Noter de Berghem

 

 

VE L’ERE DIC CHE

LA BADANTE LA ÖLIE MIA

 

COMMEDIA IN DUE ATTI

 

Autore:

Camillo Vittici

Iscrizione S.I.A.E. N.118123

(In caso di traduzione dialettale si prega di specificare alla SIAE il titolo originale dell'opera)

 

PERSONAGGI

Alcide

Ol pader

Ubaldo

Amis del Alcide

Dolores

La badante – Morusa del Felep

Gisella

La scèta del Alcide

Leonilde

La scèta del Alcide

Felep

Ol scèt del Alcide

Irina

Badante del Ubaldo

 

La storia si svolge nel soggiorno di una casa modesta

 

 

La storia

 

Alcide, anziano e avaro, non ne vuole sapere di munirsi di una badante nonostante gli inviti in tal senso da parte dei figli che non vogliono prendersi cura di lui. Nello stesso tempo, tuttavia, inventano ogni intrallazzo per venire in possesso dei soldi del padre. La morosa boliviana di Felep si accorda con lui per fare in modo di rimanere in casa di Alcide e divenirne a poco a poco la badante. Ma Dolores, mettendo in atto ogni tipo di seduzione, riuscirà dove i figli non sono mai riusciti dilapidando tutte le sostanze del padre e lasciandolo praticamente in mutande

 

 

 

PRIMO ATTO

 

ALCIDE: No, no e po no! Me i palanche vi do mia! Ma per chi m’i ciapat? Per ol nababbo di Evirati Arabi? Ma ölì capila o no che me g’ho de risparmià per la vecchiaia?

FELEP: Ma papà Alcide; l’è giöst che te risparmiet per la vecchiaia, ma noter an te ricorda…

ALCIDE: Parla più fort; t’el sé che so ön po surd

GISELLA:  Ma papà; te fe bé a risparmià per la vecchiaia, ma al me sömea che te se desmenteghet che ol mis pasat t’hé fac i 77 agn e…

LEONILDE: E se te tiret fò ön po del’eredità che la me spèta…

ALCIDE: A oter al ve spèta ö bel negot! Quando stinchero fò, magare a sent des agn, alura i me palanche i sparterì sö oter tri. Ciar? E po’ contentif del regal che ve do ogni an a Nedàl. Ma, dighe me, con chel che ve do a ogni Nedàl pödì spent e spant per töt ol rest del’an. Me digheri mia che so fac sö in bröta manera, no? Che so ö tegnù, no? Che so…

FILIPPO: Va bé papà, come te ölet té, ma an vöres ricordat che noter an s’è tri orfanelli…

ALCIDE: Come tri orfanelli? Ve sì’ semò desmentegac de iga ö pader?

FILIPPO: Decorde; tri orfanei con d’ö pader, ma sensa mader e che an g’ha apena té de ölit bé e alura an te ricorda che…

GISELLA: An te ricorda chel che te m’hé prometit ol Nedàl pasat, cioè…

LEONILDE: Cioè che ‘st an, a Nedàl, te m’avreset dac ol dope. T’el sé, la svalutasciù la crès…

FELEP: Ol potere d’acquisto al cala…

GISELLA: I prese i va sö…

ALCIDE: Ma cos’ela ‘sta roba? Ön’altalena? Ergot al crès, ergot oter al cala, l’oter al va sö… E va bé; mantegne chel che ho prometit; ol Nedàl che è ve daro ol dope. Capit sanguete che no si oter? Oter che orfanei! Sanguete, si’ apena di sanguete! Ma me ölerì almeno lasam quater palanche per restà almeno in veta. In chela ca che mai nesü de oter i se fa ìf se mia per bat càsa…

GISELLA: Caro il nostro babbino; cosa credet, che al sie mia ö sacrefese per noter ègn in chela ca che per vèt come te ste?

LEONILDE: Dopo töt po’ a noter an g’ha i nosc impegn

FELEP: E la me Dolores toc i dé la se lamenta perché sto mia con lé a faga compagnia

GISELLA: Anche te però… Ma pödiet mia fa öna murusa italiana? Prope boliviana te gh’erèt de sircala fò?

FELEP: Boliviana, bella presenza, calda come un vulcano, prorompente come uno tsunami…

LEONILDE: Col stomèc rifac che al sömea che la g’abie du panetù

GISELLA: L’è trücada come ön albero de Nedàl

ALCIDE: Che bel ol Nedàl, che bù ol panetù; che òia che al rie ol Nedàl…

LEONILDE: Ada però che noter an gavres vòia de iga la nosta libertà. Almeno üsa i tò palanche per iga in banda ergù che al te ègne dré, che al te cüre, che al te serve. Almeno an g’avres mia de pasà de ché per vèt se te se’ amò if o te se’ mort

GISELLA: Magare öna badante

ALCIDE: Öna badante? Öna badante per me? Ma oter si’ töc mac! Ma al sì almeno quat che la costa öna badante? No, per la badante ghe sto prope mia e parlimen piö; argomento chiuso! Öna badante… Cosa credif, che so ìndac fò de co? A part ol fato che la costeres semper de meno de chèl che pretendì oter töc  i Nedài. Ma al sie ben ciar, la badante me, Alcide Codegone, la öle mia! Argomento chiuso, sepolto e sotterrato!

GISELLA: Ma papà, se prope te ölet mia tirà fò i palanche per la badante, t’el sé bé che noter m’el sa che de palanche te ghe n’he prope tance e ö prelievo ogni tat al farès mia mal

ALCIDE: Non c’è mucchio che non finisca…

FELEP: Ades al compensa cola so mania di proerbe…

LEONILDE: Ma ada che te pödet mia risparmià in eterno

ALCIDE: Denaro risparmiato due volte guadagnato

FELEP: Ma con chele palanche lé noter an pödrès fa di bu afare

ALCIDE: Quando un affare quasi nulla costa - c'è sempre qualche trappola nascosta

GISELLA: Ma tata, te pödet mia ès issé tegnù…

ALCIDE: Me so mia tegnù; me so parsimonioso! L'avaro è come un asino, che macina alla ruota: la farina è per gli altri, lui resta a pancia vuota

FELEP: Ma se per mia spènt te compret gna öna fiaschèta de ì…

ALCIDE: Bere acqua la mattina è già mezza medicina. E po’ l’è mia ira che in chesta cà a gh’è mia ol vì; g’ho ö bel fiasc de Valpolicella de trincà col me amis Ubaldo. Recordif, care i me scèc afetuùs e disinteresac, che i palanche che ho metit vià i ho face töte de spermé. I mé i era issé poarec che ol me pader, invece dela bensina, in del brichèt per impià sö la sigareta, al ghe metia det ol diesel. La me famea l’era issé strepelada che a Nedàl ol me pader l’indàa fò de cà, li sbaràa öna sciopetada e dopo al vegnia det e al me disia: Babbo Natale al s’è tirat öna sciopetada e al s’è copat. Issé an restàa a ma öde. Ma mia apena chèl, me se ricorde amò che a Nedàl al me portàa in dö bosc e al me disia: "Scèc, i regai i è sota la pianta. Indüinì quala l’è la pianta con sota i regai". Ma, sirca sirca, i regai mi troàa mai. Per forsa, ol bosc l’era pié de piante… Éco perchè per me ol Nedàl l’è ö dé special

LEONILDE: Ma te pödreset es generus con noter po’ sensa spetà ol Nedàl

ALCIDE: I ricchi non sono mai generosi. Se fossero generosi non sarebbero ricchi. E po’ basta con chele storie ché; al völ dì che an se ederà a Nedàl

GISELLA: Ma papà, a Nedàl al manca amò…

LEONILDE: A Nedàl manca amò…öna setimana!

GISELLA: Öna setimana?

LEONILDE: Se, a Nedàl al manca amò öna setimana!

FELEP: Ma cosa deghet Leonilde? Se an sè a ferr…

LEONILDE: Sito Felep; sera fò chela söbra che te g’he al post dela boca e fa sito!

GISELLA: Mai vest ö Nedàl con chel cold che…

LEONILDE: Parla piö po’ a te Gisella! Al m’è egnit ön’idea… Al set tata che tra öna setimana l’è Nedàl? Alura te g’avreset de preparà i tri asegn che…

FELEP: Che te ghe regaleré ai tò scec che i te öl issé bè. Ho capìt töt Leonilde…

ALCIDE: Chisà perché, ma sente che al vost pader ghe ölì bé apena a Nedàl. Mai vest ö Nedàl issé cold però… (Si appisola)

LEONILDE: Felep, impia sö ol condisionadur de l’aria e metèl söi sìc gradi

GISELLA: Söi sìc gradi? Ma ada che chel lè al ciapa öna polmonite

FELEP: No, a sìc gradi chel lè al se conserva frèsc compagn d’öna rösa. Ma me dighet Leonilde perché g’ho de met ol condisiunadur a sìc gradi?

