Noter de Berghèm

 

DUMELA ÁGN DE PURGATÓRE

COMMEDIA IN TRE TEMPI IN DIALETTO BERGAMASCO

 

Autore

CAMILLO VITTICI

Iscrizione S.I.A.E. N.118123

 

PERSONAGGI

Piero

Gaudensia

Celestì

Teresa

Don Firmino

Carmela

Capo

Geremia

Batesta

Filoma

Marito di Gaudensia

Moglie del Piero

Marito della Teresa

Moglie del Celestì

Parroco del paese

La Perpetua di Don Firmino

Capo del Purgatorio

Aiutante del Capo

Addetto alle pulizie del Purgatorio

Addetta alle pulizie del Purgatorio

 

La storia si svolge:

Primo tempo: Al Purgatorio

Secondo tempo: Casa del Piero

 

La storia

Sarà davvero stato un sogno o il Serafino è stato davvero in Purgatorio dopo che con la sua vecchia scassata Cinquecento è rotolato in un canale? La condizione per poter ritornare sulla terra è alquanto originale.. Il "Capo" lassù gli ha affidato una schedina vincente del Totocalcio, la dovrà giocare, ma dovrà donare ai poveri tutta la vincita. E il maledetto 13 esce per davvero e il protagonista è afflitto dal grande dilemma... E se davvero fosse arrivato lassù? Il problema non è di facile soluzione... Da una parte sente la propria coscienza che lo invita a donare tutto, ma dall'altra l'amico Celestino, in società nel giocare la schedina, non vuol proprio credere al racconto e alle conseguenti remore di Serafino. Immaginiamoci poi la moglie!

 

 

PRIMO TEMPO

 

(Sfondo della scena chiaro con abbozzo di alcune nuvole. I personaggi indossano una tunica bianca. Il Capo si distingue per un altro colore. Filoma e Batesta stanno pulendo la stanza con le scope)

 

FILOMA: Ada, me te dighe ciar e nèt che so stöfa morta de ‘nda’ innàc a chèla manera ché.

BATESTA: Che te sièt istöfa a g’ho i me döbe. Che te siè morta al crède pròpe. A i è otant’àgn che te se chè al purgatore e té te crèdèt amò de ès in vacansa so söla tèra. Capesèla, Filoma, che noter an s’è puro spirito e basta.

FILOMA: Me ol puro spirito al me è in mènt adoma quando pènse a chi bei bicerì de grapa che metie in del café ala matina e po’ al mèsdè e po’ a la sira e po’....

BATESTA: E po’ te sé riada che drecia come öna liturina cola cirosi epatica. Forse l’è per chèl che i t’ha dàc issé tance àgn ché al purgatore.

FILOMA: Certo, perché té a te se riàt che adoma ier. Te m’è dìc che i è sento àgn che te se troèt in chèl pòst ché, alura chisà cosa te è fac e chisà quace grapì che te è casàt so.

BATESTA: No, belèsa; prima de töt a i è mia sento àgn, ma adoma novantanòf e g’ho de fàn amò adoma quatersèntvotanta e in seconda me i grapì a i ho mai biìc; ma sa contentae adoma del fèrnet, del rosòlio e del manduria.

FILOMA: Alura po’ a te cola cirosi epatica...

BATESTA: O bèl negot, madamigella. Ol Batesta che presènt a l’è mort onorevolmente in guèra.

FILOMA: T’hai sbaràt i tedèsch?

BATESTA: Alura a gh’era mia i tedèsc. A l’era la guèra de l’indipendènsa.

FILOMA: Per la Padania?

BATESTA: Ma conta mia so di stronsade, Filoma. Alura an dovràa i baionète e i bombe a mà e l’è stacia öna de chèle che la m’ha fregàt.

FILOMA: T’ela riada fò in da crapa?

BATESTA: No, a l’è stacia töta colpa me. Mea colpa, mea colpa....

FILOMA: ...mea masima colpa. A set amò ciòc de rosòlio Batesta? A crèdèt de ès amò a mèsa?

BATESTA: No, no, a l’è stacia dèlbù töta colpa me. Pènsa te che ol tenènt a l’era dré a insegnàm a tirà i bombe a ma. Ada, a te fo èt... (afferra un oggetto con la mano destra) chèsta a l’è la bomba e prima de tirala bisognàa dèstecà coi dec la lenguèta. Al m’era dìc, dopo ila dèstecada, de cöntà fina al vòt.

FILOMA: E te come et fàc?

BATESTA: Pòta, ho contàt fina al vòt. (conta evidenziando i numeri con la mano sinistra) ü, du, tri, quatèr, sìc..... (tenendo alzata la mano sinistra si pone l’oggetto fra le gambe e continua a contare con le dita della mano destra) ses, sèt, vot e... in dèl dì òt la bomba a l’è sciopada. Prima al m’è saltàt in aria töt le dè sota e po’ a ga so indàc dré po’ a me. Ma so troàt che al purgatòre che someae öna bistèca brustulida de tàt che fomae e che sposae de brusàt.

FILOMA: Pò al Giacom, poèr bala, a l’è mort in guèra.

BATESTA: Qual de Giacom?

FILOMA: Chèl che l’è riàt so öna sesantina de àgn fa’... a l’è mort in Siberia, centràt de öna bomba dèla Maruska...

BATESTA: Dela Katiuscia, te oleré dì.

FILOMA: Se, insoma, de ü de chi laùr lé chi tira i bombe. Poarèt, sensa mangià, sensa scoldàs, sensa letrina...

BATESTA: Posebel che in Siberia a ghe fudiès mia i letrine?

FILOMA: No, al me l’ha dìc lü; in Siberia, quando i g’ha de indà in chèl pòst, i ghe da du bastù, ü long e ü cört.

BATESTA: Chèsta, pò, all’ho mai gna sentida. Cosa i ‘nna faei de du bastù?

FILOMA: Chèl cört i ‘lla piènta so in dela néf e i ‘lla dovra de pogià ol pastrano...

BATESTA: E chèl long?

FILOMA: Chèl long per fa scapà i lüf che i era piö famàc de lùr..

BATESTA: Certo che per chèl chi mangiàa i sarà indàc poche ölte in chèl pòst. Infati a l’è riàt sö ché che l’era maghèr come ö bacalà e piàt come öna particola.

FILOMA: Fa sito ö momènt, Batesta. Te somèèl mia che al rie ergü? Sito...

BATESTA: Ma veramènt a pensae chi sie semò riàc sö töc... Buon giorno, siur capo.

FILOMA: Buon giorno, siur capo.

CAPO: Ciao scèc. Ma cosa fì amò che? Che, piö che laurà, al ma somèa che sti ché a cöntala so.

FILOMA: A l’è stàc ol Batesta a comensà coi aventüre de guèra.

BATESTA: No, invece, a l’è stacia la Filoma a ‘nviàm fò. Per tegniga ferma la lèngua a chèla lé meerès ciapà ol fil de fèr e ligaghela insèma ala dentiera.

CAPO: Teìla fò, docà, e prepariga ol pòst a chei chi è riàc sö adoma adès.

BATESTA: Ghe n’è amò? Quac’ei?

CAPO: Quatèr o sìc.

FILOMA: Ma che manera i ria so dopo di otèr?

CAPO: Colpa di sciòperi; l’aparèchio a l’è riàt in ritardo.

FILOMA : Ma chi ‘ndaghe a l’inferno!

CAPO: Te, petegola, ada che te se mia te che te decidèt in do chi g’ha de indà. Se l’uficio de smistamènt a l’ha decedit de mandai al purgatòre i ga de gnì che e basta!

UNA VOCE : Permèso...

CAPO: Avanti. E oter du indì a netà sö del’otra banda. (I due escono)

(Entrano i quattro)

CAPO: Sentìs so e stì atènc a chèl che ve dighe.

PIERO: Celestì, al ma somèa de ès turnàt amò a scola...

CELESTI’: E me a l’oratòre.

CAPO: Ada che ché a ‘sparla adoma quando al dighe me.

CELESTI’: Öla madona, al ga sarà mia amò i èsseèsse...

CAPO: Amò öna paròla e te fo indà det lé.

GAUDENSIA: In do svài a ‘ndà de lé?

TERESA: A l’inferno?

CAPO: Se, pròpe a l’inferno, se te ot prope saìl. Adès fi sito e sentif so che an comensa a fà l’apèl.

PIERO: A fà l’apèl? Sa ‘ns’è adoma in quater?

CAPO: L’apèl a l’è obligatore e basta. E per mia sbaglias ché a sì segnac so coi nom e suernom. Alura…Piero Tègna..

PIERO: Presente

CAPO: Celestì Söcalonga.

CELESTI’: So mé.

CAPO: Teresa Maiasorèc.

TERESA: Per servirla....

CAPO: Gaudènsia Bachetuna.

GAUDENSIA: So chè po’ a mé.

PIERO: Quand’èl che la mancherà chèla lé? A ga l’ho ai coste töta le éta...

GAUDENSIA: Al sarà defesèl dèsliberàs de me... barbèlù.

CELESTI’: Perché la me la schèrsa... La ma somèa öna piatola.

TERESA: E te ö cà pastur con chèla barba lé mai rasata gnà pröfömada.

CELESTI’: Per forsa, l’önica ölta che ho metit sö la crema a ma so niscursìt che l’era la tò crema depilatoria che te dovrèt a strèpà vià chi stungiù che te ghé söi gambe. Per du mìs al m’è restàt ol mostàs che al sömeàa ol de dré d’ö scetì apena nasìt. I me amìs a l’osterea i grignàa töc e ü al volia adiritüra intorciamèl sö con d’ü pannolino.

TERESA: Ada, Celesti’, prima o dopo a te i te darà ol premio Mobèl per i stronsade che te contèt sö.

PIERO: Po’ a me, alura, al m’è socedìt de sbagliam. Ho metìt sö l’Intima de Carinsia che la sposàa te dighe mia de cosè. In compèns a gh’ia i nasèle che i è restade nète per quaranta dé. Gnà öna perdita...

