
"OL BORTOL E LA BERNARDA"
COMMEDIA IN DUE TEMPI IN DIALETTO BERGAMASCO
PER DUE PERSONAGGI
Autore:
Camillo Vittici
vitt@sfera.net
Iscrizione S.I.A.E. N.118123
PERSONAGGI
Bortol
Bernarda
(Marito e Moglie)
La storia si svolge nel soggiorno di una casa modesta
La storia
Una anziana coppia di anziani, il Bortol e la Bernarda, trascorrono la solita piatta vita di pensionati. La moglie, stanca dell'apatia del marito nei suoi confronti, inventa uno spasimante. La vendetta del Bortol non si farà attendere.
PRIMO TEMPO
BERNARDA: (E' intenta ad eseguire goffi tentativi di ginnastica) Üüü, dùùù, triii… Me al ma piaserès saì perché la Cuccarini la ga ria a fal e me no. Üüü, dùùù, triii… Forse al sarès istàc mèi fa ö cors de ginastrica orobica… no… come sa ciamela' Ah, de ginastrica erotica. Forse al sarà perché la dieta dimagrante la ma rènt debola… ölerès edìl mé chèl barbelù de chèl dutur se al ga rierès a sta al mont adoma con chèl che al m'ha dic de mangià… Üüü, dùùù, triii… Ala matina öna fetina de pà sèc e ol thè. E me al fo. Magare ga sonte dét ö per de scödèle de café e làc e du michète, però la fetina de pà sèc la mange. E a disnà? Du fòie de insalata e mès öf. Gnà ol mè canarì a li starès al mont a chèla manera lé. Me i dù fòie de insalata i mange, anse, per rinforsà la dieta del dutùr, an na fo fò öna basgia e invece de mès öf a rie a öna donsena… Üüü, dùùù, triii… Ho proàt de töt per pèrt öna quàc chili, ma negota de fa. Ho proàt infina i ormoni, però ol dutùr a l'era mia capìt chi era per mé e al m'ha dàc chèi per ol Bortol e issé ma so troada chèla ùs ché che la sömèa a chèla dèl trumbù dèla banda. Però de calà a cale gnà ö falì… Üüü, dùùù, triii… Ol dutùr al m'ha dìc che se ölìe dimagrì a g'here de comprà la ciclette. Mé a l'ho comprada e la tègne lé in banda al lèc amò incartada, ma so mia dimagrida li stès…Üüü, dùùù, triii… E sé che ma sa pise töte i matine, ma cale gnà mes'èto. Me la òdie la bilansa… e per per colmo dela sfürtüna a so nasida sota ol segno della bilancia… Üüü, dùùù, triii… L'otrér ma so pisada a chèla dèla stasciù perché pensae che chèla l'ìès piö giösta… öna de chèle che al vé fò ol biglietì… Infati ol biglietì a l'è gnìt fò… gh'era scìc: "Prego, salite uno per volta". (Il Bortol si affaccia alla porta col pigiama a strisce) Üüü, dùùù, triii…Cosa g'avràla la Cuccarini meno de mé…
BORTOL: Almeno sesanta chili de polpa in meno.
BERNARDA: A sét leàt sö?
BORTOL: Sa so che in pé al völ dì che so leàt sö. Amò con chèla ginastrica… dopo töt ol dé ta dighèt che ta sé stöfa. Ada che tè ta perdèt gna ön èto gna col'afetatrice.
BERNARDA: A l'è perché a g'ho i òs gròs. Bortol, ta g'avrèsèt de portàm al màr.
BORTOL: A fa? La rotonda sul mare?
BERNARDA: E se per chi dù èti de piö che g'ho sö al vegnerès fò de malàm?
BORTOL: Ga pènsèt a chi poarèc del'ambulansa?
BERNARDA: Perché?
BORTOL: Per tresportàt tè come minimo i g'avrès de fa dù viàs. Che ura ela?
BERNARDA: A i è quase dés ure.
BORTOL: Osti, coma faroi adès a fa colasciù se fra ö pér d'ure a gh'è de disnà?
BERNARDA: Certo che ta gh'è di problemi gravi… Proa a tecà insèma la colasciù col disnà…
BORTOL: No, al va mia bé. La colasciù a l'è la colasciù e ol disnà a l'è ol disnà.
BERNARDA: Te ta sé compàgn de chi so lé ala stansa di deputati…
BORTOL: …A 'sdìs ala camera Bernarda , mia ala stansa.
BERNARDA: Te ta sé compàgn de chi so lé ala camera di deputati chi ha decedìt de fa öna lègè de fa l'àn de 365 düminiche e i sindacati i ha mia ülìt.
BORTOL: Che manera i ha mia ülìt?
BERNARDA: Perché i ga saltàa i ferie.
BORTOL: Bernarda , te ta sé ol contrare de ö spèc…
BERNARDA: Per che manera Bortol?
BORTOL: Perchè ol spèc al riflèt sènsa parlà, ma tè ta parlèt sènsa riflèt.
BERNARDA: Me parle sènsa riflèt? Ada che ol me servèl a l'è töt intréc e svilüpàt…
BORTOL: De chèl gh'è mia döbe, basta èt che crapa gròsa che ta gh'è sö… Anse, adès che ga arde bé al ma sömèa che al ta crèse pò a la barba.
BERNARDA: Adès che to ma ardèt bè, nèh… De quat'él che ta ma ardèt mia? Al so mia che diferènsa che ghe sie in trà mé e ö mòbèl de chèla cüsina ché.
BORTOL: La diferènsa la gh'è invece, ol mòbèl al cicéra mia.
BERNARDA: Ada che chi quatèr pei che i ma crès söl mostàs a l'è perché ho töt so i ormoni. E perché ho töt so i ormoni?
BORTOL: E perché ta è töt so i ormoni?
BERNARDA: Per tè, per dientà piö magra.
BORTOL: Alura de incö ta ciamero Libellula.
BERNARDA: Preferese farfalla…
BORTOL: Certo che per isgulà ga ölerès du ale de aparèchio e de chi gròs.
BERNARDA: Sempèr gentile neh, mai öna ölta che ta ma dighèt che ta ma èdèt magra.
BORTOL: A g'avrès de ligàm fò i öc e pensaga ala Naomi Cambiès…
BERNARDA: Ada che töc an g'ha ergota che crès. A me la barba e a te i pé.
BORTOL: Cosa g'avrèsèi i mé pé?
BERNARDA: Ada Bortol che mia töc i g'ha ol 46 de nömèr de scarpe.
BORTOL: E alura cosa gh'él de màl a iga ol 46 de scarpe?
BERNARDA: De màl negota, ma de strano a l'è quando töte i matine ta mètèt sö i scarpe del 44.
BORTOL: Semplice, al fo per viga botép.
BERNARDA: Ma a 'spöl saì indo al troèt ol botép a mèt sö i scarpe strece?
BORTOL: Öt mèt che botèp che g'ho quando i càe fò la sira?
BERNARDA: Bortol, al sét almeno che mé ho sempèr metìt in döbe che te ta sièt inteligènt?
BORTOL: In chèsto a so decorde con tè e la proa la gh'è.
BERNARDA: Quala de proa?
BORTOL: Se fös istàc inteligènt al sènto per sènto avrès capìt in tép de mia spusà pròpe te.