LEONILDE: Perché l’è la temperadüra che de solet gh’è a Nedàl

GISELLA: Però me continue a capì negota…

FELEP: Me invece pense de ì capit…

LEONILDE: E brao Felep! Se ol Nedàl l’è lontà noter m’el fa rià prima e ol vecio al derf fò ol casèt di palanche. Et capit ades o no?

FELEP: I done i gh’en sa  semper öna piö del diaol…

GISELLA: In chel caso che piö del Gesù Bambino

LEONILDE: Alura dai che an se da de fà

FELEP: An se dà de fa… a fà?

LEONILDE: A preparà ol Nedàl no? Prima al ria e prima an ciapa i palanchine

GISELLA: A parole l’è fasel, ma come an fa?

LEONILDE: Ma te se’ prope intrega Leonilde; an fa come a s’fa a Nedàl

FELEP: Alura te ölereset dì che al tata an g’avres de daga de bif che…

GISELLA: L’era ura; nonostante ol servel che te se troet, finalment th’è capìt töt; al vecio an g’ha de faga crèt che ol Nedàl l’è dre che ‘l ria tra öna quac dé

LEONILDE: E brae i me dù fradei, finalment ghe si entrac sö. Dai, forsa scèc; an part col’operasiù Natale anticipato. Felep, va al condisiunadur, anse, fermet; sa che te ghe se’, va so pò in cantina

FELEP: In cantina? Per i codeghì?

LEONILDE: Mia per i codeghì, saiòt, per ol presepio. Tirel fò dala casa in do me l’ha metit ol Nedàl pasat e portel sö (Felep esce)

GISELLA: Papà… desdes fò; ada che per te chesta l’è l’ura dela camamèla

ALCIDE: Bràa, e bràa la me Gisella! In dela me eta an n’ho este delbù tance, ma tance, ma mai che bisogna desdà fò ü per daga la camomèla per fal dürmì. L’è prope ol colmo. Obbedisco; portem la camamèla. (Alcide si riappisola)

GISELLA: Ol tata l’è semò dré a roncà. Forsa che chèsta forse l’è la ölta buna. Ah, desmentegae ol CD di cansù del Nedàl; bisogna creà l’atmosfera precisa se no chel lé, che al sarà magare ön po’ surd, ma l’è mia scemo del töt, se al se niscors dela montadüra al va töt a mut e adio palanche. Al porte me quando l’è pronta la camamèla. (Esce)

FELEP: (Rientrando). Condisiunadur a paleta! Sic gradi. Sbagliero, ma de che ön po in chela ca che al fiocherà delbù. Mia scema la Leonilde cola storia del Nedàl anticipat; e finalment ol vecio al molerà i curdù dela borsa. Ada che, gh’è pront ol pàc del presepio. An g’avres de tirà vià la polver di statue però. Dam öna mà Leonilde (Aprono il pacco e, mentre parlano, pongono le statue su un mobile). Ol bö, l’asen, i pastur, ol Bambì… Ma saresel mia mei, intat che mi tira fò dela scatola, che mi metès diretament söl taol?

LEONILDE: Ma t’el sé bé che al völ ès lü a dim come an g’ha de metile in del presepio. L’è semper stacia la sò mania

FELEP: Ma arda te cosa me toca fa per imbroià sö chel vèc tegnù…

LEONILDE: E per ciapà quater palanche

FELEP: Quater palanche? Al la sa apena lü quace che al ghe n’ha in banda

LEONILDE: Ol presepio a feragost… Se i me edès vergü i me dirès che an s’è mac de ligà sö

FELEP: Al manca apena che al se mete a fiocà…

LEONILDE: O magare èt a ègn det ol Babbo natale

FELEP: O sènt chei del baghèt che i suna tu scendi dalle stelle

LEONILDE: Certo che ché al compensa delbù a fa frèc

FELEP: Che al va a finì che, invece di palanche, an se ciapa töc öna polmonite in di pulmù

GISELLA: (Entrando). Toh, ciapa; l’è il CD di müsiche del Nedàl; metel in del registradur e comensem a creà l’atmosfera (Musica natalizia dal registratore). Papà; desdes fò; ghe ché la tò camamèla

ALCIDE: Buna, prope buna la camamèla… Ma ve parel mia che ché al faghe ön po’ frèc? Tirem ados la coerta e te Felep impia sö i calurifer

FELEP: Söbèt tata, indo söbèt. Cosa foi scète? G’ho de impiai sö delbù?

LEONILDE: Basta che te tiret sö ol termostato del condisiunadur. Metel söi 15 gradi

FELEP: Parte, scolde e turne indré (Esce)

GISELLA: Cosa dighet papà, m’incomensa a fa ol presepio?

ALCIDE: Ma certo che m’el fa ol presepio; chesto, fin da quando sere scèt, l’è stac ü di momenc piö bei dela me eta. Dai, incomensì a mèt ol mösc

GISELLA: Ol… ol mösc?

ALCIDE: Se, ol mösc, in italiano al se ciama muschio e in bergamasc i ghe dìs po’ la ranina; ma ölerì mia fa ol presepio sensa ol mösc…

LEONILDE: Me, però, digherès de cambià chest àn; öna bèla coerta erda söl taol e…

ALCIDE: Ő bel negot! Se gh’è mia ol mösc ol presepio al ve mia fò bé. (Rientra Felep)

FELEP: Operazione riscaldamento effettuata; 15 gradi!

GISELLA: Felep, dai, desdet fò; adès gh’è bisogn del mösc

FELEP: Cosè? Ol mösc? Ma… me dighet te in do indo a troal me ol mösc a ferr…

ALCIDE: A… ferr…?

GISELLA: A… al völia dì ala ferovia, in do al pasa ol treno no?, tra i binare in do mel cata sö töc i àgn. Forsa Felep, das de fa; fila so söbet a catà sö ol mösc

FELEP: A catà… a catà sö ol mösc ?… Set sigura che g’ho de indà delbù a catà sö ol mösc?

GISELLA: Ma tö sö un po’ de erba no? Tanto ol tata l’è mia apena surd, ma po’ a ön po’ orbo

LEONILDE: Noter du an va de là Gisella; an g’ha de estis sö per l’ocasiù. E te Felep desmenteghes mia ol mösc.  (Escono)

FELEP: E va bé; ol Felep al va a catà sö ol mösc. Laur de mac! Indo e torne indré col mösc; sperèm de troal almeno. (Uscendo incontra Ubaldo. Ubaldo ha un notevole tremore ad una mano)

UBALDO: In do indet Felep?

FELEP: A catà sö ol mösc

UBALDO: Ah, brao. Cos’et dic? A catà sö cosè? Ol mösc?

FELEP: Certo, per fa sö ol presepio al ghe öl ol mösc, o no? Dai, lasem pert e lasem indà a catà sö chèl stramaledèt mösc

UBALDO: Felep, ma an s’è sigür de ès mia al manicomio? Cosa centrel ol presepio?

FELEP: Verament al me sömèa po’ a me de ès al manicomio, ma necesse est, come i dis in Africa (Esce)

UBALDO: Est o ovest… fato sta che me ghe caprese fò öna madona. Alcide, desdet fò

ALCIDE: Ubaldo, caro ol me amis Ubaldo; per fürtüna che te ghe sé che te a fam compagnia. Considerat che an s’è a Nedàl cosa an ne dighet de öna bela feta de panetù con d’ö bel bicer de ì?

UBALDO: De… de panetù? Come l’è Nedàl? Cos’ela chela storia che del Nedàl? Set dré a da i nömer Alcide?

ALCIDE: Ma et mia fac l’albero a ca tò? I baline… I steline… I lücine…

UBALDO: Alcide… me al so che tè te g’hé 77 agn, ma infina ades al me sömeàa che te ragiunaet ö tantì… Ma egnim a parlà del albero de Nedàl in pié feragost al me sömea che ol to co l’indaghe  ö tantì fò di binare

ALCIDE: Ubaldo, me al so che tè te g’hé 75 agn, ma infina ades al me sömeàa che te ragiunaet ö tantì… Ma egnim a dì che an sé a feragost quando manca öna settimana a Nedàl al me sömèa che al sie ol tò de servel a indà fò de binare

UBALDO: Set dré a dam del scemo Alcide?