CAPO: Basta! Teila fò, docà: A crederì mia amò de ès a la òsta cà...

CELESTI’ Apunto, a ‘spöl saì in do ‘nsa troa?

PIERO : A la me cà al ghè mai stàc issé nèt....

GAUDENSIA: Per forsa; chèl tegnù ché al ma dàa mai gna i palanche de comprà ol Spic e Span...

PIERO : Tegnù me? Ma se öna ölta, quando egnia a muruse, a t’ho portàt infina ai fiur?

GAUDENSIA: Ma se i t’ha ést a robai al cimitero? Al pènse, siòr, che ol dé che an s’è spusàc, in césa i ha portàc lü i fiùr ; a l’era leàt sö ala matina bunura e l’era indàc in dèl pràt a catà sö i margherite per mia pagà ol fiurista ; l’ha ölìt che caàès sö ol vestìt dela mè cüsina, la Esterì, perchè al disia che l’era inötèl che bötàès vià i palanche a compràn ü nöf perchè al valìa mia la pena, tanto a l’era de caà sö adoma öna ölta in dela éta . Al pènse che per mia pagà ol prèt al gh’ia domandàt al segrestà se al pödìa mia spusàm lü, magare a metà prése. E la éra ? A gh’è ölìt ö pér de àgn per capì che l’era de utù, perchè chèla d’or la costàa tròp.

PIERO : Però t’ho compràt po’ al frigorifero.

GAUDENSIA: Pènsa te che forsa... Per faghèl tö ho fàc per ö mìs ol sciopero coniugale Pensì che s’el fös per lù notèr an g’avrès de tègn amò ol formai e ol bötér in da moscaröla, perchè lü al sa fida mia del frigorifero.

TERESA: Perché al sa fida mia? A li sciòpa mia....

GAUDENSIA: Te gh’é de saì che ü di sò problemi piö gròs a l’e chèl de riaga mia a controlà se, quando al séra fò ol sportèl, la lüce che gh’è dét la sa smorsa ö la resta impìa. A ölèt saìn ön otra ? Quando a so dré a fà la dòcia, al me dà adoma sìc menùc de tép, dopo, al sera fò ol contatore del’aqua e al só apena mé quate ölte só restada lé a sbarbèlà piena de sciampo e de saù.

TERESA: Te me l’é mai dìc, Gaudènsia, che l’era issé tegnù. E d’inverno? Come fét a scoldà la cà?

GAUDENSIA: Pensa te, olièl mia tèg öna cavra in cusina? Perchè a tègn öna aca la stansa l’era tròp pisèna...

CELESTI’: Ma Piero, e col udùr come avrèsèt fac?

PIERO: Pota, la cavra la sa sarès abituada....

TERESA: Po’ al mé, alura, a l’è mia töt giöst. Prima de ‘ndà in pensiù al lauràa in dèl manicomio. An ‘n’ha cumbinade piö lü de töc i sò màc. Anse, a l’era piö màt de lur.

CELESTI’: Cosa g’avrèsèt de dì de me te, bèla?

TERESA: Boccuccia mia sta sitta!

CELESTI’: All’ha ciama boccuccia. La me somèa öna sobra...

TERESA: Chi ha fàc scapà chèl màt de Longuèl?

CELESTI’: Per forsa... Al credia de ès ö saù...

TERESA: E te cosa ét fàc?

CELESTI’: Pota, al m’è slisàt fò di ma...

TERESA: Cöntega sö alura cosa l’è socedìt quando i portat i mac sö l’aparechio per portà la squadra a indà a sögà al balù infina a Roma?

CELESTI’: Pota, i fàa tàt casì che ol comandant al m’ha ciamàt e al m’ha dìc de fai stà sàe perché l’aparèchio a l’indàa insà e iglià come öna giostra.

TERESA: E diga alura come te è fàc a fai stà sae...

CELESTI’: Pota, a g’ho dìc a töc de ‘ndà fò a fa öna spasesada söi ale... e infati ol comandant al s’è piö lamentat...

PIERO: Alura gh’era i squadre sportive al manicomio... Al sere prope mia.

CELESTI’: Certo, pò a chèla de nuoto. E l’è stàc ü di nòsc a èns sic àgn fà. Poer bala a lü... pensa che des menüc dopo i l’ha troàt impicàt.

GAUDENSIA: In che manera Celestì?

CELESTI’: Perchè ön’oter dela squadra, per fal sugà, al l’ha tecàt vià col fil de fèr...

PIERO: Certo che al manicomio a ‘n’ha sarà socedìt de bèle.

CELESTI’: Pensa te che ala fì de l’àn, per saì chi che l’era guarìt, i dutur i faa indà in pé ala taola a ü a ü töc i màc e i ga disia de fà ö bèl tufo in d’ö bicér con dét l’aqua. De solét i sa botàa töc e i ciapàa sö de chèle trognade che i era quase piö ölte del Misma. Però, öna di oltime ölte, ü al s’è mia botàt e il l’ha lasàt gnì de fò.

GAUDENSIA: Meno mal che almeno ü l’era guarìt.

CELESTI’: Mah, al so mia se l’era prope guarìt. A me al m’ha dìc che al s’era mia botàt perchè l’era mia bu de nodà e al gh’ia pura de fogà...

CAPO: La olif desmèt se ö no? Va l’ho semò dìc che che a si mia ala òsta ca.

CELESTI’: Apunto, in d’on sèi?

CAPO: Chèsto a l’è ol Purgatorio.

PIERO: Conta mia sö di scemade. Per ès al Purgatore prima bisogna mor...

CAPO: E otèr a sì morc!

CELESTI’: E de cosè, se al ga dispiàs mia?

GAUDENSIA: Dè ciodèi?

TERESA: Dè fèrsa?

PIERO: Dè spagnola?

CELESTI’: Dè pèndice?

CAPO: No, dè goma, de goma lisa.

PIERO: Chèla malatia che a l’ho mai sentida.

CAPO: A l’è mia öna malatia, ma ön incidènt. A sièf dré a indà in doè in machina töc quatèr?

TERESA: Ala Madona de Careàs...

CAPO: E l’if vesta la Madona de Careàs?

GAUDENSIA: Me me se ricorde mia...

CAPO: Apunto, a sì mai riàc. Per colpa de öna goma lisa al v’è sciopàt la röda e sì ‘ndac a sbat contra ö muradèl e sì sgulac sö ché drec come öna liturina.

TERESA: Per colpa tò, bröta bestia, per colpa tò. Te l’ho semper dic de cambià i gome dela sicsènto. Invece de comprà i gome al mangiàa fo töte i palanche a l’osterea con chèl cristo ché. Dopo an fà i cönc...

CAPO: I cönc a g’ì de fai con me adès. Che an gh’ha de stabilì quat a gh’ì de fermaf ché prima de sgulà sö in paradìs. Ma g’ho pura che an ga na ölerà de àgn... Geremia, Geremia, porta che i registèr de chi quatèr che.

(Entra Geremia molto lentamente e consegna i registri)

PIERO: Chesto ché, col’andadura e l’età che ‘lg’ha, ann’ha de ì fàc de pecac ai sò tep....

GEREMIA: Tri lebèr i è bianc e ü l’è nighèr.

CAPO: De chi él chèl nighèr?

GEREMIA: Ghè sö scrìc PIERO.

PIERO: Cosa olèl dì che l’è nighèr?

GEREMIA: L’è ol culur de l’anima.

PIERO: Öla madona, i avro mia fàc töc me i pecac...

GEREMIA: Töc no, ma tance se.

PIERO: E per esèmpe?

GEREMIA: Al ga pènsa ol Capo a tirai fò. Me indo, alura. Anse, va salude, perché i me tresento àgn ormai i è quase finìc.

CELESTI’: Chisà cosa te è cumbinàt per ciapà tresènto àgn de purgatore.

GEREMIA: G'ho usàt dré tri ölte ala me fomna.

GAUDENSIA: Poèr Piero! Per me de ché te ‘ndé fò piö. Con töte i madone che te m’he casat dré töc i dé, ché, come minimo, i te dà l’ergastol a éta.

PIERO: Ma gh’è mia ön aocàt in de ‘sti bande?

GEREMIA. Se, ghe n’è tance, ma i è ché pò a lur come töc chi otèr. Ché al gh’è mia gna ol giödese de primo grado, gna ol apello e gna la casasciù. Chèl che al decedès ol Capo a l’è definitivo.Ciao scèc, va spète in paradis. (Esce)

CAPO: Alura Piero Tègna. Ardèm ön po’ chèl leber ché. Cos’ela ‘sta storia che t’è imbroiàt ol tò dutur col Amaro Giuliani?

PIERO: Ma chèl a l’è mia ö pecàt. A l’era apena öna medesina. O él ö pecat grave quando ö poer òm al völ curàs ol fidèc per mia ciapà la cirosa apatica? Dopo töt al la dìs pò a la bibia e ol vangelo: visitare i carcerati e curare gli amalati.

GAUDENSIA: Fa sito Piero e conteghela sö giösta. Anse, siur Capo, ghe la conte sö me come l’è stacia. Chèl pirlòt che, quando l’è indàc del dutur perché l’ho obligat me a indà, a l’è ‘gnìt a cà cola risèta, ma sicome al volia mia spènt i franc per indà in farmacia, l’ha compràt apena l’Amaro Giuliani che al costàa de meno. E, quando per la strada al’incontràa ol dutur, al ga fàa semper vèt la botiglèta dèla medesina che al tegnia semper in de scarsèla. E ol dutur al ghe disia: brao Piero, te ederé che ol tò fidèc l’indarà a pòst. Ma, ö bel dé, burlèl mia so della biciclèta? Siur Capo, lü al la crederà mia, ma de chèla butiglièta rota, al pòst de gnì fò l’Amaro Giuliani, l’è gnìt fò ol barbera che lü li ‘ndàa a fa impienì sö de l’oster. Disgrasiàt d’ö disgrasiàt.