BERNARDA: Perché mé ho fàc ön afare… Però mé, dopo töt, t'ho fàc del bé: quando, de murùs, a t'ho dàc ö basì a t'ho trasfurmàt de ö satù in d'ö principe azurro. Pecàt che ol matrimone a l'abie fàc ol contrare…
BORTOL: Perchè ol contrare?
BERNARDA: Sé, ol contrare, perché ol matrimone al t'ha trasfurmàt de ö principe azurro amò in d'ö satù come prima, anse, pès de prima.
BORTOL: Al so, al l'ho sempèr pensàt de ès nasìt sfortünat. E che mé so disgrasiàt… E che a mé ol Signur al ma öl màl… Pròpe compàgn del me amìs Serafino Ciciabagol…
BERNARDA: Che manera ol tò amìs Serafino Ciciabagol a l'è sfürtünat?
BORTOL: Pensa che la setimana pasada al s'è spusàt per la quarta ölta.
BERNARDA: Per la quarta ölta? Ma ga n'ièl mia asé de trì?
BORTOL: I gh'è morte töte poarèt a lü.
BERNARDA: E de cosa éi morte?
BORTOL: Ala prima i ga piasia tànt i fons, öna ölta an n'ha mangiàt ü velenùs e gh'è stàc negota de fà, l'è stincada fò söbèt.
BERNARDA: E i otre dù?
BORTOL: Pò a la segonda i ga piasia tànt i fons. Per tègnela cörta, l'è stincada fò söbèt pò a lé.
BERNARDA: Ta ma digheré mia che po a la tèrsa l'è morta invelenada di fons?
BORTOL: No, Bernarda, la tèrsa a l'è morta de bòte che ol Serafino al g'ha dàc perché la ülia mia mangià i fons.
BERNARDA: Certo che tè Bortol ta sé piö sfürtünàt del tò amìs Serafino Ciciabagol.
BORTOL: Perché so piö sfürtünàt del mé amìs Serafino?
BERNARDA: Perché a mé i fons i m'è mai piasìc. Però adès va de là e cambiès perché al ma piàs mia edì a giràm in turèn ön òm col pigiama che al ma sömèa ö carceràt de Via Gleno.
BORTOL: Certo che tè ta ga l'é pròpe la ghegna de via Gleno…
BERNARDA: La ghegna de öna carcerada?
BORTOL: No, de öna carcerada no, ma ada che in Via Gleno a gh'è pò al Ricovero.
BERNARDA: L'ha parlàt ol sbarbatèl, ol ragasso nel fiore degli anni! Ada, dam a tra a mé, a de là e cambiès.
BORTOL: Va bé, indaro a cambiàm. Certo che a ès in pensiù a pensae de laurà de meno e invece töt ol dé a gh'è de fa ergota. Ala matina bisogna caà fò ol pigiama, metì sö i braghe, la camisa, laàs so, fa la barba, dopo bisogna sentàs so a bìf ol café…
BERNARDA: Ah certo che l'è pròpe öna gran fadiga…
BORTOL: Al sömèa mia, ma… fàl fò, metì dèt ol söchèr, sgarügal sö, biìl…
BERNARDA: …tranglutì, digerìl, fa ol rütì… Cor, dai, cambièt e desmètela de cicerà per ol pèr negota. (Bortol esce). Ada tè, con töc i òm che gh'è al mont, pròpe ol Bortol a gh'ie de sircà fò. E pensà che öna ölta al gh'ia ö mostasì che al sömeàa a chèl d'ön angelì. Per fàm compasiù öna ölta al ma disia che al gh'era morta la mama, ö dé che l'era mort ol tata, ö dé ol nono, ö dé la nona… Mé tegnie mia tàt i cönc, anche perché l'arimètica a l'è mai stàcia ol mé fort, ma ala fì ma so nescursida che ol padèr al gh'è mort quatèr volte, la mama sìc e i noni al so mia quace. Öna ölta a sie la so bombola del osigeno, adès a so dientada adoma öna bombola e basta. (Suona il telefono) Ö menüt… calma… a rie… spèta ö second… Pronti… chi éi chi respont a l'otra banda del aparèchio? Ah sét tè Gioan? Che manera ol me fradèl al mangia fò ö getù del telefono per telefonaga ala so sorelina? …comè? …A so la soreluna? Vilànc pò a tè compàgn del Bortol. Alura sa gh'ét? ...Delbù? Poarèta la mé cögnada… al ma dispiàs… Cosa gh'ai fàc? I esàm del sànc? E cosa g'hai troàt? …L'infiamasiù ai ürine? Ho mai saìt che per troà l'infiamasiù ai ürine i gh'ie de faga l'esàm del sànc… Ah, però i g'ha troàt ol grupuscolo sanguineo… Cos'él? Grupo sero erre vacca negativo… pò a in chèl a l'è negativa poarèta. Pensa, pò al polistirolo e i criceti olc… ah, mia i criceti, sa ciamèi comè? Tricicli… San Gioàn Bianc! Pò a i öc? Alura a ghi ha pròpe töte, compàgn del san Giòbe. Alura la ga èt mia tàt sa l'è presbitera. Ga manca adoma ol strabismo venereo. Delbù?… I g'ha troàt i vene vanituse?… pò i morene? … Dighèt chi sa ciama mia morene… ho capìt: arachidi. San Paolo d'Argon! Pensa, i l'ha facia visità pò de l'otorinol'haingoiato... San Gioàn di fürmighe! La g'ha töta la clitoride dela gola infiamada! Et mia proàt coi gargarismi col Una Tantum? Ah, l'è mia fenida… San Pelegrì dela magnesia! Ölla, pò a l'utero contorto? Ma no, diga de iga mia pura, de chi laùr lé a 'smör quase mai, al masimo la pöl piö iga i scèc… L'è ira pò a chèsto, a sesant'agn al sarès forse defesèl… Certo che l'è pròpe sfùrtünada, gnà sa l'ès pisàt in cesa! Scolta Gioàn, ta g'avrèst de dàm öna mà… no, no, ta gh'é de prèstàm negota, l'è piö defesèl domandàt sènto frànc a tè che ö preservatìf ai frà. Scolta Gioàn, sgüra fò bé i orège… tè tol conòsèt bé ol tò cögnàt, ol mé òm, ol Bortol insoma. Sicome al ma considera ormai meno importànt de öna padèla dela cüsina, mé avrès pensàt de fàl dientà gelùs. …No, ho mia fàc ol murùs, ma öle fa aparì de ighèl, de iga ö spasimante insoma… Cosa ta g'avrèsèt de fa? Semplice… ö dé öna telefunada… ödé ö màs de fiùr… ö dé… No, sta calmo, fàs mia ègn ol infàrt, paghe töt mé, telefono e fiurista. Quando? De ché dés menüc, quando al turnerà in cüsina… Cosa ta gh'é de diga? Inventa tè ergota, magare cöntega sö i laùr che ta ga cöntaèt sö ala tò Lisandra… Ta sa recordèt piö? Daga öna slaagiada ala memoria e dàs de fa. Ciao neh Gioan e salüdèm la mé cögnada. (Lascia l'apparecchio) Tèh, ciapela, adès ta range mé caro ol mé Bortol! Ta g'avré de ègn in senöc denàc a mé e imploràm coi ma consade sö de restà con tè. Ta la 'nvie fò mé la gelosia!