ALCIDE: Del scemo no, ma del arteriosclerotèc sé. Apena ü che al g’ha i rödele del servel rösnete come ol tò al pöl pensà de ès a feragost. Per me ol sbarbelà che te g’hé in dela ma al se trasmèt al pià de sura e te capeset piö negot

UBALDO: Alura arda chè… (Prende dal muro il calendario). Les sö ché; che mìs gh’è scric so ché?

ALCIDE:  Gh’è scric so… Agosto. Ma gira öna quac pagine… issé… che mìs gh’è scric so ché?

UBALDO: Dicembre

ALCIDE: E alura? Cosa ölel dì? Che basta girà i pagine del calendare per sircà fò ol mis in do ‘n sé? Őlet che an faghe öna proa?

UBALDO: Parole sante; a chesto punto l’è prope mèi che an faghe öna proa. Ciama la Gisella e la Leonilde che i te la digherà lur

ALCIDE: Bèla idea; an ciama la Gisella e la Leonilde e issé an vederà chi i g’ha resù. Gisella! Leonilde! Egnì che ö minüt per piaser

LEONILDE: (Gisella entra col costume di Babbo Natale e Leonilde con un alberello di Natale). M’et ciamat papà?

ALCIDE: Vest? Cosa t’ere dìc? An s’è sota Nedàl sé o no? Contet adès crapù? L’Alcide Codegone ha sempre ragione!

UBALDO: Me so semper de l’idea che an s’è al manicomio. E alura ardega bé al tò amis Ubaldo. Cosa g’hoi sö mé?

ALCIDE: Ada che so mia orbo… La camisa

UBALDO: E tè te penserest che sota Nedàl mé indaghe in gir apena con d’öna camisa sura la pel?

ALCIDE: Mé te ripete chel che t’ho dic prima, e cioè che te se’ mia a pòst; bisogna ès prope mac per indà in gir apena cola camisa sota Nedàl.

GISELLA: Ma ada papà che l’Ubaldo l’è calurus

LEONILDE: Töc i inverni l’Ubaldo al va in gir in camisa, el mia ira Ubaldo?

UBALDO: Certo, de solet a Nedàl me indo in gir töt nüt e a feragost col paltò. Ma m’i ciapat per scemo? Alcide, tira fò ol fiaschèt che ö bicer de ì al me sciarirà i idee a töc dù

ALCIDE: Forsa scète, tirì fò ol fiaschèt del vì che mi schiarirà i idee al’Ubaldo

UBALDO: No, i idee an g’ha de sciarile a te! Per me l’è feragost e alura brinde al feragost (Una delle ragazze versa)

ALCIDE: Per me l’è Nedàl e brinde al Nedàl

UBALDO: Al feragost!

ALCIDE: Al Nedàl!

UBALDO: Al sul in liù che al brüserà l’erba di prac!

ALCIDE: Ala nif che la quarcerà so la campagna!

UBALDO: (Cantando) Cerco l’estate tutto l’anno e all’improvviso eccola qua…

ALCIDE: (Cantando) Bianco Natal, pargol divin, mite agnello redentor… (Bevono. Entra Irina)

IRINA: Dobridèn; buongiorno a tutti. Sono venuta a vedere se il signor Ubaldo è davvero qui. Ho trovato il biglietto sul tavolo dove mi avvisava che l’avrei trovato dal signor Alcide. È l’ora della merenda per cui adesso, piano piano, si torna a casa. Un bel zabaglione, due savoiardi e il succo di frutta

UBALDO: An turna a cà öna bela madona, cara la me badante, finchè m’ha mia metit in ciar ö laur tra me e l’Alcide. Ardet inturen Irina… Segont te cosa capeset de chèl che te edet in chela stansa ché?

IRINA: Infatti, stavo guardando…

UBALDO: E alura?

IRINA: Secondo me siamo a carnevale

ALCIDE: A carnevale? Come a carneal? An va be… Ma il la fa ol carneal di tò bande? Ma de indo ègnet?

IRINA: Dalla Santa Madre Russia

ALCIDE: E second te la Russia e la sò Santa Madre ol carneal il la fa a Nedàl?

IRINA: Da noi non c’è né Carnevale né Nedàl

UBALDO: Adès an s’è riac alal confüsiù piö total!

IRINA: Però io so che da queste parti il Nedàl viene in inverno e adesso siamo in agosto

UBALDO: Et vest? Ripet Irina, ripeti ad alta voce…

IRINA: So che da queste parti il Nedàl viene in inverno e adesso siamo in agosto. Ho detto qualcosa di male?

ALCIDE:  Ubaldo, ardem bé in di burline di öc. G’het fac ö segn ala tò badessa, no, badante per diga che ades an s’è in agost?

UBALDO: Ve che con me ala finestra Alcide. Ve sa che, piano piano. Èco, prope che. Cosa èdèt?

ALCIDE: Ede ö prat töt verd, grande piante erde, là in fond la set in banda ala piscina e dù bele sventole con d’ö stomèc che li sbara fò de töte i bande

UBALDO: E segont te, a Nedàl gh’è ö prat töt verd, grande piante erde, là in fond la set in banda ala piscina e dù bele sventole con d’ö stomèc che li sbara fò de töte i bande?

ALCIDE: Per me o è töc mac… Chisà che frèc che i g’avrà… Però…

UBALDO: Però?

ALCIDE: Però… A dila ciara, gh’è ergot che quadra mia… Egnì che otre dù…

GISELLA: Cosa gh’è tata?

ALCIDE: L’è mia per caso che otre du e chel sterlöc de òst fradel i tentat de ciapà per ol de dré ol che present Alcide Codegone?

LEONILDE: Ma an se permeteres mai…

ALCIDE: Adès al me par de ì capìt töt. Pensa Ubaldo in do i ria i scec quando i sent udur de palanche! I fa rià ol Nedàl a feragost (Entra Felep)

FELEP: Pronti, adel che ol mösc. L’è mia stac tat fasel a troal, ma al Felep nulla è impossibile! Ades an fa sö la capanna, an ghe mèt i besoc, i pastur, tri angelì…

ALCIDE: Tri angelì? Tri diaoli te ölere dì! Bröte bestie che no si’ oter! A chesto sì riac per imbroià sö ö poer vèc!

FELEP: Imbroià chi?

ALCIDE: Ol che present Alcide Codegone al qual ölief faga ol bidone!

UBALDO: Però… gh’è ö però… Me ghe rie gnamò a capì bé chela storia che del nedal. La pastoral, Babbo natale, l’alberel… Ma al ve sömèa mia trop prest? E te balurd che te g’hé crediet… da scolt a me Alcide, ciapa po’ a te öna badante issé te g’avré pò la segretaria che la te dirà in che mìs an s’è

ALCIDE: Mai! Finchè l’Alcide Codegone al sarà sö chesta tera öna badante la meterà mai ol pé in chesta cà. Magare dopo…

UBALDO: Dopo quando?

ALCIDE: Dopo che l’Alcide al sarà mort, stecchito e defunto. Apena alura chi tri polaster ché i ederà i me palanche, perché in quanto a servèl i ghe n’ha meno de öna poia e chel poc che i g’ha il la fa funsionà apena per ciciaga ol sang al so pader, solo, sedotto e abbandonato

LEONILDE: E alura in chela cà che an ghe egnerà piö! Giuro!

GISELLA: Gna morte!

FELEP: Ma… cos’el söcedìt? M’el fa piö ol presepio?

ALCIDE: Fò de che, figli di buona donna, e lasèm fò la osta poera mader

FELEP: E la capanna? I besotì? I pastur? I tri angelì?

ALCIDE: Ho dic fò di pé de che! La capanna, i besotì, i pastur e i tri angelì vi fo tranglot töc intrec al post del panetù, disgrasiac che no si oter!

LEONILDE: E alura ciapa öna badante perché noter…

GISELLA: Noter che det an ghe meterà piö pé

ALCIDE: La badante ve la ciaperì oter! Otre dù e i òsc du òm e ol Felep co la sua boliviana pompada de silicone fina al col

FELEP: Ma no; al col no; apena ö tantì che denac

ALCIDE: Per me la pödia pompà po’ al de dré, ma adès via de ché, sanguète, cicia sang. Via! (I tre escono). Tira fò i carte del tri sèt dal casèt Ubaldo e demes öna calmada

IRINA: Signor Ubaldo; dovremmo andare a casa. Che ne dice di uno zabaglione, due savoiardi e il succo di frutta?

UBALDO: Incö no Irina; negot rösömada, savoiardi e succo di frutta. Te va a cà; me sto che a faga compagnia al me amis Alcide. Ve che a töm piö tarde. Pasa fra mes’ura

IRINA: Agli ordini signor Ubaldo. Vado e torno più tardi, ma non beva troppo.