CAPO: Eh, caro ol me Piero, chèsto l’è grave. Ergogna, tradì a chèla manera lé la fidücia del dutur... Per chèsto an segna so almeno sicsènto àgn de purgatòre.

PIERO: Bröta mostasuna, gh’era prope bisògn de dighèl. Spiuna, traditura, bösgera, ruinafamèe.

CELESTI’: Pota Piero, e chèla ölta che te he robàt la tabachera al preòst?

PIERO: No, a ghe l’ho mia robada. A l’è stàc lü a damela.

CAPO: Sentèm a chèsta...

PIERO: L’è ö schèrs che go fàc al don Firmino quando sie ö scètorlèt; poarèt a lü. Chèla ölta pò a lü al ghè rèstat dét come ö balorès. Sie indàc a confesàs e intàt che ga cöntae sö i pecàc a ède mia lè, söl pià dèl sportèl dèl confesiunare, la sò tabachera d'or? Bèla, löstra, la sbèrlüsia come ol sùl. Ho sircàt mé dè resistì a la tentasiù, ma la sömeàa che la tabachera la me disiès: töm sö, töm sö Piero. Sènsa che me al vüliès, ol bràs al s'è slongàt, la mà all'ha ciapada e l'è indacia a finì de onda in de scarsèla. Però, in dèl stès momènt, ho sentìt che la me cosciènsa la büligàa töta come ö nì dè fürmighe: s'ét fàc Piero, la ma disia, pròpe al tò Preòst? Al sie pròpe mia come gnì fò de chèla sitüasciù lé. Alura ghe dighe al prét che l'era lé pèr dam l'asolüsiù: al sa fèrme siur preòst, al m'è gnìt in mènt ön'otèr pecàt. Cöntèm sö, Piero. Ho robàt öna tabachèra d'or. Te ghé dè dagla söbèt al sò padrù se nò pöde mia dàt l'asolüsiù. E me alura ghe dighe: al la ölèl lü don Firmino? S'el völ a ghe la consègne a lü, al ga apena de dìm de sé. Me nò che la öle mia Piero, t'ho dìc che te ghe dè consegnaghela al sò padrù. Ma, siur Preòst, ol sò padrù al m'ha dìc che 'la öl mia! Alura tègnela té, ö bambo. E l'è per chèl che me a g’ho la cosciensa a pòst. Però, te, rospo, te podrèsèt pò a fà sito. Ada che chèsto al me da amò cento àgn de purgatore.

CAPO: No, per chèsto ...quatersento àgn.

PIERO: Certo che te credie prope ön amìs...

GAUDENSIA: E contega sö alura cosa te gh’é fàc ala tò Gaudènsia chèl de che te sé riàt a cà dèl laurà töt bagnàt e trebatìt...

PIERO: Chèla ölta lé a la t’è stacia sö bé. Chèl dé lé a sere turnàt a cà dèl laurà stöf mort e töt imbrombét de aqua. La m’era indacia infina a ‘n d’ì scarsèle. A ‘ndo dét in cusina e la Gaudènsia a l’è lé che la ma spèta col sidèl in di mà e la ma dis: Piero, va fò té a tö l’aqua fò in dèl’era che tanto, anche s’el piöf, te se semò bagnat. Ho catàt sö la me sidèla, so ‘ndac a la fontana, all’ho impienida sö fina al’oradèl e so turnat indré. Come in do dét in cüsina, ciape ol sidèl e g’hel vöde töt adòs. Adès te sé bagnada po' a te e l’aqua, adès. te ‘ndé a töla té. Se, alà, ho semò est che, de ché, ando fò piö.

CAPO: Perché, stet mia bé ché?

PIERO: A pensaga bé a gh’è gna mia mal. A ‘ssent po’ öna bèla müsica che la è de sura i cop.

CAPO: I è dré a fa öna festa sö de sura.

PIERO: Cosa gh’è sö de sura?

TERESA: Pota Piero, se chèsto a l’è ol purgatore de sura ghe sarà ol paradis....

PIERO: Osti, alura adès ho capìt perché a g’ho i pé töc colc. Al volerès di che ché sota...

TERESA: Che ché sota a ghe sarà l’nferno.

GAUDENSIA: (Si fa il segno della croce) Madona me signur, alura al gh’è delbù l’inferno. E te Piero che te me disièt de daga mia tròp a trà al preòst e che l’inferno e ol diaol insèma a l’era apena la tò Gaudènsia.

CAPO: Otsento! Otsento àgn per chèsta mancansa de fede!

PIERO: Ma posebèl che a pöde mia iga ö falì de scönt? Dopo töt öna quac opere de bé i ho face pò a me.

CAPO: Quale, per esempe? Ché gh’è segnàt so negota...

PIERO: Öna matina bunura a ‘ndo fò del cancèl e ède ö poarèt che al mangia sö l’erba in banda ala strada. Ghe dighe: «Che manera mangèt l’erba?», «Perchè a g’ho fàm», «Alura é dét con me».

CAPO: Gh’ét dàc öna meca? O tochèl de formai? Öna feta de polenta?

PIERO: Verament a ghere dìc de ‘gnì det perchè in chèl tochelì de pràt che gh’è denac ala cà l’erba l’era piö ölta...

CAPO: Per chèsto amò öna caagna de àgn! E issé an s’è riàc a dumela.

PIERO: Ho semò capìt; va s’ì metìc töc decorde per lasam che me sper me e oter indà töc tri sö de sura a fa festa, e me ché; magare a mangià, e me ché; a bìf, e me ché; a balà, e me ché, e me semper ché... ma insoma él mai posebèl che a ‘spöde fà negota per me, per dam öna ma?

CAPO: Ada Piero, te sé prope nasìt cola camisa...

PIERO: Ma quala camisa, in canotiera e scalfarèc te oleré dì. Che manera a sarès nasìt cola camisa?

CAPO: So sö la tèra i è dré a fa ol giubileo e in chèla ocasiù ché i ga dà la posibilità ai pecadùr de convertìs. Basta fa ön’opera de bé...

PIERO: Mela, dumela, desmela opere de bé a faro. Faro sö öna catedral in fonta al paìs, ghe daro öna crus dora al siùr preòst, quando al pasa ol segrestà a circà sö a ga mète dét ol sèntomela...

CAPO: Piano Piero, piano. A gh’è mia bisògn de fà chi laùr che te podèt mia fà. Ada, fa issé, turna indré e regalega ai poarèc töte i palanche che te gh’è in scarsèla.

PIERO: Alura a so semò come la à a finì; pota, me de palanche in scarsèla a ghe n’ho mai gna öna.

CAPO: Scolta Piero. Sa che ho fàc ol trenta a faro ol trentu. Sgura fò bé i orège perché dopo a t'el ripete piö: te do tredes risultac töc giösc de öna schedina; va so söla tèra, soghèi e chèl che te ènsèt daghèl töt ai poarèc; decorde?

PIERO: Decorde.

(Il Capo si avvicina al Piero e gli sussurra qualcosa all’orecchio)

CAPO: Capìt töt? Te sa ricordèt?

PIERO: A l’è come a l’ès inciodàt in dèl servèl.

CAPO: Alura part, à là!

PIERO: (Abbraccia tutti) Ciao scèc, va salude. Indo, fo ol me doér e turne indré sobèt. (Fa le corna non visto. Esce. Gli altri lo salutano sventolando fazzoletti).

 

 

 

 

 

 

ATTO SECONDO

 

(La scena è di una comune stanza di una casa modesta. Il Piero dorme su un divano)

 

PIERO: No... no... dumela àgn no... i è tròp tance.... almeno sento de meno... ho fac negota me... dumela... dumela àgn...

GAUDENSIA: (Entrando) A spöl saì cosa al g’ha ol Piero stamatina? Per me la casöla de ier sira la ghe s’è fermada söl stomèc e i pierù a treèrs dela pansa. E sé che al vulia stà ligér... L’otra sira, invece, l’ha ulìt mangià in bianc: foiade e bröfadèi. Per mia parlà de quando al völ che ghe prepare ergota de brüdùs perchè l’ha mia digerìt chèl del mèsdé e alura al se contenta de polenta e gnòc.

PIERO: Basta... basta.... me a ‘ndo vià de ché... ole mia sta ché dumela àgn...

GAUDENSIA: M a ‘spöl saì cosa l’è dré a trà in sèma ol me Piero? Te, boröla, desdès fò docà. (Lo scuote). Chèsto ché li stà quièt gna quando al ronfa.

PIERO: Siur capo... siur capo...

GAUDENSIA: Mah, fina adès al m’ha dìc che ol capo ché l’era apena lü, ma se l’ha cambiàt parer al me fa prope piaser. Lu al sarà ol capo, ma, ala fì, a lè semper la dona che la comanda.

PIERO: Me scape... me scape de che...

GAUDENSIA: In do öleral indà sensa la sò Gaudènsia? Poèr boröla, per me l’è stacia prope la casöla. (Lo scuote) Piero... Piero...

PIERO: (Svegliandosi di soprassalto) Ah! Chi ei? Chi va là?

GAUDENSIA: Chi g’hai de ès? Et mai vest ol müs dela Gaudènsia?

PIERO: Gaudènsia... set pròpe te Gaudènsia’... Cosa fét che pò a te?...

GAUDENSIA: Ma se l’è öna éta che so che a soportàt? In do öt che sie indacia? Ai Maurissio? Ai Ovaie? A fà ol gir dèl mont in biciclèta? Al mar dei coralli? L’önica ölta che t’ho dìc che al me sarès piasìt a èt ol mar t'hé m’é portàt a cà öna cartulina che te é raspàt sö del barbèr per fam vèt come l’era...

PIERO: Mah. Alura, i t’ha mia tegnìt sö lé...

GAUDENSIA: Piero... sta quièt Piero...

PIERO: Qauce àgn t’hai dàc? Sicsènto? Mela? Melasicsènto?

GAUDENSIA: Piero... tèèla fò doca.

PIERO: Alura pò a te come ol Lazaro...

GAUDENSIA: Te saré te ö Lasaro, anse, ö laserù che te segötèt a durmì töt ol dé.

