol Gustavo”. Madona del Carmen, me al sere piö cosa respont e alura me so decedida de diga la erità
LUCRESIA: Che disastro! Che tragedia! Cosa g’het dic?
MISTICA: “Ma Celeste, Celestì, te pöde spiegà töt…”. E lü: “Basta issé, ölie apena ès sigür che l’è egnit. G’ho prope de dì che ol Gustavo l’è delbù ön òm de parola
LUCRESIA: Cosa ölel dì?
MISTICA: Mia scemo ol Gustavo. Dighel te cosa t’he cümbinat…
GUSTAVO: La sira prima me so piantat in font ai scale, ho spetat che al riaes ol Celeste e g’ho domandat se per caso al pödia prestam, apena per ö de, trimela euri. E lù, sicome l’è me amis fin da quando m’indaa a scöla, al m’ha portat in banca e mi ha dac . Però gh’ere giürat e prometit che la matina dopo, ai öndes precise, sares indac me de persuna a ca so a portaghei.
MISTICA: L’ha prope fac issé chesto disgrasiat e issé al m’ha fregat! I trimela euri al m’è tocat consegnaghei al me Celeste. Però lù, chel che al vülia, al se l’è ciapat gratis e amore dei! Capit?
LUCRESIA: Disgrasiat sé, ma po’ a fürbo
MISTICA: Vabè, l’è indacia issé. Ades però me g’ho de indà. Indo dal me Celestì. Magare an se èt piü tade amò che
GUSTAVO: Per fam perdunà te compagne e metemga öna preda sura (Escono)
LUCRESIA: Al so me indo ghe meteres öna preda a chel lé; al col! (Rivolgendosi a Giacom). E te, balurd. Disgrasiat, squinternàt, saiòt che no te se oter, prope ala Mistica te gh’eret de compariga in sogn? E me chi so? La la scèta dela serva o la tò fomna che la te ölia issé bé? Cadenas! La Mistica neh, chela madunina infilsada che l’ha apena sotrat sota tera ol Celeste e che la sbat i ögì a töc i edof che la incontra! D’ecorde che de edof ghe n’è sempre tropo poc e de edove ghe n’è in abondansa, ma, come an ne incontra ü, al la squadra con dù öc languidi e pié de òie, ma mia per vet che müs che i g’ha sö, ma per capì se in banca i g’ha ö cönt mia mal. I palanche ti gh’eret prope de portaghele a chèla smurfiusa lé che, dopo apena ö mis dal föneral, la s’è semò metida sö mes chilo de rosèt e la va e la vé dal’estetista! E sé che la so età al ghe l’ha po’ a lé… Ma dighe me. Te m’he lasada indrè con d’öna pensiù dela miseria, con d’ö sac de debec, col mutuo dela ca de pagà e tè, co de nedròt, te indé mia a daga i nömer del lot ala Mistica? Ergogna! Screansat! E lé? Mia la fa a metà con me; no! Al la sbüsa fò con d’ö mas de fiur e a me… nisba! Speta che rie po’ a me in do che te sé, spere ol piö tarde posebel, e la ghe penserà la Lucresia a fat pasà ö bröt quart d’ura. Se ti ho mai sunade de ìf te faro èt me che sberlù che te ciapere sö de mort! E te pensere mia che me te dighe sö ol solet de profundis, nèh, caro ol me imbruiù? De che te ‘ldige! Tienilo in purgatorio Signore finchè non arrivo io e t’el portero sö pié stenc de morèi per töte i sberle che al ciaperà in chel müs lé de sunì! Mostro! Stronso! Traditur! Impotente! Rincoglionito!
AMBROGIO: (Entrando). Cose g’het de bruntulà Lucresia? Spöl saì con chi te ghe l’hé sö?
LUCRESIA: Negot Ambrogio, negot; cose nostre
AMBROGIO: Certo che l’è stac ö bel disgrasiat ol tò Giacom
LUCRESIA: So decorde al sento per sento, l’è ö disgrasiat fac e finit
AMBROGIO: Con chèl che al gh’è capitat pò… Ma arda che stronsada che i g’ha cümbinat i dutur; sbaglias a consegnaga la cartela clinica del ospedal…
LUCRESIA: Te gh’eret de edel; apena che i g’ha dac in di ma la cartela l’è dientat issè bianc che gna ol Dixan al l’avres fac egn fò issè ciar
AMBROGIO: Ma come ‘s fa a consegnafga i ragi con sö scric che al gh’era ö cancherì ai pulmù?
LUCRESIA: Dimel te come i pöl söced di laur compagn! Apena l’è riat a cà al s’è slongat so in del lèc e l’è piö leat sö. Prim laur l’ha ölit fa testamet, ma, quando al s’è nescursìt che al gh’era negot de lasà indre perché al gh’era prope negot de lasà indré, al g’ha consegnat al preost i palanche per ol föneral. Tance, ma tance, insoma, töc chei che an gh’era in cà perché lü ol föneral al la ölia con sèt prec e cola banda. Dopo al sé fac fa ol preentif dela lapide e l’ha pagat po’ a chela
AMBROGIO: Po’ a mé al m’ha mandat di palanche. Al m’ha fac promet de troaga ché al cimitero ö postisèl in d’ö post bel söc e al m’ha fac comprà una scatola de polver per i èrèm de metiga inturen ala casa al moment de sotral so. Lü al gh’era schefe di èrèm e al völia mia troasei töc inturen dopo mort
LUCRESIA: E i palanche per la schola cantorum? E per l’impresa di pompe funebri? E la càsa? In mogano al l’a urdinada co l’interno de aluminio, semper per via di èrèm. E la curuna?
AMBROGIO: Ma hal preparat po’ la curuna?