UBALDO: L’Ubaldo al bif mai trop; l’è l’Alcide che quando al bif l’è convinto de ès a Nedàl e al sent la pastoral in del co.(Irina Esce)

ALCIDE: (Va la registratore, lo spegne, si siedono al tavolo e fanno un paio di passate di carte).Te, Ubaldo, te saré mia dré a imbroiam?

UBALDO: Me te imbroie? Al giüre söl co dela me povra Marièta che so onest come ö lader de poie

ALCIDE: Söl co dela tò povra Marièta? Ma se l’è morta almeno da sìc agn…

UBALDO: Pace a l’anima sò poareta. Magare la ghe fös amò…

ALCIDE: Perché? Cosa te faresela? Tat la mà la te tremerès li stès

UBALDO: Ma la sarès lé a tegnìm i carte

ALCIDE: Ma te ölerest dìm che la te servia apena a tegnìt i carte?

UBALDO: Ala sò età ormai la me servia apena a chèl. No, anse, l’era ö gran braa a fam de mangià, pès de öna cöga del Grand Hotel. A part ol fatto che pò l’Irina l’è mia de meno. Bràa, seria, precisa, semper present… Me so contet de iga l’Irina in banda a me. Da quando la gh’è lé me so mai despermé. O Dio, pöde mia dì che l’è öna gran belèsa, ma, ala me età, ormai i dòne me se contente apena de sognale; te dighe la erità, fo fadiga a ricordam cone a ‘sfa…

ALCIDE: A... a fà?

UBALDO:  Apunto, l’è prope chesto ol punto; me se ricordo piö come ‘s fàa. Ol punto l’è prope chesto! E te Alcide?

ALCIDE: E me cosè?

UBALDO: Beh, po’ a tè te se’ edof da ö bel po’ de tep e, in quanto a done, me se ricorde che te se mai tirat indré

ALCIDE: Finché s’ere suen sé, ma dopo… Sotto vuoto spinto!

UBALDO: La sarà la merlopausa Alcide

ALCIDE: No, l’è mia chel: i done i costa, caro ol me Ubaldo, e i fa mia negot per negot. Ho decedit de metiga öna preda sura e vivere solo di spirito

UBALDO: Di spirito? Set in crisi mistica Alcide?

ALCIDE:  No, ölie dì… spirito di… vino; chesto insoma (indica il fiasco)

UBALDO: E allora biemega sura!

ALCIDE: Biemega sura; ma… a cosa an bif?

UBALDO: An bif a töc i laur bei dela eta

ALCIDE: E quaei chesce laur bei dela eta?

UBALDO: Eh, ghe n’è tance

ALCIDE: E dim quai che i è

UBALDO: Uhm… I done per esempe

ALCIDE: Quale?

UBALDO: Eh sé, te g’he resù; quai? Chele mi èt apena ala televisiù. Le veline, le zoccoline… Lasèm perd i done…

ALCIDE: Parole sante; lasemele perd. Ala nosta età, caro ol me amis Ubaldo, l’è mei pensaga piö

UBALDO: Ai palanche alura

ALCIDE: Beh, chele i è semò mei

UBALDO: Se me gh’avres mia metit in banda öna quac palanchine… col pisello che avres pödit permetim la me Irina. E te, Alcide, et mai pensat a tègn che öna badante?

ALCIDE: Öna  badante me? Ma gna mort!

UBALDO: Ada che quando te se mort te g’he piö bisogn de la badante, ma del sotramorc o de ö pret che al preghe per te

ALCIDE: Me i me palanche mi tegne strece pò se i me sanguète…

UBALDO: Et ciapat i sanguète Alcide?

ALCIDE: Sé, i ho ciapade, e come! Öna la se ciama Leonilde e l’otra Gisella e po’ ö piöc de chei che i cicia ol sang; chel al se ciama Felep

UBALDO: Ma, dopo töt, i è sempre i tò scec!

ALCIDE: Ma et mia est cosa i era dré a cùmbinam? I du novelle Dracula e mister pidocchio i öl svödam di me sostanse e di me palanche, ma prima de ighei l’Alcide al gh’avrà de ès morto, stecchito, defunto e sotrat so

UBALDO: E alura an bif ai palanche. Cin cin! Ölet che an bie po’ al Nedàl?

ALCIDE: No, basta Nedàl; an brinda al feragost! (Bevono). Certo che te g’he delbù di idee strane… Ma te sömea che  mé sie ol tipo de iga bisogn de öna badante? Te fo present che so amò ö tipo ben metit e g’ho gna öna ma che la trema come la tò

UBALDO: Arda però che la me mà la g’ha di vantaggi…

ALCIDE: Di vantaggi?

UBALDO: Sé, di vantaggi. Du agn fa’ so stac ciamat a laurà in d’ö ristorant a disnà e sena

ALCIDE: E cosa faet?

UBALDO: Co la me mà spandie ol formai sui spaghec e söl risot di clienc e te sigüre Alcide che al me egnia prope bé e natüral

ALCIDE: Scolta Ubaldo, per la badante l’argoment l’è definitivamente serrato fuori

UBALDO: Ma te fareste la eta de siòr… Servito, riverito, coccolato e te sentireset gna la tristesa de ès desperté

ALCIDE: No, ripete amò öna olta per i crapù come té, l’argoment l’è definitivamente serrato fuori. Preferese sta ché despermé piötost de iga ergü che i va innac e indré töt ol dé per la ca. E pò la badante la costa e me ho mai spendìt gna öna palanca per i fomne. Capit Ubaldo, hai sgurato fuori le orege o vuoi che te lo dica amò? Non me ne frega negot di essere servito, riverito e coccolato. Ada, me par semò de edila… La me mèt la bavaglia con sö scric “Non baciatemi”, öna bèla petenada ai chièi, öna laadina al musetto e ol bambì l’è pront. Al me manca apena che la me mete ol ciciù in boca. E magare ol pannolone, o la suposta per i morene. Ma come te se’ redüsit caro ol me amis Ubaldo…

UBALDO: Scolta, ol me amis Alcide; mé la serva ghe l’ho mai vida per töta la eta, ma ades me se fo mancà prope negot! Vita da nababbo! Tè dì chel che te g’he òia, ma a me la va bé issé. I quater dé che me resta de sta che a ‘sto mont öle gudila. La me Irina la me cüra come ö fiur, fresc fresc come öna rösa

ALCIDE: Sé, magare come ö crisantemo…

UBALDO: Perché te se’ fresc te… Sent, lömagòt che no te se’ oter… Te piaseres mia iga in banda öna dòna piö suena de te? Che la va a fa la spesa per te…

ALCIDE: E chisà che cresta che la fa sura la spesa…

UBALDO: Che la sirca fò apena roba de prima qualità, che la sta attenta ai prese…

ALCIDE: Scoltem te invece caro ol me amis Ubaldo; ades te g’he de finila de tram in turta coi tò discors sö l’Irina. Me la badante la öle mia! Aug, ho detto! (Entra Irina)

IRINA: Pronto signor Ubaldo?

UBALDO: Prontissimo! Con chesto èc bacöc gh’è mia verso de parlà de laur seri. Al sarà mei che te me compagnet a ca per la rösömada, due savoiardi e ol succo di frutta.

IRINA: Dasvidania signor Alcide!

ALCIDE: Cos’ela chela parola lé? La sarà mia öna bröta parola

UBALDO: Ma dai Alcide, la t’ha dic apena arrivederci. Ciao Alcide

ALCIDE: A domà Ubaldo (I due escono). Öt vèt che l’Ubaldo l’è dré a imparà po’ ol russo. L’è töt mat chel lé. La badante… Ghe manca apena la badante in chela cà che. Da quando la mia Elvira l’è sgulada fra i angei, i sanc, i Serafini e i Rubini g’ho mai gudit tata pace. La badante… Öna che la te gira in gir töt ol dé compagn d’öna giostra; öna che t’hé mai vest e conosida prima e l’è gna una tò lontana pareta. E dopo… te g’hé de pagala! Con cosè? Coi me palanchine dore; al la pasa mia la mutua! Stipendio, contributi, ferie pagade, permès de libera uscita töte i setimane, pagà per ol permes de sogiorno… Mia il la fa i dòne italiane, chèle no… Töte i sirca ol laurà, ma chesto il la öl mia fà. Magare il la farès se te föset tè a servile, magare a portale töte i sire al ristorant e mas de fiur quando i compes i agn. I dòne… Ghe n’ho ida öna ma la m’è bastada e vansada. Che ma böse che la gh’era… La desmentegàa sempre i lùci impiade, con chel che costa la corente. E ol gas? Semper al massimo po’ se la fàa apena ö ciareghì, con che che al costa ol gas. E la docia? Tri ölte al mis, con chel che costa l’acqua e per de piö colda. La televisiù impiada fina a tarde, con chel che la costa la televisiù. Ma l’è mia asé… po’ i gote per dürmì, con chel che i costa i medesine. I mà sbüse la gh’era chela rüina famee! E me paghe! E io pago! Anse, pagae! Ades l’è töt ön oter laur… Invece del busì dela lüce la sira la serf apena öna candela, la docia öna ölta al mis, quando la me scapa dovre i coriandoi che cate sö a carneal, mange apena pasc sensa cotüra, tipo pà e mortadèla issé freghe po’ a la Compagnia del gas, la televisiù apena per ol telegiornal, e la smorse intat che i fa la reclam, gna öna medesina se al la pasa mia la mutua perché, fo mia per dì, ma mé g’ho ol  tick e caminà poc issé consöma gna i söbre. E me gh’avres de tègn öna badante? Eh no care i me sciòr! Alcide Codegone, come la dis la rima, al völ mia dì coglione! (Entra Felep con Dolores)

FELEP: Papà…

ALCIDE: Ma set amò che?