BORTOL: Eco, ma so estìt sö. A soi asé elegant per ès ametìt ala tò presènsa, principèssa? O gh'ie de métì sö pò al galì?
BERNARDA: A ta sömèèt gnìt fò dela butique del Valentino.
BORTOL: E chi sarèsèl chèl lé?
BERNARDA: Ö mé amìs….
BORTOL: Ada che ol Rodolfo Valentino a l'è mort almeno de sènt àgn…
BERNARDA: Ada che de Valentini a ghe n'è amò pò al dé de incö.
BORTOL: Ada però che mé a so piö bèl…
BERNARDA: L'ha parlàt ol Alèn Delone, ol Tirone Povero, ol Gregorio Bècco…
BORTOL: Ah, sa l'è per chèl, ta l'é dicia giösta, piö bec de mé…
BERNARDA: …a gh'è gna ol màsc dela cavra. Però chèl al g'ha i corègn. Dai, pientèmla lé e lasèm indà in butiga.
BORTOL: Cosa fét de disnà incö?
BERNARDA: Dù dìc in di öc.
BORTOL: Che manera?
BERNARDA: Perché sa indo in bütiga al völ dì che ol frigo a l'è come ol tò servèl.
BORTOL: Cosa ölèl dì?
BERNARDA: Ca l'è öt. Anse, forse indo al Iper.
BORTOL: Ada tè che se per comprà ö per de michèc e dù èti de mortadèla bisognerà ciapà la coriera e indà infina a l'Ipèr. Mai öna ölta ca ta comprèt ol persöt crùt.
BERNARDA: Tè bèlo, ada che la mortadèla a l'è ol persöt di möradùr, chèl che t'é fàc tè per töta la éta, o ét magare fàc ol diretur dela banca?
BORTOL: Ada Bernarda che mé al so perché tè to indé tace ölte al l'Ipèr.
BERNARDA: Per cosè?
BORTOL: Per indà dela petinatrice a fàs fa la mèsa in piega.
BERNARDA: Perché? A g'ho mia ol dirito de ès bèla?
BORTOL: Ol dirito sé, ma la sarà düra. Come minimo al ga ölerà quatèr comèse insèma, ö restauradùr de quadèr e du chili de silicone. Ta racomande però, é mia a cà come l'otra ölta coi besciamèl…
BERNARDA: Ada Bortol che i sa ciama mèsc.
BORTOL: E fa in manera che i bigodini i ti a mète sö adoma lé, perché quando ti mètèt sö tè spèr tè che a cà e ti tègnèt sö töta la nòc, quando ta sa ultèt in dèl lèc ta ma raspèt sö töt ol müs, per mia parla de quando ta ma comparesèt denàc che ma la fo adòs dela pura perché ma crède sempèr de èt ö ultraterèstre.
BERNARDA: Tal dighe sempèr de gnì in lèc col casco dèla moto… E pò ada, al sét cosa te dighe? Che so stöfa de sentìt bruntulà töt ol dé e de damela sempèr in dré a mé. A ölèt pròpe saìl? Ma so scriìda a l'AIDO.
BORTOL: A 'spöl saì che òrghègn ta gh'é de donà?
BERNARDA: A tè gna ü, gna incö, gna indomà.
BORTOL: A parte ol fato che mé i tò orghègn i ède mai, ma perché ta s'é scriìda al'AIDO?
BERNARDA: Ada Bortol chè l'è ön'otèr AIDO. L'è ön'asocisciù che m'ha fondàt notèr socie dela tombola del gioedé. AIDO, Associazione Italiana Donne Oppresse. E sa che ga sie ma so iscriìda pò a l'AVIS.
BORTOL: Chèla del sànc?
BERNARDA: No, Associazione Vedove In Spetativa…
BORTOL: Spetativa de cosè?
BERNARDA: Chi stinche fò i nòsc òm! Alura, indo éla la borsa? Ah l'è ché. (Armeggia con le mani nella borsa)
BORTOL: A 'spöl saì cosa te s'é dré a fa?
BERNARDA: A so dré a dàm a l'alta finansa… a söghe in borsa! Edèt mia che so dré a sircà i palanche?
BORTOL: Tè, bèla, ada de tègn a mà.
BERNARDA: Ada che ölerès mia fat mör de fàm…
BORTOL: Sa ta ölèt pròpe saìl, ada che me, in tèp de guèra, ma sie abitüàt a mangià negota. A gh'era in gir tata de chèla miseria che al Serafino Ciciabagol al gh'è mort de fàm infina a l'èrèm salütare. E la sira, quando mi 'ndàa in lèc sensa sena, a stae lé a scoltà ol butù dela pansa che al la cöntàa sö col filù dela schena. A ogni manera prima o dopo bisogna che indaghe pò a mé del barber a fam teà ol co.
BERNARDA: Brao e sa che te sé lé, diga de teatèl töt e de datèl in di mà e, quando ta turnèt indré, bötèl in de la röméta. Ciao nèh, mè indo. (Esce)
BORTOL: Mah, àle a capì i dòne. Forse per capì ergota a g'avrès de ardaga söl Frate Indovino. Magare lù al sa töt söi dòne. A l'è per chèl che al s'è fàc frà. Forse adoma ol Signur al conòs i dòne; infati lü al ga n'ha mai vìt gna öna. E pò, per conòs öna marca de detersivi per ol laandere a ga öl ö menüt de televisiù, per conòs öna dòna a ga öl töta la éta… e pò ta ga rièt gnemò. Öna bèla fomna la ga bisògn de quatèr animai in dela éta: öna Jaguar in del garage, ö leù in del léc, ol visone söla pèl e ön asèn che 'l paghe. E pensà che mé e la mé Bernarda an s'è stàc contéc e felici almeno per vint'àgn, dopo però an s'è incontràc. Certo, a g'ho de confesàl; quando al l'ho cognusida a sere inamuràt còc, pecàt che lé l'è restada crüda. Öna ölta, forse, la g'ha üt ö slancio d'amùr e la m'ha dìc "Bortolo, se tu mi amassi…" E me g'ho respondìt de slancio "Ma no che non t'amasso!" La s'è ofendida! Dopo però, forse per fa la pace, la ma dìs "Bortol, dim vergot…" E mé: "Vergot!" "Ma no Bortol, dìm vergota de dols" E mé:" Söchèr!". La s'è ofendida amò! Ier ol Bèpi Biligòt, ol mé amìs de briscola, al ma fa:"La mé moér a l'è pròpe magra, ta ga èdèt töte i coste" e me alura ga dighe:"E tè fala mangià" E lü "Fala mangià de chi?". Töc a chèla, töc a chèla! Ö dé ol Preost in da predica l'ha dìc che in paradìs a ga sarà sö mia de piö del trenta per sènto de done. Sa gh'èn fös sö de piö al sarès ön inferno. Sempèr ol mé amìs Bepì: "Al sét Bortol cosa al völ dì per ön òm indà dét in cà e troà calùr umano, l'amùr, dü öc chi ta arda con piaser e dü bràs chi ta brasa fò? Al völ dì che ta é sbagliàt cà!". (Suona il telefono) Pronti! Chi éi? Chi? No, al varde che mé so mia la Bernarda… sé, la üs l'è quase stèsa per via di mormoni che al g'ha dàc ol dutùr… E daga amò! Chesto al sa crèt delbù de parlà cola Bernarda… Dolcèssa?