LUCRESIA: Po’ la curuna; e con tàt de naster viöla con sö scric “La tua moglie distrutta dal dolore”. Col fischio! Distrutta sé. Ma apena per ol fato che a chel punto an s’era restac praticament in mödanda. In quater e quatr’ot chèl saiòt l’ha mangiat fò töt chèl che m’era risparmiat in töta la nosta eta. In veta ö gran tegnù e in mort ö spendaciù! “Lasa ergot po’ ala tò Lucresia, Ambrogio” ghe disie; ma lü, crapa düra come ö plòc, al disia che chèl l’era ol sò öltem desiderio e a ö condanat a mort l’öltem desiderio al se nega mai. Dopo tri dé, dopo che l’era mangiat fò töt, l’è riada la telefunada del ospedal. Ci scusi, la segretaria ha sbagliato a consegnare il referto; il Giacom l’è sano come un pesce!
AMBROGIO: Chisà la felicità del Giacom…
LUCRESIA: Lü sé, ma mé mia tat… Töte chele palanche bötade vià per ol pèer negot. Come l’è riada la notissia l’è leat sö del léc e l’è scatat come öna mòla, la caàt sö la tuta e i scarpe de ginastrica e al s’è metit a cor come ö mat. Al sarà stac per ol fato che l’è restat fermo in del lèc come ö bacalà, fato sta che, ala prima cürva in font al pais, ol cör l’è sciopat e l’è treecat in tera con d’ön infart
AMBROGIO: Che sfürtüna però…
LUCRESIA: Per lü sé, ma per me mia tat… Almeno… almeno töte chèle palanche mi ha mia bötade vià per ol per negot. Issé ol föneral al ghe l’ha ìt come al l’era ölit. Ades però me g’ho de indà, örès mia che al gh’avres de serà fò ol tabachì…
AMBROGIO: Perché? Fömet Lucresia?
LUCRESIA: Macchè föme… Indo a sögà al lot, ma ghe rie mai a centrà gna ö nömer… Nisü i ghe porta ala Lucresia, la moglie affranta da dolore, i nömer in sogn… Capìt l’antifona Giacomino? Colpa de ergü che prima o dopo, sperèm tant dopo, al gh’avrà de fa i cönc con me. Toh, arda chi che ‘svèt…
AMBROGIO: Chi el?
LUCRESIA: La coppia più bella del mondo. Almeno lur i se crèt de ès i edoi piö bei e fascinosi e, quando i è mia al bar, i ve che a fa öna spasesada per vèt se i ghe ria a intortà sö öna quac èdoe
AMBROGIO: Per forsa, se i a troa mia che. Ché gh’è la concentrasiù di edoe de töt ol pais. S’en troa piö ché che in balera
GUSTAVO: (Entrando con Rodolfo). Lucresia! Set amò ché? Come mai semper de sti bande?
LUCRESIA: Se te m’aveset incontrat al cinema te pödiet domandamel, ma ché…
RODOLFO: Questo è il sacro luogo dove le coppie si cercano e si trovano
GUSTAVO: E si possono anche metire insema. L’è riada per caso öna quac polastrèla nöa Ambrogio de chele bande che?
LUCRESIA: Sentì Richard Gere e Bret Pitt, ma se rendì mia cönt che si èc, pasac fò e rimbambic? Ma v’hai mia gnamò serac sö in d’öna quac ricovero?
RODOLFO: Lucresia Lucresia… Ada che noter an ghe n’ha amò tante de cartuce de sbarà…
LUCRESIA: Pecat che la pover la sie ömida per via del pannolone che gh’ì sota
GUSTAVO: Non pannoloni, ma cannoni da battaglia
LUCRESIA: Sì, rösnec e sensa bale
AMBROGIO: Neh, oter dù, conquistatori folli, ardì che chei laur ché si dré a cöntai sö in banda ai tombe di òste moer
RODOLFO: L’è öna manera de fa pasà la depresiù che m’è egnìt dopo che i m’ha lasat
GUSTAVO: Noi siamo gente che soffre…
LUCRESIA: A ‘sdigheres mia che gh’ì l’espresiù de gente che soffre…
GUSTAVO: Cos’et capìt Lucresia? Ho dic… gente che s’offre, col’apostrofo dopo la esse!
MISTICA: (Entrando). E chi saresel chel che soffre?
RODOLFO: Mistica! Adela che la edoa piö fresca e sconsulada del pais!
LUCRESIA: Piano Rodolfo; arda che töc ché an g’ha öna certa età e fresche an s’era ön po de agn fà
MISTICA: E cosa an gh’avres de fa per ès consulade?
LUCRESIA: Perché an fa mia öna partidina a tombola? Issé, per pasà ön po de tep…
AMBROGIO: Ve l’ho dic mela ölte che ché al camposanto chi laur ché a ‘spöl mia fai
RODOLFO: Ol taol al gh’è…
GUSTAVO: Scagne e panchina i gh’è…
MISTICA: Ma sé, magare apena des minüc, giösto per tra sà mesdé
RODOLFO: Gh’i et tè i baline coi nömer Lucresia?
LUCRESIA: I baline no, ma g’ho che i biglièc
MISTICA: Ma an gh’era mia de sögà a tombola?
LUCRESIA: Sì, ma chesta l’è nöa. L’ho imparada quando so indacia a troà al ricovero la me suocera. Dai, sentìf so. Ö fòi a quadrec per ü e cheste i è i pène
MISTICA: E cosa an gh’avres de fa?
LUCRESIA: Imparerì söbet. Te, Ambrogio, tira fò ü per völta i foietì dal sachèt. Pronti?
AMBROGIO: Ma ardì che me g’ho de controlà i me salme
LUCRESIA: Perché? Gh’et pura che i scape?
MISTICA: Dai Ambrogio! Metes dre, tira fà
AMBROGIO: (Toglie dal sacchetto il primo biglietto). Diabete!
RODOLFO: Diabete? Ol diabete me ghe l’ho
LUCRESIA: Alura fa so la crus söl prim quadretì. Che fürtüna! Te he semò impienit sö öna caselina!
RODOLFO: Se te la ciamet fürtüna iga ol diabete…
LUCRESIA: Però te pödré semper di che te sé ön òm dols. Dai, forza Ambrogio…
AMBROGIO: Pressione del sangue!
LUCRESIA: Ghe l’ho mè! 190 de masima e 100 de minima
MISTICA: Po’ a me ghe l’ho la presiù
LUCRESIA: Alura segna so la caselina po’ a te. Magare la me l’è piö olta dela tò. Ada che per fa la crus söla caselina bisogna che la sies almeno piö olta de 160
MISTICA: L’ho proada giösto ier; 161!