FELEP: Scolta, gh’è che la Dolores che la te ölia salüdà

ALCIDE: Quala Dolores? Chèla coi balù…

DOLORES: Cosa… balù?

ALCIDE: I balù; i… palloni

DOLORES: Qué quieres decir (desir) tu padre con… palloni?

FELEP: Ma cos’hai capito? Pallori! Pallori! Ti trova un po’ pallida

DOLORES: Palida yo? Hoy son buen maquillaje, trucata insoma

ALCIDE: Ma come parlela chesta che? Cines? Giapunes?

FELEP: Ma papà; la parla spagnöl; l’è boliviana. Dai, salüdela, diga almeno buongiorno. Proa a dighel in spagnöl

ALCIDE: Buenos… Buenos Aires!

FELEP: E cosa ölel dì?

ALCIDE: Al völ dì buongiorno in spagnöl, no? Mia mal però chel mammifero che…

FELEP: G’ho parlat de te e la sarès decorde de dat öna ma

ALCIDE: Őna ma? E quat la me egneres a costà chela ma lé? Ma… Al sarà mia per caso ön oter di vosc imbròi? La sarà mia che per fam la badante…

FELEP: Macchè badante. L’è la me murusa e, per ol me amur, l’è disposta a fat compagnia. Töt che

ALCIDE: (Le gira attorno e la squadra). Tu voler far compagnon… compagnia a questo ombre? Come se dìs gratis in spagnöl?

DOLORES: Se dice (dise) gratis, y a Dolores gustaria restar aqui… gratis!

ALCIDE: (A Felep). Te intat incomensa a indà fò de che che t’ho gnamò perdunat la storia del Nedàl. Via! Fò di bale de che

FELEP: Ciao Dolores, mi amor (Esce)

ALCIDE: Ve che de mé té bel persötì

DOLORES: Yo estoy aqui por ti Alcide, dime qué debo hacer para alegrar tu día, y Dolores lo harà

ALCIDE: Dolores, devi saver… saper che il qui presente Alcide Codegone è da un bel po’ di anni che al tocca mica una donna e tu sei rivata come il formaggio sui maccaron. Capito cos’è maccaron?

DOLORES: Dolores no esta loca y entiende lo que dices

ALCIDE: Loca? Cosa es loca?

DOLORES: Dolores no eres… scema

ALCIDE: Ma, dime un pochito, in questa casa sei disponile a far de tuto col Alcide?

DOLORES: Dolores no tiene problemas

ALCIDE: Őlet vèt che ghe rie a vendicas del Felep? Ghel do indré me ol regal de Nedàl a chel pirla lé. Dolores, mi dai una mano a cambiarmi in camera mia?

DOLORES: Tu deseo es mi placer. Tuo desiderio es mi piacere. Ven con Dolores,.. Yo chiero cambiar tu vida, y voy a desnudarte, ya sabes cómo la vida es bella… e scoprirai comecon Dolores, la vida è bella. (Alcide mette una mano attorno ai fianchi di Dolores e assieme si dirigono verso la camera)

 

SECONDO ATTO

 

FELEP: Allora Dolores, come la va con mi padre? Ormai sono due mìs che estai con lui

DOLORES: Bene, muy bien. Tuo padre non potrebbe fare a meno de mi
FELEP: Vedo che ormai hai imparato anche l’italiano
DOLORES: Con un maestro como tu padre l’italiano yo lo hablo muy bien.
FELEP: E las palancas te le sgancia?
DOLORES: Oh sì; gli ho detto che mi madre eres enferma… malata e mi ha dato el dinero por curarla. Basta che yo dico che mi serve dinero y tu padre toma dal suo borse…
FELEP: Borsellino…
DOLORES: Borsellino todo el dinero que necesìta a Dolores
FELEP: No te desmentegar che dobbiamo fare a metà
DOLORES: Antes… prima aspetta che Dolores toma… prenda tutto el dinero de Alcide e despues…nosotros hablamos..... noi ne parliamo
FELEP: Ma come si comporta… come estas con ti?
DOLORES: La primera noche… la prima notte ha voluto che Dolores ir…en su cama, nella… sua camera.
FELEP: Nel suo letto? Ma arda chel vèc porselù cosa al cümbina
DOLORES: Tu padre no eres viejo, eres solamente un poquito porco. La primera noche (noce) Dolores ha tenido un baby doll todo trasparente…
FELEP: E lui ti è saltado adosso…
DOLORES: No, Dolores ha portato vino in camera, bebimos vino con alguna goccia di Lexotan y tu padre ha caído.. è caduto en un profundo sueño . E così è stato para todas las otras noches .
FELEP: Meno mal, così non hai fatto las cornitas… le corna al tuo Felep
DOLORES: Corna? Che es… corna?
FELEP: Corna es quando tu tiene amor con Felep e tu hace… fai el amor con otro hombre
DOLORES: Oh no; tu padre es un hombre tranquilo ; a él le gusta tocarme y despues un poquito de vino, tiene dormir como un bebé.
FELEP: Dolores, siento che ariba mi padre. Io vado via, meno le tolle. Te regomando; ciappagli… toma… prendi più dinero che es posible (Esce. Entra Alcide in pigiama)
ALCIDE: Buenas dia mi Dolores. Como la va?
DOLORES: Después de una noche con usted Dolores esta en Paradiso. Tu eres un hombre focoso.
ALCIDE: Tu una femina caliente
DOLORES: Tu eres muy caloroso
ALCIDE: Atenta che con tute este parole prima ci scotemo e dopo brusemo!
DOLORES: El señor (segnor) Alcide hace aprendido el mi idioma… Ha imparato il mio idioma
ALCIDE: Cosa dighe? Idiota a mi?
DOLORES: Ma no, idioma… lingua
ALCIDE: Per forsita; con una maestra como ti se impara todo. Escucia… ascolta Dolores… El qui presente Alcide Codegone avria una proposta de farte
DOLORES: No sarà una proposta indecente…
ALCIDE: Ma no; tranquila. Siccome la mi famiglia la ghe tegneria tanto che mi tiene una badante, io te faria una proposta de deventar tu la mia badante. Stipendio, contributi, ferie pagate, permessi settimanali, dinero per el permiso de sogiorno  e tantas… tantas… como se ciama el Don Chisciote?
DOLORES: Don Chishotte de la Mancia.
ALCIDE: Eco, adeso m’è spuntada la palabra; tantas mancia per todo quel che tu faria al Alcide
DOLORES: Porchè no? Yo son venuta in Italia per buscar un trabajo… un lavoro. Yo soy una femina sola e desperada
ALCIDE: Ma non sei la morosa del Felipe… del Felep?
DOLORES: No, yo soy solamente su amiga de corazòn.
ALCIDE: Corasòn? Cos’elo el corason? G’halo a che far cola Coramina?
DOLORES: Del corazòn… del cuore, ma nada mas… Niente di più. Mi corazòn ahora està todo por el señor Alcide. Brava persona, muy tenero…
ALCIDE: Verament di ölte al völeres ès un po’ piö dür…

DOLORES: Tenero de corazòn, generoso, no tacanio por nada…
ALCIDE: Ecco, vallo a dire alle mie tre sanguette che pensan che io sia tacanio… avaro. Ha parlato la bocca delle verdad!
DOLORES: Tu boca es una rosa, una flora, siempre palabras gentili; el señor Alcide eres l’hombre che yo ho siempre sognato!
ALCIDE: Lassa perder el señor Alcide…
DOLORES: Por que lassar perdere el señor Alcide? No, yo no dejo… non lascio el señor Alcide