PIERO: Ma alura... e ol Celestì e la Teresa? O chèi i è morc delbù?

GAUDENSIA: Ada Piero, se te se dèsdèt mia fò del töt, te pèche chèla padèla che söl co e ö mort al gh’è de sigür pò a de chèste bande.

PIERO: Ma che manera a set mia estida sö amò de bianc?

GAUDENSIA: Perchè l’önica ölta che me so estida sö de bianc a l’è stac, per me disgrasia, ol dé che t’ho spusàt, stèrlöc. Perchè, g’hoi de metì sö l’abito de sera bianc per indà a sogà a tombola a l’oratore? E te, magare, siur barone, cola giaca e ol papilloma in dèl colèt?

PIERO: Spèta Gaudènsia, che al gh’è ergota che al quadra mia...

GAUDENSIA: A l’è ol tò servèl che al quadra mia!

PIERO: Veramènt pò a me g’ho sö amò i me braghe...

GAUDENSIA: Perchè, cosa credièt de iga sö? La minigonna? I fuso?

PIERO: Schersa mia tàt te, perchè se no te ciapèt amò almeno sent’àgn...

GAUDENSIA: E magare pò a l’ergastol a èta.

PIERO: T’hai dàc pò a te la schedina de sogà?

GAUDENSIA: No, a me i nomèr del lòt, ma te se tè a damèi: 88 ol màt in cà, 42 l’indormét e 44 l’asasinàt con d’ö colp de padèla söl co.

PIERO: E alura mètega pò ol 56.

GAUDENSIA: Perchè ol 56?

PIERO: Ol resuscitàt.

GAUDENSIA: Per me Piero te se dientàt de colp töt màt. Al sarà mèi che ciame ol Celestì che lü de mac al sa ne intènd. (Alla porta) Celestì... Teresa...

PIERO: Alura i è turnàc indrè pò a lur...

GAUDENSIA: Se, de Careàs, indo i è indàc a fà dì öna mèsa per i poèr morc.

PIERO: Telefunega sobèt, diga de sta atènc ai rode, de cambià i coertù, de pompai bé, de sta atenc ai muradèi, de...

GAUDENSIA: Se te se calmèt mia te pompe me ergota a te e te se tè che te gh’e de stà atent perchè se te indé innàc a chèla manera chè me te mande söbèt al manicomio.

CELESTI’: Chi ha parlàt de manicomio? Che ga so apena me che pöde parlà de manicomio.

TERESA: Infati, quando alla conta sö, al parla apena de manicomio e de màc.

GAUDENSIA: Alura vé ché che gh’è material per te.

CELESTI’: Che manera? Gh’è ché öna quàc màc?

GAUDENSIA: Se, e de chi giösc. Ol te amìs Piero.

PIERO: Sentìf so töc che g’ho de contàf sö ö laùr che al m’è socedit a me e a otèr.

TERESA: Pò a noter?

PIERO: Pò a oter. An s’è riàc sö töc quatèr in purgatore.

GAUDENSIA: Sé, an s’è riàc sö in biciclèta ö col muturì...

CELESTI’: Magare cola me sicsènto...

PIERO: An s’è riàc sö e basta. A me ol capo al m’ha condanàt sobèt a dumela àgn.

TERESA: Te gh’é de ìgn fàc de pecat alura Piero. A noter, invece, i m’avrà dac ö per de ale per ü e an s’è sgulac come piviù sö in paradìs. Ela issè Piero?

GAUDENSIA: Per me Teresa a l’è stacia la casöla de ier sira che la ghe s’è inciodada söl istòmèc...

PIERO: No Gaudènsia, schèrsa mia coi santi, a l’è töt vira.

CELESTI’: Me me so mai insognàt de indà al purgatore. Öna ölta apena me so insognàt de chi laùr ché. A s’ere stàc a l’inferno, ma ve sigüre che l’era ö pòst meraviglius: al fàa ö bel culdì, a ghera i done töte nüde...

TERESA: Desmetela sporcaciù! A ghe n’ét mia asè dela tò Teresa?

CELESTI’: Verament te s’é ön po’ pasada de età... magare g’avrès de smesàt in dù, èco, dù de trent’àgn insoma.

PIERO: Ma l’è mia stàc ö sògn; a l’era töt vira.

CELESTI’: Te s’é ‘nsognàt Piero, l’è l’önica spiegasiù.

PIERO: E me come foi a ès sigür che l’è mia ira e che ma so insognàt?

TERESA: Me digherès de parlaghèn al Preòst. Lu, de chi laùr chè al se ne intènd...

CELESTI’: Pò a me dighe che l’e mèi parlaga al Preòst. Anse, indo sobèt a ciamàl.

PIERO: Fèrmès Celestì. Za che te indè fò, pasa al bar che in banda e soghèm la schedina.

GAUDENSIA: La schedina? Ma se t’é mai sögàt ala Sisal...

PIERO: E invece chèsta ölta söghe. E so sigür de èns. Cosa costela la schedina Celestì?

CELESTI’: Dumela franc.

PIERO: Ölla madona, ela issé cara? Ölerèsèt mia sögala in società con me?

CELESTI’: Pota, se te ölèt la söghero con te.

PIERO: Alura ciapa ö foi de carta e scrif so i risultàc. (Si mettono da parte su un tavolino e Piero detta i risultati)

GAUDENSIA: Teresa, per me al Piero al gh’è gnìt l’artrosi in dèl servèl.

TERESA: A meno che al gh’é sie mia sciopàt la éna òrtica.

GAUDENSIA: E s’el fös ö cactus cerebrale?

TERESA: A saràl mia, invece, ö tirchio nervoso?

GAUDENSIA: E se l’ès ciapàt öna de chi malatie lé modèrne, come sa ciamela?, ah.. l’aiax.

TERESA: Gaudènsia... a saràl mia l’efèt dela merlopausa?

GAUDENSIA: Mah, al pöl dàs che la gh'abie ciapat ol co, perchè di otre bande al funsiona amò come ö treno, ma mia come ön aceleràt, ma come ö diretisimo...

TERESA: Pò àl me Celestì alura al va come ö treno, ma come chèi d’öna ölta però. Al sa fèrma in töte i stasciù a fa aqua... Forse al sarà colpa dela prostica... Ma ol tò Piero èl mai indàc del dutur?

GAUDENSIA: Öna ölta al l’ha incontràt per strada e al g’ha dìc de daga öna cura perchè al gh’era semper i nervi a fior di pelo e ol dutùr al g’ha dac di pastiglie de tö so a stomèc pié lontà di pàsc e po’ al g’ha dic de avariare la dieta perchè al mangiàa i laùr pié de monasterolo e di tricicli.

TERESA: Et mai pensàt de faga i ragi al tubo dirigibile?

GAUDENSIA: Me pense che al sarès mei faga fà ö cardiograma al servèl. Poèr Piero, a g’ho pura che ol sò servèl al sie töt indàc in aqua...

TERESA: Però al ragiuna; poc, ma al ragiuna amò.

CELESTI’: No Piero, ol Milan al vèns col’Atalanta.

PIERO: E te invece mèt sö ü. A so sigür. Ol capo a l’isbaglia mia.

CELESTI’: Chi saràl pò sto capo...

GAUDENSIA: Ada Teresa, me g’ho de indà a comprà i öf per faga la fritada al Piero. A ègnèt a te?

TERESA: Egne pò a me perché, se sto chè amò ö falì, con chi du chè diènte stèrlöca pò a me.

CELESTI’: Alura Gaudènsia söghela te la schedina. Ciapa, chesce i è i risultàc. Te gh’è apena de copiai so e basta. Fò i palanche Piero. (Piero gli consegna le mille lire) E chèsce i è i me mela. Pronti Gaudènsia.

PIERO: Te racomande Gaudènsia, apena ü de öf...

GAUDENSIA: Come se farà a fà öna fritada per du con d’ön öf apena...

PIERO: Basta metiga tance spinas...

GAUDENSIA: Indom Teresa, se no chèsto ché al ma fa imparà a fà la fritada sènsa öf. Anse, intàt che me söghe ala Sisal te pasa a ciamà ol Preòst e diga de ègn ché che a gh’è ö caso grave.

(Le donne escono)

CELESTI’: Piero, mé, de chèsta storia ché, a sögöte a capiga fò negota. Et mai ciapàt di spaènc de nòc?

PIERO: L’onèc spaènt che ho ciapàt de nòc a l’è stacia la nòc quando me so spusàt. La ma s’è presentada denàc la Gaudènsia col co pié de bigodini. Al ma someàa de ‘ndà in lèc cola tur Efèl.

CELESTI’: Pò a me alura ala prima nòc ma so troàt de nàc la Teresa cola maschera de belèsa. La gh’era sö una mà de nighèr che al me sömeàa de indà in lèc con d’öna maruchina...

(Entra Gaudenzia con don Firmino)

GAUDENSIA: Gna a fal apòsta ol siùr preòst al pasàa ché denàc.

CELESTI’: Riverisco siur Preòst. Beh, alura me scape. Va salude töc. (Esce)

GAUDENSIA: Al vegne, al vegne siur preòst. Al me scuse, ma forse lü al ghe rierà a capì cosa al ghe socét al me Piero. (Lo fa sedere)

PIERO: Riverisco don Firmino. A g’ho de diga ö laùr delicat e persunal. Te Gaudènsia va fò in cusina a laà so i piàc. Ma te recomande, consoma poca aqua... e strögele mia tàt i padèle se no i se consöma... Bisogna prope diga töt a chèla lé. (Gaudenzia esce)

DON FIRMINO: Alura Piero, a ‘spöl saì cosa al te söcet?

PIERO: Siur Preòst, ghe crèdèl lü al purgatòre?

DON FIRMINO: Ma per chi m’ét ciapàt? Per ön erètèc? Certo che ghe crede al purgatòre, come ghe crède al paradìs e al’inferno.

PIERO: Del paradìs e del’inferno m’en parlerà dopo. A me al ma interèsa apena ol purgatòre.