LUCRESIA: Che cül!
MISTICA: Come che cül? Ma se so piö magra de öna sardela
LUCRESIA: Sé, prima prima de metila det in de scatola però
GUSTAVO: La desmetì otre dù? An pöl indà innàc o gh’è de fa la domanda in carta bolada?
AMBROGIO: Vene varicose!
MISTICA: Ghi ho me, ghi ho me! O dio, mia prope grose, ma insoma…
GUSTAVO: G’ho pura Mistica che tè te me ölet imbroià…
MISTICA: Ada che g’ho mia di problemi a fatele èt…
LUCRESIA: I tò ene varicuse? Denac a töc? Te sömea mia de esagerà?
GUSTAVO: Se te ölet an pöl indà de dré a chel boral la in font; controle me
LUCRESIA: Settimo comandamento” non commettere atti impuri!” Capit té vedovella in fregola?
MISTICA: Al völ di che al sarà per la prosima ölta. Tanto me sere mia facia la ceretta…
RODOLFO: Bèh, fèm ön ato de fede e demeghela per buna
LUCRESIA: Sé, la ceretta; quando me se fo i gambe mé dovre i lamete che al vüsàa ol me Giacom. Ve dighe mia che mal… Ades i pei mia i a tèa, no, ia strapa ü per völta
RODOLFO: Dovra ol resur eletrec alura…
LUCRESIA: G’ho pura de ciapà la scòsa! Dai, a quat an s’è?
MISTICA: Mé a du casele
LUCRESIA: Mé a öna
RODOLFO: Öna po’ a mé
GUSTAVO: Ol piö sfigat so semper me. Gna öna caselina
LUCRESIA: Ol prim che al fa cinquina al vens
GUSTAVO: Ma cosa ‘svens cosè?
RODOLFO: Apunto, cosa ‘svens cosè?
AMBROGIO: G’ho ön idea. Quando dopo 25 agn che i è sotrac an desfa sö la tomba, e a mé me resta ché töte i foto de ceramica che desteche dai lapidi. Se si’ decorde a chi èns pödrès daghen öna issé, vitoria dopo vitoria, a ‘spödrà fa öna bela colesciù…
GUSTAVO: E dopo an pödres sögà ai figürine come quando an sera scèc
MISTICA: L’idea l’è mia mal, po’ se la me sömea ön po’ macabra, ma ö premio al ghe öl se no gh’è mia sodisfasciù
LUCRESIA: Va innàc Ambrogio, se no al ve sà l’ura de serà fò
AMBROGIO: Le emorroidi! Comè, ghe che nisü che i g’ha i moroidi?
GUSTAVO: Verament… me…
LUCRESIA: Ma dai Rodolfo; gh’è mia de iga ergogna!
GUSTAVO: E va be; ghi ho. Però pisene. I sömea di gré de ris, ma i fa ö mal…
LUCRESIA: De piö de quando strèpe i me pei di gambe?
GUSTAVO: Mé i pei di gambe i ho mai strepac, però mé i moroidi ghi ho e guadegne öna caselina!
MISTICA: Ölet che controle mé Gustavo?
GUSTAVO: Cosè? La casela?
MISTICA: No, i moroidi
LUCRESIA: Ma t’ela indacia la menopausa in del co Mistica?
MISTICA: Se tel savrèsèt in do la gh’è indacia al Gustavo…
GUSTAVO: Ti faccio rispettosamente sapere che mé in merlopausa ghe so mai indac! Provare per credere!
MISTICA: Ölet proà te Lucresia?
LUCRESIA: No, grasie, me ghe n’ho asé del ricordo del mé Giacom. Dopo che l’è stincat fò ho giürat de restà illibata per töta la eta po’ se adès g’avres öna bela scüsa per vendicam
MISTICA: Quala de scüsa Lucresia?
LUCRESIA: Dudes röse rose!
AMBROGIO: Ma ölì desmetila otre du de fa indà chele du söbre che g’hi al post dela boca? Ada che me indo innac. La prostata!
LUCRESIA: Mè, ghe l’ho me la prostata!
AMBROGIO: Set sigüra Lucresia de iga la prostata?
LUCRESIA: Sigüra, sigürissima! Al giüre söl’anima del Giacom! Al so mé cosa la m’è costada dal dentista
RODOLFO: La prostata?
LUCRESIA: Sé, la… Come diaol la se ciama la dentiera?
MISTICA: La protesi Lucresia, mia la prostata
LUCRESIA: Alura negot caselina…
GUSTAVO: No, al me spias per te, ma negot caselina. Va innac Ambrogio
AMBROGIO: L’Altzeimer!
LUCRESIA: L’Alt… L’Alt… cos’el?
AMBROGIO: Segnila so töc öna casela perché, come minimo, g’hi de ighel töc quater per sta ché in d’ö cimitero a sögà a tombola. Ades mé g’ho de indà, g’ho de indà a sunà la campanela che l’è ura de serà fò. Fò töc de che! Via, töc quater a cà. Disì sö ö requiem e fò di pé
MISTICA: L’eterno riposo dona a loro Signore…
LUCRESIA: Alt! A töc sé, ma, al mio Giacom, no!
SECONDO ATTO
AMBROGIO: (Si siede al tavolino. Toglie dalle tasche una bottiglia e un bicchiere e si versa del vino. Beve). Ala òsta salüte amis! L’Ambrogio al g’ha la gola sèca e al g’ha de bagnala. Al me dispias per voter che pödì mia bif con me. Ala òsta salüte! Ala òsta salüte perché adès pödì piö gna malas, che fürtüna, e al ve pöl piö capità negot de bröt. Beac voter. Almeno al ve capiterà mia chel che al m’è capitat a me… Ardì che vel dighe in gran segreto, tanto pödì dighel a nisü. L
BIGIA: (Entra portando sottobraccio una cassettina lunga e stretta ben incartata). Ciao Ambrogio
AMBROGIO: Ciao Bigia! Come mai de ste bande? T’ho mai vest ché…
BIGIA: Te promete che prima o dopo te me ederé pò a me de cheste bande come, del rest, töc chei del pais; ma de sigür ol piö tarde posebel
AMBROGIO: Set
egnida a troà ergü? Parec,
amis, set che te conoset?