ALCIDE: No hai capito una madonita… tu me devi ciamar solamente Alcide, sensa el señor
DOLORES: El señor Alcide non eres un señor?
ALCIDE: Certo che sono un señor; de palanche ne abio davero tante e tutte per nos dos, per Alcide Codegone e Dolores e no per quei desgrasiados de Leonilde, de Gisella e de Felipo
DOLORES: Dolores le harà gustar la vida
ALCIDE:  Dolores me farà gustar la vida…
DOLORES: Dolores le traerá mucha felicidad y alegria
ALCIDE:  Dolores me portaria mucha felicità e alegria…
DOLORES: Dolores le traerà mucho sentimento
ALCIDE:  Dolores me porterà mucho sentimento…
DOLORES: Dolores le traerà mucho sexo
ALCIDE: Magari quello un pochino de meno per via del corason un pochito vecio, ma Alcide Codegone no se tirerà indrio. Magari se prenderà 30 gocce de Coramina prima e dopo i pasti… Dime cosa devo far per aver tuto questo
DOLORES: Felipo me ha hablado… me ha dicho que en esto pais Alcide tiene una pequenia casa deshabitadas, una casa piccolina… A Dolores farebbe comodo tenerla por el su dia de descanso…per el giorno de riposo
ALCIDE: Escucia… ascolta Dolores… quella casina da oggi es de tua proprietad. Contenta? Domani ciamo el notaro e pasamos todo a ti
DOLORES: (Gli si siede sulle ginocchia e lo accarezza). Por el mantenimiento de una casa , necesitas tener dinero para pintar, refrescar y ordenar.
ALCIDE: Quanto te serve?
DOLORES: Almeno dos, tres mila euros.
ALCIDE: Espera… aspetta… (Esce e ritorna poco dopo con la somma in una busta)
DOLORES: Oh, Alcide eres muy gentil con Dolores. Tengo mis piernas temblando de emoción .. Tiengo le gambe che tremano por l’emocion. Toca, toca mi piernas… Toca la gamba… (Alcide tocca e… va in confusione). La siente l’emocion?

ALCIDE: Urca se la sento l’emosion; la parte dala testa e la riva no te digo dove

DOLORES; Y mi pelotas? Toca mis pelotas…
ALCIDE: Cosa es le pelotas?
DOLORES: Mi palloni (Stessa scena). Como estas Alcide?
ALCIDE: Como se fuse siempre Nedàl, col paneton, cola cansion degli angeli, cola pastoral, con le stelitas che sberlusano in toda la stansa, coi Re Magi che me portan oro, incendio e birra…
DOLORES: Tu mi amor no necesitas de nada: tu tienes el oro y tu vas a toda birra
ALCIDE: Con una cavalla como ti es natural andar a toda birra; anche un morto si veglierebbe dalla tomba per star con tigo
DOLORES: Dolores te cambierà todos tus abituden. Sábado por la noche salimos a bailar .
ALCIDE: A… cosa far? A bailar? Ma Alcide Codegone non ha mai bailato
DOLORES: No es un problema; tu imparerai a far la Salsa
ALCIDE: La salsa le mi vien proprio ben. Dos cipolitas, olio de olivas, pomodoros pelatos…
DOLORES: Ma no; esto es el sugo. La Salsa es un bailo moderno, sudamericano y tu imparerai tambien el Merengue. Lo conose il merenghe?
ALCIDE: Mi povra muher era proprio brava a far le meringhe, ma no le potevo mangiar per via del diabete mellifluo
DOLORES:  El merengue non es una comida, una cosa da mangiare, es un otro bailo. Y la lambada? Dove la mettiamo la lambada Alcide?
ALCIDE: La lombata de porco la metemo in un gran padelon nel forno e la magnamo a Natal e a Capo d’an
DOLORES: Fuerza Alcide, fuerza con la Salsa.

ALCIDE: Ma sì, Dolores, salsiamo! (Va la registratore e inizia la musica). El brazo en el ombro, sulla mia spalla y otro en el trasero.

ALCIDE: Cosa es el… trasero?

DOLORES: El nombre in Italia es el didietro. (Un po’ impacciato Alcide esegue e fanno i primi passi. Nel frattempo entrano Leonilda e Gisella. Una delle due ferma la musica).
GISELLA: Cosa i è dre a èt i me öc!
LEONILDE: Cosa i è dre a èt i me burline!
ALCIDE: Cosa i sent i me orège! Che du poie i è indace in del poler di oter sensa permès
GISELLA: An pöl vet almeno ol nost pader o el dientat proprietà privada de ergü?
ALCIDE: G’hì bisogn de palanche?
LEONILDE: No, de palanche no
ALCIDE: Ah, miracol! La sares la prima ölta…
GISELLA: An ga apena bisogn de saì cosa l’è dre a söced in chesta cà
LEONILDE: E an völeres saì po’ cosa la ghe fa chesta ché in chesta cà
DOLORES: Prego; io non mi chiamo “chesta ché”, la qui presente signora si lliama (gliama) Dolores
GISELLA: M’el sa bé chi l’è la Dolores
LEONILDE: E an sa che l’è la murusa del nost fradel Felep
ALCIDE: Calma, calma nedròte. Sentif so lé ö moment e scoltì cosa al g’ha de cöntaf sö ol vost amatissimo tata. Quate ölte me l’hì domandat prope otre du che gh’ere de tègn öna badante? Otre gh’eref sempre trop de fa e alura l’era giöst, semper second votre, che l’Alcide Codegone al gh’ìes vergü che il la cürès e che al ghe faghe compagnia. Giöst? G’ho ragiunat sura e ho pensat che gh’erèf mia töc i torc e, per vegn incontra ala osta olontà e per faf contete, la badante me la so ciapada. Ala bé issé?

GISELLA: Te öleré mia dim che la tò badante…
LEONILDE: L’è la che presente Dolores…
ALCIDE: La badante l’è esatament la qui presente Dolores. Taglia 90-60-90, anni 45, bell’aspetto, tuttofare, affettuosa, disinteressata, donna casta e illibata come ol fiur de San Luigi… insoma töt chel che al vocor a ü egiasèt mès indac e söl orlo dela tomba per ès compagnat fino alla fine dei suoi giorni. Ala bé issé?

GISELLA: Al va bé ö bel negot!
LEONILDE: Ma al set almeno cosa al costa mantègn in ca öna badante?

ALCIDE: Ma se chesto ve l’ho sempre dic me! Quando ve disie che la badante la costa me disief che sie ö tegnù, ades che ghe l’ho me disì che al va mia bé. Come me la met alura?

GISELLA: Me digheres che an pödrès vegn a turno me e la Leonilde, magare a ure. An se met decorde quat an ciapa al’ura e an sarès töc felici, contec e beati

ALCIDE: Certo, an sarès töc felici, contec e beati … meno l’Alcide Codegone però. Eh no, care i me ochine; püdief pensaga prima. Sì’ bune otre du a balà la salsa, la meringa, la lombarda… no, la lombata?
GISELLA: Me so buna a balà ol valser
LEONILDE: E me la mazurca
ALCIDE: Ma come si’ restade indré! L’è ol bal sudamericano che al va fort incö e ol vost pader l’è dré a imparal. Co la Dolores pödres indà a “Ballando con le stelle”, ma con votre a “Ballando con le stalle” (Entra Felep)
FELEP: Dolores, mi amor!
ALCIDE: Calma té becaöc! Mi amor öna bela madona! Se te ölet tocà apena con d’ö dit la che presente Dolores te g’avré de pagà ö tat al minüt perché ades l’è la me dipendent con tat de stipendio e de marchète

GISELLA: Chela lé de marchète chisà quate an n’ha fac prima d’ura
LEONILDE: E magare pagade ö tat a bòta
FELEP: Ma cosa sì’ dre a dì befane! La Dolores l’è ön angel del ciel

GISELLA: Che per disgrasia l’ha perdit i ale e l’è treecat so sö chela ca che

LEONILDE: Sentì care i me fradei, visto e considerato come ol vecio al böta in malura i so palanche, me digherès de fal interdì

ALCIDE: Inter… Inter… cosè?
FELEP: Toglierti la patria potestà
ALCIDE: A parte ol fatto che ol Podestà al l’ho mai fac gna ai tep del Benito, al Alcide Codegone ghe porterì vià ö bel negot, ma sarì oter a portà vià de ché ol vòst dedré! Fò di pé de ché che noter an g’ha de alenàs a fa la salsa, la meringa e la lombata
GISELLA: (Mentre i tre stanno uscendo). Ma la fenes mia ché!
ALCIDE: La fenes mia ché? Ma ché l’è dré che al comensa töt, a partì dela me éta. March! Gambe! Raus! Fò di bale e fif piö èt! (I tre escono)