DON FIRMINO: Ma perchè al te interèsa ol purgatòre?

PIERO: Perchè... perchè... perchè me a ghe so stàc.

DON FIRMINO: A sé? E quando ghe sarèsèt istàc?

PIERO: Stanòc.

DON FIRMINO: E che strada avrèsèt fac per rià sö?

PIERO: La piö cörta. Da ché a sö lé drec come öna liturina.

DON FIRMINO: Ma per indà al purgatòre prima bisògna mör e te al me sömèa che te staghèt bé.

PIERO: So mort e so resuscitàt.

DON FIRMINO: Come ol Lasaro, alura.

PIERO: Po’ al Lasaro l’è stac al purgatòre?

DON FIRMINO: Lasa pèrt Piero. Ma set mai stàc del dutur a fa èt la crapa?

PIERO: Ho semò capìt: pò a lü come la Gaudènsia.

DON FIRMINO: Se l’è per chèl g’ho sö la gonna pò a me; l’è apena ö falì piö longa...

PIERO: A pöde cöntaghela sta storia o g’hoi de ‘ndà sobèt al manicomio?

DON FIRMINO: Alura cöntemela sö ‘sta storia.

PIERO: Me ghe la cönte sö, ma me öle confesàs.

DON FIRMINO: Per che manera?

PIERO: Perchè almeno al va mia a contaghela sö a nusù e tantomeno ala sò perpètua, la Carmèla. E pò perchè almeno chèl sö lé al me farà ö falì de scönt.

DON FIRMINO: Va bé, alura incomincia a contà sö töt, ma pròpe töt, se no la confesiù l’è mia valida. Alura chi el chèl sö lè?

PIERO: Ol capo, almeno… töc i ‘la ciamàa issé.

DON FIRMINO: E cosa t’al dic ‘sto capo?

PIERO: Piö che chèl che al ma dìc a l’è chèl che al m’ha dàc.

DON FIRMINO: E cosa t’hal dàc.

PIERO: Dumela àgn de purgatòre.

DON FIRMINO: Briscola, te ghé de ìgn fàc di pecac alura. Alura te ghé de cöntamei sö töc se te ölèt l’asulusiù. Dai, tèca.

PIERO: Certo che se g’ho de contaghèi sö töc a ghe ol almeno öna setimana...

DON FIRMINO: Alura contèm sö almeno i piö gròs.

PIERO: Ol prìm a l’è stàc quando gh’ere sèt ö òt àgn. La me zia Giacomina a l’era apena compràt ol Bepino e ol zio l’era drè a rià per vèt la prima ölta ol sò scetì. Intat che le la ga indàa incontra, me ho ciapàt ol scatulì dela patina nigra e g’ho strogiàt sö töt ol müs. Qualdo ol zio a l’è gnìt det e l’ha ést che al gh’era nasìt ö scèt töt nigher al g’ha dàc tate de chèle bòte ala zia che l’è dientada nigra pò a lé e al ga dìc tace de chi paròle... troia, traditura, pò a coi maruchì te me le facia...

DON FIRMINO: Certo che chela l’è stacia prope catia. Sét pentìt?

PIERO: Pentitisimo!

DON FIRMINO: E dopo?

PIERO: Dopo al gh’è tocàt al Pesòta.

DON FIRMINO: Chi él ol Pesòta?

PIERO: Ol me compagn de scola, in quinta. Al la conòs pò a lü. A l’è scèt del Pesòta...

DON FIRMINO: Per forsa, de solèt i scèc i sa ciama come ol padèr... E cosa gh’ét fàc al Pesòta?

PIERO: Lu al la sà che al g’ha ön öc de edèr... Lu al gh’era semper dés in condòta perchè a l’era l’onèc che li stàa atènt ai spiegasiù dela maèstra. E me chèsta storia la me fàa semper rabia.

DON FIRMINO: Perchè li stàa atènt?

PIERO: No, mia per chèl, ma perchè a l’era ön imbròi. A se pogiàa al banc, al metia sö la mà söl öc bù e al tegnia bèl deèrt chèl de eder e intàt al fàa di gran durmide e la maestra la sa credia che al sögötaès a ardaga a lé. Öna ölta, però, al s’è metìt dré a ronfà. Alura me a g’ho dìc ala maestra: «Ol Pesòta al dörma». E l’è stàc lé che l’è scopiàt ol putiferio. La maestra la g’ha dàc ö spunciù e lù a l’è rodelàt in tèra long e tràc. A l’è restat issé mal e issé mal e al s’è rabiàt tat e tat che al s’è caàt fò l’öc de edèr e al ghe l’ha casàt dré ala maestra. I l’ha sospendìt per ö mìs e lü l’è piö turnat a scola.

DON FIRMINO: Pentito?

PIERO: Pentitisimo! E pò öna ölta a gl’ho facia pò a lü, siur Preòst.

DON FIRMINO: A mé?

PIERO: Se, pò a lü. Però so pentitisimo.

DON FIRMINO: Cosa m’ét tràc insèma?

PIERO: A g’ho metìt in dèl sò confesional i modande e ol regipèto dela me prima sorèla.

DON FIRMINO: Adès capese perchè la Carmèla a l’è riada in canonega töta scandalisada e i mi ha pondìc söla taola e la ma dic «al sa ergogne!». Ah, te sé stàc té. Bröt malnàt, figlio de... Gesù e di Maria...

PIERO: Al sa rabie mia don Firmino, i podrés sciopaga i curune del cör...

DON FIRMINO: Ü, du,tri, quater, sic, ses...

PIERO: Cosa fàl siur preòst?

DON FIRMINO: Conte fina a dès per calmàm... Scolta Piero. L’è inötel che te partet de Adamo e Eva a cöntàm sö i te’ pecac. Al sarà mei che te contèt sö che che te é fac quando te gherèt la facoltà dela ragione, amèso che te te gl’abbièt, ö almeno chèi piö recenti.

PIERO: Don Firmino, lü al la sà che l’Adalgisa, la me scèta, la s’è spusada de ö per de àgn.

DON FIRMINO: Ada che me öle mia sent i pecàc dela te Adalgisa, ma i tò.

PIERO: E alura al me laghe indà innàc. Quando la me Adalgisa la ‘ndàa fò col murùs ala sira, sicome me di scèc moderni a g’ho mia tata fiducia, mé, sensa fam vèt a ghe metie töte i matine la pilola anticongestionale in dèl cafè.

DON FIRMINO: Dopo töt t’al faèt con bune intensiù... Ma posebel che te, issé tegnù come te sé, te compraèt la pilola?

PIERO: I comprae a metà prese dal farmacista.

DON FIRMINO: Perchè a metà prese?

PIERO: Perchè i era chèle scadide, ma lù, ol farmacista, al me disia che i funsiunàa li stès. Però me al sere mia, come la ma dic dopo la Adalgisa, che töte i sire al l’ha tüia so pò a lè.

DON FIRMINO: Pio sigüra de issè... du pilole al dé...

PIERO: Ma l’è mia töt... La Gaudènsia ö dé m’ala mia dìc che pò a lé töc i dé an ghe ne metia öna in de minestra a mesdé? Adès a g’ho pura che chi pilole lé i sie dré amò a fa efèt pèrchè la g’ha gnamò de comprà gna ö scèt...

DON FIRMINO: Scolta Piero. Chesce ché i è mia prope di pecàc e sta sigür che per chèste te ‘nde mia al inferno e gnà al purgatòre.

PIERO: E invece me al purgatòre ghe so stàc.

DON FIRMINO: E a ‘spöl saì cosa i t’ha dìc al purgatòre?

PIERO: De turnà söla tèra e de daga töte i palanche ai poarèc.

DON FIRMINO: Certo che per te la g’ha de ès öna gran pena...

PIERO: Ol fato l’è che ol capo al m’ha dàc öna schedina de sogà e che töte i palanche che ènsero a g’avro de dai vià ai otèr.

DON FIRMINO: S’al fös vira al te basterès de daghèl ala Cesa, insoma a me e te sarèsèt a pòst.

PIERO: Mah, veramènt i m’ha dìc de daghèl ai poarèc, mia al don Firmino... No pènse che lü, siur preòst, al patese la fàm... a l’è lé bèl graselòt... anse, se il la ciama don palanca...

DON FIRMINO: Cosa ét dìc?

PIERO: Che lü l’è piö segreto de öna banca...

DON FIRMINO: Ah, certo che te ala tò parochia te ghe mai dàc negota. L’önica ölta che ol secresta al t’ha èst a metì dét mela franc in dèl sestì dela questua in cesa al m’ha dìc che te ne é olìt indré sicsènto.

PIERO: Edèl, don Firmino, mé so mia avaro, mé so parsimonioso. Al varde, siur Preòst, che me so gnìt sö in d’öna famèa de dudès iscèc, che a disnà me mangiàa i patate rüstide sota la sèndèr dèl föc e ala sira i castègne buide. Quando la me madèr la ma compràa i scarpe dela festa, la mi fàa fà sèmper sö piö longhe de du misure, issé i me sarès indace bé almeno per ö pér de àgn. Ö per de àgn dopo, però, quando finalmènt i era dientade dela me misüra, i era talmènt strase che i sa lasàa indà desperlure. E alura la ma fàa fa amò i scarpe piö longhe de du misüre. Insoma, don Firmino, a g’ho mai vìt sö i scarpe chi me ‘ndae bé. E issé a l’è stac per ol pà. Prima de mangià chèl frèsc, bisognàa finì chèl dür del dé prima. In chèla manera lé ol dé dopo l’era dür pò a chèl frèsc. Insoma, per tègnila cörta, ho mai mangiàt ol pà frèsc.

DON FIRMINO: Ada Piero, i tò i è töc pecac veniai e me pense che quando te ‘ndaré delbù in purgatòre in quater e quatr’òt te partirè per ol paradìs.

PIERO: Ma ölèl capila ö no che me ghe so semò stac de chi bande lé? Posebèl che i me crède nesü?