BIGIA: So egnida a troat te
AMBROGIO: Alt ö moment! Ché a ‘své apena a troa i morc; te fo notà che me respire amò e ol föneral i me l’ha gnamò fac
BIGIA: Te promete che, quando egnero al tò föneral, te dighero sö öna preghiera special e te faro dì 100 mese perpetue
AMBROGIO: Ma set sigüra che al te capite mia a te prima?
BIGIA: Sigüra; ada che i dòne i campa de piö Ambrogio…
AMBROGIO: E pöde saì perché te sé issé generusa in preghiere e mese perpetue per l’Ambrogio?
BIGIA: Perché g’ho de domandat ö piaser… G’ho ö problema…
AMBROGIO: E chi ghe n’ha mia de problemi?
BIGIA: Ma ol me l’è ö problema… special e apena tè te pödet risulvil. Ölèt che t’el dighe in italiano per fas capì mei? Non so più a che santo riavvolgermi e mi sono deceduta di rivolgermi a te che qui al campo santo sei l’unica autorità incompetente
AMBROGIO: Ghe rie mia a sistemà i mé de problemi e te öleré mia che… Va bèh, spara
BIGIA: E gh’avres de sbaraga a chi?
AMBROGIO: Spara; in del senso de decedit a parlà
BIGIA: El posebel portà ö cadaer ché al cimitero sensa faga ol föneral?
AMBROGIO: El posebel portà ö cadaer … Ma dighe mé… Chesto al m’è mai capitat; te g’avreset de domandà in cümü
BIGIA: No, in cümü no; tase, carte bolade, permes, certificat di mort, i spese per i pompe funebri…
AMBROGIO: Scolta Bigia, pödreset mia ès ön po piö ciara? Te ölere mia portal ala discarica comünal… Pöde sai almeno de che mort te parlet?
BIGIA: Del me Ulisse
AMBROGIO: Ol tò Ulisse? Dim mia che ol tò Ulisse… Ho sait che ültimamet l’è stac a l’ospedal, ma…
BIGIA: Ebbene sì; è passato a peggior vita
AMBROGIO: Ada che de solet a’sdis che l’è passato a miglior vita…
BIGIA: No, lü a peggior vita. Insoma, m’el fet ö piaser o no?
AMBROGIO: Se apena pöde… sé
BIGIA: Te g’avreset de sotral sensa tase, carte bolade e permes. Giüre che, quando möre mé, per per mia iga töte chele complicasiù ché, me se fo cromà. Ada che al me interesa mia in do t’el metet neh, basta po’ ö tochelì de teré in banda al mür. Öna angadina e via
AMBROGIO: Öna angadina? Ma se al pisa de piö de 90 chili? Oter che angadina; ghe öleres öna ruspa per lü. Al di là del fato che al so mia se l’è regolar… Set sigüra Bigia di sta bé?
BIGIA: Mé se, l’Ulisse no
AMBROGIO: Per forsa; se l’è mort!
BIGIA: Mort mort no, ma l’è mort apena… ö falì
AMBROGIO: Me te ölere mia sotral so prima che al möre!
BIGIA: Prima che al möre no, ma ol Signur, da sö là, al m’ha sögat ö bröt ischèrs. Ėdet Ambrogio, ol me òm l’è ön po’ che al me sta söi bale, i è 40 agn che al soporte e ogni tat al preghe che lü al la tire sö di so bande, insoma che al se la gode ön po po’ a lü. Un po’ ciascuno fa male a nessuno
AMBROGIO: Bigia; se prima capie poc ades capese prope negot
BIGIA: Ghe disie… Signur, perché ciamet mia sö in banda a te ol me Ulisse, magare piano piano, sensa fresa… De sigür al g’ha de im sentit e scoltat, perché me so öna dona de fede neh, ma l’ha mia prope capìt chel che mé ölie dì
AMBROGIO: Se l’ha mia capit lü, ölet che abie capit me? Cosa ölel dì töl sö piano piano?
BIGIA: Ölie diga de töl sö con d’öna mort sensa dulur, con calma, sensa fresa, piano piano come se al fös dré a ‘ndormentas e invece lü l’ha capit töt ön oter laur
AMBROGIO: Lü chi?
BIGIA: Ol Signur, no?
AMBROGIO: E cos’el söcedit?
BIGIA: L’è söcedit che lü la comensat a töl sö piano piano, ma mia come ölie me… Insoma, l’è dré che al la tö sö ö tochèl per völta. L’ha comensat con d’öna gamba
AMBROGIO: Da… da öna gamba?
BIGIA: Sé, dala drecia. Magare al sarà perché l’ha laurat trop in de so eta; sic agn a fa ol purtiner a l’INPS e dopo l’è stac trent’agn in casa integrasiù. A ö certo punto ol sanc l’ha comensat a iga piö la circonvalasciù giösta, la gamba l’è dientada fregia stenca e in quater e quatr’òt i ghe l’ha pestada vià
AMBROGIO: Ah, poaret a lü, al me dispias…
BIGIA: Al so, ma l’è inötel ades piangere sul latte macchiato
AMBROGIO: Forse al sarà colpa del sul o forse del vì, ma me continue a ès in confüsiù
BIGIA: Scolta Ambrogio, te dighe me chel che te g’he de fa… Tèh, ciapa la casèta e sotrala so
AMBROGIO: Ma pöde almeno saì cosa ghe det in chesta casèta? So sigür che ol tò Ulisse l’è mia prope issé magher
BIGIA: L’è la so gamba, no! Sirca de capì al volo!