… Gatina?… Stelina dora?… Chesta al l'ho mia capida… Cosa c'èntra i oche'? Ah… ochi dei miei ochi? A varde lü, mé al so mia chi che gh'è del'otra banda del aparèchio, ma sàl cosa ghe dighe? Sporcaciù! Porco! Svergognàt! Al proe amò sa al g'ha ol coragio… pronti… pronti… l'ha tecàt sö la cornèta chèl masacà! (Lascia il telefono) Et capìt chèla santerelina dela Bernarda? E issè al salta fò che so delbù ö bèc. A sènte semò spiurìm ol co… chi sie delbù i corègn che incomènse a bötà fò? Ah, ma adès an fa i cönc, cara la mé Bernarda! Adès, come la é dét de chèla porta lé, ga sa fo innàc e ga dighe… prima bisogna che ga pènse sö bé a cosa g'ho de diga… ga dighe: "Imbuiuna, traditura, falsa, spergiura, fotografa… no, fotografa no… fedigrafa! Al sèt adès cosa ta fo?… Pòta, cosa ga fo? I fons i ga piàs mia, forse g'avrès de metiga dét l'aqua netrulina in del vì… no, in del vì no perché chèl al bie pò a mé… alura a ciape ö cortèl fò in cüsina… eh ciao, l'öltima ölta che ho fàc mulà i cortèi a l'è stàc des àgn fa… e pò dopo no, ol sànc al ma fa impresiù. Alura… (Suona il campanello di casa) Chi sarai? Magare ol pustì. Ma cosa g'avràl de portàm ol pustì? La pensiù indo mé ala posta a töla … magare al ma porta ö telegràm che al dìs che la Bernarda a l'è burlada dét in d'ö tumbì… (Risuonano) Egne, calma, ada che so mia öna liturina… (Esce e rientra dopo un attimo con un mazzo di fiori. Rimane per un pò inebetito a guardarli) Ma… ma… ma per chi sarai chi fiur ché? Ada chè che gh'è ö biglièt. Mah, per mé i ha sbagliàt cà. (Apre e legge) "Al mio fiorellino con l'amore più spampanato". (Balbettando) Al mio… fiorellino… con l'amore… (Entra Bernarda che nota i fiori)
BERNARDA: Bortol… madona mé che emusiù… ol mé Bortol che al ma regala ö màs de fiùr… cosa söcedèl Bortol? E sé che fo gnà i àgn… ta sa recordèt mia chi fo ol dù de noèmbèr?… Sét amò inamuràt dela tò Bernarda? Sét sigùr de sentìt bé? A l'è mia per caso che al t'è gn'ìt öna trombadüra in del co? Pensa che chi laùr ché i capita adoma in del Beatifùl… (Toglie il biglietto dalle mani del Bortol) "Al mio fiorellino… alura mé sarès amò ol tò fiorellino?
BORTOL: Bernarda, sèntès so chè ö momènt che g'ho de dìt ö laùr…
BERNARDA: Gh'ét de dichiaràm ol tò amùr spampanato come t'hé scrìc söl biglièt? Ma ta gh'ièt de fa a meno de scriìl so, ma ta pödièt dimèl a ùs, magare ta ma tegnìèt la mà compagn in del Dinàsti, magare insoneciàt denàc a mè...
BORTOL: Bernarda, dàm a trà a mé, sentèmès so ö momènt. (Si siedono al tavolo)
BERNARDA: Dai Bortol, comènsa che la tò Bernarda la ta scolta col cör in di mà e coi öc sbaràc fò.
BORTOL: E alura mi scomincerà di öc. Gh'ét vardàt bé a chèl biglièt che Bernarda?
BERNARDA: Certo che g'ho ardàt. A g'hoi de de lesìl sö amò öna ölta?
BORTOL: Gh'ét vardàt ala scritüra?
BERNARDA: Bèla, pròpe bèla.
BORTOL: E ta parela la mé?
BERNARDA: Osti, veramènt la tò a l'è ö falì piö bröta e scaiada… gh'èt presènt i sgrafe de poia?
BORTOL: E sa l'è mia la mé de chi ela alura?
BERNARDA: Bortol, ada che t'ol tegnièt tè in di mà ol biglièt. De chi ela alura?
BORTOL: De ergù chi g'ha scrìc al fiorellino…
BERNARDA: Ta ölerèsèt dì che i fiur i è mia i tò…
BORTOL: Ma quando mai mé t'ho regalàt di fiùr…
BERNARDA: Quando ta s'é gn'ìt ala mé cà a domandaga al mé tata se ta pödièt spusàm. Certo però che ta pödièt rià con di otèr de fiur, mia coi grisantemi.
BORTOL: Pòta, al mi ha regalàc ol mé amìs Carlì che al fàa ol sotramort e al ga n'ia sempèr lé tace che marsia dopo i fönerai…
BERNARDA: E alura? Ol fiorellino? L'amore spampanato?
BORTOL: Bernarda, ardèm bé in di burline di öc…
BERNARDA: T'él indàc dét ö müfì Bortol?
BORTOL: Ö müfì no, ma ö treno merci sé.
BERNARDA: Esageràt! Ma sa 'l pasa gna 'l treno de ste bande…
BORTOL: Ma de ché ön pò al paserà ol temporàl.
BERNARDA: L'è mia ira invece. I ma fa mal gna i cài in di pé… E pò la televisiù stamatina l'ha dìc "Alta pressione sulla Padania".
BORTOL: Ada che la presiù a l'è dré a gnìm a mé.
BERNARDA: Alura ta gh'é adoma de indà del dutùr, ta sa fé proà la presiù col sfigometro, al ta dà quatèr pastiglie e l'è facia.
BORTOL: Bernarda, proa a mètèm la mà söl co… no, mia lé sura, ma ché, sura i öc… (Bernarda esegue) Ta parèl mia de sènt vergota?
BERNARDA: No Bortol, mé sènte negota…
BORTOL: Proa sént bé… ta parèl mia de tocà dù laùr ön pò dür, ü de sa e ü de là…
BERNARDA: Forse sé, pròpe ü de sa e ü de là… ét picàt vià la crapa Bortol?
BORTOL: No Bernarda, a l'ho mia picada vià la crapa…
BERNARDA: Ho capìt.
BORTOL: Cos'ét capìt cosè?
BERNARDA: I g'ha de ès dù bignù.
BORTOL: E invece no, bröta ròspa, i è dù corègn! Dù corègn chi è dré a egnì sö!
BERNARDA: Dù corègn? Bortol, in dela tò famèa a ghè mai stàc negù incrusàc con di bèc?
BORTOL: In da mé famèa no perché ol bèc a so mé e ma so incrusàt con d'öna àca!
BERNARDA: Bortol, fo mia per dì, ma chi laùr lé a i è pecàc mortài, contro natura. Ma gh'era mia ché la tò Bernarda sa ta ölièt sfogàs?
BORTOL: Al so mé come ma sfoghe cola mé Bernarda… Bernarda, dàm a trà a mé. Quaela la mort che ta piaserès de piö?
BERNARDA: La tò Bortol.
BORTOL: Schèrsa mia con chi laùr ché!