DON FIRMINO: Chi te crède ö no gh’è mia problema. Olèt lasaga töte i palanche ai poarèc? E te fàl; al volerà di che al purgatore te faré piö gna ö dé. Ego te absolvo a peccatis tuis, in nomine patris et filio et Spirito santo. Amen. Per penitènsa, apena che te ederè la Gaudènsia, te ghe digheré öna quac paròle dolse, perchè te, de chèle lé, te gh’é de ìgn dìc mai gna öna de quando sì spusac. E adès te salüde perchè al s’è fac tarde e la me Carmèla, se rie mia per tèp a mangià, la bruntula come öna pignèta de castegne. Ciao e vai in pace

PIERO: Amen. (Don Firmino esce)

GAUDENSIA: (Dapprima occhieggia dall’uscio, poi, vedendo chi il Piero è solo, entra) Alura?

PIERO: Alura cosè?

GAUDENSIA: Töt a pòst?

PIERO: A pòst ö bèl negot. Al g’ha credìt gnà lü. Però, in compèns, al m’ha confesàt.

GAUDENSIA: Scomète che quando te sé confesàt l’oltima ölta a l’è stàc quando a ‘ns’è spusàc. E chisà che penitènsa al t’ha dac.

PIERO: Ostrega, ma la ricordae piö la penitènsa. Ah, sé… (Si avvicina alla Gaudensia) Söchèr, mél e caramèle.

GAUDENSIA: Piero, sét sigür de sta bé? Cos’éla chèsta storia del söchèr, del mél e di caramèle?

PIERO: L’è la penitènsa Gaudènsia.

GAUDENSIA: La penitènsa?

PIERO: Sé, prope chèla. Al m’ha dic, apena che te edìe, de dìt öna quac parole dolse...

GAUDENSIA: E alura al sét cosa te risponde? Café sensa sochèr, asìt, fernèt e... aranciata amara! Parole dolse... certo che te ala tò Gaudènsia te s’é mai stab bu de dighele i paròle dolse.

PIERO: Ada che con chèle te ‘npienesèt mia sö ol pignèt dela minestra.

GAUDENSIA: Ma te ghe impienerèsèt sö ol cör dela tò fomna. Ada che la sarès la manera de iga öna quàc àgn de meno al purgatòre…

PIERO: Alura, prope per chèl, te farès öna dichiarasciù d’amùr seduta stante. Sentès so söla scagna. (Si inginocchia davanti alla Gaudenzia che è seduta) Alura... spèta ö falì che tire insèma i parole... Gaudènsia, bella gnòcca... donna conturbante...

GAUDENSIA: Ada Piero che me ol turbante al l’ho mai metìt sö.

PIERO: Tu sei il mio amore spampanato... quando vedo le borline dei tuoi occhi mi somèano due ciareghini rostiti, così buoni e saporiti..

GAUDENSIA: Adès a l’è dientàt ö poeta.

PIERO: Il tuo Piero è un uomo che s’öffre.

GAUDENSIA: Che manera te söffrèt?

PIERO: Sito Gaudènsia che me scapa l’ispirassiù. I ‘ndo so riàt? Ah... Il tuo Piero è un uomo che s’öffre. Esse, apoströfo, öffre. Che s’öffre di asisterti in tutta la tua vita finchè morte non ti separi da lui. E quando sarai morta...

GAUDENSIA: (Si alza, mentre il Piero rimane in ginocchio) Piano, piano Piero... ada che ghe n’è de piö di èdoe a sto mont...

PIERO: Ma me so’ come ol Lasaro: robate sobèt indré.

(Entra Teresa)

TERESA: Piero, cosa fét lé in zenöc? T’el comparìt la Madona? O dopo ol purgatòre te se ‘ndàc pò in paradis...

GAUDENSIA: Ot saìn öna, Teresa? Pensa che l’era dré a fàm öna dichiarasciù d’amùr...

TERESA: Al sie mia che sièf amò in luna de mele... a credie che chè, de màc, a gh’en fös apena ü...

PIERO: (Si alza) E invece che de màc a ghe n’è gna ü. Ada che chèl che al dìs ol Piero a l’è töta erità.

TERESA: Po’ a la storia del purgatòre?

PIERO: Pò a chèla. Anse, se prope al ölì saìl, ol Capo al m’ha dàc öna schedina sigüra. A ghì apena de spetà fina indomà chi fenese i partide. E alura ederì coi borline di òsc öc se ho dìc ö no la erità. Donne di poca fede...grignerà bene chi grignerà ultimo!

 

 

 

 

 

 

TERZO TEMPO

 

(La scena è la stessa del secondo tempo)

 

GAUDENSIA: Piero, Piero, sét dést Piero?

PIERO: Coma faroi a ès dèst se so dré che dorme.

GAUDENSIA: Pòta, chiedere è lecito, rispondere l'è cortesia

PIERO: Cortesia la sarès lasà dürmì la sét chi è dré chi dörma.

GAUDENSIA: Ma alura… dormèt ö sét dèst?

PIERO: T'ho dìc che so dré che dorme o sét surda?

GAUDENSIA: Te ronfèt gnàc...

PIERO: Domandega a l'aocàt se gh'è öna lége che la dìs che quando ü al dörma a l'è obligatòre che al ronfe.

GAUDENSIA: Alura te se dré a dürmì.

PIERO: Ghe ölìa tàt a capila.

GAUDENSIA: Ada, però, che adès a g’ho de desdàt fò.

PIERO: Perchè a ghét de desdàm fò?

GAUDENSIA: Perchè i è semò i sic ure e i partide i è finide.

PIERO: Alura dèsdèm fò.

GAUDENSIA: Piero, Piero, dèsdèt fò!

PIERO: Gaudènsia, a spöl saì perchè te m'è dèsdàt fò?

GAUDENSIA: Te l’ho semò dìc; olièt mia sent i risultàc di partide?

PIERO: A, sé, a l’è prope ira. Intat te daga öna us al Celestì perché la schedina me m’ha sögada insèma.

GAUDENSIA: Perché ét vulìt sögala insèma al Celestì??

PIERO: Perché almeno ho risparmiat la metà. Invece de dumela franc ann’ho spendìc apena mela e con chel’oter mela ho compràt i alfa.

GAUDENSIA: Brao Menèga, issé se te ènsèt te ghé de fa a mès.

PIERO: Mah... me a spere apena che chèl sö lé al m’abie dàc öna schedina sigüra. G’hoi de contatela sö amò la storia del purgatòre?

GAUDENSIA: No, per carità, al l’ho semò imparada töta a memoria. Chèla la m’è prope piasida. Ol me Piero l’è indàc a refinì al purgatore. Se te me gavrèsèt dìc che te saresèt indàc a l’inferno te credie semò de piö. Tegnù de la madona. E po’ te me dìc che ga sie po’ a me, ol Celestì e la Teresa. In do ‘ndarét a inventale po’.... (Si affaccia alla porta e chiama) Celestì!!

CELESTI’: (Da fuori) Ohhh

GAUDENSIA: E ché che ‘lte ciama ol Piero. Se regordèt piö che gh’i de dientà miliunare? Poer balorès a otèr... Scomète che ì semò urdinat öna Mercede per ù e po’ öna cavatapi...

PIERO: Intàt a la sa ciama mia Mercede, ma Mercedes e Cavasaki e mia cavatapi.

GAUDENSIA: A ogni manera, se te ènsèt, a l’è giöst che te toèt la Mercede. Dopo töt a ‘lla dìs pò al vangelo.

PIERO: Cosa dighèl ol vangelo?

GAUDENSIA: Dare la Mercede agli operai.

PIERO: Ma me so pensiunàt...

GAUDENSIA: Mèi amò; alura öna Ferari.

PIERO: Issé a ‘ndarès a fenì in d’ö canal.

GAUDENSIA: Chèl sé che al sarès periculus...

PIERO: Perché?

GAUDENSIA: Perché se te bièt l’aqua te mörèt de sigür. Te te bièt apena ol vì. Pò, a mantègn öna Ferari a l’è mia come mantègn öna aca o öna cavra...

PIERO: Alura farès come ol Celestì…

GAUDENSIA: Perché, come fàl ol Celestì?

PIERO: Lu l’ha troàt ol sistema de pagà la bensina a stès prese che all’ha pagàa vint’àgn fa.

GAUDENSIA: E alura?

PIERO: Alura... vint’àgn fa l’indàa al destributur e al disia: «Vintemela de bensina» e incö al fà l’istès. Al va lé e al ga dìs: «Vintemela de bensina» e al paga amò li stès. E pò, chi te dìs che noter an pöl mia èns?

GAUDENSIA: Ma se l’önica ölta che te è ensìt in de tò eta a l’è stac l’an pasàt ala fera de beneficensa che te è portàt a cà sic candele... e po’ te pretendièt de impià sö piö ol busì della luce perché, tanto, ghera de consomà chèle prima...

PIERO: Per forsa... öna come te che la compra i busì de sesanta candele...

GAUDENSIA: Sa ölie riaga a èt ol tò bel mostàs...

PIERO: No, no, no e po' nò. La capesèt o no, rüina famèe, che l'è inötèl comprà ö busì dela lüce de sesanta candele quando, per vèdega, a l'è asé ü de entesìc? E chi paga sempèr? Me, me e po' sempèr me. Ada, te dighe ö laùr: i sarès asé quatèr ö sìc mucì de candela de metì söla taola per fa ciàr come öna lampadina de sìc candele. Bisogna che ghel dighe al Tunì secresta che quando al cata sö chèl che l'è ansàt al altàr dela Madona al mel daghe a me che ghe fo egnì fò öna candela che la g'ha de fà piö ciàr del cero pasqual.

GAUDENSIA: Isse te sa rüineré i öc.

PIERO: Ön bèl negót; i öc i sa rüina quando al fà tròp ciar.

GAUDENSIA: Scolta Piero; al va bé chi te ciama töc Piero tègna, ma chèsta de dovrà i mucì di candele per tegnì a mà la corènte la ma sömèa tròp gròsa. Per mé te ghé mia tàt la crapa a pòst e ö büs in dèl servél.