AMBROGIO: Ada te cosa al gh’era de capitam. L’Ambrogio che al g’ha de sotrà so la gamba de l’Ulisse…
BIGIA: E cosa gh‘avres de fa alura? Metila al furen? A cà an ghe l’ha mia ö furen issé grand; l’ho semò misürat, ma la ghe sta mia det töta, al vansa fa ol pé
AMBROGIO: Magare in del föc. Öna bela cremasciù e ‘sghe pensa piö
BIGIA: Po’ a chesto gh’ere pensat, ma t’el se’ mia che udur de ròst in töta la ca? Chi lé in banda i digheres che so mia buna a fa de mangià
AMBROGIO: E sotrala in del ort denac ala ca?
BIGIA: E mé mangià l’insalata ingrasada cola gamba de l’Ulisse? Che schefe!
AMBROGIO: Alura te pödiet metila in del… freezer
BIGIA: Sé, certo; sicome ol freezer ghe l’ho so in cantina e lé la lüce l’è poca e mé ghe ede mia tat bé, magare me sares sbagliada e al post del persöt avrès fac a fète la gamba de l’Ulisse. No, gna chesto al va bé. Alura, me la sotret chesta gamba o g’ho de portala delbù ala discarica? T’el sé che ades i fa la racolta diferensiata, ma la scatola del’ömèt l’è mia issé granda… No no, ol laur piö giöst de fa l’è che té te la sotret so. E per de piö, quando l’Ulisse al völeres vegn a troà la so gamba ol du de noember, cosa ghe dighe? De indà a pregà söla discarica del cümü? Dai Ambrogio, öna bela büsetina, öna lapidina…
AMBROGIO: Po’ a la lapide!
BIGIA: Per forsa; se ol du de noember al völeres egn ché a troà la so gamba cola scagna a rödèle al savrès almeno in do troala. Ada che, ho preparat pò la fotografia in ceramica a culur de tecaga sö ala lapidina
AMBROGIO: Ma chesta… chesta l’è la fotografia de öna gamba
BIGIA: Certo, te daro mia la fotografia del so bras o de l’Ulisse töt intrech! Per ades ol bras al ghe l’ha amò tecat. O dio. L’è ön po frec e töt nigher, ma, de möel, al la möf amò per intat
AMBROGIO: Ma la foto de chesta gamba la pödres ves de chiunque…
BIGIA: Te giüre söla gamba del me Ulisse che la gamba l’è prope menta la sò; arda ché, as vèt po’ i éne vorticuse. E arda ol pé…
AMBROGIO: Cosa g’hal de strano ol pé?
BIGIA: Ardega ai onge. Al völ mai teale so
AMBROGIO: Ah, cheste i sares onge; pensae che i fös di pinne de chei che i va sota aqua. Ma che schefe!
BIGIA: Al so. Gh’el dighe semper: “Ulisse, fa’ ol bagn ogni tat, tèa so chele maledete onge…”. Ma lü al me respond semper che ol bagn l’è asé che al la faghe quando m’indarà al mar a fa i ferie e i onge i a tèa mia perché al g’ha pura de fas mal; tanto, prima o dopo, i crès amò
AMBROGIO: Scolta Bigia, desmetela de tiram mat. Pogela che la tò stramaledeta gamba..
BIGIA: Come la mé stramaledeta gamba? Set bù de cöntà Ambrogio?
AMBROGIO: Certo che so bù
BIGIA: E alura ardèm di sönöc in so
AMBROGIO: A parte ol fato che te sareset piö interesant di sönöc in sö… Pronto, so dre a ardaga
BIGIA: Conta i gambe che te èdet
AMBROGIO: Du
BIGIA: E alura, imbranat, cosa dighet: la tò stramaledeta gamba? L’è mia la mé, ma ma l’è chela del Ulisse!
AMBROGIO: Chesto al l’ere capit, töbercola!
BIGIA: Sé, al so, al so che la mé ignoranza l’è mia stesa dela tò…
AMBROGIO: Alura… lasa ché sola taola la stramaledeta gamba dell’Ulisse che edero chel che pödro fa
BIGIA: Ėco, chesto al völ dì ragiuna. Ada che ghe sarà anche öna buna mancia se te faré i laur per bé
AMBROGIO: Certo che al sares mei che al la savres po’ ol sindec. Che manera te ghe fé mia öna bela comunicasciù per iscric?
BIGIA: Quando? Indoe? E cosa ghe scrie?
AMBROGIO: Sentet so che; te do ol me tacüì, öna pèna e scrif
BIGIA: Ma mé g’ho öna bröta scritüra…
AMBROGIO: E te scrif so li stes! Tanto ol sindec al g’ha apena ön öc
BIGIA: (Si siede al tavolino e scrive). “Signor sindaco del nostro municipio”. Val bé issé?
AMBROGIO: Pota, al me sömea de se. Dai, va innac. Metega due punti
BIGIA: Ü sura l’oter o ü in banda a l’oter?
AMBROGIO: Ü sura l’oter Bigia
BIGIA: “Sicome al mio Giacomo gli avansava una gamba per via del fatto che aveva ciapato il diabete mellifluo e hanno dovuto imputarla…”
AMBROGIO: Amputarla, Bigia, amputarla. I imputati i è apena al tribünal
BIGIA: “E hanno dovuto amputarla perché non è al tribunale. Punto!
AMBROGIO: No, ghe meteres öna virgola
BIGIA: E metemga öna virgola… “Non sapendo dove metirla…”
AMBROGIO: Cos’è? La virgola?
BIGIA: No, la gamba. E se gh’ès de portala a l’ufficio oggetti smarriti Ambrogio?
AMBROGIO: L’è mia ol caso Bigia; gh’è nisü che pert öna gamba per strada o söl treno. Va innac, dai, va innac
BIGIA: “Ci chiederei a lei o… al presidente della Regione…”; magare chel al g’ha piö importansa…
AMBROGIO: E magare al President dela Repüblica…
BIGIA: Dighet che al sie ol caso Ambrogio? Magare al Papa
AMBROGIO: Ma pientala Bigia! Al va bé po’ apena ol sindec
BIGIA: “Ci chiederei di internarla…”
AMBROGIO: In un campo di concentramento
BIGIA: “In un campo…”
AMBROGIO: Ma set scema Bigia? Intat mia de internarla, ma di sotterrarla nel campo santo
BIGIA: Dopo töt l’è semper ö campo…
AMBROGIO: Certo, sia da da chel de concentrament che dal campo santo i ghe ria a scapà nisü. Scolta Bigia, lasem pert. Lasela ché e edero cosa pöde fa. Dai, pogela che söl taol
BIGIA: Grasie Ambrogio; te sarò riconoscente per töta la eta. Ah, quase me desmentegae; g’ho che po a la targheta
AMBROGIO: Quala targheta?