BERNARDA: E chi t'ha dìc che schersae? Dopo töt ta ma l'é facia tè la domanda e, come domanda, a l'è pròpe scema.
BORTOL: E mé invece ta la ripete amò pò se la sömèa scema. Quaela la mort che ta piaserès de piö?
BERNARDA: Pòta, a di la erità a g'ho mai pensàt perché de solèt i è i òm chi stenca fò prima.
BORTOL: Ma sa ta pödrèsèt sircà fò, sincherèsèt fò quala?
BERNARDA: Fam pensà… magare de nòc intàt che so dré a 'nsognàm che ol Alèn Delone a l'è dré a brasàm fò e al ma dis… fiorellino.
BORTOL: Scartada! Chèla lé la à mia bé.
BERNARDA: Perché la à mia bé?
BORTOL: Perché ol Alèn Delone al g'ha mia tép de ègn de tè in sògn e pò chisà quando al capiterà.
BERNARDA: Alura intàt che so drè a 'mpienìm de paste e de ciacolàt so in pasticeria.
BORTOL: Gna chèla la ha mia bé.
BERNARDA: Perché la à mia bé?
BORTOL: Perché i paste e ol ciocolàt i costa tòp car.
BERNARDA: E alura al ma piaserès stincà fò ciuca imbreaga de sibibbo, chèl vì de 'nfonta a l'Italia che l'è issé dols e che al ma piàs issé tàt.
BORTOL: Chèl al pödrès semò indà mèi… Ma sét sigüra che öna ciòca de sibibbo la pöl fa stenca fò öna persuna?
BERNARDA: Ol mé sio Nicola, per esèmpe, l'ha fàc öna ciòca e l'è restàt lé stènc compàgn d'ö fìc sèc.
BORTOL: Öna ciòca e… zachete!…
BERNARDA: Öna ciòca e… zachete! Ma ét fenìt Bortol de fàm l'interogasiù de quinto grado?
BORTOL: Ho fenìt. A g'ho adoma de tirà in sèma i idée e pò al so mé chèl che al söcèt.
BERNARDA: Fa mia töta chèla fadiga lé Bortol.
BORTOL: Quala de fadiga?
BERNARDA: Chèla de trà insèma i idée perché ta laurerèsèt per ol negota. Te, de idée, a ta ga n'é mai vide.
BORTOL: Staölta invece sé. Öna ga l'ho e per de piö a l'è ön'idea fulminante!
BERNARDA: Ma se i a üsa gna piö i fùlminànc? Incö i g'ha töc in scarsèla ol brichèt col gas.
BORTOL: Ada, s'al fös mia perché la bolèta del gas a l'é issé cara al so mè cosa farès col gas…(Declamando a pugno teso) Donne - tremate - le streghe son tornate - Bernarda - cavrèta - ol Bortol al fa vendèta!
BERNARDA: Sét scemo - sét bambo - ol Bortol a l'è strambo!
BORTOL: Bernarda, traditura - l'è riada la tò ura!
BERNARDA: E noi che figli siamo…
BORTOL: Beviamo - beviamo!
BERNARDA: E chèsto cosa c'èntrèl Bortol?
BORTOL: Al so mia Bernarda, ma al m'è 'gn'ìt fò issé bé…
SECONDO TEMPO
(Bortol è intento a sistemare tre casse di bottigie in un angolo della stanza. Bernarda sta russando sul divano)
BORTOL: Bernarda… Bernarda… dèsdès fò docà chi è i quatèr del dopo mèsdé. Fiorellino… Dolcèssa… Gatina… Stelina dora… Dèsdès fò barbeluna!!
BERNARDA: Ölla madona che manere! Pròpe adès che s'ere dré a 'nsognàm…
BORTOL: De cosè? Del Alèn Delone?
BERNARDA: Magare… Ma sa troae in mès a ö càp de formét…
BORTOL: Bèi laùr!
BERNARDA: Perché?
BORTOL: Perché in chèla manera lé t'al pèstèt e ta rüinèt ol formét.
BERNARDA: Tè, Bortol de nòm e de fato, ada che ö sògn a l'è ö sògn…
BORTOL: E ol formét a l'è ol formét e ta gh'é mia de pestàl.
BERNARDA: De drè ala piana a ède che al ma é incontra ö bèl suèn, al cata sö öna quàc papaveri, al ma é a pröf e mi a mét in di mà…
BORTOL: Per forsa, papaveri e… papere.
BERNARDA: Al ma ciapa la mà e al ma dìs: "Tu Bernarda sei la donna più bella del mondo"
BORTOL: Sa recordèt mia se al g'hia sö i ögiai?
BERNARDA: Perché Bortol?
BORTOL: Perché se 'l t'ha dìc issè al gh'ia de ès pròpe orbo.
BERNARDA: Dopo al ma mèt öna mà in di chèi…
BORTOL: Spere che to gh'ièt mia sö i bigodini…
BERNARDA: …Ön'otra söla spala e chèl'otra…
BORTOL: Ma a 'spöl saì quace mà al gh'ia chèl lé?
BERNARDA: In chèl momènt lé a so mia stacia lé a cöntale. Pò al ma é apröf e al ma dà ö bacio pasionale, con tàt de prolunga…
BORTOL: E al gh'è restàt tecàt sö söla lèngua la dentiera…
BERNARDA: Al m'ha metìt ö bràs inturèn ala éta…
BORTOL: Ada che per brasàt fò tè bisogna come minimo ès in trì…
BERNARDA: Al ma tö sö in bràs…
BORTOL: Cos'al dovràt? Ol crik?
BERNARDA: E al ma dìs: "Noi resteremo assieme da qui all'eternità".
BORTOL: Magare!
BERNARDA: E alura an s'è sgulàc vers ol ciél…, ma, pasàt i prime tri neole, ho sentìt vergü chi m'ha dìc: " Dèsdès fò barbeluna!!" e so precipitada issé ala svèlta che al ma fa amò mal ol filù dela schena.
BORTOL: Alura ada che ol tò Bortol l'ha pensàt de consulàt.
BERNARDA: Delbù? Ölèt dam pò a tè ö basì?
BORTOL: Mèi amò!
BERNARDA: Ma töèt sö in di tò bràs?
BORTOL: Eh ciao! A gh'avrès de mangiàn de chili de mortadèla per riaga…
BERNARDA: E alura?
BORTOL: Alura arda ché cosa al t'ha portàt ol tò Bortol…
BERNARDA: Cos'éla töta chèla ròba ché?
BORTOL: Tri càse de sibibbo, chèl vì dela basa Italia che l'è issé dols e che al ta piàs issé tàt.
BERNARDA: Madona mé che lüsso. Che roba lussuriosa… Delbù Bortol ta l'è fàc per mé? Per la tò Bernarda?
BORTOL: Cèrto, a l'è töt per tè.
BERNARDA: E cosa ölèt in cambio dala tò Bernarda? Öna notte d'amore?
BORTOL: Sé, pròpe chèla, ma che la sie… eterna.
BERNARDA: Ölèt dì che la düre infina a domàmmatina?
BORTOL: Piö che infina a domàmmatina, infina a l'eternità! Dai alura che an dèrf la prima. (Toglie dalla cassa una bottiglia, la stappa e la pone sul tavolo dove si siedono. Si versano da bere più volte) Cin cin!