PIERO: Se gh'è ergót de büs ché a gh'è apena i tò mà. Come iér per esèmpe; che bisògn gh'era de comprà l'aqua mineral? Ma dighe: cosa ghe ölèl a tö sö ö sidèl e indà a töla al fontanì? Limpida, pura e genüina.

GAUDENSIA: Cosa ga öl? Intàt öna bèla entina de menüc de strada a 'ndà e öna entina a turnà in dré. Limpida e pura, po', a l'è töt de èt; a gh'è dét i rane, i satù, i menacó e i sanguète e come minimo, sa te la bièt, a l'è normàl ca 'lté ègne öna caghèta che la piö düra la sarès de imbutiglià.

PIERO: Al sarès ol meno màl; an gavrès, e gratis, ol rüt per ol me órt e per i tò vàs di gerani.

GAUDENSIA: Desmètela, desmètela Piero. Adès fa sito che al ria ol Celestì; ön oter de chi giösc...

(Entrano Celestì e Teresa)

CELESTI’: Ciao Gaudènsia, ciao Piero; pronti. Ho copiàt so töc i risultac di partide menemà chi finia ol segont tep. Certo, però, Piero, che öna strasa de televisiù te podièt pò comprala.

GAUDENSIA: Magare... ma dopo, al momènt de pagala, l’avrès ciapàt ö cactus in dèl co...

CELESTI’: Qual de cactus? Ü de chèi spinec?

GAUDENSIA: No, chèi che ria quando la sciòpa öna ena in dèl servèl.

CELESTI’: Ön ictus, alura, te oleré dì..

GAUDENSIA: Eco, prope ü de chi laùr lé.

TERESA: Daga mia a trà a chèsto che, Gaudènsia. A sta coi màc a l’è mia tat giöst gna lü.

PIERO: Certo, la me sciura la olerès la televisiù, ma intàt a chi ghe tocherès a tirà fò i palanche? Al Piero. E po’ gh’è de pagà la corènte, e po’ l’abunamènt...

GAUDENSIA: Ma mé mè se contenterès po’ a de öna picinina, magare sensa ol telecomando, anche perché chèl, té, tel dovrerèsèt mai, te ederèsèt apena semper chèl programma.

TERESA: Perché Gaudènsia?

GAUDENSIA: Per mia consömà i pile...

PIERO: Scolta Celestì, lasa lé i dòne e è ché che an ghe arda cosa i ha fàc i squadre. (Si siedono al tavolo) Alura, me go chè ol fòi cola nota de chèl che an g’ha sogàt e te dìm i risultac ü per ü.

CELESTI’: Comènse de in séma ö de in fonta?

PIERO: Comènsa de indo te ölèt te, ma và innàc.

CELESTI’: Alura incomènse de in séma. I prim tri i è pari, pari, ü.

PIERO: Ostrega, pari, pari, ü. I gh’è töc tri, Celestì. A innàc, doca.

CELESTI’: Calma, Piero, ada che a ‘nna manca amò des...

PIERO: Madona me, a sènte che al comensa a sbarbèlam ol cör... Alura? Te set indormentàt?

CELESTI’: Pronti. I otèr tri i è du, ü, pari.

PIERO: Du, ü, pari! Celestì, ét sentìt? Du, ü, pari!

CELESTI’: Ho sentìt: du, ü, pari. Olèt che al ma ègne pò a me ol mal de cör?

PIERO: Gaudènsia, porta ché ö per de calès de chèl bu.

GAUDENSIA: De chèl bu a ghe n’è mia. Te, piö che chèl de melasicsènto franc al liter, t’ol toèt mia.

TERESA: Alura a l’è de chèl fac sö coi cartine. Sta atènt al fidèc, Piero.

PIERO: Ada che ol me fidèc al g’ha gna ol polistirolo gna i criceti.

GAUDENSIA: A l’è al co che al ga de sta atènt chèl le...

TERESA: Se l’è per chèl po’ al me Celestì al ga de sta atènt al co. Edèt, a ardaga issé ol sò co al somèa normal, ma sa te ga pechèt sö al suna de öt...

PIERO: A rièl 'sto ì o an g’ai de spètà la endèmia de l’an che è?

GAUDENSIA: Pronti.

(I due bevono. Piero beve con gli occhi chiusi)

CELESTI’: Che manera Piero te tègnèt seràc fò i öc quando te bièt?

PIERO: A l’è colpa del dutùr.

CELESTI’: Del dutùr?

PIERO: Se, pròpe del dutùr. Al m’ha dìc che me, ol vì, a go mia de edìl.

GAUDENSIA: Ardega Teresa, i somèa du ragiunier...

PIERO: Alura, fèm ol riasunto. Pari, pari, ü, du, ü, pari. E adès indèm innàc.

CELESTI’: Alura, pari, ü,ü.

PIERO: Criste eleison! Kirie eleison...

TERESA: Si dré a di sö i litanie oter du?

PIERO: Sito done! Fi sito! Virgo prudentisima! Mater inviolata!

GAUDENSIA: Per me al gh’è comparìt la madona de Careàs.

CELESTI’: Alura Piero? Parla! Set amò if? O set indàc ön’otra ölta al purgatore?

PIERO: I gh’è! I gh’è amò töc trì, ü drè a l’otèr...

CELESTI’: Dighèt dèlbù?

PIERO: T’al giure söl co della me Gaudènsia. Che ghe burle so i öc sa l’è mia ira.

GAUDENSIA: Te, balorès, giura söl tò co invece, che per chèl che al g'ha dèt, po’ a se t’el perdèt, te perdèt prope negota.

PIERO: Sito dòne! Serì fò i sobre! Celestì, a ‘na manca apena quatèr...

CELESTI’: Pòta, chèle i è i piö svèrgole perché i è chèle de serie bi. Indoi innàc?

PIERO: A innàc, ma piano...spèta ö menut, lasem bìf per fam coragio.

CELESTI’: Alura bie pò a me, semper per fam coragio.

GAUDENSIA: In quanto a coragio piö che du leù i ma sömèa du besòc.

TERESA: Se, e de chèi che i scapa...

CELESTI’: Alura Piero, pront?

PIERO: Pront.

CELESTI’: Adès a ghè ö du, ö ü e ö pari..

PIERO: Dìl amò öna ölta Celestì...

CELESTI’: Pota, a l’è ö du ö ü e ö pari.

PIERO: Celest’, Celestì, proa a spisigam...

CELESTI’: Che manera, te spiorèl vergot?

PIERO: No, per vèt se so amò if. Celestì, i gh’è, i gh’è pò a chèsce.

CELESTI’: Spèta Piero. Calma e sangue congelato! Te olerèsèt dì che i prim dudès i è giösc?

PIERO: Celestì, se per caso e per nosta disgrasia te n’e sbagliat a copian so po’ apena ü te destèche ol co e te l'do in di mà.

TERESA: A l’è la ölta che al comenserès a ragiunà...

CELESTI’: Scète, ‘gnì che, ‘gni che! M’a fac dudès ala sisal.

GAUDENSIA: Santa vergine del rosario! Ot vèt che l’è la ölta che an diènta siòr e che ol Piero al me compra la televisiù? Contì mia sö di scemade...

PIERO: A l’è ira, Gaudènsia, a l’è ira. Ol dudès al gh’è e forse an ria po’ al tredès.

TERESA: Ma se t’e mai gnà sogàt ala sisal...

PIERO: E invece chèsta ölta a m’ha sogàt, ala be? M’ha fac la società, me e ol Celestì.

TERESA: Alura an diènta siòr pò a noter Celestino...

CELESTI’: Quando a gh’è in gìr di palanche la ma ciama Celestino, i otre ölte apena Celestì.

GAUDENSIA: Scolta Pierino...

PIERO: La sentèt? Pò a me a so dientàt Pierino. Potensa di palanche... I oter dé apena Piero e di ölte pò a poèr Piero...

GAUDENSIA: Ada Teresa, con chì palanche lé ma se compre: per prima la televisiù col telecomando, pò la lavatrice che la làa i piàc de ‘sper lé, pò des busì de la luce de cento candele, pò öna bela pelicia longa de visone...

PIERO: A so me che te fo ègn ö visone gròs issé se te contèt sö amò ergöne de chi bestiade lé. Ruina famee, mà sbuse, spendaciuna, maiosolc a tradimet. Ada te, a ghe rie öna ölta a iga quatèr palanche e le, chèla barbeluna, la i a mangia semò fò töte e amò prima de metii in scarsèla.

TERESA: Me, invece, ma sa contènte de piö poc. Apena öna giaguarina per podì indà in turen col me Celestino e faga rabia a töc. Te parela mia, Celestino, che la sicsènto che an g’ha adès al sarès ora de portala in de römeta? Quando la sa möf a ‘ssent apena töc i fii de fèr che i sbaciòca sö töc. Pensa Gaudensia che al funsiuna piö gna ol clasòn. Quando a gh’è de bisòn ma toca metì fò ol mostàs del finestrì e usà: òcio! òcio! Fin che l’è estàt al va be, ma a l’inverno per forsa che g’ho semper ol fregiùr...

PIERO: Adès dòne an v’ha lasat contà sö töte i òste stronsade, però adès, per piaser, teila fò che adès a gh’è de controlà l’oltèm nomer. Chèl del tredès. Set pront Celesti?

CELESTI’: Me so pront. E te Piero?

PIERO: Spèta che a ‘na bie amò ö calès... Pronti?

CELESTI’: Pronti! Alura l’oltem nomer a l’è ol... a g’ho mia ol coragio de ditèl Piero.

PIERO: Pò a me a g’ho mia ol coragio de sènt...

GAUDENSIA: Dai docà! Möis fò! Ölerì mia che al rie domà ‘mmatina.

PIERO: Dai alura Celestì!