BIGIA: Te, ada che la tomba dela gamba del Ulisse la ga mia de ès öna tomba anonima neh? Adela che, l’è öna targhetina de tegaga sö ala lapidina, sota la fotografia. L’è in ràm de prima qualità. Te la lese sö: “Qui giace un pezzo dell’Ulisse Scarpetta che prima stava bene, ma adesso non è più… in gamba”. Te piasela?
AMBROGIO: Ah, gh’è negot de dì; l’è prope comovente!
BIGIA: Indo. Grasie Ambrogio. Scape a ca, ma prima g’ho de teca sö a l’entrada del cimitero chesto annuncio che l’Ulisse l’ha preparat coi so mà, almeno prima che al ghe se desteche ol bras
AMBROGIO: De che anuncio parlet? Al sarà mia l’ anuncio de mort dela gamba…
BIGIA: Ma va! T’el lese sö: “Monco di gamba destra cerca monco di gamba sinistra per comprare scarpe assieme” (Esce)
AMBROGIO: Mah, cosa an ne faro me de chela gamba che…
GUSTAVO:
Ambrogio! Ambrogio, in do set? Ma in do te se casat? Al sarà mia burlat det in
d’öna büsa… (Porta con se una cassetta
della stessa misura della precedente e con la stessa carta)
AMBROGIO: Ma set dientat orbo Gustavo; cosa gh’het de usà?
GUSTAVO: E chi usa! Sere apena dré a ciamat. T’el sé che ghe ède mia tat bé. Ol dutur oculare al m’ha dic che al ma manca nöf dutrine e so pò un po’ presbitero
AMBROGIO: Ma posebel che ghe sie mia ö moment de pace in chel post ché?… Oter che riposino in pace… Gh’è semper ö casì che… E perché te me ciamaet?
GUSTAVO: L’è ö segreto
AMBROGIO: Incö l’è ol dé di segreti! Dai, parla; te sigüre che, al de fò de te e de me, ché gh’è mia anima viva. Giuro!
GUSTAVO: Al set per caso se de chèle bande che incö l’è egnida la edoa del poer Celeste?
AMBROGIO: Chi, la Mistica?
GUSTAVO: Prope lé, la Mistica
AMBROGIO: L’è apena indacia söla tomba del so òm, la quarta in banda ala cesina
GUSTAVO: L’è mia per caso che pöde lasà ché chèl pachèt che?
AMBROGIO: Lasel lé söl taol. Però, se ergü al la roba, mè so mia rsponsabel. Parcheggio incustodito!
GUSTAVO: Alura indo
AMBROGIO: Va. E indo po’ a mé; g’ho ö sac de laur de fa. G’ho de preparaga la büsa per la buonanima del Gaudensio. I ghe fa ol föneral domà. Ma la sarà una fadiga mia de schèrs; la so dòna la m’ha slongat 100 euri per fala almeno ö meter più fonda
GUSTAVO: Come mai?
AMBROGIO: Bah; la öres mia al g’abie de desdas fò e al ghe rie a rià con d’öna mà fin sura ol teré per avisà che l’è mia mort (Escono)
RODOLFO: (Porta dei fiori e li pone sulla tomba). Teresa, la me povraTeresa, perché te m’hé lasat ché me de sper mé? Perché t’hé lasat de sper lü e disperato ol tò Rodolfo? Come faro sensa de te? Po’ se i è pasat dù agn de quando te se’ sgulada in paradis t’el se’ bé che per mè l’è sempre ö problema quando g’ho de troà i camise, i calsì, i mödande… Come faro a saì che cravata met söla camisa quando al sabat indo in balera? Magare te rumpiet ön po’, ma la ca l’era töta in urden. Ades al me toca a me scuà fò il paviment, laà so i piac e fa sö ol lèc. Te me manchet Teresa, te me manchet. Te se ricordet quando an s’è spusac Teresa come te siet conteta? Almeno per tri o quatr’ure te se’ stacia felice, dopo te la se’ ciapada con me perché, una ölta riada a ca, t’ere lasat söl laandì öna pila de piac e de padele de öna setimana de laà so. La sira te seret issé stöfa che te se’ indormantada compagn d’ö ploc e mé lé a ardà in aria… Ma mé però t’ere capit. Dopo i piac e i padele te hé trac insema la camera, pasat ol stras söl paviment e tirat vià i tilamore dal sofet. Sé, forse te seret delbù stöfa… Però ol sidèl dela römeta la sira sere semper mé a portala de fò, tè invece té te lauraet apena 14 ore al dé. Però mé, la duminica, te portae de fò a mangià ol gelato o ol succo de frutta e tri ölte an s’è indac po’ al cinema.
MISTICA: (Entrando). Ciao Rodolfo; come mai chèl müs lé de föneral? De solet, quando te ède al bar coi tò amis o quando te söghet a tombola con noter, te se’ semper alegher
RODOLFO: Bevo per dimenticare, Mistica
MISTICA: Per desmentegà cosè?
RODOLFO: La mé Teresa, no? Ardega Mistica, te sömea mia che la me arde?
MISTICA: Verament l’è dré che la ghe arda po’ a mé
RODOLFO: Al so, l’era ön po strabega
MISTICA: Un po’ strabega? Ma se i öc i ardaa i orege…
RODOLFO: Ghe l’ere dic al fotografo de indrisaga i öc söla foto dela tomba, ma al g’ha de ila ritocada ön po trop e issé i öc ades i arda drec ala ponta del nas. Sono disperat Mistica
MISTICA: Dopo du agn te se’ amò disperat?