DOLORES: Se tu chieres, se vuoi Alcide, per non dare un dispiacere ai tuoi figli, io me ne posso anche andare da questa casa…
ALCIDE: Ma sei matta? Eres loca? Tu non te muevi da qua; anzi, apri bene le tue orecchiette… las oregias… Il qui presente Alcide Codegone potrebbe anche farti una proposta…
DOLORES: Una proposta? Quale?
ARISTIDE: Tu eres una mujer muy bonita, brava, onesta, pura e illibata e l'Alcide, visto che è legalmente vedovo di moglie defunta e soterata, un giorno ti potrebbe anche sposare
DOLORES: Dolores tua esposa?
ALCIDE: Seguramiente; Dolore mi esposa
DOLORES: Vedi Alcide, caro, hombre meravilloso… Debo hacerte una confesión; devo farti una confessione
ALCIDE: A mi? La confesion se fa a un prete, mica al Alcide
DOLORES: Escucha Alcide… Usted hai dicho (dicio) che Dolores es una mujer buona, brava, onesta, pura, ma Dolores non es… illibata
ALCIDE: Como no es illibata!
DOLORES: Te recuerdas de la primera noche que tu has traido a tu stanza..... Ti ricordi la prima volta che mi hai portato nella tua camera…
ALCIDE: Como no? È tutto stampato nel mio cervello; l’Alcide sarà un pochito vecchio, ma non arteriosclerodego
DOLORES: Tu en un momento de calor, tu tienes mi cuerpo....... Da quella sera yo no soy più illibata!
ALCIDE: Mah, forse la sarà l’età o la memoria che la va in trasferta, ma me non mi requerdo nada di quella sera; insomma, non me requerdo de aver buscado el tu corpo
DOLORES: Sarà stato el vino… Tu cantaste “Libiam Libiam”! Mi cuerpo estaba vibrando debajo de ti; vibrava sotto di te!
ALCIDE: Jo continuo a no recordarme, ma L’Alcide Codegone è sempre stato un ombre con mucho (mucio) vigor e può darse che sia capitato come dici tu. Amen; dopo tutto io essere uomo e tu essere donna
DOLORES: Dolores da quella sera no tiene mas el ciclo.....
ALCIDE: Non hai avuto il ciclo? Te la compero io la bicicletta se proprio ci tieni. Magari di seconda mano. Anche il tandem così pedalamos insieme
DOLORES: Usted sabe que, quella noche Dolores è stata…
ALCIDE: E’ rimasta in camera con me
DOLORES: Sì, en camera con usted, con te, ma quella sera Dolores è rimasta… embarazada...
ALCIDE: Prego repetir… ripetere…
DOLORES: Dolores es embarazada
ALCIDE: Embarasada… Imbarasata perché mi sono tolto il pigiama? Hai visto il mio petto vigoroso e villoso? O imbarasata perché non riuscivi ad andare in bagno? A desliberarte, insoma
DOLORES: No… embarazada en espagnol significa… cuale es la palabra italiana? Ah, …incinta
ALCIDE: In… Incinta? No contar cazadas Dolores… In italiano… non contare cazzate Dolores
DOLORES: Es verdad Alcide; Dolores es incinta de ti
ALCIDE:  Dolores es incinta de mi? Al me parese una cosa del’altro mundo! L’Alcide Codegone ancora padre? E adesso chi lo va a contar alle mie tre sanguète? Come il la sa i ciapa tuti ön infart collettivo! Todos all’ospedal in reparto cardiologia. La ga sta sö bé! I stnicherà fò de rabia quando i savrà de spartì sö l’eredità in quater, piö la Dolores
DOLORES: No es un problema. Tu dona esta casa a Dolores e sarà la casa de tu nuevo hijo; sarà la casa del tuo nuovo figlio
ALCIDE: Mica scema… loca la Dolores. Issé mi frega töc e an ghela pont in chèl post, töc trì coi sò idee de fa rià ol Nedàl a feragost. La ga sta prope sö bé!
UBALDO: (Entrando). Permesso?

ALCIDE: Ve det, ve det Ubaldo; grosse novità in casa Codegone. Tu Dolores fa un saltito dal Notaio e busca un apuntamento per quello di cui abbiamo parlato
DOLORES: Dolores obbedisce al suo señor e padrone. Buenas dia señor Ubaldo. Dolores debe ihr. Devo andare. Nos vemos pronto mi Amor! Ci vediamo presto mi amor! (Esce)

UBALDO: Mi amor? Cos’èle chele smiaulade che Alcide? Mi amor? Magare l’era dre a dimel a me…

ALCIDE: Ubaldo, metem söbet i laur in ciar; ol “mi amor” l’era apena per l’Alcide Codegone. Ardem Ubaldo; ardem bé drec in di burline di me öc

UBALDO: Te arde Alcide, ada che te ède; te se’ mia ö puro spirito; te ède in carne, pèl e òs. G’avrò magare la mà che la bala la samba, ma i öc, per ades, i funsiuna amò

ALCIDE: Dim chi te èdet denac a te

UBALDO: Come chi ède? Se te se’ mia ö fantasma ède chel balores de vegèt in disarmo che l’ ol me amis Alcide Codegone

ALCIDE: Errore! Tragico errore! Tè te èdet mia l’Alcide…

UBALDO: Verament me piaseres vèt piö olentera la Angelina Jolie, ma, speta che ghe do una netadina ai ögiai…, ma me te dighe che te ède apena te

ALCIDE: E’ con immenso piacere che ti presento un uomo nuovo

UBALDO: Perché? I t’ha metit in lavatrice? T’hai fac ol lising al mostas? Et fac öna quac trapiant?

ALCIDE: Brao! Centrat! I m’ha trapiantat ol cör

UBALDO: I t’ha tra… trapiantat ol cör? Sensa indà a l’ospedal?

ALCIDE: Gna ö dutur; apena la Dolores

UBALDO: Scüsa Alcide, ma sa che te ghe serèt, pödiet mia fas trapiantà po’ ol servèl? Perché, onestament, a me al me sömea che ti siet dré a da i nömer

ALCIDE: Dolores eres el mi amor; assieme facciamo cose innominabili

UBALDO: Arda che per fa chi laur lé… innominabili… te g’avreset de fa ol trapiant d’ön oter orghen; e te dighe mia qual, ma t’el lase indüinà

ALCIDE: Sono padre, Ubaldo!

UBALDO: Bela nüità; che notisia sconvolgente…come se me i conoses mia i tò scec

ALCIDE: Quater, Ubaldo

UBALDO: An n’het adotat ön oter?

ALCIDE: No, al l’ho fac me!

UBALDO: Cos’et üsat? Ol pongo, la plastilina, ol Lego o la tera mata?

ALCIDE: Gna ü, gna l’oter, gna chel oter; te lase indüinà a te cosa ho üsat, senza trapianto e töt al natüral

UBALDO: Scolta Alcide; al sares mia ol caso, a chesto punto, di sciaris fò i idee con chèl fiaschèt che te tegnet in de credensa per quando egne a troat?

ALCIDE: Ma olentera; chesta l’è ön’ocasiù special (Versano e bevono)

UBALDO: Ades, ardem ön po’ de ragiunà se chele dù rödele rösnete che te g’hé in del co i ghe ria amò a girà dela banda giösta

ALCIDE: Al ciamero… Alcide Junior Codegone

UBALDO: (Guarda il fiasco). Verament me lese che gh’è sö scric Valpolicella…

ALCIDE: Mia ol vì, imbranat! Ol me scètì nato dall’amore di Alcide con Dolores in un groviglio forsennato di corpi e di passione

UBALDO: Alcide, con töta l’amicisia che g’ho per tè, me se permete de dit che ol carneal l’è pasàt de ö bel tochèl e an s’è a feragost. L’è mia per caso che ol cold al sie dré a fat boi ol servèl? Ergü il la ciama Delirium Tremens…

ALCIDE: Verament se ché gh’è ergü che ‘l trema chel te se’ té…

UBALDO: Magare la pöl vès Demenza Senile e o Morbo de Alsaimer. Me, per tè, pense de piö al second

ALCIDE: No, Alcide, Dolores è imbarazada… insoma, incinta al second mis de gravidansa

UBALDO: Cosè? Al second… Scolta Alcide, ve so dela pianta, lé la sarà al second mis de gravidansa, ma te al 77esimo an de rimbambiment e fò de co. E tè te credet a chèl che lé la t’ha fac crèt? Scolta ön po’ biligot; quace agn g’hala chesta Dolores?