BERNARDA: Ala tò salüte Bortol.
BORTOL: A l'eternità, Bernarda.
BERNARDA: Santa Brigida sa l'è bù, bù, pròpe bù. Famèn fò amò ö falì Bortol.
BORTOL: Pronti. T'al sé che ogni tuo ordine è un mio desiderio.
BERNARDA: Ma faràl màl Bortol?
BORTOL: De sigùr…
BERNARDA: Come de sigùr?
BORTOL: De sigùr… al ta à in tàt sànc e a mé in tata alegria. Bìf Bernarda, bìf. (Bernarda continua a bere e Bortol a riempire i bicchieri).
BERNARDA: Che ura él Bortol?
BORTOL: (Ha il bicchiere nella mano sinistra. Piega il braccio all'interno per guardare l'orologio e rovescia il vino sul tavolo) Osti! Ada ché cosa ta m'hé fàc fà.
BERNARDA: Ah, stà a èt adès che l'è colpa mé…
BORTOL: Pödièt mia ardaga ala sveglia in da stansa?
BERNARDA: E chi ga ria a leà sö?
BORTOL: Ta sa sèntèt strana Bernarda?
BERNARDA: Ön po' alegra sens'otèr. (Cantando)Volareee…
BORTOL: Oh, ohhh…
BERNARDA: Cantareee…
BERNARDA: Oh, oh, oh,ohhh…E la crapa? Come àla la crapa Bernarda?
BERNARDA: L'è sempèr lé, sura ol còl e sota i chièi. Bortol, a 'spöl saì cosa a gh'è de festegià?
BORTOL: (Incomincia ad evidenziare la sbronza imminente) A g'ha de festegià la Bernarda che la sgula amò in ciél sura i neule…
BERNARDA: Come in dèl mé sògn?
BORTOL: Mèi amò, staölta la ga rèsta.
BERNARDA: Sa ta s'é gentile Bortol…
BORTOL: Sa ta s'é bèla Bernarda…
BERNARDA: Delbü Bortol, ma èdèt bèla?
BORTOL: Dopo quatèr bicèr ol tò Bortol al ta èt bèla.
BERNARDA: Ada però che notèr a m'na biìc de piö de quatèr bicer...
BORTOL: Ada che ol Bortol Söcalonga al pöl bìf pò a öna butiglia intrega sensa fa öna piega. L'önèc laùr che al ma capita quando bie ön po' de piö a l'è pròpe de edìt bèla… anse, piò che edìt bèla… ta ède… piö! (Stramazza per terra).
BERNARDA: Bortol… Bortol… cosa ta söcedèl?… Öt vèt che l'è dientàt ciòc? Magare al gh'è gnìt ö cactus cerebrale… öna paralisi infantile… (Lo trascina sul divano) Bortol… Bortol… Bisogna ca ga telefune al dutùr… (Va la telefono e compone il numero) La scolte signorina, adès a g'ho mia ol tép de fa… de fa cosè?… ol.. ol prefisso? Cos'él ol prefisso? Ada che vilana chèsta ché. Scomète che l'è l'infermiera. Domà la ma sentirà. (Depone la cornetta e rifà il numero) Alura a l'è ö ése… a l'è amò chèla de prima… e daga amò col prefiso… Saràl ol nömèr dela mutua? O chèl del tic? La arde signorina che a ölerès parlà col… Com'èla sta stòria? Adès la ma parla pò in todèsc… La guardi signorina che io non so contarla su in todesco pò anche se adesso a gh'è l'Europa unita e ol neuro… Va a dà vià i ciape! Bortol… Bortol… S'ét dré a stincà fò?
BORTOL: Buon giorno San Piero… Soi semò riàt in paradìs?
BERNARDA: Sét in paradìs Bortol?
BORTOL: Che bèl ol paradìs… quace angei che sbarbèla ché in turèn… e che bèla mùsica che sènte…
BERNARDA: Che müsica sèntèt Bortol?
BORTOL: Tü… tü… tù… tù…
BERNARDA: Osti ho mia metìt so bé ol telefono e al sègna ocupàt! (Riattacca il telefono) La sèntèt amò Bortol?
BORTOL: No, però sènte la ùs dela mé Bernarda. Alura al völ dì che l'è ché pò a lè…
BERNARDA: Certo che so ché Bortol…
BORTOL: Alura al völ dì che ol sibibbo l'ha funsiunàt?…
BERNARDA: Sé, Bortol, ol sibibbo l'ha funsiunàt, basta èt che ciuca che al t'ha fàc fa…
BORTOL: Mé avro ciapàt la ciuca, ma la mé Bernarda a l'è in paradìs finalmènt. Pròpe come la ölia lé, stincada fò piena de ì dela basa Italia… (Canticchia) "O sole mioooo… sta in fronte a mèèè…."
BERNARDA: Veramènt in fronte a tè adès a gh'è delbù ö corèn. La g'ha de ès la söcada che t'hè ciapàt a burlà in tèra.
BORTOL: Adoma ö corèn Bernarda? Alura al völ dì che ü a l'è semò indàc.
BERNARDA: Mé an na ède adoma ü, ma l'è gròs compàgn d'ö paracàr.
BORTOL: Fa negota, l'indarà vià po' a chèl adès che la mé Bernarda a l'è indacia nel blù dipinto di blù.
BERNARDA: Veramènt ol blù dipinto di blù al t'è egnìt söla crapa a té. Madona mé che trögnada… Forse al ga öl ol bötér (Lo va a prendere e glielo spalma sulla testa) Ta pasèl Bortol?
BORTOL: (Si risveglia) Bernarda… cosa fét ché Bernarda?
BERNARDA: In do g'hoi de ès Bortol? Ala fera de Sant Alisant? Ala madona dela Gamba?
BORTOL: Pròpe. Mé credie che tè ta sièt coi sanc e cola Madona e invece…
BERNARDA: Invece a so ché amò con tè. Contét?
BORTOL: Contét öna bèla…
BERNARDA: …Bortol, va bé che la söcada ca t'é ciapàt ol co a l'è mia riada a giöstatèl, ma almeno sirca de ès gentìl cola tò Bernarda che la t'ha fàc ol pronto socorso. Pènsa che ölìe fàt pò ala respirasiù bocca a bocca, ma al ta spösàa issé tàt ol fiàt che ta ma sömeàèt öna bòta piena de ì.
BORTOL: Alura ta sé ìa?
BERNARDA: Perché? A g'hét de ciamà ol sotramorc per vès sigùr? Ölèt per caso ö bicér de ì per tràs sö ö falì?
BORTOL: Ma sét mata? Edèt mia che quase ando al otèr mont? Ada che s'ére mia mè che gh'ie de mör ciòc.
BERNARDA: Chi éi chi g'hia de mör ciòc?