RODOLFO: Sé, piö che disperat, so che de sper me. Nisü che i me faghe compagnia quando indo in lèc la sira
MISTICA: Che al te faghe compagnia o che al vegne in lec con te? Dim mia che te he mia gnamò pundìt i öc sö ergöna…
RODOLFO: Bèh, öna la gh’è…
MISTICA: Et vest che la Mistica la se sbaglia mia? E ‘spöl saì chi l’è la fürtünada che l’ha desdat ol tò interès?
RODOLFO: Pota, la tomba dela Teresa l’è ché söl vial de entrada de chesto campo santo e ché, prima o dopo, té, Mistica, te gh’eret de pasà…
MISTICA: Cosa centre mé? Te öleré mia dim che…
RODOLFO: Bèh, te se’ issé suena, issé bela, issé bisognosa d’affetto…
GUSTAVO: (Entrando trafelato) Adela ché in do l’è! Ma seret mia indacia a troà ol tò Celeste Mistica?
MISTICA: Certo che ghe so stacia, ma ada che ghe pase mia töt l’week end… Ala sira ché i sera fò. E perché me sircaet?
GUSTAVO: Bèh, l’è öna questiù privada
MISTICA: Al me è de pensà che töc du ì metit i öc söla Mistica…
GUSTAVO: Cosa centrel ol Rodolfo?
RODOLFO: Cosa centrel ol Gustavo?
MISTICA: Centrì, centrì… Al me sa tat che centrì töc du
RODOLFO: Te fo però notà che mé so riat per prim e g’ho la precedensa söl che present Gustavo
GUSTAVO: Ma mé sere lé de dré al cancel che spetae che te pasaet de lé…
MISTICA: Calma calma i me du galetì. O dio, g’ho de dì che töc du si’ du persune interesanti, ma pödres mia incomincià öna afetuosa amicissia con töc du
RODOLFO: Mé so pront a donarti amore per tutto il resto della nostra vita
MISTICA: Però te fo notà Rodolfo che te g’hé öna certa età e de agn per donarmi l’amore te ghe n’he mia prope issé tance denac a te
RODOLFO: Mé so pront a spusat po’ a domà matina
MISTICA: Ullallà che föria!
RODOLFO: Farès söbet preparà la lista nozze…
MISTICA: Indoe? In farmacia? Ol Valium per dürmi de noc, l’Orasiv per la dentiera, la frisciù per la forfora, la pomata per i tò moroidi…
GUSTAVO: Mé invece ö regal ho pensat de fatel söbet; sto piö in dela pèl dala òia de consegnatel. (Prende il pacchetto lasciato dalla Bigia) Ėco, Mistica, chesto l’ho comprat per te. Un piccolo dono per una grande donna
MISTICA: Beh, ché a ‘svet semò ergot de piö concreto. Pöde saì cosa gh’è det?
GUSTAVO: L’è öna sorpresa Mistica, l’è öna sorpresa issé bela che te ghe riereset mai a indüinala; t’el devrere fò quando te riet a ca o speta almeno quando te saré de fò de ché
RODOLFO: E mé alura cosa foi?
MISTICA: Se töc i dé te paset de ché te ederé che prima o dopo öna èdoa te ghe rieré a cucala po’ a tè, gh’è mia ö post piö bel de ché per incontrale. Töte de cunsulà, töte de tegnile sö de moral, töte con d’öna gran vòia de affetto… Domà, Gustavo, an se èt amò ché, stesa ura, solet post (Gli lancia un bacio con le mani ed esce)
GUSTAVO: Beh, ciao Rodolfo; certo che an pödia mia spusala töc du…
RODOLFO: Te g’hé resù Gustavo…
GUSTAVO: Te ederé che, prima o dopo, la felicità la paserà po’ a de té. (Esce)
RODOLFO: (Si avvicina alla tomba della Teresa). Teresina, te saré mia gelusa per caso… Sincerament pense mia che te g’abiet ol tep de scoltà töt chel che ho dic; te sare dre a cicerà come al solet con d’öna quac sanc, rubini, rubinetti o serafini. Dopo im rumpit l’anima a mé per töta la eta al me sömea giöst che ades al ghe toche ön po po’ a lur. In veta te seret mia apena strabega, ma te siret anche ön po’ surda. Te se ricordet quat al m’è costat l’Ampliphon? Che disgrasia chel aparechio… Dopo che te l’hé metìt te ghe riaet a scoltà töte i ölte che te mandae a chel pais. Quace beghe che m’ha fac alura… Dopo te se’ credida de ìl perdit; no, so stac mé a robatel e a scundil in del armare so in cantina. Da alura l’è turnada la pace in famea e l’è continuada infina ades; te de là e me de ché
BIGIA: (Entrando) Ciao Rodolfo, semper lé a löcià söla tomba dela tò Teresa… Te gh’eret prope de üliga bé…
RODOLFO: Certo, un bene da morire; lé però, mia mé
BIGIA: Et vest l’Ambrogio?
RODOLFO: Al sarà in gir. Mé so dre a ‘nda fò; indo e t’el sirche se te ölet
BIGIA: Grasie Rodolfo. Diga che li spete ché
RODOLFO: Va be. Ciao Bigia; riposa in pace
BIGIA: Riposa in pace a me? Ada che me so che amò viva e vegeta..
RODOLFO: Mia a te pirlota, ma ala mé Teresa; te öleré almeno dam ol permes de salüdala
BIGIA: Permesso accordato a pato che te indaghet söbet a sircam l’Ambrogio
AMBROGIO: (Entrando) Chi ei che i è dre a parlà del Ambrogio?
RODOLFO: A s’parla del lupo e chel al ria. Alura me indo. A domà scec. Domani è un altro giorno! (Esce)
AMBROGIO: Cosa ölet amò Bigia? Ada che la büsa al l’ho mia gnamò facia; de solet i fo dopo che ho serat fò ol cancel
BIGIA: Ghe n’è piö bisogn; so egnida a catà sö la me gamba
AMBROGIO: Cos’ela ‘sta storia ades?