ALCIDE: 45 agn, ma, a ardaga, te gh’en dé apena 44… (Entra Dolores)

DOLORES: Ciao mi amor. Il notaro ha la sciatica e no puede venir aqui per farti firmar los documientos. Firma tu questi fogli e io ritorno subito (Alcide firma). Asta luego mi amor! (Esce)

UBALDO: Me öres mia permetim de met ol nas in di tò afare sentimentai, ma pödres saì cosa t’hè firmat?

ALCIDE: Negot de particolar; g’ho apena intestat chesta ca, la casetina so in pais, la firma insèma söi asegn dela banca… Dopo töt l’è la mader del me scèt

UBALDO: Pöde dit ö laur de amìs Alcide? Magare in töta confidensa…

ALCIDE: Al tò amis Alcide te pödet diga töt

UBALDO: E alura te dighe che te sé’ ö rimbambit fac e finìt! E se te pias la rima te dighe che l’Alcide Codegone è un gran coglione! Ma te se’ biìt ol servèl Alcide, amesso che al te sie restat amò ö per de gram in del co e che al sie mia indac a mal?

ALCIDE: Perché?

UBALDO: Ah, te me domendet po’ ol perché? Ma te se rendet cönt che a 45 anni öna fomna de scèc an ne fa piö?

ALCIDE: In del Vangelo a ‘s les che po’ l’Elisabeta l’è restada incinta a 80 agn…

UBALDO: Ma chesta l’è mia l’Elisabeta burtulù, gna la Madona! Derf fò i öc Alcide! Chèla la t’ha fregat e intorciàt sö come ön èto de mortadèla! (Entra Irina)

IRINA: Sono passata a prenderla signor Ubaldo. A casa è tutto pronto…

UBALDO: Al so, la solita rösömada, du savoiardi e ol succo di frutta. Ormai al so a memoria

IRINA: Ho visto uscire Dolores. Quella sì che sa fare la bella vita

ALCIDE: Certo che la fa la bella vita; ghe la fo fare mé, il suo amor. Te l’hé sentid Ubaldo, no? Ci vediamo presto mi amor…

IRINA: Le mie amiche dicono che tutte le sere è in discoteca da mezzanotte alle tre

ALCIDE: Bale, töte bale! Imposibel! Töte i sire, ai öndes precise spacade, la me da sinquanta gote di Coramina e an se indormenta insema come du angelì coi mà in di mà

UBALDO: Prima ü di dù angelì al te da so sinquanta gote di Valium, oter che Coramina, e dopo, coi so ale, la sgula in discoteca

ALCIDE: Imposebel! Dolores è l’è öna bràa sceta, a post e seria. La farès mai ö laur del gener. La g’ha mia grì per ol co la Dolores…

GISELLA: (Entrando con Leonilde). No, la g’ha mia grì per ol co chela lé; per ol co chèla lé la g’ha i bigodini, i meches (mèsc), i colpi di sole e töc i dé öna petinadüra nöa

LEONILDE: Domandeghel ala nosta petinatrice se l’è mia ira. La m’ha dìc che la principessa del pisello de lé la g’ha ö debet de fa pura, però, ogni mis, la ria con töte i palanchine

GISELLA: E con quale palanche il la paga?

LEONILDE: E la sertura? Töc i dé ö estìt pié di chi laur che sberlüs per la discoteca; per mia parlà di minigonne!

GISELLA: E chel Rolex che la g’ha al pols?

LEONILDE: E la colana de perle?

GISELLA: E de indò ela indacia a troà i palanchine dore?

LEONILDE: Per me chela lé la… la passeggia…

ARISTIDE: Se l’è per chel i gambe i ghi ha bune, basta tocale…

FELEP: (Entrando). Mé la me Dolores la capese piö…

LEONILDE: Per forsa; la parla spagnöl…

FELEP: No, l’è mia chèl.. Insoma, la se fa piö èt. E meno mal che ‘n gh’era da fa a metà

GISELLA: A metà di cosè?

ALCIDE: Fermi töc! Calma e sangue congelato. Ubaldo, l’è dré a egnim ö döbe…

UBALDO: L’era ura!

ALCIDE: Ubaldo, fam ö piaser; dèrf fò la letera dela banca che l’è riada stamatina

UBALDO: Ada Alcide che chesti i è tò laur privac

ALCIDE: Verament… mé g’ho mia ol coragio de lès. Fal te per piaser

UBALDO: (Apre e legge). Edèm ön po’… ma ché gh’è sö töc… meno!

GISELLA: Come töc meno?

LEONILDE: Dìm mia che an s’è in ros…

FELEP: Più che ros me ede nigher…

UBALDO: Pòta, te se’ sota de ö muntù de palanche. Sentet so Alcide… olet öna quac gote? Valium? Lexotan? Bromuro?

ALCIDE: No, an n’ho tüide so trop tance töte i sire. Dai, spara…

UBALDO: Verament te se’ tè che te g’avreset de sbaras… Ché gh’è piö gna öna palanca rota e te se’ fò po’ dal fido

ALCIDE: Dal… Dal fido? Ma… mé… mé me se fiadae… Ma spèta che la robate indré che a cà…

IRINA: No, non robatte indietro

UBALDO: Come non robatte indietro? Come fet a sail?

IRINA: In Agenzia ho una mia amica che fa l’impiegata e mi ha detto che la Dolores ha appena acquistato un biglietto aereo per la Bolivia. Volo AZ 526. Sta partendo ora

ALCIDE: Bröta stronsa maledeta! Traditrice! Zoccola! Ubaldo; alura al völ dì che… la m’ha lasat in mödande…

UBALDO: Chèle i era i prime che te gh’eret mia de caài fò

GISELLA: Ma m’eret mia dìc che l’era onesta…

LEONILDE: Disinteresada…

FELEP: Tuttofare… Pòta, l’è ira… l’ha fac prope de töt

ALCIDE: Colpa òsta! Sé, l’è töta colpa òsta!

LEONILDE: Colpa nosta?

ALCIDE: Ve l’ere dic mela ölte…

FELEP: Cosè?

ALCIDE: Ve l’ere dìc che la badante la ölie mia!

GISELLA: Beh, a pensaga bé, l’idea dela badante per ol tata forse l’era mia tat indüinada

FELEP: Ada che, se l’è ira töt chèl che l’ha cümbinat cola Dolores, digheres mia che l’è issé èc e rimbambit come al sömea a prima esta

LEONILDE: Al me sa tat care i me fradei che adès an sarà noter a iga de trà sö i maneghe

ALCIDE: Gratis, però, vel dighe bel e ciar… gratis, perché l’Alcide Coregone non ha più una lira. L’Alcide Codegone ha preso il bidone! Bröta schifusa pompada d’öna Dolores! Che disastro, che martirio! De ura in avanti g’avro de sta al mont apena cola me pensiù minima…

LEONILDE: Dai scèc… Gisella… Mocio Vileda, sidel e Vetril e via a netà fò la ca. Te Felep sistema i mobei e faga so bé la polver e mé indaro in cüsina a teca sö ergot per la sena

UBALDO: Certo che i sorprese i è mai finide in chesta ca… Magare ghe edero mia tat bé, ma al me sömea de èt che ché gh’è, mia apena öna, ma tri badanti a l’opera

ALCIDE: Eh, caro ol me amis Ubaldo… Prima gh’ere ö sac de palanche e chi tri ché i edie mai; anse no, apena a Nedàl i edie. Ades che so dientat poarèt in cana, come per miracol, la famea la s’è riünida

UBALDO: La Dolores l’ha fac ol miracol alura

ALCIDE: Per fa i miracoi chèla la g’avres de ès öna santa, ma Santa Zoccola al me par che söl calendare la ghe sie mia

UBALDO: Ma t’hé ritroat i tò scèc; magare, ö domà, quando söi spale te g’avré öna quac agn de piö, öna badante in ca la te farès mia mal

ALCIDE: Sé, magare tracia insema a öna quac manere e sö coi agn come la tò Irina…

UBALDO: Perché, come la ölerèsèt té?

ALCIDE: Una gnoca di trent’agn, öna bela topa come chèla che gh’è söi giornai, bionda, con du gambe longhe e con du chili di silicone ché denac söla lobia!

GISELLA: Ma papà!

ALCIDE: Dai Gisella; lasem sfogas ön po’ cola fantasia. Però ö laur al me scapa de divel… La Dolores la sarà stacia chela che l’è stacia, ma chi dù mis de felicità i me resterà semper in del cör come i ricordi piö bei dela me eta

UBALDO: Eh, care i me scec, mé al capese… Po’ se chièi i è bianc e la pèl rampogneta recordif che ol cör al bat ala stesa manera da quando an s’è nasìc e quando an sera suègn

ALCIDE: E alura permetì po’ a noter de iga öna quac sògn, magare ö tantì erotici, ma che almeno i me permet amò de sentis vìv!