BORTOL: Al so mé e basta! Lasèm indà de là in da stansa a laàm so che con töt chèl bötèr che to m'é metìt söl co al ma sömèa de ès ö pierù consàt so. (Esce)
BERNARDA: Ada tè cosa s'an càa a faga del bè ala sét… Lasèm ciapà sàlt ol 'ngogià, se no la scierpa del Bortol la fenese gna a Nedàl. (Si siede e si mette a sferruzzare) Ö pont dréc… ö pont invèrs… ö pont dréc… ö pont invèrs… E mé che sto ché a faga sö la sciarpa e a giöstaga i bùs in di scalfarèc… ö pont dréc… ö pont invèrs… Barbelù… ö pont dréc… ö pont invèrs… Però la storia del fiorellino la g'ha de ì funsiunàt… Dopo töt al s'è incasàt compàgn d'ö tòr… compàgn d'ö tòr no, magare compàgn d'ö bö… ö pont dréc… ö pont invèrs… A svèt che dopo töt, pròpe dopo töt, la so Bernarda la ga 'nterèsa amò… Staölta a l'è la ölta che al ma porterà del bù ö mas de fiur… ö pont dréc… ö pont invèrs… e pensà che quando sie scèta al ma stàa drè il Gioanì di Bisète, ma a mé la ma 'ndàa mia so la storia che al tegnia sö i ache e che, dopo spusada, a g'avrès vìt de leà sö töte i matina ai quatèr a mons… ö pont dréc… ö pont invèrs… Po' al Piero di Piröle alura al ma piasìa, ma chèl al gh'ia ön po' del imbruiù… al m'era fàc crèt che l'era quase dutùr, invece al guidàa adoma l'imbulansa… ö pont dréc… ö pont invèrs… Ol Santì di Lömaghe invece sé che l'era grànt e gròs, ma ga riàa mai a capì se al ma ardàa a mé o a ergü d'otèr per ol fato che al gh'era i öc incrusàc fò, insoma a scato libero… ö pont dréc… ö pont invèrs… Cosa g'avroi troàt invece in chèl disgrasiàt del me Bortol… Al m'hia fàc crèt che al gh'ia la tèra al sùl, pò ho scoprìt che al gh'ia adoma ö vàs de geràni söla lobia… ö pont dréc… ö pont invèrs… A m'era dìc che al lauràa in banca, pò ho scuprìt che in banca a l'indàa adoma a rebocà sö ö pér de mür… ö pont dréc… ö pont invèrs… Al m'ia dìc che l'era ciapàt di medaie a ma recorde piö per cosè e invece i gh'ia dàc adoma chèla dela prima cüminiù… ö pont dréc… ö pont invèrs…
(Bortol entra vestito in modo molto elegante)
BERNARDA: (Con espressione di meraviglia) Bortol, ada che ol carneàl a l'è pasàt de ö bèl tochèl.
BORTOL: Al so.
BERNARDA: Decorde che i sfilade de moda a 'spöl fai in töte i stagiù, ma ta parèl mia de esagerà?
BORTOL: Perché?
BERNARDA: Perché a ède mia ol motivo perché to g'abièt de metì sö ol vestìt de quando an s'è spusàc e perché de ché ö falì a tèche sö la sena e a l'è mia necesare ègn a taola estìt sö a chèla manera lé, se no a g'avrès de preparà ol ciampàgn, ol sermone…
BORTOL: Ada che al sa ciama salmone…
BERNARDA: …i scampoli e i calamai e magare öna candela in dèl mès dela taola. Ölèt che ma sa mète sö pò a mé l'abito di sera?
BORTOL: No, te ta sté lé come töte i sire a 'ngogià sö la me sciarpa per l'inverno. Ma a 'spöl saì de quace mìs ta s'é dré a 'ngogià chèla sciarpa lé?
BERNARDA: …Quace mìs… Adoma ön'orèta per sira. (Si alza, prende la sciarpa e la mostra al Bortol. La sciarpa è enormemente lunga 2 -3 metri e di ogni colore) Ta piasela Bortol?
BORTOL: Ma ta sömèela mia ön po' longa o ma ölèt intorcià sö compàgn de öna mömmia?
BERNARDA: Issé la te tegnerà piö colt.
BORTOL: E ta sömèa mia che ga sie dèt ön po' tròp tance culùr?
BERNARDA: Pòta, i mé amise i ma regala i gamünsèi de lana e mé i öle mia bötà vià.
BORTOL: Beh, ciao, alura mé indo. Ada che al so mia a che ura turnero a cà.
BERNARDA: Bortol, sét sigür che ol sibibbo al t'ie mia fàc di strani schèrs?
BORTOL: Certo che l'ha fàc di schèrs… L'ha mia funsionàt!
BERNARDA: Perché? Cosa gh'ièl de fa?
BORTOL: Chèl che l'ha mia fàc! Alura mé indo.
BERNARDA: Ma a s'pöl saì indo ta gh'é de indà?
BORTOL: A öna cena intima, tète a tète…
BERNARDA: Bortol, ada che denàc a mé certe paròle a ta gh'é mia de dile.
BORTOL: Perché, cosa hoi dìc?
BERNARDA: Almeno dì… seni, stòmèc...
BORTOL: Ada Bernarda che tète a tète a s'dìs quando du persune i sta apröf.
BERNARDA: Ta ölerèsèt dì che a l'osterea ta sögherèsèt a scua col Serafino tète a tète?
BORTOL: No, stasira a 'ndo mia a sögà a scua, ma a ön incontro galante.
BERNARDA: Cosa ölela dì chèla parola lé Bortol? G'ala a che fa col galateo?
BORTOL: Col galateo no, ma con d'ö galèt come ol Bortol sé. Addio donna! (Esce)
BERNARDA: Cos'avràl völìt dì ol Bortol? Ön incontro? Ma con chi? Ma no… Imposebèl… Ol Bortol e…. (ride) Pròpe lü che l'è mai stàc ö dirèt gna quando all'ho spusàt… maginàs adès che l'è ön aceleràt che al sa fèrma a spant l'aqua amò prima de rià in stasciù… Et capìt ol Bortol? Ho capìt, ho capìt töt, al völ vendicàs del …fiorellino, ma l'ha mia capìt che mé a l'ho usmada söbèt la storia che l'ha inventàt. (Suona il telefono) Pronti, chi éi chi parla de l'otra banda del aparèchio? Chi? La… la Giovannona? No, la sa sbaglia. Ol Bortol a so mia mé, po' a se la üs l'è la stèsa per via di ormoni…. E daga amò… Uomo fascinoso?… Maschio latino?… Sta… sta cosè?… Stellone?… Ah, Stallone… Ma ela mia sigura signorina de ì mia sbagliàt ol nömèr del telefono? Sé, chèsta l'è pròpe mènta la cà del Bortol Söcalonga. Cosa gavrès de diga?… Che stasira la pöl mia indà a l'apuntamento? Ga pènse mé, la gabie mia pura, ga pènse mé a metìl a pòst chèl lendenù. (Sbatte la cornetta) Ma alura… ma alura a l'è töt vira… pròpe mènta töt vira… Ta egneré ala dé bröt imbruiù, traditùr, rüina famèe, lifròc, verme solitario! T'al do mé ol galateo, ol sermone, i scampoli e i calamai! Et capìt chèl angelì, magare con mé a l'è ön'aceleràt, ö carèl del binare, ö treno mèrci, ma con chèla… coma sa ciamela?… ah, Giovannona. Con chèla Giovannona lé magare a l'è ö Pendolino. Con chèla lé al trà fò ol Pendolino e con mé la pendolite. Ta la do mé a tè uomo fascinoso, maschio latino… latino pò… ma sa 'l g'ha sa gna l'italiano?… Stallone... Stallone, sé, come la stala, indo gh'è dét lü, ol bö e chèla lé, la àca! Ta range mé maschio latino! Se chèla lé l'è mia pödida indà a l'apuntamènt de sigür al robaterà ala svèlta ché a cà, perché öle èt cosa la ga dìs la sèt a edìl consàt compàgn d'ö damerino ai vòt de sira. Spèta mé… (Va verso l'armadio e fa passare fra le mani varie scatole di medicinali) T'èderé che troero mé ergota de metìt in da sena… Buscopan, contro i dolori di pancia. No, chèsto ché al va mia bé; mé i dulùr de pansa a öle fatèi vègn, mia indà vià. Ultraproct, supposte per le emorroidi. No, gna chèsto. Per invelenàl a gavrès de casaghèn dét almeno öna donsena e crède mia che lü al sa laghe fa ö laùr del gènèr. Zinco gel, rimedio topico per la cute. Rimedio… cosè? Topico? Però… forse ho troàt chèl che sircae… rimedio topico, sa l'è topico al völ dì che l'è per i sorèc! Adès ta range mé, Stallone di mé stiài. (Si risiede e ricomincia a sferruzzare) Ö pont dréc… ö pont invèrs… ö pont dréc… ö pont invèrs… (Entra il Bortol) Sa fét ché Bortol? A ghièt mia de turnà indré in piena nòc?