CELESTI’: (Guarda il foglio, solleva la mano e accenna all’uno)

PIERO: (Guarda il suo foglio, solleva la mano e accenna pure lui, trepidante e incerto, all’uno. Poi si lascia andare sulla sedia. Gli altri lo soccorrono)

CELESTI’: Piero, parla Piero... (lo schiaffeggia per farlo rinvenire)

PIERO: Trrr... trrrr...

GAUDENSIA: Al trema, poer bala a lü.

PIERO: Trrr... trrr...

TERESA: Per me a l’è dré che l’i stenca.

CELESTI’: Cosa ölèt dìm Piero? Parla docà!

PIERO: Trrr... trrr... tredès!!!

CELESTI’: Eh?

PIERO: Tredès, m’ha fac tredès!!

(Tutti si accasciano sulle sedie)

CARMELA: Permesso... permesso... gh’è nisü che? Madona me, a i è töc morc. Al g’ha de ès istàc ol gas. Ma no, chèsta a l’è la ca del Piero tègna e lù al va amò a legna per mia pagà ol contatore. E alura? Madona me che pura. Me g’ho pura de ö mort, maginemès de quatèr. Chèsta a l’è mia öna cà, a l’è ö cimitero! Me, squase squase, a ciame i guardie, i carabinier, i pomper, i guardie de finansa, ol ciapacà...

GLI ALTRI (a turno) Trrr... Trrr...

CARMELA: Madona de Careas, al ma somèa chi sie amò if. Teresa, Teresa... dèsdèt fò docà. Cosa segotì a fa trrr? Ma someì a tace osei chi sbat i ale.

TERESA: Madona Carmèla, fam mia parlà.

CARMELA: Conta sö docà, anima del purgatorio.

PIERO: Ada Carmèla, che a ‘spöl parlà de töt, ma parla mia del purgatorio perché l’è öna storia longa...

GAUDENSIA: Carmèla, pensa che i nosc du òm i ha fac trr...

PIERO: Fèrmès Gaudènsia e sera sö chèla bocasa lé.

CARMELA: Ma a ‘spöl saì cosa i ha fac per fa trrr?

CELESTI’: La olia dì che m’ha fac ...trenta chilometri a pè per indà per öna deusiù infina al santuare della Madona della gamba.

TERESA: Pensì che furtuna che ‘lm’è capitat adòs. Che brae omasèc che i è ol Piero e ol me Celestino. Come avrai pò fac a ciapà ol trr...

CELESTI’: Se te fe mia sito Teresa te infile in boca chèl bicer ché.

CARMELA: Cos’el insoma ol trrr che i ha ciapàt?

PIERO: Ol treno Carmèla, ol treno per turnà indré de Careas. Ma a ‘spöl saì cosa te se gnida che a fa invece de faga i mester al don Firmino?

CARMELA: Pasae de che e ölie saì de chi du brae done ché se gh’era di nüità che in pais; issè, apena per cicerà ö falinì... Ol me preòst al me conta mai sö negota e sé che lü, quando al confèsa, al g’ha de sentile sö grose e a me al me dìs mai negot. Dighe mia de dìm ol pecadur, ma, almeno ol pecat, sé. Pò penserès me a ègn a saì chi l’ha fac. E dopo, per amicisia e per educasiù, egnerès a contal sö po ac a otre. Va be, va be, ède che incö la tira ön’aria storta in chèla cà che. Al sarà per ön’otra ölta. Ciao nè, sti sö be. A ogni manera se in pais al socet vergota egne sobèt a contavla sö.

PIERO: Me dighe che otre du sì töte interdète. Ma gh’ì de indà a contaga sö prope ala Carmèla che m’ha fac ol tredes? In du minüc al la sa töt ol pais. Bisogna dì negota, if capìt, cicerune? Anse, fì a parì negota e indì de là in cà del Celestì e impii sö la televisiù che l’è l’ura del novantesimo minuto e indì a èt cosa i ha ensìt i tredès. E sito neh! Metì sö la cerniera söi laèr e la còla söla lengua.

(Le donne escono)

PIERO: Celestì, a g’ho ö gròs problema.

CELESTI’: Ol problema de spartì sö i palanche? Per chèl l’è sobèt fac: metà e metà perché, se te se ricordet, la schedina me l’ha sögata insema.

PIERO: No, magare al fös apena chèl ol problema. A l’è piö gròs, l’è complicat.

CELESTI’: Et perdìt mela franc per la strada?

PIERO: No, chèl al capita mai perché la Gaudènsia la ma lasa mai negot in scarsela.

CELESTI’: Se l’è per ol busì della luce de sesanta candele te podèt semper cambial in butiga con du de intesic...

PIERO: Celestì, te ricordèt che t’ho cöntat sö che so indàc e rifinì al purgatore?

CELESTI’: Te me l’è semò contàt sö mela ölte Piero. Pò a me t’ho contàt sö che me so ‘nsognàt de es indàc a l’inferno in do gh’era töte i fomne nüde. E alura?

PIERO: E se al fös mia stàc apena ö sògn? E se al fodès istàc töt vira? T’el sé che g’ho prometìt al Capo de turnà in dré söla tèra e daga töt chèl che g’ere ai poarèc...

CELESTI’: Pòta Piero, piö poarèc de noter... Ma té te me somèèt töt màt a draga a trà a chèla storia lé.

PIERO: Ada che chèl sö lé al ma dà dumela àgn de purgatore e me rèste sö lé a fa la möfa e i cagnù e intàt oter trì si sö in paradìs a diertìf sensa de me. La tò Teresa cola Giaguarina, la Gaudènsia cola televisiù e con cento busì de sento candele e te...

CELESTI’: E me in mès ai me màc a dientà amò piö màt de chèl che so adès che sto ché a scoltà i stupidade che te contèt sö té.

PIERO: Pota, me öna solusciù a g’ho de troàla Celestì. E se al fös vira? E se al fös delbù ira? Prima ö per de mela franc a pödie daghei ai poarèc, ma ades che m’ha fac tredes...

(Le donne entrano trafelate e si abbattono sulle sedie)

PIERO: Alura?

CELESTI’: Alura?

GAUDENSIA: Ü...

TERESA: Ü...

CELESTI’: Ü... ü... ü cosè?

GAUDENSIA: Ü mi...

TERESA: Ü mi...

PIERO: Ü miliù? Ma ensìt ö miliù?

CELESTI’: Ölla madona; ü miliù?

GAUDENSIA: Ü miliard, Piero!

TERESA: Ü miliard, Celestì!

(Come prima si abbattono sulle sedie. Si riprendono a poco a poco)

PIERO: Prim laùr de fà a l’è de ciapà la schedina e consegnaghela a ön’aocàt.

CELESTI’: Mé de chèla set lé me se fide mia. Me digherès de consegnaghela a ö noder.

TERESA: No, sbaglì sö töt. Me ghe la darès al preòst. Sa l’è mia onèst lü...

GAUDENSIA: Bràa Teresa, issé, se al ghe scapa öna parola, la Carmèla al ghe la conta sö a töt ol paìs.

PIERO: Scolta Gaudènsia, va a tö ‘sta benedèta schedina che dopo an vederà come an pöl fà. Set sigüra che i se ricorde mia so al bar che ml’ha sögada noter? T’el sé, la ria la televisiù, i ga domanda chi i l’ha sögada, se per caso l’è stacia la Gaudènsia del Piero...

TERESA: Per chèl al pödrès pò a capità. Dopo töt l’è stacia l’önica ölta in da tò eta che te è sögat dumela franc töc insema ala sisal.

PIERO: Se, ma l’ho mia sögada me. I palanche a ghi ho dace ala Gaudènsia. Dai alura, va a tra fò sta schedina che me la mèt in d’ö pòst sigür.

GAUDENSIA: Pierino... nè Pierino che té te ghe ölèt bé a la tò Gaudènsia?

PIERO: Ma te sömèèl ol momènt de fà i manfrine? Certo che te öle bé, anse, te comprero pò a la lavatrice che la làa i piàc de sper lùr.

GAUDENSIA: Pierino... a go de dìt ö laùr. Però, pò a te Celestì, prometìf de mia rabiàf?

CELESTI’: In d’ö dé come chèsto come a ‘sfai a rabias?

GAUDENSIA: Eco, al so mia come divèl... Pierino, Celestì... me, chi dumela franc, a i ho dovràc a comprà ol spic e span e...

TUTTI GLI ALTRI: (Scattano in piedi) E alura!?

GAUDENSIA: E alura... insoma... èco...

PIERO: Gaudènsia, ardèm in di burline di öc. Te öleré mia dìm che la schedina...

GAUDENSIA: Sé Piero, che la schedina all’ho mia sögada. E chi pensàa de fa tredès?...

(Nuovamente si accasciano sulla sedia)

TERESA: La me Giaguarina...

CELESTI’: La me sicsènto tracia insèma col fil de fèr...

GAUDENSIA: La me lavatrice e la televisiù.

PIERO: (Ride a crepapelle)

TERESA: Cosa socedèl al Piero?

GAUDENSIA: Per me al gh’è egnìt ö tirchio nervoso...

CELESTI’: No scète, me al so come i fà i màc. Anse, i comènsa pròpe issé.

GAUDENSIA: Parla Piero, di sö ergota...

PIERO: Che furtuna scèc, che furtuna...

CELESTI’: A vl’ho dìc, l’è dientàt màt.

PIERO: Che botép, che liberasciù, che goduria! Ol Piero al s’è desliberàt del sò problema! Capesèt Celestì che a chèla manera ché ho fregat pò a chèl sö lé? (Toglie dalla tasca mille lire) Ciapa Gaudènsia. I è töte i palanche che g’ho in scarsèla. Dagle al prim che te incontrèt per la strada che al gabie la giaca cörta e i pèse söl de dré. Anse, pò a oter che sì che denàc. Fì issè pò a otèr. Mela franc per ü al prìm poarèt che al ve pasa in banda, che al sune l’armonica, che al lae so i edèr ö che al sirche sö per vergu che i g’ha piö bisògn di oter. Ol Piero al va promèt, e sgurì fò bé i orege, ol Piero al va promèt dumela àgn de meno al purgatore!