BIGIA: L’Ulisse l’ha lesit sö l’Eco che adès i fa ö sac de trapianti e al s’è metit in del co de fas trepiantà la so gamba. Öna picola operasciù e via! L’era domandat lé in giro se gh’era ergü che i püdia donaga öna gamba, ma la set l’è prope catia; gh’è mia stac verso de troà ü che l’era dispost a regalaga öna gamba
AMBROGIO: Et proat al’Asociasiù donatori di organi?
BIGIA: Ho proat pò a lé; chiuso per ferie! Quando ü al g’ha bisogn de öna gamba gh’è mia redensio de fala saltà fò
AMBROGIO: Ma sif sigür voter du de ès mia riac ala demensa senile? Öna picola operasciù? Ma chisà in che stato la sarà ades la gamba del Ulisse… come minimo l’avrà comensat a spösà
BIGIA: Chi? L’Ulisse?
AMBROGIO: Mia l’Ulisse; la sò gamba! A part ol fato che al se laa mai so…
BIGIA: Prima del’operasciù al gh’avrà de laas so almeno öna ölta chèl imbranat… E dopo pense mia che la gamba la spöse semò: i ghe l’ha teada vià apena la setimana pasada… (Prende il pacchetto e lo annusa) Me sente negot
AMBROGIO: Per forsa; con töta chela carta e ol legn dela caseta…
BIGIA: Cosa dighet Ambrogio? An proa a controlà?
AMBROGIO: Controlà cosè?
BIGIA: Se la gamba la spösa
AMBROGIO: Ma tè te se’ mata!
BIGIA: Sarò magare anche mata, ma anche cüriusa. E se la fös indacia a mal come faresei a faga ol trapianto? (Toglie la carta e annusa). Me sente negot; semtet vergot te Ambrogio
AMBROGIO: Sente negot gna me. Se però te devret la caseta…
BIGIA: (Toglie parzialmente la parte superiore. Annusa). Ades sé che comense a sent vergot
AMBROGIO: Spösa de cadaer?
BIGIA: A me al me sömea mia… Me sente udur de… Che strano, me sente profön de… de salam
AMBROGIO: Proföm de… proföm de salam? Fam sent? L’è ira, al sömea prope proföm de salam
BIGIA: Devre?
AMBROGIO: Derf!
BIGIA: (La scoperchia, osserva…). Ma chi l’avres pensat che dopo morc an sares dientac issè. Arda Ambrogio (Toglie dalla cassetta un salame)
AMBROGIO: Speta, speta Bigia; ché gh’è ergot che quadra mia. Set sigüra che chèsta l’è la tò caseta? Ades che al me è in ment, sö chela taola ché ghe n’era du de casete, e per de piö töte du stese, stesa misüra, stesa carta. E l’otra in do ela indacia? (Da fuori si sente un urlo)
BIGIA: Cos’el söcedit?
AMBROGIO: Penso di ì capit cosa l’è söcedit; ergü i ha töt sö l’otra caseta. (Rodolfo, Gustavo e Lucresia sorreggono Mistica e la depongono sulla panchina. Scene di disperazione di Mistica. Gli altri la invitano a calmarsi)
MISTICA: Gustavo; disgraziat! Oter che regal… L’infart te öliet fam vegn, ö colpo apostolico! So ìa per miracol! Che pura (Continua con simili espressioni)
GUSTAVO: Ma no, Mistica, tel giüre; ölie mia fat vegn l’infart; al sere mia che te gh’eret ol polistirolo olt e che ol salam al pödia fat mal
MISTICA: Ol salam? Ma qual de salam? L’era öna… l’era öna gamba! Una schifusa gamba che la spösàa e coi onge longhe
BIGIA: Ö moment! Chi m’ha fregat la gamba del Ulisse? E dopo permete mia che ‘sdighe schifusa ala gamba del mé Ulisse e che la spösa! Ala bé!?
RODOLFO: L’è stac lü, ol Gustavo!
BIGIA: Bröt lader de gambe! Sacrilego! E in do ela ades la mé gamba?
MISTICA: Al l’ha portada vià la Gasella di Carabinier che i era dré a pasà de nac al cimitero
BIGIA: E ol trapianto?
AMBROGIO: Ol tò servel al sares de trepiantà, squinternada!
GUSTAVO: E ades cosa an fa?
MISTICA: De te Gustavo an ne öle piö saì. Preferese ol Rodolfo, l’è meno periculus. Compagnem a ca te Rodolfo. Preferese öna dentiera a öna gamba che la spösa. Forsa, dam öna ma. Portem a ca. (Rodolfo la sorregge e lentamente escono)
GUSTAVO: Ades però so restat amò me sper me…
LUCRESIA: Se prope te ölet troà ergü che i te faghe compagnia… Ölet che te compagne a ca mé Gustavo?
GUSTAVO: Al sares prope ö bel laur, öna buna asiù, ö regal del ciel. Ve ché Lucresia, ciapa ol me bras e che il futuro sia con noi (Escono)
BIGIA: Alura scape ala svelta po’ a me. Ciao Ambrogio; indo de corsa, a petasalc
AMBROGIO: Ma in do indet?
BIGIA: Ala stasciù di carabinier a ritirà la me gamba, öleres mia che i gh’avres de arestala! (Esce)
AMBROGIO: Cari i me amis che si riac ala pace eterna… Fì in manera che la pace la regne delbù in chesto nost Campo Santo. Fì ö bel laur; indì in sogn ai vosc parec e disiga che i copie i se pöl furmà po’ a se i va in balera e mia ché denac a oter. E restì ché, pusì pör in pace in compagnia del Ambrogio. Prima o dopo egnero po’ a mé a dürmì ché in banda a oter, ma ve promete ö laur: che de ura in avanti, òm o dòna chi sie, i gavrà de sta ché cola boca serada sensa tra fò gna öna parola a cost de teaga vià öna dopo l’otra chèle lenguase lé e sotrale in tate büsète, öna in banda a l’otra, prope in banda al mür in do chela squinternada dela Bigia la ölia sotrà so la gamba del Ulisse. Però òcio neh; ardìf bé dal portà i nömer del lòt a ergü; forse denac ala foto gh’avrì mia duses röse rose, ma in compenso püdrì got la pace eterna che meritì. Per omnia saecula saeculorum. Amen!