BORTOL: A go de ì sbagliàt la sira. Ma sens'otèr a l'è per indomà. Gh'è ergota de sena?
BERNARDA: Pòta Bortol, mé a t'ho mia preparàt negota. Pensae che ta senàèt fò de cà.
BORTOL: Alura portèm sa ö michèt cola mortadèla.
BERNARDA: Söbèt, ai tuoi ordini. (Dal solito armadio toglie un pane, lo prepara e all'interno sparge la polvere del flacone) Ciapa Bortol. Öt pò ö calès de sibibbo? Ga n'è lé trì case…
BORTOL: Parlèm piö del sibibbo! Magare ö bicéer de aqua. (Inizia a mangiare) Bernarda…
BERNARDA: Sa ghè?
BORTOL: La prima ölta ca to indé in bütiga ta gh'é de diga al Giacom che la mortadèla che al t'ha dàc la g'ha de ès ön po' stantida.
BERNARDA: Che manera Bortol?
BORTOL: Al so mia, ma la g'ha ö saùr… insoma, a l'è mia chèla di otre ölte.
BERNARDA: Mangia, mangia Bortol, magare a l'è perché ta gh'é i déc cariatidi.
BORTOL: E pör ta ripete che l'è mai la mortadèla di otre ölte…
BERNARDA: Per forsa, chèla di otre ölte ta l'é semò mangiada. L'è mia per caso che te g'abièt ö falì de mal de pansa?
BORTOL: No, perché g'avrès de iga ol mal de pansa?
BERNARDA: Magare perché t'é ciapàt frèc. Ma ta bruntulela gna ö falì?
BORTOL: L'è mai stacia issé silensiusa.
BERNARDA: Magare ö picol balurdù in dèl co?
BORTOL: Gna chèl. Ma a spöl saì perché ta ga tègnèt issé tant ala mè salute?
BERNARDA: Ala tò salüte no, ma ala tò mort sé, bröt triditùr! Giuda Iscariòta!
BORTOL: Bröt traditùr mé? Cos'avrès fàc per ès traditùr?
BERNARDA: E alura t'al dighe mé cosa te é fàc. Chi gh'erèt de èt tè stasira?
BORTOL: I è mia laùr che ta riguarda.
BERNARDA: Ah sé, i è mia laùr che ma riguarda? E alura, caro ol mé Bortol, ta gh'é de saì che in chèl pà e mortadèla lé che t'hé mangiàt a g'ho metìt dét ol veleno di sorèc! Ormai l'è facia. Di sö ala svèlta ö requiem e ö de profundis che de ché öna quàc menüc te s'è sténc compàgn d'ö bacalà.
BORTOL: T'al digheré mia delbù Bernarda?
BERNARDA: Al giüre söl tò co.
BORTOL: Santa Vergine del Söcarèl…
BERNARDA: Ciama pò la Santa Vergine di sorèc che l'e o stès laùr
BORTOL: Ma cosa ét fàc asasina?
BERNARDA: Ölièt tè fàm fò col sibibbo? Pecàt, la t'è mia indacia bé. E adès al ta toca a tè.
BORTOL: Ma a 'spöl saì in do ta s'é indacia a töl ol veleno di sorèc?
BERNARDA: Ada ché: zinco gel, rimedio topico per la cute, chi sa cosa al völ dì la cute…
BORTOL: Ma disgrasiada, ada che chèsta ché a l'è la polvèr che mète sö söl müs per ol spiöresèm dopo ì teàt la barba cola lamèta…
BERNARDA: Alura… alura ta mörèt mia…
BORTOL: E perché ta ölèt fam mör?
BERNARDA: Chi ela chèla che la m'ha telefunàt e che l'ha dìc che tè ta serèt ol uomo fascinoso, ol maschio latino, ol Stallone? Chi ela chèla truiuna lé?
BORTOL: E chi èl alura chèl purcù che al telefono che l'ha dìc che te ta serèt ol fiorellino, ol so amore spampanato?
BERNARDA: Dìl tè per prima.
BORTOL: No, ta gh'é de dimèl tè per prima.
BERNARDA: E va bé. A l'è stàc per vèt se ga riàe a fàt dientà ön po' gelùs de mé. A g'ho dìc al telefono al me fradèl Gioàn de fa töc chi laùr lé per fa a parì de iga ol amante… E tè alura?
BORTOL: Ma te stèrlöca, ét mia capìt de chi l'era la ùs de chèla che la t'ha parlàt al telefono?
BERNARDA: No, ma se la ''ncontre ga strape vià i öc, i orège, ol nàs…
BORTOL: Piano piano Bernarda. Ada che chèla, se pròpe ta ölèt saìl, a l'è la tò cognada, chèla con i mela dösènto malatie, insoma la moér del tò fradèl Gioàn. Me a g'ho telefunàt quando a so stàc de là in da stansa e g'ho dìc de mèt in pé chèla storia ché.
BERNARDA: Alura ta ölerèsèt dì che…
BORTOL: Chèl che t'ho dìc! (Pausa)
BERNARDA: Bortol… Bortol Söcalonga…Bortulì…
BORTOL: Sa gh'é!?
BERNARDA: Alura… alura ta ma ölèt amò bé…
BORTOL: Prima ta sirchèt de copàm col veleno di sorèc e dopo ta ma domandèt sa ta öle amò bé…
BERNARDA: Perché, te col sibibbo ölièt fa ön'opera buna?
BORTOL: Mé s'ere accecato dalla gelosia!
BERNARDA: E mé no alura?
BORTOL: Bernarda… Bernardina…
BERNARDA: Se gh'é!?
BORTOL: E se m'i 'ndès fò notèr dù a sena a mangià ol ciampàgn e bìf i scampoli e i calamai?
BERNARDA: Ada che ta ma comprèt mia con chi laùr lé. Per mé ga öl ergota de piö romantico.
BORTOL: Alura sèntès so lé Bernarda. (Prende i fiori che sono ancora da qualche parte, le si inginocchia davanti) T'amo, pio bove e mite un sentimento in cor m'infondi…